Introducció a l'herència

Herència i genètica clàssica. Característiques dominants i recessives. Genotips heterozigots i homozigots.

-

Abans de saber què era l'ADN, com estava poder veure el procés de la meiosi en les cèl·lules

estructurat o com es replicava o fins i tot abans de

poder veure el procés de la meiosi en les cèl·lules, creiem que

els gàmetes eren el producte the algunes

característiques que els progenitors tenien.

Creiem que si tenim un home d'ulls blaus-- diguem que aquest és

l'home dels ulls blaus aqui--- i aquest es casés amb una

dona d'ulls marrons--- diguem que aquesta és la dona d'ulls marrons.

faré que sembli més una dona.

Si és casés amb aquesta dona d'ulls marrons, en la majoria

de casos o en totes els casos

els seus descendents

tindrien els ulls marrons

Això seria el seu fill d'ulls marrons

-

i això és una cosa que--- vull dir, obviament

hi ha hagut milers de generacions d'éssers humans, i ho hem pogut

observar.

hem observar que els fills s'assemblen als pares, que els fills

hereden algunes característiques, i que algunes característiques sembla que dominen

sobre altres.

Un típic exemple seria que la pigmentació dels ulls o cabell sol se fosca

sol se fosca

Encara que l'altre progenitor tingui la pigmentació clara, el que la té fosca

domina, o a vegades, acaba

sent una barreja, tots ho hem pogut veure tots.

Ara, l'estudi de que s'hereda i com

s'hereda, és molt més antic que l'estudi de l'ADN, el qual

va ser realment descobert o va convertir-se en important

a mitjans del segle vint.

Això va ser estudiat durant molt temps.

El que seria el pare de la genètica clàssica i l'herència

és en Gregor Mendel.

-

En realitat, ell era un monjo que tractava plantes

i les creuava entre elles per veure quines característiques es transmetien i quines

no es transmetien, també intentave entendre

com les característiques es transmeten de generació a generació.

Així que quan fem això, quan estudiem genètica clàssica,

--vaig a fer un pilot de suposicions simplificadores

perquè sabem que la majoria d'aquestes no son relevants per la majoria

dels nostres gens, però ens ajudaràn a saber com

predir el que pot passar en generacions futures.

Així, la primera suposició simplificadora que faré és que

alguns dels trets tenen o tot o res propietat.

I sabem que molts trets no ho tenen.

Diguem que hi ha en el món - i això és una

sobresimplificació - anem a dir que per a color d'ulls,

Diguem que hi ha dos al·lels.

Ara recorda que era un al·lel.

Un al·lel és una versió especifica d'un gen.

Així que anem a dir que vostè podria tenir ulls blaus o vostè

podria tenir ulls marrons.

Diguem que vivim en un univers on algú només podria tenir

una d'aquestes dues versions del gen de color d'ulls.

Sabem que el color d'ulls és molt més complex que això, per la qual cosa

Això és només una simplificació.

I deixa'm inventar-me un altre exemple.

Permetin-me dir que, no sé, potser per la mida de les dents, que és un

tret que no veuras en cap llibre de text de Biologia tradicional,

i anem a dir que hi ha un tret per les dents grans i

hi ha un altre al·lel per dents petites.

I vull deixar molt clar aquesta distinció entre un

Gen i un al·lel.

-

He parlat sobre Gregor Mendel, i que estava fent això la

dècada del 1850 bé abans de saber el que era l'ADN o què fins i tot

eren els cromosomes i com l'ADN s'heredava, etcètera, però

Anem a entrar en la microbiologia per entendre la

diferència.

Diguem que tinc un cromosoma.

Diguem que en algun cromosoma - deiem triar

algun cromosoma aquí.

Diguem que això és un cromosoma.

Diguem que que l'he heredat del meu pare.

I en aquest cromosoma, hi ha una ubicació aquí-

que podríem anomenar el locus en aquest cromosoma on la

gen de color d'ulls és - que és la localització de

el gen de color d'ulls.

