< Return to Video

Jan Chipchase sobre els nostres telèfons mòbils

  • 0:01 - 0:04
    Visc i treballo a Tòquio, Japó.
  • 0:04 - 0:08
    I la meva especialitat és la recerca sobre el comportamanet humà,
  • 0:08 - 0:14
    i aplicar el que aprenem per pensar en el futur de diferents maneres
  • 0:14 - 0:16
    i dissenyar per aquest futur.
  • 0:16 - 0:20
    I, per a ser sincer, porto set anys fent això,
  • 0:20 - 0:22
    i no tinc ni idea de què ens depara el futur.
  • 0:22 - 0:24
    Però tinc una idea bastant bona
  • 0:24 - 0:27
    de com es comportarà la gent quan arribi allà.
  • 0:28 - 0:31
    Aquesta és la meva oficina. Afora.
  • 0:31 - 0:33
    No està en un laboratori,
  • 0:33 - 0:39
    i cada cop més està a llocs com Índia, Xina, Brasil, Àfrica.
  • 0:42 - 0:44
    Vivim en un planeta de 6,3 mil milions de persones.
  • 0:45 - 0:47
    Prop de tres milers de milions a finals d'aquest any
  • 0:47 - 0:50
    tindran connectivitat mòbil.
  • 0:50 - 0:55
    I prendrà un parell més d'anys en connectar els propers mil milions després d'això
  • 0:55 - 0:57
    I parlo d'això perquè
  • 0:57 - 0:59
    si volem dissenyar per aquest futur,
  • 0:59 - 1:01
    hem d'esbrinar què volen aquestes persones.
  • 1:01 - 1:03
    I això, és, més o menys, el que veig a la meva feina
  • 1:03 - 1:05
    i la feina del nostre equip.
  • 1:06 - 1:09
    La nostra recerca sovint comença amb una pregunta molt senzilla.
  • 1:09 - 1:13
    Per donar-vos un exemple: Què portes amb tu?
  • 1:13 - 1:17
    Si penses en tot el que tens a la teva vida, que et pertany,
  • 1:18 - 1:20
    quan surts per la porta,
  • 1:20 - 1:22
    què és el que portaries amb tu?
  • 1:22 - 1:25
    Quan mires al voltant teu, què decideixes?
  • 1:25 - 1:28
    De totes aquestes coses, quines carregues?
  • 1:28 - 1:31
    Quines són les que utilitzes en realitat?
  • 1:31 - 1:33
    Això és el que ens interessa,
  • 1:33 - 1:37
    perquè el process de decisió conscient i subconscient
  • 1:37 - 1:40
    implica que les coses que portes i que acabes utilitzant,
  • 1:40 - 1:43
    tenen algún tipus de valor espiritual, emocional o funcional.
  • 1:43 - 1:46
    I per dir-ho ben clar,
  • 1:46 - 1:49
    oi que hi ha gent disposada a pagar per allò que té valor?
  • 1:50 - 1:53
    Porto al voltant de cinc anys de recerca
  • 1:53 - 1:55
    estudiant què porta la gent.
  • 1:55 - 1:59
    Miro dintre de les bosses de les persones. Miro dintre de les seves butxaques, de les bosses.
  • 1:59 - 2:03
    Vaig a casa seva, i això ho fem arreu del món,
  • 2:03 - 2:06
    i els seguim per la seva ciutat amb càmeres de vídeo.
  • 2:06 - 2:08
    és com perseguir-los però amb permís.
  • 2:08 - 2:12
    I fent tot això, i per tornar a la pregunta original:
  • 2:12 - 2:14
    Què carrega la gent?
  • 2:15 - 2:17
    I resulta que la gente carrega massa coses.
  • 2:17 - 2:19
    Val. Això està bé.
  • 2:19 - 2:24
    Però si preguntes a la gent quines són les tres coses més importants que carreguen,
  • 2:24 - 2:28
    a través les cultures i el gèneres i els contextos,
  • 2:28 - 2:31
    la majoria de gent respondrà: les claus, diners,
  • 2:31 - 2:34
    i si en tenen, un telèfon mòbil.
  • 2:34 - 2:37
    Jo no dic que sigui una cosa bona, però és una cosa, o no?
  • 2:37 - 2:39
    Vull dir, no us podria treure els telèfons si volgués.
