Jan Chipchase sobre els nostres telèfons mòbils
-
0:01 - 0:04Visc i treballo a Tòquio, Japó.
-
0:04 - 0:08I la meva especialitat és la recerca sobre el comportamanet humà,
-
0:08 - 0:14i aplicar el que aprenem per pensar en el futur de diferents maneres
-
0:14 - 0:16i dissenyar per aquest futur.
-
0:16 - 0:20I, per a ser sincer, porto set anys fent això,
-
0:20 - 0:22i no tinc ni idea de què ens depara el futur.
-
0:22 - 0:24Però tinc una idea bastant bona
-
0:24 - 0:27de com es comportarà la gent quan arribi allà.
-
0:28 - 0:31Aquesta és la meva oficina. Afora.
-
0:31 - 0:33No està en un laboratori,
-
0:33 - 0:39i cada cop més està a llocs com Índia, Xina, Brasil, Àfrica.
-
0:42 - 0:44Vivim en un planeta de 6,3 mil milions de persones.
-
0:45 - 0:47Prop de tres milers de milions a finals d'aquest any
-
0:47 - 0:50tindran connectivitat mòbil.
-
0:50 - 0:55I prendrà un parell més d'anys en connectar els propers mil milions després d'això
-
0:55 - 0:57I parlo d'això perquè
-
0:57 - 0:59si volem dissenyar per aquest futur,
-
0:59 - 1:01hem d'esbrinar què volen aquestes persones.
-
1:01 - 1:03I això, és, més o menys, el que veig a la meva feina
-
1:03 - 1:05i la feina del nostre equip.
-
1:06 - 1:09La nostra recerca sovint comença amb una pregunta molt senzilla.
-
1:09 - 1:13Per donar-vos un exemple: Què portes amb tu?
-
1:13 - 1:17Si penses en tot el que tens a la teva vida, que et pertany,
-
1:18 - 1:20quan surts per la porta,
-
1:20 - 1:22què és el que portaries amb tu?
-
1:22 - 1:25Quan mires al voltant teu, què decideixes?
-
1:25 - 1:28De totes aquestes coses, quines carregues?
-
1:28 - 1:31Quines són les que utilitzes en realitat?
-
1:31 - 1:33Això és el que ens interessa,
-
1:33 - 1:37perquè el process de decisió conscient i subconscient
-
1:37 - 1:40implica que les coses que portes i que acabes utilitzant,
-
1:40 - 1:43tenen algún tipus de valor espiritual, emocional o funcional.
-
1:43 - 1:46I per dir-ho ben clar,
-
1:46 - 1:49oi que hi ha gent disposada a pagar per allò que té valor?
-
1:50 - 1:53Porto al voltant de cinc anys de recerca
-
1:53 - 1:55estudiant què porta la gent.
-
1:55 - 1:59Miro dintre de les bosses de les persones. Miro dintre de les seves butxaques, de les bosses.
-
1:59 - 2:03Vaig a casa seva, i això ho fem arreu del món,
-
2:03 - 2:06i els seguim per la seva ciutat amb càmeres de vídeo.
-
2:06 - 2:08és com perseguir-los però amb permís.
-
2:08 - 2:12I fent tot això, i per tornar a la pregunta original:
-
2:12 - 2:14Què carrega la gent?
-
2:15 - 2:17I resulta que la gente carrega massa coses.
-
2:17 - 2:19Val. Això està bé.
-
2:19 - 2:24Però si preguntes a la gent quines són les tres coses més importants que carreguen,
-
2:24 - 2:28a través les cultures i el gèneres i els contextos,
-
2:28 - 2:31la majoria de gent respondrà: les claus, diners,
-
2:31 - 2:34i si en tenen, un telèfon mòbil.
-
2:34 - 2:37Jo no dic que sigui una cosa bona, però és una cosa, o no?
-
2:37 - 2:39Vull dir, no us podria treure els telèfons si volgués.
-
2:39 - 2:43Probablement us tirarieu a sobre meu.
