Frans de Waal: El comportament moral en animals

Empatia, cooperació, justícia i reciprocitat: preocupar-se pel benestar dels altres sembla un tret molt humà. Però Frans de Waal mostra uns vídeos sorprenents de tests de comportament, sobre primats i altres mamífers, que demostren quants d'aquests trets morals són compartits per tots nosaltres.

Vaig néixer a Den Bosch,

d'on el pintor Hieronymous Bosch va agafar el seu nom.

Sempre m'ha agradat aquest pintor

que va viure i treballar al segle XV.

I el que és interessant sobre ell i la seva relació amb la moralitat

és que va viure en un temps on la influència de la religió s'estava debilitant

i em penso que s'estava preguntant

què li passaria a la societat

si no hi hagués religió o si n'hi hagués menys.

Llavors va pintar el famós quadre "El Jardí de les Delícies"

que alguns han interpretat

que representa la Humanitat abans de la seva caiguda

o la Humanitat sense cap caiguda.

Això et fa preguntar-te:

què passaria si no haguéssim tastat el fruit de la saviesa, per dir-ho així,

i quin tipus de moralitat tindríem?

Molt més tard, quan era estudiant,

vaig anar a un jardí molt diferent,

un jardí zoològic a Arnhem

on teníem ximpanzés.

Aquest sóc jo de jove amb un bebè ximpanzé.

(Rialles)

I allà vaig descobrir

que els ximpanzès estan atrets pel poder, i en vaig escriure un llibre.

En aquell temps la recerca en animals estava centrada en

l'agressivitat i la competició.

Vaig donar una visió general del regne animal,

incloent-hi la humanitat,

on en el fons som tots competidors,

som agressius,

bàsicament només mirem per nosaltres mateixos.

Aquesta és la presentació del meu llibre.

No sé com de bé el van llegir els ximpanzés,

però sí que hi semblaven interessats.

Ara bé, en el procés

d'aquest treball sobre el poder i la dominació

i l'agressivitat i tot això,

vaig descobrir que els ximpanzés es reconcilien després de les baralles.

Això que veieu són dos mascles que s'han barallat.

Van acabar dalt d'un arbre, i un d'ells allarga la mà cap a l'altre.

I un segon després que fes la foto, es van ajuntar

i es van besar i abraçar.

Això és molt interessant

perquè en aquell temps tot girava al voltant de la competició i l'agressivitat,

i llavors allò no tenia sentit.

L'únic que importava era si guanyaves o perdies.

Però per què reconciliar-se després d'una baralla?

No té sentit.

Així ho fan els bonobos. Els bonobos ho fan tot amb el sexe.

O sigui que també es reconcilien amb sexe.

Però el principi és exactament el mateix.

El principi és que tens

una relació valuosa

que s'ha fet malbé per un conflicte,

i necessites fer-hi alguna cosa.

Així que la meva visió general del regne animal,

incloent-hi la humanitat,

va començar a canviar en aquell moment.

És a dir, tenim una imatge

en les ciències polítiques, economia, humanitats,

en filosofia també,

que l'home és un llop per l'home.

I que en el fons la nostra naturalesa en realitat és fastigosa.

Crec que és una imatge molt injusta per al llop.

El llop, al cap i a la fi,

és un animal molt cooperatiu.

Per això molts de vosaltres teniu un gos a casa,

que també té aquestes característiques.

I és molt injust per a la humanitat,

perquè la humanitat de fet és molt més cooperativa i empàtica

que el que se li suposa.

Així que em vaig començar a interessar per aquests temes

i a estudiar això en altres animals.

Aquests són els pilars de la moralitat.

Si li preguntes a algú "En què es basa la moralitat?"

aquests són els dos factors que sempre surten.

Un és la recirpocitat,

hi està associat el sentit de la justícia i de l'equitat.

I l'altre és l'empatia i la compassió.

La moralitat humana és més que això,

però si traguéssim aquests dos pilars,

crec que no en quedaria gaire.

O sigui que són absolutament essencials.

Ara us en donaré uns quants exemples.

Això és un vídeo molt vell del Yerkes Primate Center

on entrenen als ximpanzés perquè cooperin.

