-
Comencem donant un cop d'ull a algunes fotografies.
-
Aquesta és una icona de National Geographic
-
una refugiada afganesa presa per Steve McCurry.
-
Però el Harvard Lampoon està a punt de sortir
-
amb una paròdia de National Geographic
-
i m'esgarrifo al pensar el que faran per aquesta fotografia.
-
Oh, la ira de Photoshop.
-
Això és un avió aterrant a Sant Francisco per Bruce Dale.
-
Va instal·lar la càmera a la cua.
-
Una imatge poètica per un reportatge sobre Tolstoi per Sam Abell.
-
Pigmeus a la República Democràtica del Congo per Randy Olson.
-
M'encanta aquesta foto perquè em recorda
-
a les escultures de bronze de la Petita Ballarina de Degas.
-
Un ós polar nedant a l'Àrtic per Paul Nicklin.
-
Els óssos polars necessiten el gel per moure's
-
no són gaire bons nedadors.
-
I ja sabem què està passant amb el gel.
-
Camells travessant la vall del Rift a Àfrica,
-
presa per Chris Johns.
-
Presa en vertical, per tant això són les ombres dels camells.
-
Aquest és un ranxer a Texas per William Albert Allard,
-
un gran retratista.
-
I Jane Goodall, fent la seva especial connexió,
-
presa per Nick Nichols.
-
Una festa de l'escuma a Espanya, presa per David Alan Harvey.
-
En David va dir que passaven moltes coses estranyes
-
a la pista de ball.
-
Però, ei, com a mínim és higiènic.
-
(Riures)
-
Lleons marins a Austràlia fent el seu ball particular.
-
per David Doubilet.
-
Això és un cometa, pres pel Dr. Euan Mason.
-
I finalment, la proa del Titanic, sense estrelles de pel·lícula,
-
fotografiada per Emory Kristof.
-
La fotografía porta un poder que es manté
-
en el remolí incessant d'un món saturat de mitjans de comunicació,
-
perquè les fotografies simulen la forma
-
en què les nostres ments congelen un moment significatiu.
-
Us poso un exemple.
-
Fa quatre anys estava a la platja amb el meu fill,
-
ell estava aprenent a nedar
-
en les relativament suaus onades de les platges de Delaware.
-
Vaig girar-me per un moment i va quedar atrapat en una ressaca
-
que el va començar a portar cap al moll.
-
Puc estar ara mateix aquí i veure
-
com em vaig tirar a l'aigua darrere d'ell,
-
aquests moments semblen com si es paralitzessin.
-
Veig les roques per aquí.
-
Hi ha una ona a punt de tirar-se'n el damunt.
-
Veig les seves mans enlaire,
-
I puc veure la seva cara aterrorida
-
mirant-me i dient: "Ajuda'm, pare."
-
El vaig agafar, l'ona s'ens va tirar a sobre.
-
Vam tornar a terra, ell estava bé.
-
Estàvem una mica nerviosos.
-
Però aquesta "memòria flash", que és així com se'n diu,
-
es produeix quan tots els elements s'uneixen per definir
-
no només l'instant, sinó també la meva connexió emocional amb ell.
-
I això és el que la fotografia aprofita
-
quan fa la seva pròpia connexió poderosa amb l'observador.
-
Ara bé, he de dir que,
-
vaig parlar amb en Kyle la setmana passada sobre això,
-
que explicaria aquesta historia.
-
Ell va dir: "Ah sí, tambè me'n recordo!
-
Recordo la teva imatge
-
a la sorra cridant-me."
-
(Riures)
-
Pensava que era un heroi.
-
(Riures)
-
Per tant ...
-
això representa... Això es una mostra
-
d'algunes imatges destacades preses per alguns dels millors fotoperiodistes de tot el món
-
en el moment àlgid de la seva carrera.
-
Excepte una.
-
Aquesta fotografia la va fer el Dr. Euan Mason
-
a Nova Zelanda l'any passat,
-
i va se enviada i publicada a National Geographic.
-
L'any passat vam afegir una secció a la nostra web anomenada "Your Shot,"
-
on tothom podia enviar fotografies per una possible publicació.
