Els beneficis de dormir bé - Shai Marcu

Per veure la lliçó sencer: http://ed.ted.com/lessons/the-benefits-of-a-good-night-s-sleep-shai-marcu

Són les 4 de la matinada i l'examen és d'aquí 8 hores. Has estudiat molts dies, però encara no et sens que estàs preparat. Creus que hauries de prendre un altre cafè i passar les hores següents estudiant? O seria millor que anessis a dormir? Shai Marcu defensa la segona opció i demostra que dormir reestrucutra el cervell d'una manera molt important pel funcionament de la nostra memòria.

Lliçó de Shai Marcu, animació de Javier Saldeña.

Són les 4 de la matinada
i l'examen és d'aquí vuit hores,

seguit per un recital de piano.

Has estudiat i tocat el piano molts dies,
però no et sens preparat per cap dels dos.

Doncs, què pots fer?

Bé, pots beure un altre cafè

i passar les hores següents
estudiant i practicant,

però, ho creguis o no,

seria millor que tanquessis els llibres,
deixessis la música

i anessis a dormir.

Dormir ocupa gairebé
un terç de la nostra vida,

però molts de nosaltres li donem
molt poca atenció i importància.

Aquesta irresponsabilitat és el resultat
d'un gran malentès.

Dormir no és perdre el temps,

o una manera de dormir
quan tota la feina important ja està feta.

Sinó que és una funció crucial,

durant la qual el cos s'equilibra
i regula els sistemes vitals,

que afecta la respiració

i que regula des de la circulació fins
al creixement i la resposta immunitària.

Això està molt bé, però ja et preocuparàs
de tot això després de l'examen, oi?

No anem tan de pressa.

Es veu que dormir també
és molt important pel cervell,

que conté un cinquè
de la sang que circula pel cos

que és canalitzada cap al cervell
mentre t'adorms.

I el que passa al cervell mentre dorms

és un període intensament actiu
de reestructuració

que és crucial
pel funcionament de la memòria.

A primer cop d'ull,

l'habilitat que tenim per recordar coses
no sembla gens impressionant.

Al segle 19, el psicòleg
Herman Ebbinghaus

va demostrar que normalment oblidem
un 40% del material nou que aprenem

al cap de vint minuts,

un fenomen conegut
com a la corba de l'oblit.

Aquesta pèrdua, però, es pot prevenir
a partir de la consolidació de la memòria,

procés pel qual es mou la informació

des de la fugaç memòria a curt termini
a la duradora memòria a llarg termini.

Aquesta consolidació té lloc amb l'ajuda
d'una part molt important del cervell,

coneguda com l'hipocamp.

El seu paper en la formació
de la memòria a llarg termini

va ser demostrat als anys 50
gràcies a Brenda Milner

a partir de la recerca que va fer
a un pacient conegut com H.M.

Quan se li va treure l'hipocamp,

l'habilitat per formar nous records
a curt termini es va veure afectada.

Tot i això, podia aprendre
exercicis físics a partir de la repetició.

A causa d'haver-li tret l'hipocamp,

l'habilitat per formar memòria a
llarg termini també es va veure afectada.

Una de les coses que aquest cas va revelar

és que l'hipocamp
estava especialment involucrat

en la consolidació de la memòria
declarativa a llarg termini,

com els fets i conceptes que
necessites recordar per a aquell examen,

però no la memòria procedimental,

com els moviments dels dits que
que has de dominar pel recital.

Els descobriments de Milner, juntament
amb els d'Eric Knadel en els anys 90,

han estat els creadors del model actual
de com el procés de consolidació funciona.

La informació sensorial es transcriu

i es grava temporalment a les neurones
com una memòria a curt termini.

Des d'aquí, va cap a l'hipocamp,

que millora i enforteix les neurones
que estan a l'àrea cortical.

Gràcies al fenomen
anomenat neuroplasticitat,

es formen més brots sinàptics que permeten
noves connexions entre neurones

i fa que la xarxa de neurones
tingui més força

ja que és on es retornarà la informació
com a memòria a llarg termini.

Així doncs, per què recordem
unes coses i d'altres no?

Hi ha bastantes maneres d'influenciar

l'abast i l'efectivitat
de la retenció de la memòria.

Per exemple, els records que es formen
en moments amb sentiments intensos,

o, fins i tot, amb fatiga,

es gravaran més fàcilment perquè
l'hipocamp està lligat a les emocions.

Però un factor molt important que ajuda
a consolidar la memòria, és

sí, ho has endevinat,

dormir bé a la nit.

El son està format per quatre etapes,

les més profundes es coneixen amb
el nom de major profunditat del son

i moviment ocular ràpid (REM).

Màquines de EEG connectades
a persones durant aquestes etapes

han mostrat impulsos elèctrics

que es movien entre el tronc cerebral,
l'hipocamp, el tàlem i el còrtex,

que serveixen com a estacions de
transmissió per la formació de la memòria.

I s'ha demostrat que les diferents
etapes del son ajuden a consolidar

diferents tipus de memòria.

Durant l'etapa del son més lleuger,

la memòria declarativa es codifica
en un magatzem temporal

a la part anterior de l'hipocamp.

A partir d'un diàleg continu
entre el còrtex i l'hipocamp,

l'hipocamp s'activa contínuament,

i porta la redistribució gradual
al magatzem de llarg termini del còrtex.

El son REM, en canvi, l'activitat del qual
s'assembla a la de quan estem desperts,

s'associa amb la consolidació
de la memòria procedimental.

Per tant, basant-nos en els estudis,

anar a dormir tres hores després
de memoritzar les fórmules

i una hora després d'haver practicat
les escales musicals, és el més ideal.

Afortunadament, doncs, ara ets capaç
de veure que escurçar el son

no només afecta la salut a llarg termini,

sinó que a més fa més probable

que recordis tot el coneixement
qua has adquirit la nit abans.

Tot això ajuda a reafirmar la frase sàvia:
"consulta-ho amb coixí".

Quan penses en
tota la reestructuració interna

i la formació de noves connexions
que té lloc mentre dorms,

fins i tot, es podria dir que
dormir adequadament

farà que t'aixequis cada matí
amb un cervell nou i millorat,

preparat per afrontar
els reptes que vinguin.