Ara, tinc dos cromosomes, un del meu pare i un

de la meva mare, així que anem a dir que aquest és el cromosoma

de la meva mare.

-

Sabem que estan normalment en la cèl·lula,

no estan tant ben organitzats com aqui els

Cromosomes, però això és només per mostrar la idea.

Diguem que aquests són cromosomes homòlegs, per tant codifiquen per a

els mateixos gens.

per tant en aquest gen de la meva mare en la mateixa localització o

Locus, també hi ha el gen de color d'ulls.

Jo podria tenir la mateixa versió del gen, i

dient que hi ha només dues versions de

aquest gen en el món.

Ara, si tinc la mateixa versió de la gene-vaig a fer

una petita anotació

Vaig a escriure B gran -

espera deixem fer-ho d'una altre manera.

Vaig a escriure b petita pel blue i vaig a

escriure B gran per el marró.

Hi ha una situació on això podria ser una b petita i això

podria ser una b gran.

I llavors jo podria escriure que el meu genotip-tinc l'al·lel

b gran de la meva mare i

b petit del meu pare.

Cada un d'aquests casos o maneres que aquest gen

s'expressa, és un al·lel.

Així que aquests són dos alels diferents

o versions diferents d'un mateix gen.

I quan jo tinc dues versions diferents com aquestes,

una versió de la meva mare, una versió del meu pare, jo sóc

anomenat un heterozigot

o un genotip heterozigot.

-

I el genotip és la versió exacta de la alels que tinc.

Diguem que tinc la b petita

tinc el gen d'ulls blaus dels dos progenitors.

Així que anem a dir que jo soc b petita, b petita, llavors

Tindria dos alels idèntics.

els meus pares em va donar la mateixa versió del gen.

I en aquest cas, aquesta genotip és homozigot,

o jo sóc homozigot per a aquest tret.

-

Ara, podria dir, això està bé.

Aquestes són les característiques que vostè té. Tinc un marró de

Potser la meva mare i un blau del meu pare.

En aquest cas, tinc un blau de la meva mare i el pare.

¿Com sabem si els meus ulls seran de color marró o blau?

I la realitat és que és molt complex.

És una barreja de coses.

Però Mendel, va estudiar les coses que van presentar

el què en diem dominància.

-

I aquesta és la idea que un d'aquests trets

domina l'altre.

Així que molta gent pensa originalment que el color d'ulls,

especialment el color blau, sempre esta marcat

per altres característiques.

Assumim que aquí, això és una

sobresimplificació.

anem a dir que els ulls marrons són dominants

i els blaus són recessius.

-

Volia fer-ho en blau.

Els ulls blaus són recessius.

Si aquest és el cas, i això és un - com he dit

en diverses ocasions, això és un sobresimplificació.

Però si aquest és el cas, llavors si hagués d'heretar aquest

genotip, perquè els ulls marrons dominen - Recordeu,

he dit que la B gran aquí representa ulls marrons i la b en minúscules

és recessiva - tot el que veuràs per una persona

amb aquest genotip és ulls marrons.

Deixa'm fer-ho aquí.

Deixa'm escriure això aquí.

Genotip i llavors escriuré fenotip.

genotip és les versions del gen que tens

i llavors el fenotips és el que s'expressa

o el què veus.

-

Així que si tinc un gen d'ulls marrons del meu pare - I ho vull fer

en una gran - vull fer-ho en marró

Deixi'm fer-ho en marró perquè no es confongui.

Així que si he tinc un gen d'ulls marrons del meu pare i un

gens d'ulls blaus de la meva mare, perquè l'ull marró és

recessiu, l'al·lel d'ulls marrons és recessiu - I jo

acabo de dir un gen d'ulls marrons, però el que he de dir és que és la

Versió ulls marrons del gen, que és l'al·lel marró

o la versió d'ulls blaus del gen de la meva

mare, que és l'al·lel blau.