-
2:44 - 2:47Val, potser sembla obvi
-
2:47 - 2:49per algú que treballa en una empresa de telèfons mòbils preguntar.
-
2:49 - 2:51Però en realitat la pregunta és: per què? No?
-
2:51 - 2:54Per què aquestes coses són tant importants a les nostres vides?
-
2:54 - 2:58I arribes a la conclusió que és per supervivència,
-
2:58 - 3:02surpervivència per nosaltres i pels nostres estimats.
-
3:02 - 3:07Les claus donen accés al calor d'una llar,
-
3:07 - 3:09també al transport, sobretot cada cop més als Estats Units.
-
3:10 - 3:14Els diners ens permeten comprar menjar, suport,
-
3:14 - 3:15entre d'altres usos.
-
3:15 - 3:20I resulta que el telèfon mòbil és una gran eina de recuperació.
-
3:21 - 3:24Una mica com la jerarquia de les necessitats de Maslow,
-
3:24 - 3:27els tres objectes són molt bons per sostenir
-
3:27 - 3:29els nivells més baixos de la jerarquia de les necessitats de Maslow.
-
3:30 - 3:32Això, i un altre munt de coses,
-
3:32 - 3:34però són bones per això.
-
3:34 - 3:38I, en concret, és la capacitat del telèfon mòbil
-
3:38 - 3:41de permetre a la gent trascendir en espai i temps.
-
3:41 - 3:43I el que vull dir amb això és,
-
3:43 - 3:47que pots transcendir l'espai amb una sola trucada, veritat?
-
3:48 - 3:51I que pots trascendir el temps enviant un missatge quan et convingui més,
-
3:51 - 3:54i un altre persona rebre'l quan li convingui més.
-
3:54 - 3:58I sembla ser que això és apreciat universalment,
-
3:58 - 4:01i és per això que tenim tres bilions de persones connectades.
-
4:01 - 4:03I que valoren la connectivitat.
-
4:03 - 4:05Però de fet, pots fet aquest tipus de coses amb l'ordinador.
-
4:05 - 4:08I ho pots fer a les cabines de telèfon.
-
4:08 - 4:12I el telèfon mòbil, a més de personal,
-
4:12 - 4:15et dona un nivell de privacitat que el fa molt convenient.
-
4:15 - 4:17No necessites demanar permís a ningú,
-
4:17 - 4:20pots tirar endavant i fer-ho, no?
-
4:21 - 4:25Però, per tal que aquestes coses ens ajudin a sobreviure,
-
4:25 - 4:27les hem de carregar.
-
4:27 - 4:31I això és bastant important, ens oblidem.
-
4:31 - 4:34Som humans, és el que fem. És una de les nostres característiques.
-
4:34 - 4:36Jo diria que una característica molt maca.
-
4:36 - 4:41Oblidem, però tambén sóm molt adaptables,
-
4:41 - 4:44i ens adaptem a les situacions que ens envolten bastant bé.
-
4:44 - 4:46Per tant tenim aquestes estrategies per fer-nos recordar,
-
4:46 - 4:48i una d'elles va ser esmentada ahir.
-
4:48 - 4:51I és bastant simple, el punt de reflexió.
-
4:51 - 4:54I és en aquest moment quan ja no tens espai,
-
4:54 - 4:57i et gires, i sovint busques a les teves butxaques.
-
4:57 - 4:59Cada dona que guarda coses a les seves bosses, toca les butxaques.
-
4:59 - 5:02I et gires i mires a l'espai,
-
5:02 - 5:04i algunes persones parlan en veu alta.
-
5:04 - 5:06I quasi tothom ho fa en un moment donat.
-
5:06 - 5:11La propera cosa és que la majoria de vosaltres, si teniu una vida familiar estable,
-
5:11 - 5:14el que vull dir és que no viatges tot el temps i estas sempre en hotels,
-
5:14 - 5:17però moltes pesones tenen el que diem un centre de gravetat.
