Un enorme jet imprès en 3D?

El dissenyador Bastian Schaefer ens ensenya un disseny que especula amb el futur dels avions, amb un esquelet inspirat per formes naturals resistents i flexibles, i adaptat a les necessitats d'una població que, ahem, cada vegada creix més. Imagina un avió amb molta llum i espai -- i construït amb peces construïdes a partir d'una impressora 3D.

Què en sabem del futur?

Una pregunta complicada, amb una resposta ben simple: res

No podem predir el futur.

Només podem crear una visió del futur, de com podria ser,

una visió que mostri idees trencadores, que resulti inspiradora,

i aquesta és la raó fonamental

que trenca les cadenes de la forma de pensar habitual.

Hi ha molta gent

que ha creat la seva propia visó del futur,

per exemple, aquesta visió de principis del segle 20.

Diu aquí que aquest l'avió transoceànic del futur.

Triga només un dia i mig en creuar l'oceà Atlàntic.

Avui, sabem que aquesta visió del futur no va convertir-se en realitat.

Aquest és l'avió més gran que tenim,

l'Airbus A380, i és realment gran,

així que molta gent hi cap a dins

i és tècnica i completament diferent

de la visió que us he ensenyat.

Estic treballant en un equip amb Airbus,

i hem creat la nostre visió

sobre un futur més sostenible de l'aviació.

La sostenibilitat és important per nosaltres,

i hauria d'incorporar valors socials

així com també d'econòmics i mediambientals.

Hem creat una estructura realment trencadora

que imita el disseny d'un os, o un esquelet,

el que succeeix a la natura.

Així que és per això que potser té una pinta força extranya,

especialment per la gent que treballa amb estructures en general.

Però és com a mínim una peça d'art

per explorar les nostres idees sobre un futur diferent.

Quins són els principals clients del futur?

Tenim la gent gran, la gent jove,

tenim el creixent poder de les dones,

i hi ha una mega-tendència que ens afecta a tots plegats.

És l'antropometria del futur.

Els nostres nens son cada vegada més grans, però al mateix temps

estem creixent en diverses direccions.

El que necessitem és espai dins de la cabina

a dins d'una zona molt densa.

Aquesta gent té diferents necessitats.

Veiem una necessitat de promoció activa de la salut,

especialment en el cas de la gent gran.

Volm ser tractats com a individus.

Ens agrada ser productius durant tot el viatge,

i el que farem en el futur és

fer servir les interfícies home-màquina més novedoses,

i volem integrar-ho i mostrar-ho en un sol producte.

Així que hem combinat aquestes necessitats amb temes tecnològics.

Per exemple, ens preguntem,

com podem crear més llum?

Com podem portar més llum natural a dins de l'avió?

Aquest avió no té finestres, per exemple.

I que passa amb el software de dades i comunicació

que necessitem en el futur?

Jo crec que l'avió del futur

pendrà la seva pròpia consciència.

Serà més aviat com un organisme viu

que no pas simplement una col·lecció de tecnologia molt complexa.

Això serà molt diferent en el futur.

Es comunicarà directament

amb el passatger en el seu medi.

I parlem llavors també sobre materials,

biologia sintètica, per exemple.

La meva creència és que obtindrem més i més

material nous que podrem posar més tard a les estructures,

perquè l'estructura és un dels pilars fonamentals en el disseny aeronàutic.

Així que comparem el món antic amb el nou.

Només vull mostrar-vos aqui el que fem avui en dia.

Aquest és un suport d'un compartiment de descans de la tripulació d'un A380.

Pesa molt,

i segueix les normes classiques de disseny,

Aquí tenim un suport igual que l'altre per la mateixa funció.

Segueix el disseny d´un os.

El procès de disseny es completament diferent.

A una mà, tenim 1,2 kg,

a l'altre en tenim 0,6kg.

Aquesta tecnologia, impresió 3D, i nous cànons de disseny

realment ens ajuden a reduïr el pes,

que és la questió més important en el disseny aeronàtic,

perquè està directament relacionat amb les emissions d'efecte hivernacle.

Aprofundim una mica aquesta idea.

Com construeix la natura els seus components i estructures?

La natura és molt llesta. Posa tota la informació

en aquests petits blocs de construcció, anomenats ADN.

I la natura construeix grans esquelets a partir d'ells.

Veiem aquí doncs un enfocament de baix a dalt,

perquè tota la informació, com ja he dit, està a dins de l'ADN,

I això està combinat amb un enfocament de dalt a baix,

perquè el que al nostre dia a dia

és entrenar els nostres músculs, entrenem el nostre esquelet,

i s'està fent més fort.

I el mateix enfocament pot ser aplicat també a la tecnología.

El nostre bloc de construcció son nanotubs de carboni, per exemple,

per crear un esquelet gran i sense reblons abans que s'acabi el dia.

Quina pinta fa això en particular, es pot mostrar aquí.

Imagineu per tant que teniu nanotubs de carboni creixent

a dins de una impresora 3D,

i que estan integrats dins d'una matriu de plàstic,

i segueixen les forçes que succeeixen a cada component.

I que en tenim bilions d'elles.

Les alineem amb la fusta

i agafem aquesta fusta i fem una optimització morfològica,

i així podem fer estructures, sub-estructures,

que permeten transmetre energia elèctrica o dades.

Ara agafem aquest material, el combinem

amb un enfocament de dalt a baix,

i construim components més i més grans.

Com serà l'avió del futur?

Tenim seients molt diferents que s'adapten

a la forma del passatger del futur,

amb una antropometria diferent.

Tenim zones socials dins de l'avió

que podrien convertirse en un lloc

on poder jugar virtualment al golf.

I ja per acabar, aquesta estructura biònica,

coberta d'una membrana transparent

i biopolimera, que canviarà radicalment

com mirarem als avions en el futur.

Tal com Jason Silva va dir,

si podem imaginar-ho, per què no fer-ho?

Ens veiem en el futur. Gràcies.

(Aplaudiments)