WEBVTT 00:00:00.000 --> 00:00:00.490 - 00:00:00.490 --> 00:00:04.790 Abans de saber què era l'ADN, com estava poder veure el procés de la meiosi en les cèl·lules 00:00:04.790 --> 00:00:07.160 estructurat o com es replicava o fins i tot abans de 00:00:07.160 --> 00:00:11.020 poder veure el procés de la meiosi en les cèl·lules, creiem que 00:00:11.020 --> 00:00:14.700 els gàmetes eren el producte the algunes 00:00:14.700 --> 00:00:16.480 característiques que els progenitors tenien. 00:00:16.480 --> 00:00:22.170 Creiem que si tenim un home d'ulls blaus-- diguem que aquest és 00:00:22.170 --> 00:00:27.430 l'home dels ulls blaus aqui--- i aquest es casés amb una 00:00:27.430 --> 00:00:32.800 dona d'ulls marrons--- diguem que aquesta és la dona d'ulls marrons. 00:00:32.800 --> 00:00:36.410 faré que sembli més una dona. 00:00:36.410 --> 00:00:39.450 Si és casés amb aquesta dona d'ulls marrons, en la majoria 00:00:39.450 --> 00:00:42.230 de casos o en totes els casos 00:00:42.230 --> 00:00:45.030 els seus descendents 00:00:45.030 --> 00:00:46.870 tindrien els ulls marrons 00:00:46.870 --> 00:00:50.210 Això seria el seu fill d'ulls marrons 00:00:50.210 --> 00:00:53.000 - 00:00:53.000 --> 00:00:54.980 i això és una cosa que--- vull dir, obviament 00:00:54.980 --> 00:00:57.420 hi ha hagut milers de generacions d'éssers humans, i ho hem pogut 00:00:57.420 --> 00:00:58.180 observar. 00:00:58.180 --> 00:01:00.590 hem observar que els fills s'assemblen als pares, que els fills 00:01:00.590 --> 00:01:05.280 hereden algunes característiques, i que algunes característiques sembla que dominen 00:01:05.280 --> 00:01:06.140 sobre altres. 00:01:06.140 --> 00:01:09.960 Un típic exemple seria que la pigmentació dels ulls o cabell sol se fosca 00:01:09.960 --> 00:01:11.570 sol se fosca 00:01:11.570 --> 00:01:15.710 Encara que l'altre progenitor tingui la pigmentació clara, el que la té fosca 00:01:15.710 --> 00:01:17.900 domina, o a vegades, acaba 00:01:17.900 --> 00:01:20.420 sent una barreja, tots ho hem pogut veure tots. 00:01:20.420 --> 00:01:23.410 Ara, l'estudi de que s'hereda i com 00:01:23.410 --> 00:01:26.590 s'hereda, és molt més antic que l'estudi de l'ADN, el qual 00:01:26.590 --> 00:01:29.840 va ser realment descobert o va convertir-se en important 00:01:29.840 --> 00:01:31.110 a mitjans del segle vint. 00:01:31.110 --> 00:01:32.820 Això va ser estudiat durant molt temps. 00:01:32.820 --> 00:01:36.750 El que seria el pare de la genètica clàssica i l'herència 00:01:36.750 --> 00:01:38.455 és en Gregor Mendel. 00:01:38.455 --> 00:01:41.720 - 00:01:41.720 --> 00:01:45.650 En realitat, ell era un monjo que tractava plantes 00:01:45.650 --> 00:01:48.795 i les creuava entre elles per veure quines característiques es transmetien i quines 00:01:48.795 --> 00:01:51.230 no es transmetien, també intentave entendre 00:01:51.230 --> 00:01:55.650 com les característiques es transmeten de generació a generació. 