Ja que l'al·lel marró és dominant - ho he escrit aqui dalt

-el que serà expressat són ulls marrons.

-

Ara, anem a dir que ho tenia de l'altre manera.

Diguem que tinc una al·lel d'ulls blaus del meu pare i tinc un

al·lel d'ulls marrons de la meva mare.

És el mateix.

El fenotip ha de ser d'ulls marrons.

Ara, què passa si tinc un al·lel d'ulls marrons de tots dos el meu

pare i la meva mare?

Deixa'm veure, que van canviant el to de marró, però

tots han de ser el mateix.

Així que diguem que tinc dos al·lels d'ulls marrons dominants

de la meva mare i el meu pare.

Llavors què es veurà?

Bé, es pot endevinar fàcilment.

seguiré veient els ulls marrons.

Així que hi ha només una última combinació perquè aquestes són

només dos tipus de alels que podríem veure en la nostra

població, encara que per a la majoria dels gens, hi ha

més de dos tipus.

Per exemple, hi ha tipus de sang.

Hi ha quatre tipus de sang.

Però diguem que tinc dos al·lels d'ulls blaus, un al·lel blau de

cada un dels meus pares, un del meu pare, un de la meva mare.

Això és un tret recessiu, per tant no n'hi ha

cap que domini.

Així que el fenotip serà ulls blaus.

I vull repetir una altra vegada, això no és necessàriament com els

al·lels del color d'ulls funcionen, però és una simplificació

per entendre com funciona l'herència.

Hi ha alguns trets que es poden estudiar d'aquesta manera simple.

Però el que jo volia fer aquí és mostrar que molts

genotips diferents - aquests són tots diferents genotips

-tots ells codifiquen pel mateix fenotip.

Així només mirant el color d'ulls d'algú,

no se sap exactament si són homozigot

dominant - això seria homozigot dominant - o

si són heterozigots.

Això és heterozigot.

Aquests dos just aquí són heterozigots

-

Aquests són també a vegades anomenats híbrids, però la paraula

híbrid està sobrecarregada.

S'utilitza molt, però en aquest context, vol dir que tens

diferents versions de al·lel per a un gen.

Així que anem a pensar una mica més sobre el que està en realitat

passant quan la meva mare i el meu pare es reprodueixen.

-

Bé, anem a pensar d'una parella d'escenaris diferents.

-

Diguem que tots dos són híbrids.

El meu pare té al·lel d'ulls marrons dominant i també

té el l'al·lel d'ulls blaus recessiu.

Diguem que la meva mare té la mateixa cosa, al·lel d'ulls marrons dominant

i l'al·lel d'ulls blaus recessiu.

Ara anem a pensar en si aquestes dues persones, abans de veure

el que el meu color d'ulls és, si li dic, mira, et dono

el genotip d'aquestes dues persones

Deixi'm etiquetar-los.

-

això serà la mare,

Penso que això sigui la Convenció estàndard.

I això és el pare.

Quins són els diferents genotips que els seus fills

podrien tenir?

Així que diguem que es reprodueixen.

Vaig a dibuixar una quadrícula aquí.

Així que permetin-me dibuixar una quadrícula.

-

Així que sabem amb el nostre estudi de meiosi que, mira, la meva mare té

aquest gen - permetin-me dibuixar els gens una altra vegada.

Així que hi ha un parell d'homòlegs, correcte?

això d'aquí és un cromosoma.

Això és un altre cromosoma.

En aquest cromosoma en la parella homòloga, hi podria

haver - el locus de color d'ulls - hi ha el gen d'ulls marrons.

I en aquest, al locus de color d'ulls, hi ha un

gen d'ulls blaus.

I de la mateixa manera del meu pare, quan ens fixem en aquest mateix

Cromosoma en les cèl lules - deixa'm fer-los com aquest.

Així que això és un cromosoma allà i això és l'altre

Cromosoma aquí.

Quan mires el locus en aquest cromosoma o aquesta

Localització, té l'al·lel d'ulls marrons per aquell gen

gen, i en aquest cas, té l'al·lel d'ulls blaus

en aquest gen.

