Una nova manera de conservar illes i costes

Què passaria si poguéssim aprofitar el moviment de l'oceà per protegir a les comunitats litorals de les marees? El diseñador i Fellow de TED Skylar Tibbits ens mostra com el seu laboratori està creant un sistema adaptable i dinàmic d'estructures submergibles que utilitzen energia de les ones de l'oceà per tal d'acumular sorra i reconstruir les costes erosionades —treballant amb les forces de la natura per construir en lloc de destruir.

Des de fa una dècada,

els meus companys i jo
al Laboratori

hem estat treballant en sistemes
materials que es transformen,

s'instal·len automàticament

i s'adapten al medi ambient.

Des dels primers projectes
en impressió 4D,

on imprimíem objectes,
els submergíem sota l'aigua

i es transformaven

en els auxètics actius que responen
a la temperatura i a la llum del sol,

en el treball recent en tèxtils actius

que responen a la temperatura del cos
i canvien la porositat,

en el treball d'impressió líquida

on imprimim estructures inflables

que es transformen
segons la pressió de l'aire

i canvien d'una forma a l'altra,

o en el nostre auto-muntatge

on submergim objectes sota l'aigua,

responen a l'energia de les ones
i es munten automàticament

en objectes determinats com mobles.

O, a major escala,

utilizant l'energia eòlica,

globus meteorològics
d'un metre de diàmetre

que es munten en l'espai aeri
sobre una construcció.

Per entorns perillosos o hostils,
llocs extrems

on es difícil accedir,

els globus es poden muntar
en l'espai aeri,

i quan l'heli s'acaba, tornen a terra,

i ens queda una gran estructura d'espai.

Tota aquesta investigació tracta
d'agafar materials simples,

activar-los amb les forces
en el seu medi ambient

—gravetat, vent, ones, temperatura,
llum solar—

i fer que actuïn,

fer que es transformin, es muntin, etc.

Com construïm coses intel·ligents

sense dispositius electromecànics
complexos?

Fa poc, ens va contactar
un grup de les Maldives,

i estaven interessats en agafar
aquesta investigació i formes de pensar

i aplicar-les a alguns dels reptes
que han afrontat

en termes de canvi climàtic.

I la primera cosa que fas

quan et contacta algú de les Maldives

és dir que vols fer una visita.

(Rialles)

És increïble.

Per tant, hi vam anar

i en realitat vaig marxar
amb un punt de vista molt diferent

del futur del canvi climàtic.

Perquè imagineu-vos,
les Maldives s'estan enfonsant.

Estan fotuts.
Què faran?

Però, vaig marxar pensant,
podrien ser el model,

el model futur de medi ambient construït,
on es poden adaptar i ser resistents

més que la nostra infraestructura
artificial.

Hi ha tres apropaments principals

a l'augment del nivell del mar
i el canvi climàtic.

Un d'ells és que no podem fer res
i ho hem d'ignorar.

Aquesta és una idea molt dolenta.

Com més del 40 per cent
de la població del món

viu en zones litorals,

en augmentar el nivell del mar
i empitjorar les tempestes,

ens quedarem
cada vegada més sota l'aigua.

Per tant, és imperatiu que solucionem
aquest problema tan difícil.

La segona cosa és construir barreres.

Podem construir murs.

El problema aquí és que
prenem una solució estàtica

per lluitar contra un problema
d'energia elevada i súper dinàmic,

i la natura sempre guanya.

Per tant, això probablement no funcionarà.

La tercera opció és el dragatge.

El dragatge és treure sorra
del fons de l'oceà

i portar-la a les platges.

Si aneu a qualsevol platja
de la Costa Nord-est i Oest,

veureu que utilitzen el dragatge
cada any

només per sobreviure.

No és una bona solució.

A les Maldives, fan el mateix
i poden construir una illa en un mes,

una illa nova que construeixen
del dragatge.

Però és molt, mol dolent
per l'ecosistema marí,

i després es tornen addictes al dragatge.

Necessiten fer-ho cada any.

Però en el temps que van construir
una illa,

es van crear tres bancs de sorra,

i són quantitats de sorra massives

tan grans que s'hi pot aparcar el vaixell

i això és el que en diem visita.