00:01:55.650 --> 00:02:02.090 Així que quan fem això, quan estudiem genètica clàssica, 00:02:02.090 --> 00:02:05.230 --vaig a fer un pilot de suposicions simplificadores 00:02:05.230 --> 00:02:08.080 perquè sabem que la majoria d'aquestes no son relevants per la majoria 00:02:08.080 --> 00:02:11.140 dels nostres gens, però ens ajudaràn a saber com 00:02:11.140 --> 00:02:16.340 predir el que pot passar en generacions futures. 00:02:16.340 --> 00:02:21.270 Així, la primera suposició simplificadora que faré és que 00:02:21.270 --> 00:02:24.840 alguns dels trets tenen o tot o res propietat. 00:02:24.840 --> 00:02:26.690 I sabem que molts trets no ho tenen. 00:02:26.690 --> 00:02:28.690 Diguem que hi ha en el món - i això és una 00:02:28.690 --> 00:02:35.220 sobresimplificació - anem a dir que per a color d'ulls, 00:02:35.220 --> 00:02:38.520 Diguem que hi ha dos al·lels. 00:02:38.520 --> 00:02:40.390 Ara recorda que era un al·lel. 00:02:40.390 --> 00:02:44.030 Un al·lel és una versió especifica d'un gen. 00:02:44.030 --> 00:02:48.400 Així que anem a dir que vostè podria tenir ulls blaus o vostè 00:02:48.400 --> 00:02:52.460 podria tenir ulls marrons. 00:02:52.460 --> 00:02:55.220 Diguem que vivim en un univers on algú només podria tenir 00:02:55.220 --> 00:02:58.320 una d'aquestes dues versions del gen de color d'ulls. 00:02:58.320 --> 00:03:01.230 Sabem que el color d'ulls és molt més complex que això, per la qual cosa 00:03:01.230 --> 00:03:02.970 Això és només una simplificació. 00:03:02.970 --> 00:03:04.340 I deixa'm inventar-me un altre exemple. 00:03:04.340 --> 00:03:14.110 Permetin-me dir que, no sé, potser per la mida de les dents, que és un 00:03:14.110 --> 00:03:17.590 tret que no veuras en cap llibre de text de Biologia tradicional, 00:03:17.590 --> 00:03:23.470 i anem a dir que hi ha un tret per les dents grans i 00:03:23.470 --> 00:03:28.330 hi ha un altre al·lel per dents petites. 00:03:28.330 --> 00:03:30.850 I vull deixar molt clar aquesta distinció entre un 00:03:30.850 --> 00:03:32.100 Gen i un al·lel. 00:03:32.100 --> 00:03:35.230 - 00:03:35.230 --> 00:03:37.740 He parlat sobre Gregor Mendel, i que estava fent això la 00:03:37.740 --> 00:03:41.890 dècada del 1850 bé abans de saber el que era l'ADN o què fins i tot 00:03:41.890 --> 00:03:48.590 eren els cromosomes i com l'ADN s'heredava, etcètera, però 00:03:48.590 --> 00:03:53.060 Anem a entrar en la microbiologia per entendre la 00:03:53.060 --> 00:03:53.840 diferència. 00:03:53.840 --> 00:03:56.170 Diguem que tinc un cromosoma. 00:03:56.170 --> 00:03:59.710 Diguem que en algun cromosoma - deiem triar 00:03:59.710 --> 00:04:00.900 algun cromosoma aquí. 00:04:00.900 --> 00:04:02.930 Diguem que això és un cromosoma. 