D'això ja fa uns cent anys,

i ja estàvem fent experiments amb la cooperació.

El que veieu aquí són dos ximpanzés joves que tenen una caixa,

i la caixa pesa massa perquè l'estiri un mico tot sol.

I, és clar, hi ha menjar dins la caixa.

Si no no tirarien tan fort.

Aquí porten la caixa.

I veiem que estan sincronitzats

Veiem que treballen junts, estiren en el mateix moment.

Això ja és un gran avenç respecte a molts altres animals

que no podrien fer això.

I ara veureu una imatge més interessant,

perquè ara un dels dos micos ja ha menjat.

Així que un dels dos ja no té tant d'interès

en la tasca.

(Rialles)

(Rialles)

(Rialles)

Ara mireu el que passa al final d'això.

(Rialles)

Bàsicament ho agafa tot.

(Rialles)

O sigui que hi ha dues parts interessants d'això.

Una és que el mico de la dreta

entén perfectament que necessita el seu company --

una comprensió completa de la necessitat de cooperació.

La segona és que el company està disposat a treballar

encara que no estigui interessat en el menjar.

Per què deu ser? Doncs probablement té a veure amb la reciprocitat.

Efectivament hi ha moltes proves en primats i altres animals

que tornen favors.

O sigui que rebrà un favor a canvi

en algun moment o altre.

I així és com funciona tot això.

Fem el mateix amb elefants.

Ara bé, amb elefants, és molt perillós treballar amb elefants.

Un altre problema amb els elefants

és que no pots posar un aparell

que sigui massa pesat per un sol elefant.

Vull dir, el podries fer,

però em penso que seria un aparell bastant dèbil.

O sigui que el que vam fer en aquest cas --

fem aquests estudis a Tailàndia per a Josh Plotnik --

és que tenim un aparell al voltant del qual hi ha una corda, una sola corda.

I si estires d'aquesta banda de la corda,

la corda desapareix de l'altra banda.

O sigui que els dos elefants necessiten agafar-la alhora i estirar.

Si no no passarà res

i la corda desapareixerà.

La primera gravació que veureu

són dos elefants que s'alliberen junts

i arriben a l'aparell.

L'aparell està a l'esquerra, amb menjar a sobre.

O sigui que vénen junts, arriben junts,

l'agafen junts i estiren junts.

És a dir que en realitat és senzill per a ells.

Aquí estan.

I així se l'apropen.

Però ara ho posarem més difícil.

Perquè l'objectiu d'aquest experiment

és veure fins a quin punt entenen la cooperació.

L'entenen tan be com els micos, per exemple?

O sigui que el que fem en el següent pas

és soltar un elefant abans que l'altre,

o sigui que aquest elefant ha de ser prou llest

per quedar-se allà i esperar i no estirar de la corda,

perquè si n'estira desapareix i aquí s'acaba la prova.

Doncs aquest elefant fa una cosa il·legal

que no li havíem ensenyat.

Però demostra la comprensió que té,

perquè posa el peuot a sobre de la corda,

es queda a sobre de la corda i allà s'espera que vingui l'altre,

i llavors l'altre li farà tota la feina.

És el que en diem gorrejar.

(Rialles)

Però demostra la intel·ligència que tenen els elefants.

Desenvolupen unes quantes d'aquestes tècniques alternatives

que no necessàriament acceptàvem.

Ara ve l'altre elefant

i ara l'estirarà.

Ara mireu l'altre. L'altre no s'oblida de menjar, és clar.

(Rialles)

Aquesta era la part de cooperació i reciprocitat.

Ara passem a l'empatia.

L'empatia és el tema central de la meva recerca ara mateix.

L'empatia té com dos facetes.

Una és la part de comprensió. Una definició estàndard:

l'abilitat d'entendre i compartir els sentiments d'un altre.

I la part emocional.

O sigui que l'empatia té bàsicament dos canals.

Un és el canal del cos.

Si estàs parlant amb una persona trista,

adoptaràs una expressió i una postura tristes,

i abans que te n'adonis et sents trist.

I això és com el canal corporal de l'empatia emocional,

que molts animals tenen.

El vostre gos estàndard també ho té, això.

Per això la gent té mamífers a casa

i no tortugues o serps o coses així

que no tenen aquest tipus d'empatia.