  • 2:39 - 2:43
    Probablement us tirarieu a sobre meu.
  • 2:44 - 2:47
    Val, potser sembla obvi
  • 2:47 - 2:49
    per algú que treballa en una empresa de telèfons mòbils preguntar.
  • 2:49 - 2:51
    Però en realitat la pregunta és: per què? No?
  • 2:51 - 2:54
    Per què aquestes coses són tant importants a les nostres vides?
  • 2:54 - 2:58
    I arribes a la conclusió que és per supervivència,
  • 2:58 - 3:02
    surpervivència per nosaltres i pels nostres estimats.
  • 3:02 - 3:07
    Les claus donen accés al calor d'una llar,
  • 3:07 - 3:09
    també al transport, sobretot cada cop més als Estats Units.
  • 3:10 - 3:14
    Els diners ens permeten comprar menjar, suport,
  • 3:14 - 3:15
    entre d'altres usos.
  • 3:15 - 3:20
    I resulta que el telèfon mòbil és una gran eina de recuperació.
  • 3:21 - 3:24
    Una mica com la jerarquia de les necessitats de Maslow,
  • 3:24 - 3:27
    els tres objectes són molt bons per sostenir
  • 3:27 - 3:29
    els nivells més baixos de la jerarquia de les necessitats de Maslow.
  • 3:30 - 3:32
    Això, i un altre munt de coses,
  • 3:32 - 3:34
    però són bones per això.
  • 3:34 - 3:38
    I, en concret, és la capacitat del telèfon mòbil
  • 3:38 - 3:41
    de permetre a la gent trascendir en espai i temps.
  • 3:41 - 3:43
    I el que vull dir amb això és,
  • 3:43 - 3:47
    que pots transcendir l'espai amb una sola trucada, veritat?
  • 3:48 - 3:51
    I que pots trascendir el temps enviant un missatge quan et convingui més,
  • 3:51 - 3:54
    i un altre persona rebre'l quan li convingui més.
  • 3:54 - 3:58
    I sembla ser que això és apreciat universalment,
  • 3:58 - 4:01
    i és per això que tenim tres bilions de persones connectades.
  • 4:01 - 4:03
    I que valoren la connectivitat.
  • 4:03 - 4:05
    Però de fet, pots fet aquest tipus de coses amb l'ordinador.
  • 4:05 - 4:08
    I ho pots fer a les cabines de telèfon.
  • 4:08 - 4:12
    I el telèfon mòbil, a més de personal,
  • 4:12 - 4:15
    et dona un nivell de privacitat que el fa molt convenient.
  • 4:15 - 4:17
    No necessites demanar permís a ningú,
  • 4:17 - 4:20
    pots tirar endavant i fer-ho, no?
  • 4:21 - 4:25
    Però, per tal que aquestes coses ens ajudin a sobreviure,
  • 4:25 - 4:27
    les hem de carregar.
  • 4:27 - 4:31
    I això és bastant important, ens oblidem.
  • 4:31 - 4:34
    Som humans, és el que fem. És una de les nostres característiques.
  • 4:34 - 4:36
    Jo diria que una característica molt maca.
  • 4:36 - 4:41
    Oblidem, però tambén sóm molt adaptables,
  • 4:41 - 4:44
    i ens adaptem a les situacions que ens envolten bastant bé.
  • 4:44 - 4:46
    Per tant tenim aquestes estrategies per fer-nos recordar,
  • 4:46 - 4:48
    i una d'elles va ser esmentada ahir.
  • 4:48 - 4:51
    I és bastant simple, el punt de reflexió.
  • 4:51 - 4:54
    I és en aquest moment quan ja no tens espai,
  • 4:54 - 4:57
    i et gires, i sovint busques a les teves butxaques.
  • 4:57 - 4:59
    Cada dona que guarda coses a les seves bosses, toca les butxaques.
  • 4:59 - 5:02
    I et gires i mires a l'espai,
  • 5:02 - 5:04
    i algunes persones parlan en veu alta.
  • 5:04 - 5:06
    I quasi tothom ho fa en un moment donat.
  • 5:06 - 5:11
    La propera cosa és que la majoria de vosaltres, si teniu una vida familiar estable,
  • 5:11 - 5:14
    el que vull dir és que no viatges tot el temps i estas sempre en hotels,
  • 5:14 - 5:17
    però moltes pesones tenen el que diem un centre de gravetat.