00:04:02.930 --> 00:04:04.590 Diguem que que l'he heredat del meu pare. 00:04:04.590 --> 00:04:09.130 I en aquest cromosoma, hi ha una ubicació aquí- 00:04:09.130 --> 00:04:11.550 que podríem anomenar el locus en aquest cromosoma on la 00:04:11.550 --> 00:04:15.330 gen de color d'ulls és - que és la localització de 00:04:15.330 --> 00:04:16.579 el gen de color d'ulls. 00:04:16.579 --> 00:04:19.279 Ara, tinc dos cromosomes, un del meu pare i un 00:04:19.279 --> 00:04:22.010 de la meva mare, així que anem a dir que aquest és el cromosoma 00:04:22.010 --> 00:04:23.260 de la meva mare. 00:04:23.260 --> 00:04:26.020 - 00:04:26.020 --> 00:04:27.800 Sabem que estan normalment en la cèl·lula, 00:04:27.800 --> 00:04:30.180 no estan tant ben organitzats com aqui els 00:04:30.180 --> 00:04:32.860 Cromosomes, però això és només per mostrar la idea. 00:04:32.860 --> 00:04:35.690 Diguem que aquests són cromosomes homòlegs, per tant codifiquen per a 00:04:35.690 --> 00:04:36.970 els mateixos gens. 00:04:36.970 --> 00:04:41.460 per tant en aquest gen de la meva mare en la mateixa localització o 00:04:41.460 --> 00:04:45.710 Locus, també hi ha el gen de color d'ulls. 00:04:45.710 --> 00:04:51.020 Jo podria tenir la mateixa versió del gen, i 00:04:51.020 --> 00:04:52.760 dient que hi ha només dues versions de 00:04:52.760 --> 00:04:54.220 aquest gen en el món. 00:04:54.220 --> 00:04:56.690 Ara, si tinc la mateixa versió de la gene-vaig a fer 00:04:56.690 --> 00:04:58.510 una petita anotació 00:04:58.510 --> 00:05:01.101 Vaig a escriure B gran - 00:05:01.101 --> 00:05:02.010 espera deixem fer-ho d'una altre manera. 00:05:02.010 --> 00:05:04.040 Vaig a escriure b petita pel blue i vaig a 00:05:04.040 --> 00:05:07.420 escriure B gran per el marró. 00:05:07.420 --> 00:05:11.210 Hi ha una situació on això podria ser una b petita i això 00:05:11.210 --> 00:05:12.800 podria ser una b gran. 00:05:12.800 --> 00:05:17.010 I llavors jo podria escriure que el meu genotip-tinc l'al·lel 00:05:17.010 --> 00:05:20.320 b gran de la meva mare i 00:05:20.320 --> 00:05:24.440 b petit del meu pare. 00:05:24.440 --> 00:05:29.120 Cada un d'aquests casos o maneres que aquest gen 00:05:29.120 --> 00:05:30.660 s'expressa, és un al·lel. 00:05:30.660 --> 00:05:40.360 Així que aquests són dos alels diferents 00:05:40.360 --> 00:05:42.880 o versions diferents d'un mateix gen. 00:05:42.880 --> 00:05:46.340 I quan jo tinc dues versions diferents com aquestes, 00:05:46.340 --> 00:05:50.140 una versió de la meva mare, una versió del meu pare, jo sóc 00:05:50.140 --> 00:05:53.480 anomenat un heterozigot 00:05:53.480 --> 00:05:54.730 o un genotip heterozigot. 00:05:54.730 --> 00:06:00.410 - 00:06:00.410 --> 00:06:05.000 I el genotip és la versió exacta de la alels que tinc. 00:06:05.000 --> 00:06:08.170 Diguem que tinc la b petita 00:06:08.170 --> 00:06:11.690 tinc el gen d'ulls blaus dels dos progenitors. 00:06:11.690 --> 00:06:16.040 Així que anem a dir que jo soc b petita, b petita, llavors 00:06:16.040 --> 00:06:18.600 Tindria dos alels idèntics. 00:06:18.600 --> 00:06:21.840 els meus pares em va donar la mateixa versió del gen. 00:06:21.840 --> 00:06:29.930 I en aquest cas, aquesta genotip és homozigot, 00:06:29.930 --> 00:06:33.900 o jo sóc homozigot per a aquest tret. 00:06:33.900 --> 00:06:36.400 - 00:06:36.400 --> 00:06:38.510 Ara, podria dir, això està bé. 00:06:38.510 --> 00:06:43.400 Aquestes són les característiques que vostè té. Tinc un marró de 00:06:43.400 --> 00:06:47.550 Potser la meva mare i un blau del meu pare. 00:06:47.550 --> 00:06:50.850 En aquest cas, tinc un blau de la meva mare i el pare. 00:06:50.850 --> 00:06:54.590 ¿Com sabem si els meus ulls seran de color marró o blau? 00:06:54.590 --> 00:06:56.900 I la realitat és que és molt complex. 