Un nou tipus de droga que podria prevenir la depressió i el TEPT

Els tractaments actuals contra la depressió i el TEPT només eliminen els símptomes, si funcionen. I si poguéssim prevenir l'aparició d'aquestes malalties? La neurocientífica i membre de TED Rebecca Brachman explica el relat del descobriment casual per part del seu equip d'un nou tipus de droga que, per primer cop, podria prevenir els efectes negatius de l'estrès -- i estimular la capacitat d'una persona de recuperar-se i crèixer. Informa't sobre com aquestes drogues potenciadores de la resiliència podrien canviar la manera que tractem les malalties mentals.

Els primer antidepressius es van fer,
de totes les possibles opcions,

de combustible per a coets que va sobrar
després de la Segona Guerra Mundial.

La qual cosa té sentit, ja que
avui en dia, un de cada cinc soldats

desenvolupa depressió,

o trastorn d'estrès postraumàtic
o les dues coses.

Però els soldats no
són els únics que tenen

un risc alt de patir aquestes malalties.

També els bombers, els metges d'urgències,
els pacients de càncer,

els treballadors d'ajut humanitari,
els refugiats-

qualsevol persona exposada
a traumes o estrès vital important.

I tot i així, malgrat ser
malalties ben comunes,

els tractaments actuals que tenim
a la nostra disposició, si funcionen,

només suprimeixen els símptomes.

El 1798, quan Edward Jenner
va descobrir la primera vacuna --

que va ser per la verola --

no va descobrir només
un profilàctic per una malaltia,

sinó tota una manera nova de pensar:

que la medicina
podia prevenir la malaltia.

Malgrat tot, durant més de 200 anys,

no es creia que aquesta prevenció
s’estenia a les malalties psiquiàtriques.

Fins el 2014, quan la meva companya i jo
vam descobrir per casualitat

les primeres drogues que podien
prevenir depressió i TEPT.

Vam descobrir les drogues en ratolins,

i actualment estem explorant
si funcionen en humans.

I aquests psicofàrmacs preventius

no són antidepressius.

Són un nou tipus de droga.

I funcionen augmentant
la resiliència a l'estrès,

així que els poden anomenar
potenciadors de la resiliència.

Penseu en un moment estressant
en el passat que ja hagueu superat.

Potser una ruptura sentimental
o un examen, vas perdre un vol..

La resiliència a l'estrès és
el procés biològic actiu

que ens permet recuperar-nos
després de l'estrès.

Igual que quan tens un refredat
i el sistema immunitari l'expulsa.

I una resiliència insuficient

davant d'un factor d'estrès significatiu

pot acabar en una malaltia
psiquiàtrica, com la depressió.

De fet, la majoria dels casos de
malalties depressives importants

els provoca inicialment l'estrès.

I pel que hem vist fins ara
amb els ratolins,

els potenciadors de la resiliència
poden protegir-nos

dels factors d'estrès
purament biològics,

com les hormones de l'estrès,

i dels factors socials i psicològics de
l'estrès com el bullying i l'aïllament.

Aquí tenim un exemple
en el que vam donar als ratolins

tres setmanes de nivells alts
d'hormones de l'estrès.

És a dir, un factor biològic
d'estrès sense un component psicològic.

I això provoca un comportament depressiu.

I si donem tres setmanes
de tractament antidepressiu per avançat,

no té efectes beneficiosos.

No obstant, si es dona
una dòsis individual

d'un potenciador de la
resiliència una setmana abans

prevé del tot el comportament depressiu.

Fins i tot després de
tres setmanes d'estrès.

És el primer cop
que s'ha demostrat que una droga

preveu els efectes negatius de l'estrès.

La depressió i el TEPT són crònics,

sovint malalties clíniques
per tota la vida.

També fan que augmenti el risc
d'abús de substàncies, estar sense llar,

malalties del cor, Alzheimer o suicidi.

Només el cost global de la depressió és
de més de tres bilions de dolars a l'any.

Però ara imagineu una persona
que té un valor predictiu d'alt risc

d'estar exposat a un estrès agut.

Posem un voluntari de la Creu Roja

que va cap a una zona
afectada per un terratrèmol.

A més de la vacuna
contra la febre tifoide,

li podríem donar una píndola
o una injecció

d'un potenciador de la resiliència

abans de marxar.

I així quan la retinguin a punta de
pistola els saquejadors o encara pitjor,

almenys estarà protegida
contra depressió o TEPT

després del fet.

No li treurà de patir estrès,

però li permetrà recuperar-se'n.

I això és el que és revolucionari.

Mitjançant l'augment de la resiliència,

podem reduir dràsticament la seva
susceptibilitat a patir depressió i TEPT,

i possiblement es salvi
de perdre la feina,

la llar, la família
o fins i tot la pròpia vida.

Un cop Jenner va descobrir
la vacuna contra la verola,

van aparèixer ràpidament
moltes altres vacunes.

Tot i així no va ser fins
al cap de 150 anys

que la vacuna contra la tuberculosi
va estar àmpliament disponible.

Per què?

En part perquè la societat creia

que la tuberculosi tornava
la gent sensible,

creativa i amb capacitat d'empatia.

I que es devia a la constitució,
no a la biologia.

I avui en dia encara es diuen
coses similars de la depressió.

I igual que el descobriment
de Jenner va obrir la porta

a totes les altres vacunes
que van arribar després,

les drogues que hem descobert obren
la possibilitat d'un camp totalment nou:

la psicofarmacologia preventiva.

Però que ho introduïm d'aquí 15 anys,

o 150 anys,

això dependrà no només de la ciència,

sinó del que nosaltres, com a societat,
decidim fer amb això.

Gràcies.

(Aplaudiments)