  • 5:17 - 5:21
    I un centre de gravetat és on guardes aquests objectes.
  • 5:21 - 5:23
    I aquestes coses no es queden al centre de gravetat,
  • 5:23 - 5:25
    però amb el temps, graviten allà.
  • 5:25 - 5:27
    És on esperes trobar coses.
  • 5:27 - 5:28
    De fet, quan et gires,
  • 5:28 - 5:30
    i busques dintre de la casa,
  • 5:30 - 5:32
    i busques aquestes coses,
  • 5:32 - 5:34
    és on mires primer, no?
  • 5:34 - 5:38
    Llavors, quan vam fer aquesta investigació,
  • 5:38 - 5:41
    vam trobar que el 100% juraven que mai
  • 5:41 - 5:44
    oblidarien res, mai més.
  • 5:44 - 5:49
    I això és, bastant simple no tenir res a recordar.
  • 5:49 - 5:50
    (Riure)
  • 5:51 - 5:54
    Ara sona com això que trobes a les galetes xineses de la fortuna, oi?
  • 5:54 - 5:58
    Però en realitat té a veure amb l'art de la delegació.
  • 5:58 - 6:00
    I des de la perspectiva del disseny,
  • 6:00 - 6:05
    es tracta d'entendre què pots delegar a la tecnologia
  • 6:05 - 6:08
    i què pots delegar a altres persones.
  • 6:08 - 6:10
    I succeeix que, delegar, si vols,
  • 6:10 - 6:14
    pot ser la solució de gairebé tot,
  • 6:14 - 6:17
    excepte les funcions corporals, anar al lavabo.
  • 6:17 - 6:19
    No pots demanar a ningú que ho faci per tu.
  • 6:19 - 6:22
    I apart de coses com l'oci,
  • 6:22 - 6:25
    no pagaries a ningú per anar al cine i passar-ho bé en el teu lloc.
  • 6:25 - 6:27
    O al menys de moment.
  • 6:27 - 6:30
    Potser en el futur es podrà fer.
  • 6:30 - 6:34
    Us donaré un example de pràctica de delegació.
  • 6:34 - 6:37
    Probablement la cosa que més m'ha apassionat
  • 6:37 - 6:39
    és la investigació que he fet sobre l'analfabetisme
  • 6:39 - 6:41
    i com es comuniquen les persones analfabetes.
  • 6:41 - 6:45
    Un estimat de la ONU del 2004 diu que
  • 6:45 - 6:49
    hi ha al menys 800 milions de persones que no poden llegir ni escriure, arreu del món.
  • 6:49 - 6:53
    Hem fet molta recerca.
  • 6:53 - 6:56
    I una de les coses que cercavem és que
  • 6:56 - 6:58
    si no pots llegir ni escriure,
  • 6:58 - 7:00
    si et vols comunicar a través de la distància,
  • 7:00 - 7:03
    necessites poder identificar a la persona
  • 7:03 - 7:05
    amb la qual vols comunicar-te.
  • 7:05 - 7:07
    Pot ser un número de telèfon, pot ser una direcció de correu electrònic,
  • 7:07 - 7:08
    una adreça postal.
  • 7:08 - 7:10
    Pregunta fàcil, si no pots llegir ni escriure,
  • 7:10 - 7:12
    com gestiones la teva informació de contacte?
  • 7:12 - 7:15
    I és un fet que hi ha milions de persones que ho fan.
  • 7:15 - 7:19
    Des de la perspectiva del disseny, no acabem d'entendre com s'ho fan,
  • 7:19 - 7:21
    i això és només un petit exemple
  • 7:21 - 7:24
    del tipus d'investigació que estem fent.
  • 7:24 - 7:27
    Resulta que els analfabets són mestres en l'art de delegar.
  • 7:27 - 7:31
    Ells deleguen aquesta part del proces a altra gent,
  • 7:31 - 7:34
    allò que ells no poden fer.
  • 7:34 - 7:36
    Us donaré un altre example de delegació.
  • 7:36 - 7:38
    Aquest és més sofisticat,
  • 7:38 - 7:40
    d'un estudi que vam fer a Uganda
  • 7:40 - 7:44
    sobre gent que comparteix els seus aparells i com els fan servir.
  • 7:44 - 7:47
    Sente és una paraula que a Uganda vol dir diners.
