Per què no parlem de la menstruació?

Jen Gunter, ginecòloga i autora, afirma: "Saber com funciona el teu cos no hauria de ser un acte de feminisme". En aquesta xerrada sorprenent, explica com la vergonya menstrual calla i reprimeix —i condueix a la propagació de la desinformació nociva i la mala gestió del dolor. Declarant l’època dels tabús menstruals, proporciona una lliçó clara i molt necessària sobre la mecànica misteriosa de l’úter.

Quan era adolescent tenia
unes menstruacions horribles.

Tenia còlics dolorosíssims

Tacava la roba
i els llençols,

i tenia diarrea menstrual.

No podia anar a l'escola
un o dos dies al mes,

i recordo estar asseguda al sofà
amb l'estoreta elèctrica, i pensar,

"Però què passa?"

Quan menjava, no tenia pèrdues
a les glàndules salivals.

Quan anava a passejar,

no tenia pèrdues als genolls,
de "líquid articular".

Per què era tan diferent la menstruació?

Volia respostes
a les meves preguntes,

però no tenia ningú a qui preguntar.

La meva mare no sabia res
sobre el tema

excepte que era desagradable i vergonyós
i no n'havia de parlar.

Preguntava a amigues

i totes parlaven amb eufemismes.

I, finalment, quan vaig tenir el valor
d'anar al metge

i parlar-li dels dolors que tenia,

em va dir que mengés fetge.

(Riures)

I quan vaig anar a la farmàcia
a comprar els productes menstruals,

el paquet de 48 compreses maxi-super,

que en aquella època tenien la mida
d'un paquet de mocadors, cadascuna

(Riures)

Ja m'enteneu.

No teniu ni idea de com ha evolucionat
la tecnologia absorbent.

(Riures)

Havia de comprar
els productes per la menstruació

als passadissos d'higiene femenina.

I recordo estar allà, pensant,

"I per què no el paper de vàter
al passadís d'higiene anal?"

(Riures)

Com, què hi ha de dolent?

Per què no parlem sobre menstruacions?

I no es tracta de la sang,
com diria Freud,

perquè si ho fos,

ara mateix aquí hi hauria un
otorrinolaringòleg

parlant sobre els tabús
de la sang del nas, veritat?

I ni tan sols va de les menstruacions,

perquè, quan acabéssim amb
les menstruacions tòxiques i vergonyoses

a la menopausa,

se'ns ascendiria
a un estatus social més alt.

(Riures)

(Aplaudiment)

Es tracta d'una societat patriarcal
dedicada a oprimir les dones i,

en diferents punts de la vida,
s'utilitzen coses diferents.

La menstruació s'utilitza

durant el que la medicina anomena
'edat reproductiva'.

Ha passat aproximadament des de
l'inici del temps,

moltes cultures creien que les dones
farien malbé les collites

la llet o les flors.

I quan va arribar la religió,

els mites de la puresa ho van empitjorar.

I la medicina no va servir de res.

Als anys vint i trenta

hi havia la idea que les dones elaboraven
una cosa anomenada menotoxina.

Podíem pansir flors
només passant-hi a prop.

(Riures)

I això passa
quan no hi ha diversitat, oi?

No hi havia cap dona
que alcés la mà i digués:

"Bé, de fet, això no passa."

I quan no es pot parlar
sobre del que passa al teu cos,

com es trenquen aquests mites?

Perquè no cal ser metge

per dir que les menstruacions
no són tòxiques.

Si ho fossin, per què un embrió
s'implantaria en un úter tòxic?

I si totes tinguéssim
aquesta menotoxina secreta,

podríem fer malbé els cultius i la llet.

(Riures)

Per què no hem usat els poders de dona
per obtenir el vot abans?

(Riures)

(Aplaudiments)

Fins i tot ara,

quan tuito sobre la diarrea menstrual,

que una ho fa,

(Riures)

menciono que afecta
el 28 per cent de les dones.

