24 hores a la Terra en una imatge

"La natura se'ns revela de maneres úniques, si ens aturem i mirem el món a través d'una finestra de temps", diu el fotògraf Stephen Wilkes. Mitjançant una tècnica fotogràfica especial que revela com una escena canvia de dia a nit en una sola imatge, Wilkes exposa la bella complexitat de la Terra i els impactes del canvi climàtic, des de la interrupció de les migracions de flamencs a l’Àfrica fins a l’amenaça de fondre el gel, amb una força sense precedent.

La natura es revela per nosaltres
de maneres úniques,

si ens aturem i mirem el món
a través d’una finestra de temps.

Durant l’última dècada,

he observat espècies i hàbitats
en perill d’extinció a tot el món,

mitjançant una tècnica fotogràfica
que capta el pas del temps,

literalment, del dia a la nit,

tot dins d’una mateixa imatge.

M’ha permès presenciar

els moments fugaços
entre la vida salvatge i l’hàbitat natural

a mesura que el temps canvia
al llarg d’un sol dia.

Al Serengeti, durant
una sequera de cinc setmanes,

vaig descobrir un abeurador
i vaig observar, durant 26 hores,

una fauna diversa i competitiva

que compartia tranquil·lament
el recurs més preuat del nostre planeta:

l'aigua.

Al llac Bogoria, a Kenya, vaig fotografiar
la gran migració dels flamencs.

Això passa normalment durant
el pic de la temporada seca,

però el canvi climàtic ha creat
tempestes al vespre,

que han fet verds
els turons normalment secs

i creat rierols d’aigua dolça
on els flamencs es banyen alegrement.

El nostre planeta canvia
davant dels nostres ulls.

Però assistir a aquest canvi

és també observar l'extraordinària
relació que hi ha entre tota la natura,

és veure la seva bellesa infinita,

aprendre que és més gran que nosaltres

i per què val la pena defensar-la.

Al 2019, la capa de gel de Groenlàndia
va experimentar la fusió més gran

registrada a la història:

200 000 milions de tones de gel
liquades a l'oceà.

Quan el gel glacial es fon,

els desprendiments alliberen sediments
i partícules a l’aigua del mar,

iniciant la cadena alimentària
del nostre oceà.

El plàncton s’alimenta del sediment,

el krill menja plàncton,

i les balenes geperudes
s’alimenten del krill.

Aquesta fotografia la vaig fer
amb la meva càmera

durant un banquet de 36 hores
de les balenes geperudes.

Suposem que la major amenaça
de la fosa glacial

serà l’augment del nivell del mar,

que sens dubte tindrà
impactes importants sobre les costes

i les poblacions de tot el món.

Però dins d’aquesta imatge,

descobrim que potser l’amenaça més gran
de la fosa glacial

podria ser la capacitat del nostre oceà
per alimentar-se.

Sense gel,

la cadena alimentària oceànica
es pot trencar.

Fer aquesta fotografia
em va despertar la consciència.

Espero que, gràcies a la vostra voluntat
de mirar i veure,

potser desperti la vostra.