00:06:56.900 --> 00:06:58.410 És una barreja de coses. 00:06:58.410 --> 00:07:02.830 Però Mendel, va estudiar les coses que van presentar 00:07:02.830 --> 00:07:04.080 el què en diem dominància. 00:07:04.080 --> 00:07:09.260 - 00:07:09.260 --> 00:07:12.930 I aquesta és la idea que un d'aquests trets 00:07:12.930 --> 00:07:14.090 domina l'altre. 00:07:14.090 --> 00:07:17.160 Així que molta gent pensa originalment que el color d'ulls, 00:07:17.160 --> 00:07:20.490 especialment el color blau, sempre esta marcat 00:07:20.490 --> 00:07:21.500 per altres característiques. 00:07:21.500 --> 00:07:23.140 Assumim que aquí, això és una 00:07:23.140 --> 00:07:24.510 sobresimplificació. 00:07:24.510 --> 00:07:34.200 anem a dir que els ulls marrons són dominants 00:07:34.200 --> 00:07:36.130 i els blaus són recessius. 00:07:36.130 --> 00:07:39.320 - 00:07:39.320 --> 00:07:42.960 Volia fer-ho en blau. 00:07:42.960 --> 00:07:49.560 Els ulls blaus són recessius. 00:07:49.560 --> 00:07:52.330 Si aquest és el cas, i això és un - com he dit 00:07:52.330 --> 00:07:55.730 en diverses ocasions, això és un sobresimplificació. 00:07:55.730 --> 00:08:00.670 Però si aquest és el cas, llavors si hagués d'heretar aquest 00:08:00.670 --> 00:08:05.540 genotip, perquè els ulls marrons dominen - Recordeu, 00:08:05.540 --> 00:08:12.400 he dit que la B gran aquí representa ulls marrons i la b en minúscules 00:08:12.400 --> 00:08:16.670 és recessiva - tot el que veuràs per una persona 00:08:16.670 --> 00:08:19.450 amb aquest genotip és ulls marrons. 00:08:19.450 --> 00:08:20.880 Deixa'm fer-ho aquí. 00:08:20.880 --> 00:08:21.710 Deixa'm escriure això aquí. 00:08:21.710 --> 00:08:27.680 Genotip i llavors escriuré fenotip. 00:08:27.680 --> 00:08:31.030 genotip és les versions del gen que tens 00:08:31.030 --> 00:08:33.780 i llavors el fenotips és el que s'expressa 00:08:33.780 --> 00:08:35.030 o el què veus. 00:08:35.030 --> 00:08:39.690 - 00:08:39.690 --> 00:08:43.860 Així que si tinc un gen d'ulls marrons del meu pare - I ho vull fer 00:08:43.860 --> 00:08:46.310 en una gran - vull fer-ho en marró 00:08:46.310 --> 00:08:49.670 Deixi'm fer-ho en marró perquè no es confongui. 00:08:49.670 --> 00:08:54.490 Així que si he tinc un gen d'ulls marrons del meu pare i un 00:08:54.490 --> 00:09:05.130 gens d'ulls blaus de la meva mare, perquè l'ull marró és 00:09:05.130 --> 00:09:08.580 recessiu, l'al·lel d'ulls marrons és recessiu - I jo 00:09:08.580 --> 00:09:11.370 acabo de dir un gen d'ulls marrons, però el que he de dir és que és la 00:09:11.370 --> 00:09:13.870 Versió ulls marrons del gen, que és l'al·lel marró 00:09:13.870 --> 00:09:16.820 o la versió d'ulls blaus del gen de la meva 00:09:16.820 --> 00:09:18.890 mare, que és l'al·lel blau. 00:09:18.890 --> 00:09:22.290 Ja que l'al·lel marró és dominant - ho he escrit aqui dalt 00:09:22.290 --> 00:09:25.410 -el que serà expressat són ulls marrons. 