-
Us parlarà de la democràcia
-
Però de la veritable
-
La que no existeix per res
-
i la que, crec, ens permetria sortir d'aquest tràngol
-
Sóc professor a Marsella i al 2005 vaig començar a veure la llum
-
La meva conciència política es va despertar gràcies a un debat públic a França
-
on ens consultaven sobre una suposada "constitució" (Tractat Europeu)
-
Al llegir-la, em vaig enfadar, em va semblar que era perillosa.
-
Vaig escriure un text d'unes deu pàgines, amb deu pàgines de notes.
-
Després el vaig penjar a la meva pàgina web.
-
El vaig enviar als meus pocs contactes, sense reacció, com el que sent ploure
-
i va passar una cosa que va canviar la meva vida.
-
La gent es va apoderar d'això perquè perquè corresponia a alguna cosa que els mancava.
-
Durant mesos, em vaig passar nits intentant respondre a totes aquestes persones,
-
en particular a aquelles que no estaven d'acord amb mi,
-
tractant de demostrar-lis que estaven equivocades.
-
Paulativament, la premsa, la televisió, les ràdios .... van començar a parlar d'aquest tema.
-
Van venir a casa.
-
El comptador de la meva pàgina web es va disparar.
-
Hi havia 40.000 visites per dia! 12.000 correus electrònics en 2 meses.
-
Al final, retrospectivament, em vaig adonar que la mirada
-
dels altres m'estava transformant,
-
donant-me una força increïble.
-
No només les mirades dels que esperaven alguna cosa de mi i que no podia decebre,
-
sino també les mirades dels que no es fiaven de mi,
-
que deien que jo era un impostor, que no tenia cap legitimitat,
-
i volia demostrar-lis que s'estaven equivocant.
-
Totes aquestes mirades em donaven una energia considerable.
-
I això segueix encara vigent.
-
He descobert que no era res de nou, sino que els Atenencs ja no la nomenaven "Verecunia" (Vergonya).
-
Em sembla què és un concepte molt interessant i essencial.
-
Pels Atenencs, el bon ciutadà
-
donava importància a les mirades dels altres.
-
Això li portava a ser virtuós.
-
Quan els altres comptaven amb ell, i el recompensaven amb les seves mirades
-
li produïa la intenció de ser virtuós.
-
I quan els altres el miraven amb desaprovació,
-
això l'incitava a no allunyar-se del camí de la virtut.
-
I és veritat que funcionava!
-
Els que tenen "verecunia" són més virtuosos que els altres.
-
I al contrari, els que no tenen "verecunia" són extremadament perillosos.
-
Fins al punt que en aquesta època... en la que les costums eren més brutals que les nostres...
-
Bé, tampoc tenim que condemnar-los a la pena de mort, però...
-
podríem evitar donar-lis responsabilitats.
-
Per descomptat, que m'esforço per... Per a què?
-
Primer vaig intentar entendre la causa de les injustícies socials.
-
Vaig intentar trobar la causa principal de totes les injustícies socials
-
Després, vaig esbrinar, amb sorpresa, les idees genials que eren el fonament de la democràcia atenenca.
-
Una veritable democràcia.
-
Reprenc varies paraules i tracto de donar-lis sentit. Paraules importants.
-
Paraules, el significat de les quals ha sigut mal interpretat des de fa com a mínim 200 anys.
-
Finalment, tracto d'imaginar... i és un treball enorme.
-
No pretenc apoderar-me de la veritat.
-
Estic estudiant, construïnt i consolidant una idea.
-
La meva intenció és trobar institucions, bones institucions,
-
que ens puguin protegir a tots nosaltres dels abusos de poder.
-
Compto amb bones institucions per incitar-vos a ser virtuosos.
-
No compto amb ciutadans virtuosos. No hi crec.
-
Crec que cadascún de nosaltres té una part bona i una part dolenta.
-
No obstant, bones institucions poder portar-nos a la virtut.
-
De la mateixa manera, que poden allunyar-nos
-
de l'interès general i del Bé comú, tal com succeeix avui dia.
-
En aquesta recerca, utilitzo un magnífic mètode, aconsellat per un vell doctor:
-
Heròdot (Hiòcrates, error).