-
5:17 - 5:21I un centre de gravetat és on guardes aquests objectes.
-
5:21 - 5:23I aquestes coses no es queden al centre de gravetat,
-
5:23 - 5:25però amb el temps, graviten allà.
-
5:25 - 5:27És on esperes trobar coses.
-
5:27 - 5:28De fet, quan et gires,
-
5:28 - 5:30i busques dintre de la casa,
-
5:30 - 5:32i busques aquestes coses,
-
5:32 - 5:34és on mires primer, no?
-
5:34 - 5:38Llavors, quan vam fer aquesta investigació,
-
5:38 - 5:41vam trobar que el 100% juraven que mai
-
5:41 - 5:44oblidarien res, mai més.
-
5:44 - 5:49I això és, bastant simple no tenir res a recordar.
-
5:49 - 5:50(Riure)
-
5:51 - 5:54Ara sona com això que trobes a les galetes xineses de la fortuna, oi?
-
5:54 - 5:58Però en realitat té a veure amb l'art de la delegació.
-
5:58 - 6:00I des de la perspectiva del disseny,
-
6:00 - 6:05es tracta d'entendre què pots delegar a la tecnologia
-
6:05 - 6:08i què pots delegar a altres persones.
-
6:08 - 6:10I succeeix que, delegar, si vols,
-
6:10 - 6:14pot ser la solució de gairebé tot,
-
6:14 - 6:17excepte les funcions corporals, anar al lavabo.
-
6:17 - 6:19No pots demanar a ningú que ho faci per tu.
-
6:19 - 6:22I apart de coses com l'oci,
-
6:22 - 6:25no pagaries a ningú per anar al cine i passar-ho bé en el teu lloc.
-
6:25 - 6:27O al menys de moment.
-
6:27 - 6:30Potser en el futur es podrà fer.
-
6:30 - 6:34Us donaré un example de pràctica de delegació.
-
6:34 - 6:37Probablement la cosa que més m'ha apassionat
-
6:37 - 6:39és la investigació que he fet sobre l'analfabetisme
-
6:39 - 6:41i com es comuniquen les persones analfabetes.
-
6:41 - 6:45Un estimat de la ONU del 2004 diu que
-
6:45 - 6:49hi ha al menys 800 milions de persones que no poden llegir ni escriure, arreu del món.
-
6:49 - 6:53Hem fet molta recerca.
-
6:53 - 6:56I una de les coses que cercavem és que
-
6:56 - 6:58si no pots llegir ni escriure,
-
6:58 - 7:00si et vols comunicar a través de la distància,
-
7:00 - 7:03necessites poder identificar a la persona
-
7:03 - 7:05amb la qual vols comunicar-te.
-
7:05 - 7:07Pot ser un número de telèfon, pot ser una direcció de correu electrònic,
-
7:07 - 7:08una adreça postal.
-
7:08 - 7:10Pregunta fàcil, si no pots llegir ni escriure,
-
7:10 - 7:12com gestiones la teva informació de contacte?
-
7:12 - 7:15I és un fet que hi ha milions de persones que ho fan.
-
7:15 - 7:19Des de la perspectiva del disseny, no acabem d'entendre com s'ho fan,
-
7:19 - 7:21i això és només un petit exemple
-
7:21 - 7:24del tipus d'investigació que estem fent.
-
7:24 - 7:27Resulta que els analfabets són mestres en l'art de delegar.
-
7:27 - 7:31Ells deleguen aquesta part del proces a altra gent,
-
7:31 - 7:34allò que ells no poden fer.
-
7:34 - 7:36Us donaré un altre example de delegació.
-
7:36 - 7:38Aquest és més sofisticat,
-
7:38 - 7:40d'un estudi que vam fer a Uganda
-
7:40 - 7:44sobre gent que comparteix els seus aparells i com els fan servir.
-
7:44 - 7:47Sente és una paraula que a Uganda vol dir diners.
-
7:47 - 7:52I té un altre sentit, que és enviar diners per temps en antena, em seguiu?
