-
Hola a tothom. Sóc la Joanne Faryon.
-
Benvinguts a aquest programa especial d'Envision
-
La vida a la presó
-
A Califòrnia, gairbé un de cada cinc presos està condemnat a cadena perpètua.
-
Junts podrien costar als contribuents d'aquest estat 140.000 milions de dòlars
-
durant el transcurs de les seves sentències.
-
Els condemnats surten cada vegada més cars perquè envelleixen a la presó i poques vegades obtenen la llibertat condicional.
-
El resultat és una suma de costos sanitaris pels reclusos.
-
Avui, investigarem el cost del joc dur de Califòrnia sobre la legislació criminal.
-
Finalment, les Corts Federals han hagut d'intervernir degut a la sobrepoblació de les presons estatals.
-
Coneixereu alguns condemnats. Homes que van ser enviats a la presó
-
quan en Lyndon B. Johnson era president i que encara són aquí.
-
Aquest no és un reportatge sobre si mereixen la llibertat condicional. És un anàlisi
-
sobre quant val tancar a la gent i deixar-los sortir en rares ocasions.
-
Particularment quan tancar-los vol dir que ets el responsable de la seva salut.
-
A primera vista, aquest lloc podria semblar una residència hospitalària.
-
Les cadires de rodes i els caminadors et poden confondre.
-
Aquesta és la California Medical Facility, una de les 33 presons que hi ha a Califòrnia.
-
La CMF opera l'hospital penitenciari més gran.
-
Aquí és on acabaran els reclusos vells, malalts y moribunds.
-
I, últimament, el nombre de reclusos vells i malalts està creixent.
-
Califòrnia té un problema que toca gairbé tots els aspectes de la societat:
-
des de la nostra economia i seguretat fins a la nostra salut. Un problema que ens obliga a decantar-nos
-
entre càstig i redempció.
-
Tenim massa homes i dones a les nostres presons.
-
Les estadístiques ho demostren i també la Cort Federal l'any 2002.
-
Hi ha 170.000 presos dins de presons que van ser construïdes per tenir-ne 100.000.
-
Un de cada cinc condemnat a cadena perpètua.
-
TERRY CAMPBELL (pres): Em dic Terry Campbell.
-
Estic a la presó per assassinat en primer grau i porto aquí 44 anys.
-
GLENDA VIRGIL (presa): Em dic Glenda Virgil i estic condemnada de 15 anys a cadena perpètua.
-
Porto aquí 23 anys.
-
I quants anys tens?
-
Tinc 63 anys.
-
RICHARD LAURENZANO (pres): Tenir 62 anys i estar a la presó costa molt.
-
Per què?
-
Primer, per la sensació d'haver perdut 27 anys de la teva vida i anar perdent salut.
-
En Richard Lauranzano representa el grup que creix més ràpidament
-
de la població penitenciària: homes de més de 50 anys.
-
També forma part del més car.
-
Està malalt i l'han tractat a hospitals de fora del sistema penitenciari.
-
LAURENZANO: Fa quatre anys vaig tenir càncer, etapa 4.
-
El sistema penitenciari em va salvar la vida.
-
Em van enviar a hospitals de fora, no van dubtar en cap moment.
-
La Glenda Virgil ha estat operada.
-
VIRGIL: He tingut una cirurgia major a l'esquena.
-
Vaig estar a l'hospital amb dos guàrdies 24 hores al dia durant 11 dies.
-
No em puc imaginar el que va costar.
-
Però suposo que tan sols pels guàrdies, hauria de ser més de 200.000 dòlars
-
perquè com que estic condemnada, es necessiten dos guàrdies 24 hores al dia cada dia.
-
En Terry Campbell ha estat operat set vegades.
-
CAMPBELL: L'esquena.
-
Les espatlles perquè em vaig trencar ossos de l'esquena i les espatlles.
-
La meva mà, dues vegades.
-
CLARK KELSO: Estem tractant amb una població de reclusos que s'estan fent grans a la presó.
-
En Clark Kelso és el responsable de l'atenció sanitària a les presons de Califòrnia.
-
Hem vist problemes cardiovasculars, molts casos de diabetis,
-
hem tingut exemples d'Hepatitis C, un brot epidèmic als anys 80,
-
del qual ara n'hem començat a veure els resultats.
-
Tenim molts reclusos amb problemes molt greus de fetge
-
degut a l'abús de drogues i alcohol.
-
Però ara tenen una edat en la que a part d'aquests problemes també hi ha altres condicions cròniques
-
que requereixen un altre tipus d'atenció.