-
Ell deia "Cerca la causa de les causes".
-
I ho explico sempre.
-
Ell deia:
-
Quan hi ha un problema per resoldre, una malaltia que curar,
-
obviament, no tractes de combatre els seus efectes.
-
No arreglaràs res.
-
Tampoc combatis les causes
-
Sóc múltiples. La solició no està allí!
-
És més eficaç buscar entre totes les causes, la causa principal.
-
Com a mínim una de les causes principals que determinen les altres.
-
Aquesta és la que necessitem.
-
És la que estic cercant.
-
Aleshores.
-
Tots els meus amics opositors, que vaig conèixer en la política
-
i amb qui comparteixo totes aquestes lluites, combaten des de sempre.
-
Vaig fer un esquema piramidal per ensenyar-vos la varietat de temes als quals la gent s'oposa.
-
Em sorprèn que tots aquests opositors es centrin en... asuntes importants
-
però que només són conseqüències.
-
Em sembla que ningú està intentant trobar la causa de tot això.
-
I em sembla que vaig trobar... potser m'estic equivocant,
-
però tinc la impressió d'haver trobat una causa comuna a totes aquelles impotències i injustícies.
-
D'on provenen totes aquestes injustícies socials?
-
Em sembla que provenen de la falta de control sobre el poder polític.
-
que produeix la impotència popular.
-
I penso que aquestes injustícies socials existeixen perquè la gent "bona", la gent "normal",
-
no tenen el poder d'oposar-se.
-
Tots aquests militants opositors,
-
dediquen la seva a combatre...
-
i malgrat això, no aconsegueixen canviar res!
-
I això?
-
Per què la seva impotència política els impedeix actuar.
-
Quin és l'origen d'aquesta impotència política?
-
Segons el meu anàlisi, surgeix de la Constitució.
-
Aquest text diu que...
-
no se'ns permet revocar els escollits ni exigir-lis comptes.
-
No podem escollir als nostres candidats.
-
No tenim dret a un Referendum d'iniciativa popular.
-
No podem decidir res per propia iniciativa.
-
Deixem que es privatitzi la Moneda perquè
-
la Constitució no imposa que sigui pública.
-
Etc. No tinc temps de donar més detalls.
-
Però, en la Constitució, totes les nostres impotències estan previstes.
-
No va caure del cel! Està escrit.
-
Segueixo buscant la causa principal...
-
Com és possible que totes les Constitucions del món previnguin la impotència dels Pobles?
-
No pot ser una conspiració...
-
sempre i en tots els països. No pot ser.
-
Un procés universal ha de tenir una causa universal.
-
Penso que el que generen aquestes Constitucions,
-
que preveuen la nostra impotència en comptes de preveure la nostra potència
-
i que no ens amparen dels abusos de poder,
-
crec què és perquè
-
els autors
-
tenen un interès persona al no escriure bones constitucions,
-
al no mencionar la nostra potència
-
Són jutge i part, són polítics professionals.
-
Ja estem aprop de la causa de les causes.
-
No és culpa seva, no és que siguin dolents i estiguin podrits.
-
És culpa nostra, per deixar-los escriure!
-
Per evaluar la importància d'aquest error
-
s'ha de recordar què és una Constitució.
-
El Poble, nosaltres, des de fa 2.500 anys,
-
necessita tenir representants
-
per produïr i aplicar un Dret escrit
-
que ens protegeixi de l'arbitrarietat dels poderosos.
-
Així doncs, aquests representants són molt útils.
-
Estableixen un Dret per pacificar la nostra Societat.
-
Però a la vegada, són molt perillosos:
-
Si es posen a abusar del seu poder, a servir els interessos d'una sola casta
-
en comptes de servir l'interès general...
-
Si es posen a abusar del poder perquè s'han tornat bojos...
-
Perquè el poder els torna bojos sistemàticament...
-
Cla, fa 2.500 anys que ho sabem! El poder embogeix.
-
Tots els poders tendeixen a abusar.
-
Sempre! (Va dir Montesquieu)
-
És com una llei física, implacable.
-
I existeix una idea genial per protegir-nos d'aquest fenomen:
-
La Constitució.
-
Què és la Constitució? És un text que està per sobre de tots els poders.