I cada vegada, algú ve i em diu:

"Creia que era l'única".

Aquesta cultura de la vergonya
és tan eficaç

que fa que ni tan sols les dones
puguin compartir les seves experiències.

Vaig començar a pensar:

"Què passaria si tothom conegués
la menstruació com els ginecòlegs?

No seria genial?"

Llavors ja sabríeu el que sé,

sabríeu que la menstruació

és un fenomen força singular
entre els mamífers.

La majoria de mamífers tenen zel.

Els humans, alguns primats,

alguns ratpenats,

les musaranyes elefant i el ratolí espinós
menstruen.

I amb la menstruació, el què passa és
que el cervell provoca que l'ovari

comenci a produir un òvul.

S'allibera estrògen

i es comença a acumular
el revestiment de l'úter,

cèl·lula a cèl·lula, com maons.

I què passa si construeixes un mur
massa alt sense morter?

Bé, és inestable.

I què passa quan ovules?

Alliberes una hormona
anomenada progesterona,

que és progestacional,
i prepara l'úter.

Actua com un morter
i manté els maons junts.

També provoca alguns canvis

perquè el revestiment sigui
més acollent per la implantació.

Si no hi ha embaràs,

(fiiiiiiut)

el revestiment s'expulsa,

els vasos sanguinis sagnen
i aquesta és la menstruació.

I sempre trobo aquest punt
molt interessant.

Perquè amb el zel,

l'última senyal per preparar
el revestiment de l'úter

prové en realitat de l'embrió.

Però amb la menstruació,

aquesta elecció prové de l'ovari.

És com si l'elecció es codifiqués
als nostres canals reproductius.

(Crits i aplaudiments)

D'acord, ara ja sabem per què hi ha sang.

És una quantitat força significativa.

De 30 a 90 mil·lilitres de sang,

d'una a tres unces,

i pot ser més,

i sé que sembla que és més
moltes vegades.

Ho sé.

Llavors, per què tenim tanta sang?

I per què no es queda allà
fins al següent cicle, no?

No t'has quedat emarassada,
per què no es queda allà?

Doncs imagina si cada mes
es fes més i més espessa.

Imagina quina menstruació tsunami seria.

(Riures)

No la podem reabsorbir,
perquè és massa.

I és massa perquè necessitem
un recobriment uterí gruixut

per un motiu molt concret.

L'embaràs exerceix un pes biològic
important sobre el nostre cos.

Hi ha mortalitat materna,

un preu per la lactància materna

i es paga un peatge per criar un fill
fins que sigui independent.

I l'evolució

(Riures)

és més llarga en alguns casos
que en d'altres.

(Riures)

Però l'evolució coneix
la relació risc-benefici.

Així doncs, l'evolució vol maximitzar
la possibilitat d'un resultat beneficiós.

I com maximitzar la possibilitat
d'un resultat beneficiós?

Intentant obtenir embrions
de màxima qualitat.

Com s'obtenen aquests embrions
d'alta qualitat?

Fent-los treballar.

Els dones una cursa d'obstacles.

Així doncs, al llarg dels mil·lennis
que hem evolucionat,

ha estat una mica com
una cursa d'obstacles a l'úter,

el revestiment es fa
més i més gruixut,

i l'embrió cada cop més invasiu

i arriba a aquesta distensió

amb el revestiment de l'úter
que tenim.

Tenim el revestiment uterí gruixut

i ara ha de sortir,

i com pares el sagnat?

Doncs, atures la sang del nas
pessigant-lo,

si et fas un tall a la cama,
apliques pressió.

Deixem de sagnar amb pressió.

Quan menstruem,

el revestiment de l'úter
allibera substàncies

que es tornen productes químics
anomenats prostaglandines

i altres mediadors inflamatoris.

I fan que l'úter es contragui,

i s'espremi sobre els
vasos sanguinis

per aturar el sagnat.

També poden canviar
el flux sanguini a l'úter

i també poden provocar inflamacions
i això empitjora el dolor.