-
I es va convertir en tot un èxit,
-
aprofitant l'entusiasta comunitat fotogràfica.
-
La qualitat d'aquests fotògrafs amateurs
-
pot, a vegades, ser impressionant.
-
I veient això confirma, per mi,
-
que tots nosaltres tenim com a mínim una o dues
-
grans fotografies.
-
Però per ser un gran fotoperiodista
-
has de tenir més que només una o dues
-
grans fotografies.
-
Has de ser capaç de fer-ne sempre.
-
Però més important encara,
-
has de saber com crear una narrativa visual.
-
Has de saber com explicar una història.
-
Doncs, voldria compartir alguns treballs
-
que crec que demostren el poder per explicar histories de la fotografia.
-
El fotògraf Nick Nichols va anar a documentar
-
un molt petit i relativament desconegut santuari de fauna i flora
-
al Txad, anomenat Zakouma.
-
La idea original era d'anar allà
-
i portar el reportatge clàssic de diverses espècies,
-
d'un escenari exòtic.
-
I això és el que en Nick va fer fins a un cert punt.
-
Això és un gat salvatge.
-
De fet s'està fent la foto ell mateix,
-
feta amb el que s'anomena una càmera trampa.
-
Hi ha un raig infraroig que la creua,
-
i ell va creuar el raig i va fer aquesta fotografia.
-
Això són babuïns en un abeurador.
-
Nick... la càmera, de nou, una càmera automàtica,
-
va fer milers de fotos d'això.
-
I finalment va acabar amb moltes fotos
-
de culs de babuïns.
-
(Riures)
-
Un lleó prenent un aperitiu per la nit.
-
Mireu com té un queixal trencat.
-
I un cocodril caminant per la vora d'un riu cap al seu cau.
-
M'encanta aquesta miqueta d'aigua
-
que cau per darrera de la seva cua.
-
Però la espècie central de Zakouma són els elefants.
-
És un dels grans ramats intacte en aquesta part d'Àfrica.
-
Una fotografia feta amb la llum de la lluna,
-
una cosa per la que la fotografia digital ha marcat la diferència.
-
Va ser amb els elefants que el reportatge es va capgirar.
-
Nick, amb l'investigador Dr, Michael Fay,
-
van posar un collar a la matriarca del ramat.
-
La van anomenar Annie
-
i van començar a monitoritzar els seus moviments.
-
El ramat estava segur en els límits del parc
-
gràcies a un dedicat grup de guardaparcs.
-
Però quan van començar les pluges anuals,
-
el ramat va començar a migrar a prats per alimentar-se fora del parc.
-
I aquí és quan van començar a tenir problemes.
-
Per fora de la seguretat del parc hi havia caçadors furtius
-
que els caçarien només pel valor dels seus ullals d'ivori.
-
La matriarca que havien estat monitoritzant
-
després de setmanes movent-se dins i fora del parc,
-
es va aturar fora del parc.
-
L'Annie va ser assassinada, juntament amb 20 membres del seu ramat.
-
I només van venir per l'ivori.
-
Aquest és, de fet,un dels guardaparcs.
-
Van ser capaços de foragitar a un dels caçadors furtius i recuperar aquest ivori.
-
No el van poder deixar allà,
-
ja que encara té valor.
-
Però el que en Nick va fer és portar
-
un reportatge que anava més enllà del mètode de la vella escola
-
o simplement, "No és aquest un món increïble?"
-
En comptes d'això, va crear un reportatge que va impactar profundament les nostres audiències.
-
Enlloc de només fer conèixer aquest parc,
-
va crear un enteniment i una empatia
-
cap als elefants, els guardaparcs i els molts problemes
-
al voltant dels conflictes de l'ésser humà i la natura.
-
Ara anem cap a l'Índia.
-
De vegades, pots explicar una història de forma focalitzada.
-
Buscàvem el mateix tema que Richard Wurman
-
va tocar en el seu projecte New World Population.
-
Per primera vegada a la història,
-
hi ha més gent que viu a entorns urbans que rurals.