-
Un jutge federal va nomenar Kelso administrador judicial
-
i el va posar al càrrec per quan un tribunal decidia que els presos no tenien accès a atenció sanitària
-
i salut mental perquè les presons de Califòrnia estaven massa plenes.
-
El tribunal va dictaminar que la falta d'atenció sanitària era cruel i un càstic poc comú
-
i que violava els drets constitucionals dels presos.
-
Una comissió de jutges federals ha demanat a Califòrnia que pensi un pla
-
per reduir en 40.000 la seva població penitenciària.
-
Totes dues decisions van forçar l'estat a confrontar el seu problema de sobrepoblació i van desafiar al públic
-
a contemplar el debat sobre la sanitat des d'una altra perspetiva.
-
Si com a país no podem decidir si l'atenció sanitària és un dret per a tots els ciutadans,
-
per què està tan fàcilment determinada com a dret per a criminals convictes?
-
És una pregunta que li han fet moltes vegades a en Clark Kelso.
-
KELSO: La resposta legal és que hi ha una gran diferència
-
entre la responsabilitat del govern cap a tu, un ciutadà lliure,
-
i la responsabilitat del govern cap a algú que el mateix govern manté tancat a la presó.
-
Un cop has tancat algú, el govern té la obligació constitucional,
-
sota la vuitena esmena, de proveir certs nivells d'atenció.
-
I això és el que l'estat ha de fer.
-
Des de que l'administració judicial va assumir el control de l'atenció sanitària
-
de les presons fa tres anys, el cost dels tractaments mèdics pels reclusos s'ha gairebé duplicat,
-
des d'una mica més de mil milions de dòlars l'any fins a gairebé dos mil milions.
-
I aquest pressupost creixerà si l'estat continua proveint atenció sanitària
-
a la seva creixent població geriàtrica.
-
Un informe independent calcula que el nombre d'homes de més de 60 anys
-
a les presons de Califòrnia es triplicarà abans del 2018.
-
KELSO: L'estat i la gent de Califòrnia ha fet judicis constants
-
sobre certs tipus de crims o cert patrons de conducta criminal que necessiten ser castigats
-
amb cadena perpètua. És una opinió que s'ha de respectar i des del meu punt de vista
-
l'estat se n'ha d'adonar que aquestes desions comporten un cost,
-
que no es pot tenir una població penitenciària el 20 per cent de la qual, d'aquí 10 anys,
-
tindrà 55 anys o més. Això no es pot fer a no ser que vulguis
-
utilitzar una gran part del fons general a la seva atenció sanitària.
-
Com és evident, alguns d'aquests reclusos tindran
-
necessitats sanitàries que poden ser molt cares.
-
Hi ha gairebé 35.000 condemnats a les presons de Califòrnia.
-
Utilitzant les estadístiques del govern, la televisió KPBS ha calculat quant paga l'estat
-
per condemnar a una persona a cadena perpètua.
-
Si s'empresona a X als 37 anys, costarà als contribuents uns 49.000 dòlars l'any.
-
Però a mesura que es faci gran, el cost de la seva atenció sanitària creixerà.
-
Quan arribi als 55 anys, podria costar a l'estat 150.000 dòlars l'any.
-
Si viu fins als 77 anys, costarà als contribuents de Califòrnia
-
fins a 4 milions de dòlars per mantenir-lo a la presó.
-
FARYON: Quan et van condemnar, t'esperaves
-
arribar als 65 anys a la presó?
-
CAMPBELL: No, de cap manera.
-
Jo em creia el que deien de que si canviaves mentre eres a la presó i demostraves
-
que eres capaç d'adaptar-te a la societat fent els programes que et donaven,
-
demostrant que t'havies rehabilitat i el Departament de Correccions i Rehabilitació de Califòrnia ho aprovava
-
llavors podries sortir en llibertat condicional.
-
Els condemnats no surten en llibertat condicional gairebé mai.
-
El 2008, 7.303 condemnats van demanar la condicional.
-
La comissió en va garantir 294.
-
Però el governador té el dret de revocar aquestes decisions o tornar-les per a revisió.
-
El 2008, el governador Arnold Schwarzenegger va denegar 81 llibertats condicionals
-
i en va tornar 30 més per a revisió.
-
Menys de 60 presos van ser alliberats.
-
L'any anterior se'n van alliberar menys i el 2006, encara menys.
-
Per entrendre per què Califòrnia ha desenvolupat aquest joc dur en contre del crim,
-
hem de recular fins a l'època d'en Charles Manson.