  • 7:47 - 7:52
    I té un altre sentit, que és enviar diners per temps en antena, em seguiu?
  • 7:52 - 7:54
    I funciona de la manera següent.
  • 7:54 - 7:57
    Per exemple, June, tu ets a un poblat.
  • 7:57 - 8:01
    Jo sóc a Kampala i sóc el que guanya diners.
  • 8:01 - 8:04
    Vull enviar diners i funciona així.
  • 8:04 - 8:07
    Al teu poblat, hi ha una person que té un telèfon
  • 8:07 - 8:08
    i és l'operador del locutori.
  • 8:08 - 8:12
    I és bastant probable que tingui un telèfon mòbil simple en aquest locutori.
  • 8:12 - 8:17
    Aleshores, el que faig és que compro una tarja de prepagament
  • 8:17 - 8:20
    I en comptes d'utilizar els diners en el meu propi telèfon,
  • 8:20 - 8:22
    truco a l'operari del poblat.
  • 8:22 - 8:26
    I els llegeixo aquest número i el fan servir per recarregar el seu propi telèfon.
  • 8:26 - 8:28
    Així que recarreguen el valor des de Kampala,
  • 8:28 - 8:31
    i ara està sent recarregat al poblat.
  • 8:31 - 8:34
    Prens d'un 10 a un 20 % de comissió, i aleshores tú,
  • 8:34 - 8:37
    l'operador del locutori pren la seva comissió del 10 o 20%
  • 8:37 - 8:41
    i et retorna el que sobra en efectiu.
  • 8:41 - 8:43
    Aprenem dues coses d'això.
  • 8:43 - 8:48
    La primera és que qualsevol persona que té accés a un mòbil,
  • 8:48 - 8:50
    qualsevol que té un telèfon mòbil,
  • 8:50 - 8:52
    l'està transformant en un caixer automàtic.
  • 8:52 - 8:55
    Porta serveis rudimentaris als llocs
  • 8:55 - 8:57
    on no hi ha una insfrastuctura bancària.
  • 8:57 - 9:00
    I inclús si ténen accés a la infrastructura bancària,
  • 9:00 - 9:03
    no serien necessariament considerats uns clients viables,
  • 9:03 - 9:06
    perquè no ténen els diners suficients per tenir comptes bancàries.
  • 9:06 - 9:09
    Hi ha una altra cosa que m' agrada d' això.
  • 9:09 - 9:13
    I és que, malgrat tots els recursos dels que disposo,
  • 9:13 - 9:15
    i malgrat tota l'aparent sofisticació
  • 9:15 - 9:19
    sé que mai podria haver dissenyat una cosa tant elegant
  • 9:19 - 9:24
    i en total connexió amb les condicions locals com això. D'acord?
  • 9:24 - 9:27
    I sí, tenim coses com el banc Grameen i el micro-crèdit.
  • 9:27 - 9:29
    Però la diferència entre això i allò
  • 9:29 - 9:33
    és que no hi ha una autoritat central tractant de control.lar això.
  • 9:33 - 9:36
    Això és senzillament innovació del carrer.
  • 9:38 - 9:41
    I així resulta que el carrer és una font que no s'acaba mai,
  • 9:41 - 9:43
    una inspiració per nosaltres.
  • 9:43 - 9:47
    I d'acord, si trenques una d'aquestes coses aquí, les tornes a l'operadora.
  • 9:47 - 9:48
    Et donaran una de nova.
  • 9:48 - 9:50
    I te'n donaran tres si vols, d'acord?
  • 9:50 - 9:53
    Vull dir, això de compra tres i et donem una gratis. Aquest tipus de coses.
  • 9:53 - 9:57
    Si vas pels carrers de l'Índia o Xina, veuràs aquest tipus de coses.
  • 9:57 - 9:59
    I aquí és on treuen aquestes coses que trenques,
  • 9:59 - 10:03
    que després arreglen i posen en circulació de nou.
  • 10:05 - 10:09
    Això és d'un taller a Jilin City, a Xina,
  • 10:09 - 10:11
    i veus gent desmuntant un telèfon
  • 10:11 - 10:13
    i tornant-lo a muntar.
  • 10:13 - 10:16
    Fan manuals d'enginyeria inversa.
  • 10:16 - 10:19
    És el tipus de manual del hacker,
  • 10:19 - 10:21
    escrit en xinès i anglès.