És una feina molt dura.

(Rialles)

A l'hivern de Boston.

Són quantitats enormes de sorra
que s'acumulen naturalment

per les forces de les ones

i la topografia de l'oceà.

Vam començar a estudiar.
Per què es fan bancs de sorra?

Si poguéssim accedir a això

podríem entendre-ho i utilizar-ho.

Es basa en la quantitat d'energia
a l'oceà

i la topografía en el paisatge
que afavoreix l'acumulació de sorra.

El que estem proposant
és treballar amb les forces de la natura

per construir més que destruir,

i al meu laboratori a MIT,
hem creat un tanc d'ones,

un gran tanc que bombeja ones,

i vam col·locar geometries sota l'aigua.

Vam provar tot tipus
de geometries diferents.

Les ones interactuen amb la geometria,

i després creen turbulència i comencen
a acumular la sorra.

La sorra comença a formar aquests bancs
pel seu compte.

Aquí teniu un vista aèria.

A l'esquerra, veureu com la platja creix.

Al mig veureu que s'ha format
el banc de sorra.

Són geometries que col·laboren
amb la força de les ones per construir.

Després en vam començar a fabricar una.
Això va ser al febrer a Boston.

Tenim grans rotllos de lona.

És un material biodegradable,

és molt econòmic, fàcil de treballar.

Després, el vam cosir
fent aquestes càmeres,

i vam volar cap allà.

I sé què esteu pensant.
Això no és el Festival Fyre.

(Rialles)

Això és la vida real. És real.

I vam volar cap allà amb aquestes càmeres
de lona a les nostres maletes,

ens vam cremar perquè era hivern
a Boston,

les vam omplir de sorra
i les vam col·locar sota l'aigua.

Aquestes són les mateixes geometries
que vau veure al tanc,

són simplement a escala humana.

Objectes grans plens de sorra,

els col·locàvem sota l'aigua,
realment són geometries simples.

Davant d'ells,
podeu veure aigua clara.

Les ones hi trenquen.

És bastant clar.

I a la part de darrera,
hi ha turbulència.

L'aigua i la sorra es barrejen.

Causa transport de sediment,
i després la sorra s'acumula.

Veureu algunes rajades amistoses
que ens van visitar.

A l'esquerra és el primer dia,
a la dreta és el tercer dia.

Veureu ones de sorra
en àrees clares

on la sorra s'acumula

després de dos dies.

Això va ser el passat febrer,
i encara hi ha treball a fer.

Això només és el principi
de la recerca.

Durant el pròxim any i més,

continuarem estudiant això
a través d'imatges satèl·lit

i informació de batimetria

per entender quins són els impactes
de curta i llarga durada

de l'acumulació natural de sorra
en el medi ambient.

I la idea general, però,

és que volem construir
geometries submergibles,

quasi com submarins
que podem enfonsar i flotar.

Com esculls artificials adaptables,

es podrien utilitzar

si s'apropa una tempesta
d'una direcció o de l'altra

o si les estacions canvien,

es poden utilitzar
aquestes estructures d'escull

per utilitzar la força de les ones
per acumular la sorra.

I pensem que es podrien
utilitzar en moltes costes

i en moltes illes del món.

Però quan pensem en construir
entorns més intel·ligents

edificis més intel·ligents
o cotxes i roba més intel·ligent,

que vol dir afegir més potència,

més piles, més dispositius,
més costos, més complexitat

i bàsicament més errors.

Sempre estem pensant com es podrien
crear cosas més intel·ligents amb menys?

Com es poden crear coses
intel·ligents que siguin simples?

I el que estem proposant al laboratori
i amb aquest projecte en particular

és utilitzar materials simples
com la sorra

que col·labora amb les forces
del medi ambient com les ones

per acumular i adaptar.

I m'agradaria treballar
amb vosaltres per desenvolupar això,

per ampliar-ho i aplicar
aquesta manera de pensar.

Pensem que és un model diferent
pel canvi climàtic,

que tracta sobre adaptació
i flexibilitat

més que resistència i por.

Ajudeu-nos a convertir la destrucció
natural en construcció natural.

Gràcies.

(Aplaudiment)