-
No per organitzar els poders... Els poders no ens necessiten per organitzar-se.
-
Sino per afeblir els poders. Tots els ciutadans haurien de saber això!
-
La constitució serveix per inquietar als poders.
-
Per protegir-nos dels abusos de poder.
-
Un segon...
-
Si els representants han de tenir por a la Constitució...
-
Aleshores no haurien d'escriure-la!
-
Si els deixem escriure-la, programaran el seu poder i la nostra impotència.
-
Fins i tot un nen entén d'això!
-
Aleshores, la idea esencial és:
-
Els que aturen el poder no haurien d'escriure le regles que el regulen.
-
No esperarem a que renunciin al poder perquè no ho faran mai.
-
La solució no és seva sinó nostra!
-
Hem d'impedir que escriguin les Constitucions.
-
Crec què és la idea esencial que ens falta.
-
En aquesta batalla que va a oposar la gent "normal" als
-
que exerceixen el poder avui dia. Hi ha...
-
OH! Hi ha un temporitzador aquí! Qué bé!
-
Hi ha paraules que estan posades a l'inrevés.
-
Primer, no sóc un ciutadà.
-
Un ciutadà és autònom, vota ell mateix les seves lleis.
-
Jo sóc un simple elector, sóc heterònum.
-
Estic sotmès a lleis escrites per altres.
-
Anomenar-nos a nosaltres mateixos "Ciutadans" és autoenganyar-nos.
-
Ens treu de polleguera, però no som res!
-
Què fem en aquesta suposada democràcia?
-
Quins drets tenim?
-
Podem escollir als nostres patrons polítics el quals ho decidiran tot en el nostre lloc durant 5 anys?
-
Són designats entre persones que ni tan sols hem escollit. Els més rics els escolleixen.
-
I, quan, eventualment, ens traeixen
-
No tenim cap mitjà per oposar-nos!
-
Bé, és veritat que tenim la llibertat d'expressió.
-
Però absolutament sense cap força apressant.
-
Poder parlar per parlar, si no té efecte, està permès.
-
Si canvia alguna cosa, és una matança.
-
I anomenem a això una democràcia? Es culpa nostre!
-
Hauríem de rebutjar l'ús d'aquestes falses paraules,
-
Hauríem de negar-nos a anomenar "democràcia" a allò que, en realitat és estrictament el contrari.
-
A l'anomenar "democràcia" a allò que en realitat és la negació dels nostres drets,
-
contribuim a la nostra impotència política.
-
Anomenar a això Democràcua ens impedeix formular la solució.
-
Necessitem democràcua però no arribem a expressar-ho,
-
perquè la paraula Democràcia s'utilitza per anomenar al seu contrari.
-
És genial haver invertit les paraules! És de "Gran Hermano", absolutament!
-
No va passar per casualitat.
-
Això no estava bé des del principi, al 1789...
-
i després es va deteriorar. No, no va passar així!
-
Sieyès, un gran pensador de la Revolució Francesa,
-
un assassí a sou, l'any 1789, va dir:
-
"Els ciutadans que deixen que altres els representin
-
...
-
han de renunciar a fer ells mateixos les lleis.
-
No tenen cap voluntat particular d'imposar.
-
Si ho fessin (dictar lleis)
-
França no seria aquest Estat representatiu sino un Estat democràtic.
-
El Poble ( seguint amb la citació de Sieyès)
-
en un país no democràtic (I França no ho pot ser) no pot parlar,
-
ni actuar sense que sigui per mitjà dels seus representats.
-
Aquest senyor no era demòcrata!
-
I savia molt bé el què era una democràcia. Ara us ho ensenyo:
-
Tot el món savia, abans de 1789, Montesquieu, Aristòteles,
-
que l'elecció és aristòcrata i per la qual cosa oligarca.
-
Aristòteles ho va dir explícitament, aquí us deixo la cita.
-
Montesquieu ho va dir igualment, us passo aquesta cita també.
-
podeu trobar-les a la web, necessito estalviar temps.
-
Deixeu-me subratllar dos punts molt importants:
-
Durant 200 anys de sorteig a Atenes...
-
on hi havia rics i pobres.
-
Ok, sé que deixaven de costat als esclaus i a les dones.