-
7:52 - 7:54I funciona de la manera següent.
-
7:54 - 7:57Per exemple, June, tu ets a un poblat.
-
7:57 - 8:01Jo sóc a Kampala i sóc el que guanya diners.
-
8:01 - 8:04Vull enviar diners i funciona així.
-
8:04 - 8:07Al teu poblat, hi ha una person que té un telèfon
-
8:07 - 8:08i és l'operador del locutori.
-
8:08 - 8:12I és bastant probable que tingui un telèfon mòbil simple en aquest locutori.
-
8:12 - 8:17Aleshores, el que faig és que compro una tarja de prepagament
-
8:17 - 8:20I en comptes d'utilizar els diners en el meu propi telèfon,
-
8:20 - 8:22truco a l'operari del poblat.
-
8:22 - 8:26I els llegeixo aquest número i el fan servir per recarregar el seu propi telèfon.
-
8:26 - 8:28Així que recarreguen el valor des de Kampala,
-
8:28 - 8:31i ara està sent recarregat al poblat.
-
8:31 - 8:34Prens d'un 10 a un 20 % de comissió, i aleshores tú,
-
8:34 - 8:37l'operador del locutori pren la seva comissió del 10 o 20%
-
8:37 - 8:41i et retorna el que sobra en efectiu.
-
8:41 - 8:43Aprenem dues coses d'això.
-
8:43 - 8:48La primera és que qualsevol persona que té accés a un mòbil,
-
8:48 - 8:50qualsevol que té un telèfon mòbil,
-
8:50 - 8:52l'està transformant en un caixer automàtic.
-
8:52 - 8:55Porta serveis rudimentaris als llocs
-
8:55 - 8:57on no hi ha una insfrastuctura bancària.
-
8:57 - 9:00I inclús si ténen accés a la infrastructura bancària,
-
9:00 - 9:03no serien necessariament considerats uns clients viables,
-
9:03 - 9:06perquè no ténen els diners suficients per tenir comptes bancàries.
-
9:06 - 9:09Hi ha una altra cosa que m' agrada d' això.
-
9:09 - 9:13I és que, malgrat tots els recursos dels que disposo,
-
9:13 - 9:15i malgrat tota l'aparent sofisticació
-
9:15 - 9:19sé que mai podria haver dissenyat una cosa tant elegant
-
9:19 - 9:24i en total connexió amb les condicions locals com això. D'acord?
-
9:24 - 9:27I sí, tenim coses com el banc Grameen i el micro-crèdit.
-
9:27 - 9:29Però la diferència entre això i allò
-
9:29 - 9:33és que no hi ha una autoritat central tractant de control.lar això.
-
9:33 - 9:36Això és senzillament innovació del carrer.
-
9:38 - 9:41I així resulta que el carrer és una font que no s'acaba mai,
-
9:41 - 9:43una inspiració per nosaltres.
-
9:43 - 9:47I d'acord, si trenques una d'aquestes coses aquí, les tornes a l'operadora.
-
9:47 - 9:48Et donaran una de nova.
-
9:48 - 9:50I te'n donaran tres si vols, d'acord?
-
9:50 - 9:53Vull dir, això de compra tres i et donem una gratis. Aquest tipus de coses.
-
9:53 - 9:57Si vas pels carrers de l'Índia o Xina, veuràs aquest tipus de coses.
-
9:57 - 9:59I aquí és on treuen aquestes coses que trenques,
-
9:59 - 10:03que després arreglen i posen en circulació de nou.
-
10:05 - 10:09Això és d'un taller a Jilin City, a Xina,
-
10:09 - 10:11i veus gent desmuntant un telèfon
-
10:11 - 10:13i tornant-lo a muntar.
-
10:13 - 10:16Fan manuals d'enginyeria inversa.
-
10:16 - 10:19És el tipus de manual del hacker,
-
10:19 - 10:21escrit en xinès i anglès.