-
I la majoria d'aquest creixement no és a les ciutats,
-
sinó als suburbis que les envolten.
-
Jonas Bendiksen, un fotògraf molt enèrgic,
-
se'm va acostar i em va dir:
-
"Hem de documentar-ho, i aquesta és la meva proposta:
-
Anem per tot el món i fotografiem tots el suburbis del món."
-
Li vaig dir: "Bé, això pot ser una mica ambiciós pel nostre pressupost."
-
Enlloc d'això el que vam fer és
-
enlloc de sortir i fer el que hauria estat
-
el que podríem considerar una espècie de recerca
-
en la que veus només una petita part de tot,
-
vam enviar en Jonas a Dharavi,
-
que és part de Mumbai, Índia,
-
perquè s'estés allà i realment entrés dins
-
el cor i l'ànima d'aquesta gran part de la ciutat.
-
El que en Jonas va fer no és només anar i fer una mirada superficial
-
de les horribles condicions que existeixen en aquests llocs.
-
Va veure que era una part viva i vital
-
de com tota l'àrea urbana funcionava.
-
Estant concentrat en un lloc,
-
en Jonas va tocar l'ànima i l'esperit humà perdurable
-
que subjau en aquesta comunitat.
-
I ho va fer d'una forma preciosa.
-
De vegades, però, l'única forma d'explicar una història és amb una imatge de rastreig.
-
Vàrem unir al fotògraf submarí Brian Skerry
-
i al fotoperiodista Randy Olson
-
per documentar l'esgotament de les pesqueries del món.
-
No vam ser els únics a tractar aquest tema,
-
però les fotos que en Brian i en Randy van fer
-
són de les millors en captar tant la devastació humana
-
com natural de la pesca excessiva.
-
Aquí, en una foto d'en Brian,
-
un tauró aparentment crucificat és capturat
-
en una xarxa d'emmallament de Baixa Califòrnia.
-
He vist fotos de captures accidentals que estan bé,
-
d'animals recollits accidentalment
-
mentre pescaven especies determinades.
-
Però aquí, en Brian va capturar una visió única
-
posicionant-se ell mateix per sota del vaixell
-
mentre llençaven les restes per la borda.
-
I aleshores en Brian es va arriscar encara més
-
per fer aquesta foto mai feta abans
-
d'una xarxa d'arrossegament raspant el fons de l'oceà.
-
De tornada a terra, en Randy Olson va fotografiar
-
un mercat de peix improvisat a l'Àfrica,
-
on les restes de peix eren venuts als veïns,
-
les parts principals havien estat ja enviades a Europa.
-
I aquí a la Xina, en Randy va fotografiar un mercat de meduses.
-
Mentre les principals fonts d'aliments s'esgoten,
-
la collita va més enllà als oceans
-
i porta cada vegada més aquest tipus de proteïna.
-
Això s'anomena esgotar la cadena alimentària.
-
Però també hi ha espurnes d'esperança,
-
i penso que sempre que fem una gran història d'això,
-
realment no volem anar
-
i mirar només els problemes.
-
També volem buscar solucions.
-
En Brian va fotografiar un santuari marí a Nova Zelanda
-
on la pesca comercial ha estat prohibida,
-
amb el resultat que les espècies sobreexplotades s'han recuperat,
-
i amb elles una possible solució per la pesca sostenible.
-
La fotografia també pot obligar-nos a enfrontar
-
problemes que són potencialment angoixants i controvertits.
-
James Nachtwey, que va guanyar el TED de l'any passat,
-
va donar una ullada al sistema mèdic
-
que s'usa per atendre els americans ferits que vénen de l'Iraq.
-
És una mena de tub on un soldat ferit entra per un extrem
-
i surt, de tornada a casa, per un altre.
-
En Jim va començar al camp de batalla.
-
Aquí, un tècnic mèdic s'ocupa d'un soldat ferit
-
a l'helicòpter tornant cap a l'hospital de campanya.
-
Aquí és a l'hospital de campanya.
-
El soldat de la dreta té el nom de la seva filla
-
tatuat al pit com a recordatori de casa seva.