-
Aquest no és el tema.
-
Us estic parlant dels ciutadans! Els ciutadans d'aquella època.
-
Durant 200 anys de sorteig, els pobres van governar sempre.
-
Sempre!
-
Ara un altre exemple històric. No són opinions són fets!
-
Durant 200 anys de sorteig, els pobres van governar.
-
Hi havia rics. Però no governaven.
-
I al contrari, durant 200 anys de suposat govern representatiu, els nostre, que no és una democràcia.
-
Durant aquests 200 anys sempre han estat els rics els que han manat.
-
Sempre!
-
Ja que el sorteig dóna poder als pobres que representen el 99% de la població
-
ja que la elecció dóna poder a 1%, els ultra rics.
-
Fins quan els pobres seguiran defensant l'elecció?
-
Com si fos una vaca sagrada!
-
És indefensable! Els pobres defensen l'elecció mentre que
-
el sorteig pot tornar-lis el poder.
-
Aleshores perquè ens agafem a l'elecció?
-
No és per la raó,
-
donat que els fets ens demostren que va contra els nostres ineteressos.
-
No obstant, hi ha mites.
-
L'escola "republicana" ens va ensenyar des de petits que
-
eleccions= democràcia = eleccions
-
Des de petits ens ho creiem.
-
Necessitem desitoxicar-nos de les mentides d'aquests lladres de poder.
-
i recol·locar les paraules al seu lloc.
-
No estem en una democràcia.
-
Necessitem una democràcia amb sorteig,
-
per alliberar-nos del qui volen el poder.
-
Per canviar les coses, no podem comptar amb els que tenen el poder avui dia.
-
La solució no vindrà d'ells.
-
La solució vindrà de la gent normal, simple.
-
De la gent que no vol el poder.
-
Heu de conèixer aquest pensament d'Alain.
-
Un gran pensador, us el recomano, que va dir:
-
"El tret més visible de l'home just,
-
és que no desitja governar als altres.
-
Només desitja governar-se a si mateix.
-
Això ho determina tot. És a dir, que els pitjors governaran."
-
Si els justos no volen governar,
-
i si donem el poder, com és el cas en el govern representatiu,
-
als qui el volen, els pitjors governaran.
-
Aquesta trampa desesperant- Alain tenia raó-
-
ens fa passar per alt als homes justos.
-
Aquests homes justos, no els tindrem!
-
Però crec que podem escapar d'aquesta trampa.
-
Amb una democràcia real i vertadera!
-
Donant el poder a qualsevol, als "millors" d'entre nosaltres,
-
als que no vulguin el poder.
-
Es la democràcia que necessitem.
-
Però tenim que voler-la.
-
No espereu que els polítics ho vulguin.
-
No la voldran mai!
-
La democràcia els deixaria a l'atur!
-
A Atenes el sorteig donava una mica de poder,
-
una mica de temps i mai dos vegades seguides.
-
Amb molts mitjans de control però es necessita temps per exposar-lo.
-
Els Atenencs donaven una mica de poder,
-
per poder conservar-lo!
-
Els ciutadans seleccionats no votaven la llei.
-
Estaven encarregats de la policia, de la justícia... Aplicaven les lleis.
-
Preparaven les lleis, perquè els Atenencs
-
no podien preparar-les a l'Assemblea.
-
Perquè els representants estaven afeblits pel sorteig...
-
Afeblits!
-
els ciutadans tenien la garantia de romandre sobirans.
-
No tingueu por del sorteig. Podríem tots
-
ser molt més potents amb un sistema per sorteig.
-
Els nostres representants serien els nostres servidors
-
en comptes de ser els nostres amos.
-
Una darrera paraula...
-
Una paraula...
-
Visiteu la nostra pàgina web , que va ser creada per un de vosaltres.
-
Crec que hauríem, com els virus, des de la base...
-
No espereu res dels mitjans de comunicació o de la gent poderosa...
-
Hem de difondre aquesta idea, dient als altres:
-
"L'assambea constituient ha de ser escollida per sorteig"
-
Tot derivarà d'aquí.
-
Crec que aquesta idea és vàlida pel món sencer.
-
Els agraeixo la seva atenció.
-
Traducció: Sílvia Sartorio