-
10:21 - 10:23També els escriuen en hindi.
-
10:23 - 10:25Et pots subscriure.
-
10:26 - 10:29Hi ha instituts d'entrenament on posen a barallar a la gent
-
10:29 - 10:32perquè arreglin aquest tipus de coses.
-
10:32 - 10:35Però el que m'agrada d'això
-
10:35 - 10:41és que arriba a algú del carrer amb una surperfície plana i petita
-
10:41 - 10:45un tornavís, un raspall de dents per netejar els capçalls de contacte
-
10:45 - 10:49perquè s'omplen de pols, i el coneixement.
-
10:49 - 10:53Tot té a veure amb les xarxes socials del coneixement, que està flotant al voltant.
-
10:53 - 10:57I m'agrada això perquè desafia com dissenyem les coses,
-
10:57 - 10:59com construim coses i com les distribuim potencialment.
-
10:59 - 11:01És un desafiament a les normes.
-
11:02 - 11:08D'acord, per a mi, els carrers porten a moltes preguntes.
-
11:08 - 11:14Com per exemple, aquest Viagra que vaig comprar a una sex shop d'un carreró de Xina.
-
11:14 - 11:17I Xina és un país on et trobes amb moltes imitacions.
-
11:17 - 11:19I ara us preguntareu: el vas probar?
-
11:19 - 11:21Bé, no respondré a això.
-
11:21 - 11:25Però miro a quelcom com això i considero les implicacions
-
11:25 - 11:28de confiança en el procés de compra,
-
11:28 - 11:30i mirem això i pensem: bé i com s'aplica
-
11:30 - 11:33per example, al disseny de
-
11:33 - 11:40al disseny de serveis en línea, serveis futurs en aquests mercats?
-
11:40 - 11:44Això són uns calçotets de
-
11:44 - 11:46(Riures)
-
11:46 - 11:48del Tíbet.
-
11:48 - 11:51I quan miro a quelcom com això, de veritat, dius
-
11:51 - 11:54a qui se li ocurreix dissenyar una calçotets amb butxaca, oi?
-
11:54 - 11:57I quan miro coses com aquests em faig la pregunta
-
11:57 - 12:01si hem de buscar la funcionalitat en coses com aquesta,
-
12:01 - 12:02i redistribuir-la pel cos
-
12:02 - 12:04en una mena de xarxa personal,
-
12:04 - 12:06com prioritzaires on poses les coses?
-
12:06 - 12:10Val, això és bastant trivial, però en realitat les lliçons que podem extreure
-
12:10 - 12:13es poden aplicar a les xarxes personals.
-
12:13 - 12:16I això que veieu són un parell de números de telèfon
-
12:16 - 12:19anotats des d'una barraca de la Uganda rural.
-
12:19 - 12:24No té números de les coses, té números de telèfon.
-
12:24 - 12:30Així que què significa quan la identitat de la gent és mòbil?
-
12:30 - 12:35Quan la identitat de tres mil milions de persones és mòbil i no fixa?
-
12:35 - 12:39La vostra noció d'identitat ja deu estar desfasada, oi
-
12:39 - 12:42per aquests tres mil milions de persones extra.
-
12:42 - 12:44Així és como està canviant.
-
12:44 - 12:49I després vaig a aquesta imatge, amb la qual he començat.
-
12:49 - 12:52Això és...de Delhi.
-
12:52 - 12:54És d'un estudi que vam fer sobre l'analfabetisme,
-
12:55 - 12:57i és un paio en una teteria.
-
12:57 - 12:59Podeu veure como serveixen el te de fons.
-
12:59 - 13:03Ell és un treballador de teteria super pobre,
-
13:03 - 13:05de les castes més baixes de la societat.
-
13:05 - 13:09I té, d'alguna manera, l'apreci
-
13:09 - 13:11dels valors de LiveStrong.
-
13:11 - 13:13I no són necessariament els mateixos valors,
-
13:13 - 13:15però alguns valors de LiveStrong
-
13:15 - 13:18que fan que els vagin a comprar
-
13:18 - 13:20i els mostrin.