I després hi ha el canal cognitiu,

que és el fet que pots adoptar la perspectiva d'algú altre.

I això és més limitat.

Hi ha pocs animals, crec que els elefants i els simis ho poden fer,

però hi ha molt pocs animals que puguin fer-ho.

És a dir, la sincronització,

que és part de tot aquest mecanisme de l'empatia

és una cosa molt antiga en el regne animal.

I en els humans, és clar, podem estudiar això

amb el contagi dels badalls.

Els humans badallen quan altres badallen.

I està relacionat amb l'empatia.

Activa les mateixes àrees del cervell.

També sabem que les persones que es contagien fàcilment dels badalls

són molt empàtiques.

Les persones que tenen problemes amb l'empatia, com els nens autistes,

no es contagien dels badalls.

Així que està connectat.

Això ho estudiem en els nostres ximpanzés ensenyant-los un cap animat.

És el que veieu a dalt a l'esquerra,

un cap animat que badalla.

I hi ha un ximpanzé mirant,

un ximpanzé real mirant una pantalla d'ordinador

on passem aquestes animacions.

(Rialles)

El contagi de badalls

que probablement coneixeu

(i potser ara començareu a badallar)

és una cosa que compartim amb altres animals.

I està relacionat amb tot aquest canal corporal de sincronització

que intervé en la empatia

i que és universal en els mamífers.

També estudiem expressions més complexes. Això és el consol.

Això és un ximpanzé mascle que ha perdut una baralla i està cridant,

i ve un jove i li posa el braç a sobre

i el calma.

Això és el consol. És molt similar al consol humà.

I el comportament del consol

està determinat per l'empatia.

De fet la manera d'estudiar l'empatia en nens humans

és dir a un membre de la família què actui molt afectat per alguna cosa

i llavors veure què fan els nens.

O sigui que està relacionat amb l'empatia,

i aquestes són les expressions que observem.

També hem publicat fa poc un experiment, potser n'heu sentit a parlar.

És sobre l'altruisme en ximpanzés

on la pregunta és, als ximpanzés

els importa el benestar d'algú altre?

Durant molt de temps s'havia assumit

que només ho fan els humans,

que només els humans es preocupen pel benestar d'algú altre.

Doncs vam fer un experiment molt senzill.

Ho fem amb ximpanzés que viuen a Lawrenceville,

a l'estació de camp de Yerkes.

Així és com viuen.

I els cridem a una habitació i fem experiments amb ells.

En aquest cas, vam posar dos ximpanzés l'un al costat de l'altre.

Un té un cubell ple de fitxes, i les fitxes tenen diferents significats.

Un tipus de fitxa dóna de menjar només a qui pren la decisió,

i l'altre dóna de menjar a tots dos.

Això és un estudi que vam fer amb Vicky Horner.

Aquí teniu les fitxes de dos colors.

En tenen un cubell ple.

I han de triar un dels dos colors.

Ara veureu com va.

Llavors si aquest mico pren la decisió egoïsta,

que en aquest cas és la fitxa vermella,

ens l'ha de donar.

Nosaltres la recollim, la posem en una taula on hi ha dos recompenses de menjar,

però en aquest cas només donem menjar al de la dreta.

La de l'esquerra se'n va perquè ja ho sap,

que no és una bona prova per ella.

A la següent es veu la fitxa pro-social.

El que pren les decisions (això és la part interessant)

perquè al que pren les decisions,

en realitat li és igual.

Llavors ens dóna una fitxa pro-social i donem menjar a tots dos micos.

És a dir, el que pren les decisions sempre obté una recompensa.

O sigui que li és exactament igual.

I de fet hauria de triar a cegues.

Però el que trobem

és que prefereixen la fitxa pro-social.

Així que això és la línia del 50% que és expectació a l'atzar.

Especialment si el company els crida l'atenció, trien més.

I si el company els posa pressió a sobre

(és a dir si el company comença a escopir aigua i a intimidar-los)

llavors les tries baixen.

És com si diguessin,

"Si no et portes bé, avui no seré pro-social"

I això és el que passa sense company,

quan no hi ha company a l'altra banda.