00:09:25.410 --> 00:09:30.830 - 00:09:30.830 --> 00:09:34.450 Ara, anem a dir que ho tenia de l'altre manera. 00:09:34.450 --> 00:09:39.850 Diguem que tinc una al·lel d'ulls blaus del meu pare i tinc un 00:09:39.850 --> 00:09:41.750 al·lel d'ulls marrons de la meva mare. 00:09:41.750 --> 00:09:42.490 És el mateix. 00:09:42.490 --> 00:09:46.940 El fenotip ha de ser d'ulls marrons. 00:09:46.940 --> 00:09:49.730 Ara, què passa si tinc un al·lel d'ulls marrons de tots dos el meu 00:09:49.730 --> 00:09:52.470 pare i la meva mare? 00:09:52.470 --> 00:09:54.930 Deixa'm veure, que van canviant el to de marró, però 00:09:54.930 --> 00:09:55.960 tots han de ser el mateix. 00:09:55.960 --> 00:09:59.130 Així que diguem que tinc dos al·lels d'ulls marrons dominants 00:09:59.130 --> 00:10:00.820 de la meva mare i el meu pare. 00:10:00.820 --> 00:10:01.770 Llavors què es veurà? 00:10:01.770 --> 00:10:02.640 Bé, es pot endevinar fàcilment. 00:10:02.640 --> 00:10:08.280 seguiré veient els ulls marrons. 00:10:08.280 --> 00:10:10.570 Així que hi ha només una última combinació perquè aquestes són 00:10:10.570 --> 00:10:12.800 només dos tipus de alels que podríem veure en la nostra 00:10:12.800 --> 00:10:15.510 població, encara que per a la majoria dels gens, hi ha 00:10:15.510 --> 00:10:16.710 més de dos tipus. 00:10:16.710 --> 00:10:18.400 Per exemple, hi ha tipus de sang. 00:10:18.400 --> 00:10:21.490 Hi ha quatre tipus de sang. 00:10:21.490 --> 00:10:25.540 Però diguem que tinc dos al·lels d'ulls blaus, un al·lel blau de 00:10:25.540 --> 00:10:30.400 cada un dels meus pares, un del meu pare, un de la meva mare. 00:10:30.400 --> 00:10:33.080 Això és un tret recessiu, per tant no n'hi ha 00:10:33.080 --> 00:10:34.550 cap que domini. 00:10:34.550 --> 00:10:39.130 Així que el fenotip serà ulls blaus. 00:10:39.130 --> 00:10:42.380 I vull repetir una altra vegada, això no és necessàriament com els 00:10:42.380 --> 00:10:45.130 al·lels del color d'ulls funcionen, però és una simplificació 00:10:45.130 --> 00:10:48.370 per entendre com funciona l'herència. 00:10:48.370 --> 00:10:52.040 Hi ha alguns trets que es poden estudiar d'aquesta manera simple. 00:10:52.040 --> 00:10:54.920 Però el que jo volia fer aquí és mostrar que molts 00:10:54.920 --> 00:10:58.970 genotips diferents - aquests són tots diferents genotips 00:10:58.970 --> 00:11:02.090 -tots ells codifiquen pel mateix fenotip. 00:11:02.090 --> 00:11:05.000 Així només mirant el color d'ulls d'algú, 00:11:05.000 --> 00:11:09.000 no se sap exactament si són homozigot 00:11:09.000 --> 00:11:16.740 dominant - això seria homozigot dominant - o 00:11:16.740 --> 00:11:19.080 si són heterozigots. 00:11:19.080 --> 00:11:21.350 Això és heterozigot. 