-
Llavors, l'índex d'assassinats creixia
-
gairebé duplicant-se des de mitjans dels anys 60 fins a finals dels 70.
-
HARRIET SALARNO: Degut a la gran criminalitat,
-
els assassinats arrasaven i la gent s'estava enfadant.
-
FARYON: La Harriet Salarno estava formant una família a Sant Francisco en aquella época.
-
Ella i el seu marit tenien una botiga d'electrònica.
-
Tenien una pistola perquè les botigues com aquella eren sovint objecte de robatoris.
-
Era la pistola que l'assassí de la seva filla faria servir el 1979.
-
SALARNO: La va disparar i la va matar amb el mode d'execució.
-
I va anar al seu dormitori, no va demanar ajuda ni res, només la va mirar mentre ella volia trucar i moria.
-
Finalment, un altre estudiant la va trobar però ja era massa tard.
-
FARYON: Quan Salarno va saber que l'assassí de la seva filla podia sortir en llibertat condicional
-
després d'estar només 10 a la presó, va començar una campanya
-
a favor de lleis més dures i polítiques de llibertat més estrictes.
-
El seu grup de drets a les víctimes recapta prous diners per poder contractar un lobbista de Sacramento.
-
SALARNO: La seguretat pública surt a la nostra constitució.
-
És una prioritat i s'ha de servir primer.
-
Ens manifestarem tant com puguem.
-
Cada matí tindrem un cas nou que podrem discutir amb un legislador.
-
Si algú ha estat assassinat sortirà a les notícies, com cada matí.
-
És la seva obligació.
-
La seva obligació com a legisladors és fer-ho.
-
FARYON: Desenes de canvis a les lleis durant les últimes dècades han ajudat
-
a Califòrnia a tenir l'índex més alt de condemnats a cadena perpètua.
-
Dos dels mes significants són les sentències determinades el 1977,
-
que imposaven sentències mínimes, i tres vagues el 1994
-
que van permetre cadenes perpètues pels criminals que repetien.
-
LINDA: La meva sentència és de 15 anys a perpètua.
-
FARYON: I quant temps fa que ets aquí?
-
LINDA: 24 anys.
-
FARYDON: I la Glenda?
-
VIRGIL: De 15 anys a perpètua, més dos anys per distribució d'armes.
-
I fa 23 anys que sóc aquí.
-
FARYON: I la Marylinn?
-
MARYLINN: La meva és de 15 anys a perpètua per assassinat en segon grau i fa 25 anys que sóc aquí.
-
FARYON: A la Institució per Dones de Corona, Califòrnia, un grup de recluses,
-
totes assassines convictes, parlen de com és fer-se gran en una presó.
-
LINDA: Per mi el que canvia és la meva salut.
-
Ha empitjorat i ja no em puc moure com abans.
-
Mai m'havia pensat que em faria vella.
-
Que els malucs o les cames no em funcionarien, que ja no em podria ajupir o aixecar-me.
-
MARYLINN: I mai de la vida m'hauria pensat que estaria a la presó i diria
-
ostres, tinc 70 anys i no tinc ni un pla de jubilació.
-
No haig d'anar a treballar cada dia. Aquest és el programa.
-
Això és el que has de fer.
-
O que perdria tota la meva família per aquestes circumstàncies.
-
Que ja no tindria una família amb qui comptar.
-
FARYON: Les dones formen part d'un grup anomenat Les Noies Daurades.
-
Són dones de més de 55 anys que tenen privilegis especials
-
com ara un matalàs doble pels seus llits.
-
I són les primeres de la fila al menjador.
-
Però això encara és una presó.
-
I hi ha normes.
-
Com ara aixecar-se quan sona una alarma.
-
Això va passar quan érem allà.
-
La Linda té 59 anys i gairebé no pot ajupir-se o aixecar-se.
-
DR. JOSEPH BICK: Les presons no es van construir per facilitar
-
la mobilitat de les persones que ho necessiten.
-
Les presons es van contruir per tancar individus de manera segura
-
i evitar que s'escapin.
-
Així que intentem fer-hi alguna cosa. Com es poden fer més fàcils les activitats diàries
-
per una persona que té 60, 70 o 80 anys.
-
Coses tan senzilles com posar-se la roba, anar al lavabo,
-
caminar per anar al menjador.
-
Tenir prou temps per menjar.
-
Tenir més de 15 minuts per menjar.
-
FARYON: El Dr. Joseph Bick porta 20 anys treballant de metge a la presó.
Volunteer