-
13:20 - 13:22Per mi, això personifica d'alguna manera aquest món connectat,
-
13:22 - 13:26on tot està entrellaçat i els punts són...
-
13:26 - 13:29es tracta d'enllaçar els punts.
-
13:29 - 13:32El títol d'aquesta presentació és "connexions i conseqüències"
-
13:33 - 13:38i és en realitat el resum de cinc any tractant de desxifrar
-
13:38 - 13:41què passarà quan tothom al planeta
-
13:41 - 13:44tingui l'habilitat de transcendir en espai i temps
-
13:44 - 13:47d'una manera personal i convenient, d'acord?
-
13:47 - 13:49Quan tothom estigui connectat.
-
13:49 - 13:53Hi ha quatre coses.
-
13:53 - 13:55La primera és la immediatesa de les idees,
-
13:55 - 13:58la velocitat amb la qual circulen les idees.
-
13:58 - 14:00Sé que TED tracta grans idees,
-
14:00 - 14:05però en realitat el punt de referència d'una gran idea està canviant.
-
14:05 - 14:09Si vols una gran idea, has de pensar en tothom que viu a aquest planeta,
-
14:09 - 14:11això és primordial.
-
14:11 - 14:14La segona cosa és la immediatesa dels objectes.
-
14:14 - 14:18I al que em refereixo és que quan més petits
-
14:18 - 14:22la funcionalitat a la que tens accés a través d'ells és més gran,
-
14:22 - 14:24coses com la banca, la identitat,
-
14:24 - 14:29aquestes coses d'una manera senzilla es mouen ràpidament al voltant del món.
-
14:29 - 14:31I també la velocitat d'adopció de les coses
-
14:31 - 14:33és molt més gran
-
14:33 - 14:36d'una manera que no podem ni concebir,
-
14:36 - 14:38quan ho portes a 6,3 mil milions de persones
-
14:38 - 14:40i el creixement de la població mundial.
-
14:41 - 14:45El següent és que no importa com dissenyem coses,
-
14:45 - 14:46com cuidadosament dissenyem coses,
-
14:46 - 14:49el carrer les agafarà i tractarà d'innovar,
-
14:49 - 14:52per adaptar-les a les necessitats de base.
-
14:52 - 14:54L'habilitat de transcendir espai i temps, per exemple.
-
14:55 - 14:59I innovarà de maneres que no podem preveure.
-
15:00 - 15:03De maneres que, malgrat els nostres recursos ho poden fer millor que nosaltres.
-
15:03 - 15:05Així és como ho veig.
-
15:05 - 15:09I si som llestos, hem de mirar al que està passant,
-
15:09 - 15:14i tractar de desxifrar una manera d'informar i infondre
-
15:14 - 15:17tan el que dissenyem com com ho dissenyem.
-
15:17 - 15:24I l'última cosa és, la direcció de la conversa.
-
15:24 - 15:29Amb altres tres mil milions de persones connectades,
-
15:29 - 15:31tothom vol participar de la conversa.
-
15:31 - 15:36I crec que la nostra pertinència i la pertinència de TED
-
15:36 - 15:42es tracta d'entendre això i aprendre a escoltar, senzillament.
-
15:42 - 15:43Hem d'aprendre a escoltar.
-
15:43 - 15:45Moltíssimes gràcies.
-
15:45 - 15:46(Aplaudiments)
- Title:
- Jan Chipchase sobre els nostres telèfons mòbils
- Speaker:
- Jan Chipchase
- Description:
-
L'investigador de Nokia Jan Chipchase fa recerca sobre com interactuem amb la tecnologia. Això l'ha portat des dels pobles de Uganda a l'interior de les nostres butxaques. Ha fet uns descobriments inesperats al llarg d'aquest camí.
- Video Language:
- English
- Team:
closed TED
- Project:
- TEDTalks
- Duration:
- 15:46