I dius: "D'acord,
quanta pressió es genera?"

I d'estudis on algunes dones
increïbles s'han fet

voluntàries per tenir

catèters de pressió a l'úter

durant tot
el seu cicle menstrual

Déu les beneeixi, perquè sense elles
no ho coneixeríem,

i és un coneixement molt important,

perquè la pressió
que es genera a l'úter

durant la menstruació

és de 120 mil·límetres de mercuri.

"I què és això?", dieu.

Doncs és la quantitat de pressió
que es genera

durant la segona fase de part
quan empenys.

(L'audiència se sorprèn)

Sí.

La qual cosa, per aquelles
que no heu tingut un part natural,

és com quan el tensiòmetre
no està tant ajustat

com ho estava al principi, però

encara ho està força,

i voldríeu que s'aturés.

Això és diferent, oi?

Si comenceu a pensar
en el dolor de la menstruació,

si algú hagués de faltar a l'escola

perquè està a la segona fase del part,
empenyent,

no diríem que és dèbil.

Diríem: "Déu meu,
sí que has aguantat", veritat?

(Riures)

I no negaríem el control del dolor

a les dones que tenen
dolor durant el part, oi?

És important que l'anomenem
"típic" en comptes de "normal",

perquè quan diem que és normal,
és més fàcil desestimar-lo.

En comptes de dir que és "típic",
i aleshores tractar-lo.

I tenim algunes maneres
de tractar el dolor menstrual.

Una és amb una cosa
que anomenem TENS,

que pots portar sota la roba

i envia impulsos elèctric
als nervis i músculs

i ningú no sap com funciona realment,

però podria ser
la teoria de control del dolor,

que és la revulsió.

És el mateix motiu pel qual,
si et fas mal, et fregues.

La vibració viatja més ràpidament
al cervell que el dolor.

També tenim medicaments

anomenats antiinflamatoris no esteroidals.

Que el que fan és bloquejar
l'alliberament de prostaglandines.

Poden reduir el dolor menstrual
pel 80% de les dones.

També redueixen el volum sanguini
del 30 al 40 per cent

i ajuden amb la diarrea menstrual.

També tenim anticonceptius hormonals,

que fan el revestiment de l'úter més prim

de manera que es produeixen
menys prostaglandines

i amb menys sang,
hi ha menys dolor.

Ara bé, si aquests tractaments et fallen

—i és important utilitzar
aquestes paraules,

perquè nosaltres mai fallem el tractament,

el tractament ens falla a nosaltres.

Si aquest tractament ens falla,

podríem ser de les persones

que tenen resistència
als antiinflamatoris no esteroidals.

No ho entenem del tot,

però existeixen
alguns mecanismes complexos

perquè aquests medicaments
no funcionin per algunes dones.

També és possible que hi hagi

un altre motiu
per les menstruacions doloroses.

Podríes tenir una malaltia
anomenada endometriosi,

on el revestiment de l'úter
creix a la cavitat pèlvica,

i provoca inflamacions
i cicatrius i adhesions.

I podria haver-hi altres mecanismes
que encara no entenem

perquè pot ser que el llindar
del dolor sigui diferent degut a

mecanismes biològics molt complexos.

Però només ho sabrem
si en parlem.

No hauria de ser un acte de feminisme

saber com funciona el teu cos.

No hauria

(Aplaudiments)

No hauria de ser un acte de feminisme

demanar ajuda quan pateixes.

L'època dels tabús menstruals ha acabat.

(Crits i aplaudiments)

L'única maledicció aquí

és l'habilitat de convèncer
la meitat de la població

que la veritable maquinària biològica
que perpetua les espècies,

que ens dona tot el que tenim,

és una cosa fastigosa o tòxica.

I jo no ho defensaré.

(Aplaudiments)

I la forma de trencar aquesta maledicció?

És el coneixement.

Gràcies.

(Crits i aplaudiments)