El verdader cost de la dependència econòmica

Deixar de controlar les teves finances, voluntàriament o no, pot fer que perdis el poder i, en alguns casos, tancar-te en un cicle d'abús. En aquesta xerrada personal, la comptable Gibson comparteix la seva història de recuperació de la dependència econòmica, amb consells útils i pràctics per donar forces a tots els que vulguin alliberar-se i ser responsables dels seus diners.

Vaig créixer en una familia
on el meu pare controlava els diners.

Però per alguna raó,
quan tenia vuit o nou anys,

em va començar a ensenyar
coses sobre els diners.

Ens sentàvem a la taula de la cuina
i m'ensenyava la llibreta d'estalvis.

Això va ser abans
que hi hagués Internet,

quan teníem llibretes d'estalvis
amb tota la nostra informació.

M'ensenyava com estalviava

i com pagava les factures.

Cada cop que m'ensenyava
algun detall sobre els diners,

acabava dient:
"Però no diguis res a la teva mare".

(Riure)

Avui en dia, encara
no sé per què ho deia,

però sé que

a una nena de vuit anys
asseguda a la taula de la cuina

volia dir: "Ni una paraula".

Amb la primera feina
anys després, el pare em va dir:

"Em portaràs la teva paga
i et faré un ingrés al banc".

Però com m'havia ensenyat
anys abans, vaig respondre:

"M'agradaria tenir una llibreta".

Me la va donar i em va sorprendre.

Llavors, tenia 16 anys

i vaig començar a gestionar
els meus diners.

Vaig anar a la universitat i vaig començar
a treballar com a comptadora pública,

però amb els préstecs per estudiar,
amb un apartament i una feina,

vaig pujar a una muntanya russa
d'acumular deutes, pagar-los

i tornar a acumular-los.

Molts anys després de casar-me,
em vaig divorciar inesperadament

i em van quedar una casa
que no em podia permetre

i deutes que no podia pagar.

Us estareu preguntant:

"Com pot passar això a algú

amb estudis i habilitats
per gestionar els diners dels altres?"

Vaig tornar enrere en el camí
que havia après mentre creixia:

que cal gestionar sols els nostres diners.

Havia entregat el meu poder econòmic

i ara depenia econòmicament.

La dependència econòmica és quan
algú depèn d'una altra persona,

d'una feina o d'una situació per diners

i se sent atrapat.

Ho dividim en dues categories:

els que depenen per decisió
i els que depenen per força.

Algú depèn per decisió
quan ha entregat el seu poder ecònomic

i la seva participació.

Pot passar en relacions
personals o empresarials

quan algú no vol involucrar-se
amb els diners,

i passa aquesta responsabilitat
a la parella o a un professional

com un comptable o gestor.

Era la meva situació.

Em passava el dia gestionant
els diners dels altres,

i em sentia alleugerida

que el meu marit s'interessés
i sapigués gestionar els nostres diners.

Era llliure!

Per primera vegada,
des que treballava amb 16 anys,

no havia de ser responsable
de gestionar els meus diners.

Però no em vaig adonar
que aquella llibertat

en realitat era dependència.

El meu error va ser no involucrar-me

o no saber el que passava
amb els nostres diners.

Potser heu viscut el mateix

o sabeu de casos de famosos
o atletes professionals

que deixaven la gestió dels diners
a la família o els amics

i ara no tenen diners,
arruïnats i decebuts,

perquè van decidir entregar
el control del seu poder econòmic.

El qui depèn per força se sent atrapat

per la seva situació econòmica.

Potser treballen o estudien en llocs
on se senten infeliços o agobiats

però no es poden permetre marxar.

O algú que ha hagut de mudar-se
amb la família o els amics

perquè estan malalts,

s'han divorciat
o han viscut una tragèdia

i ara depenen econòmicament
dels altres.

Tots sabem d'algú que té un familiar gran

que ja no pot cuidar-se

i que ha de dependre dels altres,

de vegades entregant la casa,
els diners o altres actius.