  • 10:21 - 10:23
    També els escriuen en hindi.
  • 10:23 - 10:25
    Et pots subscriure.
  • 10:26 - 10:29
    Hi ha instituts d'entrenament on posen a barallar a la gent
  • 10:29 - 10:32
    perquè arreglin aquest tipus de coses.
  • 10:32 - 10:35
    Però el que m'agrada d'això
  • 10:35 - 10:41
    és que arriba a algú del carrer amb una surperfície plana i petita
  • 10:41 - 10:45
    un tornavís, un raspall de dents per netejar els capçalls de contacte
  • 10:45 - 10:49
    perquè s'omplen de pols, i el coneixement.
  • 10:49 - 10:53
    Tot té a veure amb les xarxes socials del coneixement, que està flotant al voltant.
  • 10:53 - 10:57
    I m'agrada això perquè desafia com dissenyem les coses,
  • 10:57 - 10:59
    com construim coses i com les distribuim potencialment.
  • 10:59 - 11:01
    És un desafiament a les normes.
  • 11:02 - 11:08
    D'acord, per a mi, els carrers porten a moltes preguntes.
  • 11:08 - 11:14
    Com per exemple, aquest Viagra que vaig comprar a una sex shop d'un carreró de Xina.
  • 11:14 - 11:17
    I Xina és un país on et trobes amb moltes imitacions.
  • 11:17 - 11:19
    I ara us preguntareu: el vas probar?
  • 11:19 - 11:21
    Bé, no respondré a això.
  • 11:21 - 11:25
    Però miro a quelcom com això i considero les implicacions
  • 11:25 - 11:28
    de confiança en el procés de compra,
  • 11:28 - 11:30
    i mirem això i pensem: bé i com s'aplica
  • 11:30 - 11:33
    per example, al disseny de
  • 11:33 - 11:40
    al disseny de serveis en línea, serveis futurs en aquests mercats?
  • 11:40 - 11:44
    Això són uns calçotets de
  • 11:44 - 11:46
    (Riures)
  • 11:46 - 11:48
    del Tíbet.
  • 11:48 - 11:51
    I quan miro a quelcom com això, de veritat, dius
  • 11:51 - 11:54
    a qui se li ocurreix dissenyar una calçotets amb butxaca, oi?
  • 11:54 - 11:57
    I quan miro coses com aquests em faig la pregunta
  • 11:57 - 12:01
    si hem de buscar la funcionalitat en coses com aquesta,
  • 12:01 - 12:02
    i redistribuir-la pel cos
  • 12:02 - 12:04
    en una mena de xarxa personal,
  • 12:04 - 12:06
    com prioritzaires on poses les coses?
  • 12:06 - 12:10
    Val, això és bastant trivial, però en realitat les lliçons que podem extreure
  • 12:10 - 12:13
    es poden aplicar a les xarxes personals.
  • 12:13 - 12:16
    I això que veieu són un parell de números de telèfon
  • 12:16 - 12:19
    anotats des d'una barraca de la Uganda rural.
  • 12:19 - 12:24
    No té números de les coses, té números de telèfon.
  • 12:24 - 12:30
    Així que què significa quan la identitat de la gent és mòbil?
  • 12:30 - 12:35
    Quan la identitat de tres mil milions de persones és mòbil i no fixa?
  • 12:35 - 12:39
    La vostra noció d'identitat ja deu estar desfasada, oi
  • 12:39 - 12:42
    per aquests tres mil milions de persones extra.
  • 12:42 - 12:44
    Així és como està canviant.
  • 12:44 - 12:49
    I després vaig a aquesta imatge, amb la qual he començat.
  • 12:49 - 12:52
    Això és...de Delhi.
  • 12:52 - 12:54
    És d'un estudi que vam fer sobre l'analfabetisme,
  • 12:55 - 12:57
    i és un paio en una teteria.
  • 12:57 - 12:59
    Podeu veure como serveixen el te de fons.
  • 12:59 - 13:03
    Ell és un treballador de teteria super pobre,
  • 13:03 - 13:05
    de les castes més baixes de la societat.
  • 13:05 - 13:09
    I té, d'alguna manera, l'apreci
  • 13:09 - 13:11
    dels valors de LiveStrong.