I podem aprendre de la meiosi quan els cromosomes - bé, primer

es reprodueixen, i així tens aquests dos chromatids en un

Cromosoma.

Però s'alineen en la meiosi durant la metaphase.

I no sabem de quina manera s'alineen.

Per exemple, el meu pare podria donar-me aquest cromosoma o podria

donar-me aquell cromosoma.

O la meva mare podria donar-me aquell cromosoma o podria donar-me

aquell cromosoma.

Per tant podria tenir qualsevol d'aquestes combinacions.

Així que, per exemple, si tinc aquest cromosoma de la meva mare i

Aquest cromosoma del meu pare, com serà el meu genoyip

per el color d'ulls?

serà B gran i B gran.

Si tinc aquest cromosoma de la meva mare i aquest cromosoma

del meu pare, què serà?

Bé, tindré la B gran del meu pare i llavors

tindré la b petita de la meva mare.

Així que aquesta és una altra possibilitat.

Ara, això és una altra possibilitat on heredo

la l'al·lel d'ulls marrons de la meva mare i l'al·lel d'ulls blaus

del meu pare.

I després hi ha una possibilitat que heredo aquest cromosoma

del meu pare i aquest cromosoma de la meva mare, per la qual cosa

és aquesta situació.

Ara, què seràn els fenotips ?

Bé, ja hem vist que aquest serà

marró, i aquest altre serà marró, aquest serà

marró, però aquest serà blau.

Ja t'ho havia ensenyat això.

Però si jo hagués de dir-te abans d'hora que, per exemple,

tinc dues persones.

Són tots dos híbrids, o que són heterozigots per al

color de l'ull i el color d'ull potser

recessiu o dominant.

I són els dos heterozigots on cadascun d'ells té un al·lel del color d'ulls marró

i un al·lel del color d'ulls blau i anem a dir que tenen un

fill, quina és la probabilitat que el nen tingui ulls marrons?

-

Quina és la probabilitat?

Bé, cada un d'aquestes opcions són igualment probables, oi?

Hi ha quatre opcions iguals.

Així que anem a posar que en el denominador.

Quatre opcions iguals.

I en quantes d'aquestes opcions

tindria ulls marrons?

Bé, és un, dos, tres.

Així que la probabilitat és 3/4, o és una probabilitat del 75%.

Mateixa lògica, quina és la probabilitat que aquests pares

produeixin un descendent amb ulls blaus?

Bé, això és només un de les quatre

possibilitats, per la qual cosa ulls blaus és només el 25%.

Ara, quina és la probabilitat que produeixen un

heterozigot?

Aleshores, quina és la probabilitat que produexin un

un fill heterozigot?

-

Ara ja no ens estem fixant en el fenotip.

Estem buscant en el genotip.

Així que d'aquestes combinacions, quines són heterozigot?

Bé, aquest ho és, perquè té una barreja.

És un híbrid.

Té una barreja dels dos alels.

i aquest igual

Aleshores, quina és la probabilitat?

Bé, hi ha quatre combinacions diferents.

Tots són probables, i dues d'aquestes possibilitats produirien

un heterozigot.

Així que és 2/4 o 1/2 o un 50%.

per tant utilitzant la taula punnett, per descomptat, hem hagut de fer

una gran quantitat de supòsits sobre els gens i supòsits sobre què és

dominant o és un recessiu, podem començar a fer

prediccions sobre les probabilitats

de resultats diferents.

I com veurem en futur vídeos, vostè pot en realitat

anar cap enrere.

Es pot dir, ei, atès que aquesta parella va tenir cinc fills amb

ulls marrons, el que és la probabilitat és que els dos són

heterozigots, o alguna cosa semblant.

Així que és un tema molt interessant, encara que és una mica

simplificat.

Però molts trets, especialment algunes de les coses que Gregor

Mendel va estudiar, es poden estudiar d'aquesta manera.