00:11:21.350 --> 00:11:23.650 Aquests dos just aquí són heterozigots 00:11:23.650 --> 00:11:27.990 - 00:11:27.990 --> 00:11:31.680 Aquests són també a vegades anomenats híbrids, però la paraula 00:11:31.680 --> 00:11:33.600 híbrid està sobrecarregada. 00:11:33.600 --> 00:11:36.800 S'utilitza molt, però en aquest context, vol dir que tens 00:11:36.800 --> 00:11:40.940 diferents versions de al·lel per a un gen. 00:11:40.940 --> 00:11:43.740 Així que anem a pensar una mica més sobre el que està en realitat 00:11:43.740 --> 00:11:48.155 passant quan la meva mare i el meu pare es reprodueixen. 00:11:48.155 --> 00:11:50.970 - 00:11:50.970 --> 00:11:53.100 Bé, anem a pensar d'una parella d'escenaris diferents. 00:11:53.100 --> 00:11:55.950 - 00:11:55.950 --> 00:11:57.630 Diguem que tots dos són híbrids. 00:11:57.630 --> 00:12:03.470 El meu pare té al·lel d'ulls marrons dominant i també 00:12:03.470 --> 00:12:08.020 té el l'al·lel d'ulls blaus recessiu. 00:12:08.020 --> 00:12:11.560 Diguem que la meva mare té la mateixa cosa, al·lel d'ulls marrons dominant 00:12:11.560 --> 00:12:14.780 i l'al·lel d'ulls blaus recessiu. 00:12:14.780 --> 00:12:17.880 Ara anem a pensar en si aquestes dues persones, abans de veure 00:12:17.880 --> 00:12:20.630 el que el meu color d'ulls és, si li dic, mira, et dono 00:12:20.630 --> 00:12:22.760 el genotip d'aquestes dues persones 00:12:22.760 --> 00:12:24.010 Deixi'm etiquetar-los. 00:12:24.010 --> 00:12:26.200 - 00:12:26.200 --> 00:12:27.790 això serà la mare, 00:12:27.790 --> 00:12:30.090 Penso que això sigui la Convenció estàndard. 00:12:30.090 --> 00:12:34.730 I això és el pare. 00:12:34.730 --> 00:12:37.910 Quins són els diferents genotips que els seus fills 00:12:37.910 --> 00:12:38.490 podrien tenir? 00:12:38.490 --> 00:12:40.630 Així que diguem que es reprodueixen. 00:12:40.630 --> 00:12:44.090 Vaig a dibuixar una quadrícula aquí. 00:12:44.090 --> 00:12:45.660 Així que permetin-me dibuixar una quadrícula. 00:12:45.660 --> 00:12:50.390 - 00:12:50.390 --> 00:12:55.990 Així que sabem amb el nostre estudi de meiosi que, mira, la meva mare té 00:12:55.990 --> 00:12:59.870 aquest gen - permetin-me dibuixar els gens una altra vegada. 00:12:59.870 --> 00:13:02.240 Així que hi ha un parell d'homòlegs, correcte? 00:13:02.240 --> 00:13:04.880 això d'aquí és un cromosoma. 00:13:04.880 --> 00:13:07.070 Això és un altre cromosoma. 00:13:07.070 --> 00:13:10.130 En aquest cromosoma en la parella homòloga, hi podria 00:13:10.130 --> 00:13:16.760 haver - el locus de color d'ulls - hi ha el gen d'ulls marrons. 00:13:16.760 --> 00:13:19.470 I en aquest, al locus de color d'ulls, hi ha un 00:13:19.470 --> 00:13:20.890 gen d'ulls blaus. 00:13:20.890 --> 00:13:24.630 I de la mateixa manera del meu pare, quan ens fixem en aquest mateix 00:13:24.630 --> 00:13:28.310 Cromosoma en les cèl lules - deixa'm fer-los com aquest. 