O sigui que vam trobar que als ximpanzés

sí que els importa el benestar dels altres

(especialment si són membres del seu grup).

I l'experiment final que us vull mostrar

és el nostre estudi sobre la justícia.

Aquest estudi es va fer molt famós.

Ara n'hi ha molts més,

perquè després de fer-lo nosaltres fa uns 10 anys,

es va fer molt conegut.

El vam fer en un principi amb micos caputxins.

I ara us ensenyaré el primer experiment que vam fer.

Ara s'ha fet amb gossos i amb ocells

i amb ximpanzés.

Però amb la Sarah Brosnan vam començar amb micos caputxins.

Així que el que vam fer va ser

posar dos micos caputxins l'un al costat de l'altre.

Recordem que aquests animals viuen en grup, es coneixen.

Els traiem del grup i els posem en una habitació de proves.

I tenen una tasca molt fàcil

per fer.

Si els dones als dos el cogombre com a recompensa,

amb els dos micos l'un al costat de l'altre,

estan molt disposats a fer-ho 25 vegades seguides.

O sigui que el cogombre (encara que des del meu punt de vista és tot aigua)

el cogombre ja els està bé.

Ara bé, si al company li dones raïm,

(les preferències en menjar dels meus micos caputxins

corresponen exactament als preus del supermercat),

doncs si li dones raïm (que és un menjar molt millor),

llavors crees desigualtat entre ells.

I aquest és l'experiment que vam fer.

Fa poc en vam fer un vídeo amb micos nous que no ho havien fet mai,

pensant que potser tindrien una reacció més forta,

i va resultar que sí.

El de l'esquerra és al que li toca el cogombre.

El de la dreta és al que li toca el raïm.

El del cogombre,

fixeu-vos que el primer tros de cogombre ja li està bé.

El primer tros se'l menja.

I llavors veu que a l'altre li toca raïm, i ja veureu què passa.

Ens dóna una pedra. Aquesta era la tasca.

I li donem un tros de cogombre i se'l menja.

L'altre també ens ha de donar una pedra.

I ho fa.

I li donem raïm i se'l menja.

L'altre ho veu.

Ara ens dóna una pedra,

li toca un altre cop cogombre,

(Rialles)

Ara comprova la pedra contra la paret.

Ens l'ha de donar.

I li toca un altre cop cogombre.

(Rialles)

Doncs això que veieu és bàsicament la protesta de Wall Street.

(Rialles)

(Aplaudiments)

Ara us explicaré --

encara em queden uns minuts, ara us explicaré coses gracioses sobre això.

Aquest estudi es va fer molt famós

i ens van arribar un munt de comentaris,

especialment d'antropòlegs, economistes,

filòsofs.

No els va agradar gens.

Perquè em penso que havien decidit dins seu

que la justícia és un tema molt complexe

i que els animals no ho podien tenir.

Un filòsof fins i tot ens va escriure dient

que era impossible que els micos tinguessin sentit de la justícia

perquè la justícia es va inventar durant la Revolució Francesa.

(Rialles)

I un altre ens va escriure tot un capítol dient

que es creuria que això tenia alguna cosa a veure amb la justícia

si al que li toqués el raïm rebutgés el raïm.

Doncs el que és graciós és que Sarah Brosnan,

que ha estat fent això amb ximpanzés,

va tenir un parell de combinacions de ximpanzés

on, efectivament, el que rebia el raïm el rebutjava

fins que l'altre també obtenia raïm.

O sigui que ens estem apropant molt al sentit humà de justícia.

I crec que els filòsofs han de repensar la seva filosofia durant una estona.

O sigui que en resum.

Jo crec que hi ha una moralitat evolucionada.

Crec que la moralitat és molt més que això que hem parlat ara,

però seria impossible sense aquests ingredients

que trobem en altres primats,

que són l'empatia i el consol,

les tendències pro-socials i la reciprocitat i el sentit de la justícia.

Així que treballem sobre aquests temes en particular

per veure si podem crear una moralitat des de baix, per així dir-ho,

sense que hi hagin d'estar implicats Déu ni la religió,

i per veure com podem arribar a una moralitat evolucionada.

I us agraeixo la vostra atenció.

(Aplaudiments)