-
Des d'aquí, els ferits més greus són traslladats
-
a Alemanya, on es troben amb les seves famílies
-
per primera vegada.
-
I després, tornen als Estats Units per recuperar-se als hospitals de veterans
-
com aquest a Walter Reed.
-
I finalment, normalment plens de pròtesis d'alta tecnologia,
-
surten del sistema hospitalari i intenten
-
recuperar les seves vides anteriors a la guerra.
-
En Jim va fer el que podria haver estat un reportatge mèdico-científic
-
i li va donar una dimensió humana que va arribar profundament als nostres lectors.
-
Ara, aquestes històries són grans exemples
-
de com la fotografia pot ser usada
-
per fer front a alguns dels nostres temes més importants.
-
Però hi ha vegades en què els fotògrafs
-
simplement troben coses que són, a l'hora de la veritat,
-
pura diversió.
-
El fotògraf Paul Nicklin va viatjar a l'Antàrtida
-
per fotografiar un reportatge de foques lleopard.
-
Rarament s'han fotografiat, en part perquè són considerades
-
dels depredadors més perillosos de l'oceà.
-
De fet, l'any anterior, un investigador havia sigut
-
agafat per un d'ells i el va arrossegar fins als fons i el va matar.
-
Per tant us podeu imaginar que en Paul estava una mica vacil·lant
-
de ficar-se a l'aigua.
-
Ara, el que les foques lleopard normalment fan és menjar pingüins.
-
Coneixeu "La Marxa dels Pingüins";
-
això és la mastegada de pingüins.
-
(Riures)
-
Aquí un pingüí puja a la vora i mira cap a fora
-
per veure si la costa està neta.
-
I aleshores tots corren cap a fora.
-
Però en Paul es va ficar a l'aigua.
-
I va dir que mai va sentir por d'això.
-
Bé, aquesta femella se li va acostar.
-
Probablement ella... És una llàstima que no ho puguin veure a la fotografia,
-
però fa uns 3,5 metres de llarg.
-
Per tant tenia una mida considerable.
-
I en Paul va dir que mai va sentir por,
-
perquè ella es mostrava més encuriosida que amenaçant.
-
Aquest comportament amb la boca, a la dreta,
-
era realment la seva forma de dir-li: "Ei, mira que grossa que sóc!"
-
O "Caram, quines dents més grosses que tens."
-
(Riures)
-
Aleshores en Paul va pensar que a ella simplement li feia llàstima.
-
Per ella, hi havia una criatura gran i ximple a l'aigua
-
que, per alguna raó, no semblava estar interessada
-
en perseguir pingüins.
-
Així que el que va fer és començar a portar-li pingüins,
-
vius, i posar-los davant seu.
-
Ella els deixava i ells fugien nedant.
-
Ella se'l mirava com dient "Què fas?"
-
Marxava, els agafava, i els tornava a portar
-
i els deixava davant seu.
-
I ho va fer durant següents dos dies
-
fins al punt en què ella es va frustrar tant amb ell,
-
que va començar a posar-los directament a sobre del cap.
-
(Riures)
-
Cosa que va donar lloc a una fantàstica fotografia.
-
(Riures)
-
Finalment, però, en Paul pensa que ella s'imaginava
-
que ell mai podria sobreviure.
-
Aquesta és la seva forma de esbufegar, ja sabeu,
-
esbufegant en una mena de repugnància.
-
(Riures)
-
I va perdre l'interès cap a ell, i va marxar a fer el que fa millor.
-
En Paul va anar a fotografiar una relativament
-
misteriosa i desconeguda criatura,
-
i va tornar no només amb una col·lecció de fotografies,
-
sinó amb una gran experiència i un gran reportatge.
-
Són aquest tipus de reportatges,
-
aquests que van més enllà del que és immediat o merament superficial,
-
que demostra el poder del fotoperiodisme.
-
Crec que la fotografia pot fer una connexió real amb la gent,
-
i que pot ser utilitzat com un agent positiu
-
per entendre els reptes i les oportunitats
-
per enfrontar el nostre món avui.
-
Gràcies.
-
(Aplaudiments)
closed TED