00:13:28.310 --> 00:13:30.740 Així que això és un cromosoma allà i això és l'altre 00:13:30.740 --> 00:13:32.760 Cromosoma aquí. 00:13:32.760 --> 00:13:35.120 Quan mires el locus en aquest cromosoma o aquesta 00:13:35.120 --> 00:13:37.870 Localització, té l'al·lel d'ulls marrons per aquell gen 00:13:37.870 --> 00:13:40.370 gen, i en aquest cas, té l'al·lel d'ulls blaus 00:13:40.370 --> 00:13:41.590 en aquest gen. 00:13:41.590 --> 00:13:44.680 I podem aprendre de la meiosi quan els cromosomes - bé, primer 00:13:44.680 --> 00:13:47.580 es reprodueixen, i així tens aquests dos chromatids en un 00:13:47.580 --> 00:13:48.140 Cromosoma. 00:13:48.140 --> 00:13:51.520 Però s'alineen en la meiosi durant la metaphase. 00:13:51.520 --> 00:13:53.220 I no sabem de quina manera s'alineen. 00:13:53.220 --> 00:13:56.510 Per exemple, el meu pare podria donar-me aquest cromosoma o podria 00:13:56.510 --> 00:13:57.630 donar-me aquell cromosoma. 00:13:57.630 --> 00:13:59.790 O la meva mare podria donar-me aquell cromosoma o podria donar-me 00:13:59.790 --> 00:14:00.820 aquell cromosoma. 00:14:00.820 --> 00:14:02.760 Per tant podria tenir qualsevol d'aquestes combinacions. 00:14:02.760 --> 00:14:06.540 Així que, per exemple, si tinc aquest cromosoma de la meva mare i 00:14:06.540 --> 00:14:09.760 Aquest cromosoma del meu pare, com serà el meu genoyip 00:14:09.760 --> 00:14:11.000 per el color d'ulls? 00:14:11.000 --> 00:14:16.770 serà B gran i B gran. 00:14:16.770 --> 00:14:21.510 Si tinc aquest cromosoma de la meva mare i aquest cromosoma 00:14:21.510 --> 00:14:22.620 del meu pare, què serà? 00:14:22.620 --> 00:14:28.330 Bé, tindré la B gran del meu pare i llavors 00:14:28.330 --> 00:14:30.790 tindré la b petita de la meva mare. 00:14:30.790 --> 00:14:32.790 Així que aquesta és una altra possibilitat. 00:14:32.790 --> 00:14:35.510 Ara, això és una altra possibilitat on heredo 00:14:35.510 --> 00:14:42.490 la l'al·lel d'ulls marrons de la meva mare i l'al·lel d'ulls blaus 00:14:42.490 --> 00:14:44.380 del meu pare. 00:14:44.380 --> 00:14:47.350 I després hi ha una possibilitat que heredo aquest cromosoma 00:14:47.350 --> 00:14:51.260 del meu pare i aquest cromosoma de la meva mare, per la qual cosa 00:14:51.260 --> 00:14:53.520 és aquesta situació. 00:14:53.520 --> 00:14:55.700 Ara, què seràn els fenotips ? 00:14:55.700 --> 00:14:58.290 Bé, ja hem vist que aquest serà 00:14:58.290 --> 00:15:03.080 marró, i aquest altre serà marró, aquest serà 00:15:03.080 --> 00:15:06.250 marró, però aquest serà blau. 00:15:06.250 --> 00:15:07.860 Ja t'ho havia ensenyat això. 00:15:07.860 --> 00:15:09.980 Però si jo hagués de dir-te abans d'hora que, per exemple, 00:15:09.980 --> 00:15:11.090 tinc dues persones. 00:15:11.090 --> 00:15:13.980 Són tots dos híbrids, o que són heterozigots per al 00:15:13.980 --> 00:15:16.610 color de l'ull i el color d'ull potser 00:15:16.610 --> 00:15:18.335 recessiu o dominant. 00:15:18.335 --> 00:15:22.530 I són els dos heterozigots on cadascun d'ells té un al·lel del color d'ulls marró 00:15:22.530 --> 00:15:24.980 i un al·lel del color d'ulls blau i anem a dir que tenen un 00:15:24.980 --> 00:15:28.835 fill, quina és la probabilitat que el nen tingui ulls marrons? 00:15:28.835 --> 00:15:35.670 - 00:15:35.670 --> 00:15:37.170 Quina és la probabilitat? 