  • 13:11 - 13:13
    I no són necessariament els mateixos valors,
  • 13:13 - 13:15
    però alguns valors de LiveStrong
  • 13:15 - 13:18
    que fan que els vagin a comprar
  • 13:18 - 13:20
    i els mostrin.
  • 13:20 - 13:22
    Per mi, això personifica d'alguna manera aquest món connectat,
  • 13:22 - 13:26
    on tot està entrellaçat i els punts són...
  • 13:26 - 13:29
    es tracta d'enllaçar els punts.
  • 13:29 - 13:32
    El títol d'aquesta presentació és "connexions i conseqüències"
  • 13:33 - 13:38
    i és en realitat el resum de cinc any tractant de desxifrar
  • 13:38 - 13:41
    què passarà quan tothom al planeta
  • 13:41 - 13:44
    tingui l'habilitat de transcendir en espai i temps
  • 13:44 - 13:47
    d'una manera personal i convenient, d'acord?
  • 13:47 - 13:49
    Quan tothom estigui connectat.
  • 13:49 - 13:53
    Hi ha quatre coses.
  • 13:53 - 13:55
    La primera és la immediatesa de les idees,
  • 13:55 - 13:58
    la velocitat amb la qual circulen les idees.
  • 13:58 - 14:00
    Sé que TED tracta grans idees,
  • 14:00 - 14:05
    però en realitat el punt de referència d'una gran idea està canviant.
  • 14:05 - 14:09
    Si vols una gran idea, has de pensar en tothom que viu a aquest planeta,
  • 14:09 - 14:11
    això és primordial.
  • 14:11 - 14:14
    La segona cosa és la immediatesa dels objectes.
  • 14:14 - 14:18
    I al que em refereixo és que quan més petits
  • 14:18 - 14:22
    la funcionalitat a la que tens accés a través d'ells és més gran,
  • 14:22 - 14:24
    coses com la banca, la identitat,
  • 14:24 - 14:29
    aquestes coses d'una manera senzilla es mouen ràpidament al voltant del món.
  • 14:29 - 14:31
    I també la velocitat d'adopció de les coses
  • 14:31 - 14:33
    és molt més gran
  • 14:33 - 14:36
    d'una manera que no podem ni concebir,
  • 14:36 - 14:38
    quan ho portes a 6,3 mil milions de persones
  • 14:38 - 14:40
    i el creixement de la població mundial.
  • 14:41 - 14:45
    El següent és que no importa com dissenyem coses,
  • 14:45 - 14:46
    com cuidadosament dissenyem coses,
  • 14:46 - 14:49
    el carrer les agafarà i tractarà d'innovar,
  • 14:49 - 14:52
    per adaptar-les a les necessitats de base.
  • 14:52 - 14:54
    L'habilitat de transcendir espai i temps, per exemple.
  • 14:55 - 14:59
    I innovarà de maneres que no podem preveure.
  • 15:00 - 15:03
    De maneres que, malgrat els nostres recursos ho poden fer millor que nosaltres.
  • 15:03 - 15:05
    Així és como ho veig.
  • 15:05 - 15:09
    I si som llestos, hem de mirar al que està passant,
  • 15:09 - 15:14
    i tractar de desxifrar una manera d'informar i infondre
  • 15:14 - 15:17
    tan el que dissenyem com com ho dissenyem.
  • 15:17 - 15:24
    I l'última cosa és, la direcció de la conversa.
  • 15:24 - 15:29
    Amb altres tres mil milions de persones connectades,
  • 15:29 - 15:31
    tothom vol participar de la conversa.
  • 15:31 - 15:36
    I crec que la nostra pertinència i la pertinència de TED
  • 15:36 - 15:42
    es tracta d'entendre això i aprendre a escoltar, senzillament.
  • 15:42 - 15:43
    Hem d'aprendre a escoltar.
  • 15:43 - 15:45
    Moltíssimes gràcies.
  • 15:45 - 15:46
    (Aplaudiments)
Title:
Jan Chipchase sobre els nostres telèfons mòbils
Speaker:
Jan Chipchase
Description:

L'investigador de Nokia Jan Chipchase fa recerca sobre com interactuem amb la tecnologia. Això l'ha portat des dels pobles de Uganda a l'interior de les nostres butxaques. Ha fet uns descobriments inesperats al llarg d'aquest camí.

more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
15:46
Carmen Vega-Reina added a translation

Catalan subtitles

Revisions