Un altre tipus de dependència
sense decisió és l'abús econòmic.

L'abús ecònomic és un patró
de comportament abusiu

en què es controla i intimida la parella.

Les víctimes tenen una relació
i l'altra persona les controla

perquè no tenen accés
a diners, informació

o als recursos i suport
necessaris per marxar.

La fundació Allstate té un programa
anomenat "El moneder lila" que ajuda

les víctimes de la violència domèstica

per potenciar-les econòmicament.

Van anunciar que en el 99%,

en 99 de cada 100 casos
de violència domèstica,

l'abús econòmic feia que les víctimes
es quedessin atrapades a la relació.

"El moneder lila" ha descrit
l'abús econòmic com "l'arma invisible",

perquè l'abús visible
deixa blaus i cicatrius,

però l'abús econòmic no en deixa.

L'abús i la dependència econòmica
deixen cicatrius que no podem veure,

com la desesperació, la culpa,
la vergonya, la depressió,

la falta de confiança i autoestima.

La dependència econòmica també
és invisible perquè ningú en parla.

Per què?

Perquè ningú no vol mostrar
les cicatrius emocionals,

i perquè ens ensenyen a casa,
a la feina i a la comunitat

que no hem de parlar de diners.

Molta gent amb qui parlo
d'aquestes qüestions

ha viscut tot això,

però no explica a ningú
la seva història.

Quan a la taula de la cuina
em deien "Ni una paraula",

no en vaig dir res a ningú.

Fins i tot ara, em resulta difícil
trencar la norma que vaig aprendre.

Què puc fer? Què podeu fer?

Què podem fer per desactivar
aquest arma invisible?

Podem resoldre tres problemes.

El primer és la falta de coneixement,

perquè saber sobre els diners
i tenir-los

no és sempre la solució.

En el meu cas, em vaig educar
sabent gestionar els diners,

però això no va evitar que fos
depenent econòmicament.

Per què?

A causa de les meves creences
i experiències mentre creixia:

una sola persona controlava els diners.

Amb el divorci, em va tocar reconstruir
la meva economia i les meves emocions.

Vaig fer un curs d'autodesenvolupament

i vaig llegir cada llibre
d'autoajuda que trobava.

Vaig començar a entendre
que les meves dinàmiques familiars

van jugar un paper important
en l'entrega del meu poder econòmic.

Quan ets conscient
dels blaus i cicatrius interiors,

comences a ser lliure
de la dependència econòmica.

El següent problema es la falta
d'informació sobre l'educació financera.

L'educació financera són les habilitats
i el coneixement

per prendre bones decisions
sobre els teus diners.

És saber d'estalvis i inversions,

de pressupostos i deutes.

El 2018 només 17 estats
exigien l'educació financera

en l'ensenyament secundari.

Es correspon a estudis recents
que demostren que el 66% dels americans

no tenen coneixements financers.

Si et trobes en una situació
de dependència econòmica,

comença a mirar
i analitzar la teva economia,

pren decisions i participa
en les decisions dels teus diners.

Si et trobes en una situació
d'abús econòmic,

accedeix a la teva informació.

Llegeix els documents financers,
com els extractes de les targetes,

la informació de la seguritat social
i els codis d'accés al compte.

L'últim problema és la falta
de donar o obtenir suport.

Molta gent no sap
que hi ha recursos gratuïts

a Internet i a la seva comunitat

per aprendre a establir
hàbits econòmics saludables.

També hi ha recursos gratuïts,
si ets víctima d'abús econòmic,

com ara "El moneder lila".

Donar suport implica escoltar
els que depenen econòmicament

sense jutjar-los o criticar-los.

També implica compartir la teva història,

perquè quan la comparteixes,
dones forces

i permís als altres

per tornar a escriure la seva.

Espero que,
compartint la meva història,

més gent aprendrà
sobre la dependència econòmica,

compartirà la seva història

i connectarà amb altres
per donar visibilitat a aquest tema

de manera que tots
siguem lliures econòmicament.

(Aplaudiment)