00:15:37.170 --> 00:15:40.720 Bé, cada un d'aquestes opcions són igualment probables, oi? 00:15:40.720 --> 00:15:42.400 Hi ha quatre opcions iguals. 00:15:42.400 --> 00:15:44.130 Així que anem a posar que en el denominador. 00:15:44.130 --> 00:15:45.950 Quatre opcions iguals. 00:15:45.950 --> 00:15:48.110 I en quantes d'aquestes opcions 00:15:48.110 --> 00:15:49.780 tindria ulls marrons? 00:15:49.780 --> 00:15:52.110 Bé, és un, dos, tres. 00:15:52.110 --> 00:15:58.780 Així que la probabilitat és 3/4, o és una probabilitat del 75%. 00:15:58.780 --> 00:16:01.830 Mateixa lògica, quina és la probabilitat que aquests pares 00:16:01.830 --> 00:16:04.650 produeixin un descendent amb ulls blaus? 00:16:04.650 --> 00:16:07.280 Bé, això és només un de les quatre 00:16:07.280 --> 00:16:15.840 possibilitats, per la qual cosa ulls blaus és només el 25%. 00:16:15.840 --> 00:16:19.400 Ara, quina és la probabilitat que produeixen un 00:16:19.400 --> 00:16:20.390 heterozigot? 00:16:20.390 --> 00:16:23.130 Aleshores, quina és la probabilitat que produexin un 00:16:23.130 --> 00:16:24.425 un fill heterozigot? 00:16:24.425 --> 00:16:27.360 - 00:16:27.360 --> 00:16:29.300 Ara ja no ens estem fixant en el fenotip. 00:16:29.300 --> 00:16:31.050 Estem buscant en el genotip. 00:16:31.050 --> 00:16:34.310 Així que d'aquestes combinacions, quines són heterozigot? 00:16:34.310 --> 00:16:36.570 Bé, aquest ho és, perquè té una barreja. 00:16:36.570 --> 00:16:37.360 És un híbrid. 00:16:37.360 --> 00:16:39.380 Té una barreja dels dos alels. 00:16:39.380 --> 00:16:41.170 i aquest igual 00:16:41.170 --> 00:16:42.220 Aleshores, quina és la probabilitat? 00:16:42.220 --> 00:16:45.050 Bé, hi ha quatre combinacions diferents. 00:16:45.050 --> 00:16:48.020 Tots són probables, i dues d'aquestes possibilitats produirien 00:16:48.020 --> 00:16:49.200 un heterozigot. 00:16:49.200 --> 00:16:54.580 Així que és 2/4 o 1/2 o un 50%. 00:16:54.580 --> 00:16:56.570 per tant utilitzant la taula punnett, per descomptat, hem hagut de fer 00:16:56.570 --> 00:16:59.880 una gran quantitat de supòsits sobre els gens i supòsits sobre què és 00:16:59.880 --> 00:17:02.050 dominant o és un recessiu, podem començar a fer 00:17:02.050 --> 00:17:03.880 prediccions sobre les probabilitats 00:17:03.880 --> 00:17:05.530 de resultats diferents. 00:17:05.530 --> 00:17:07.300 I com veurem en futur vídeos, vostè pot en realitat 00:17:07.300 --> 00:17:07.970 anar cap enrere. 00:17:07.970 --> 00:17:10.680 Es pot dir, ei, atès que aquesta parella va tenir cinc fills amb 00:17:10.680 --> 00:17:14.160 ulls marrons, el que és la probabilitat és que els dos són 00:17:14.160 --> 00:17:15.819 heterozigots, o alguna cosa semblant. 00:17:15.819 --> 00:17:19.000 Així que és un tema molt interessant, encara que és una mica 00:17:19.000 --> 00:17:20.490 simplificat. 00:17:20.490 --> 00:17:23.760 Però molts trets, especialment algunes de les coses que Gregor 00:17:23.760 --> 00:17:27.190 Mendel va estudiar, es poden estudiar d'aquesta manera.