Return to Video

Què fer quan sembla que tot s'ensorri?

  • 0:01 - 0:03
    "Porto gent dins meu".
  • 0:03 - 0:06
    Això cantava el desaparegut Abbey Lincoln.
  • 0:06 - 0:09
    Em prenc aquesta lletra com un mantra.
  • 0:09 - 0:11
    "Porto gent dins meu."
  • 0:12 - 0:18
    La Jomama Jones és una d'aquestes
    persones que tinc com a guia.
  • 0:18 - 0:20
    És el meu alter ego.
  • 0:20 - 0:24
    L'he encarnat en diferents
    actuacions des del 1995,
  • 0:24 - 0:30
    i s'apareix quan té alguna
    idea important a oferir.
  • 0:30 - 0:32
    En aquests moments de canvi radical,
  • 0:32 - 0:36
    estic content de ser el seu missatger.
  • 0:42 - 0:43
    Jomama Jones: I si us digués
  • 0:43 - 0:46
    que tot anirà bé...
  • 0:46 - 0:48
    però us digués que encara no?
  • 0:49 - 0:51
    I si us digués que encara
    ens queden tràngols
  • 0:51 - 0:54
    que van més enllà del que podríem esperar?
  • 0:54 - 0:57
    I si us digués que caureu...
  • 0:57 - 0:59
    avall, avall, avall?
  • 1:00 - 1:06
    Però i si us digués que us sorprendreu
    de vosaltres mateixos?
  • 1:06 - 1:10
    I si us digués que sereu prou valents?
  • 1:11 - 1:13
    I si us digués...
  • 1:13 - 1:15
    que no tots ho aconseguirem?
  • 1:16 - 1:19
    Però i si us digués
  • 1:19 - 1:22
    que això és com ha de ser?
  • 1:22 - 1:26
    I si us digués que he vist el futur?
  • 1:29 - 1:31
    Us agraden les meves mans?
  • 1:31 - 1:34
    Són expressives, oi?
  • 1:34 - 1:36
    Mireu-vos les mans... va.
  • 1:36 - 1:39
    Hi ha tanta història gravada
    en el seu tacte
  • 1:39 - 1:43
    i marques del futur
    dibuixades als palmells.
  • 1:43 - 1:45
    De vegades, les mans premen fermament,
  • 1:45 - 1:48
    de vegades deixen anar.
  • 1:49 - 1:52
    I si us digués
  • 1:52 - 1:54
    que tot se'ns n'anirà de les mans?
  • 1:55 - 1:56
    Mmmm...
  • 1:56 - 1:58
    Senyores i senyors
  • 1:58 - 2:01
    i altres gèneres,
  • 2:01 - 2:04
    sóc la Jomama Jones.
  • 2:04 - 2:07
    Alguns m'anomenen
    una superestrella del soul sònic,
  • 2:07 - 2:09
    i hi estic d'acord,
  • 2:09 - 2:12
    però fins i tot en el meu passat
    això va arribar del futur.
  • 2:12 - 2:14
    Deixeu-me que us torni a la infantesa.
  • 2:14 - 2:16
    Imagineu-vos:
  • 2:16 - 2:18
    Era el Dia de la Sembra,
  • 2:18 - 2:20
    que era un dia festiu que m'havia inventat
  • 2:20 - 2:22
    per al grup de joves negres
    que havia fundat.
  • 2:22 - 2:26
    Vaig córrer cap a casa
    per posar-me l'equip de jardineria,
  • 2:26 - 2:30
    quan vaig agafar in fraganti
    el meu oncle Freeman.
  • 2:30 - 2:35
    Estava dret al costat de la meva
    guardiola amb el martell alçat.
  • 2:35 - 2:37
    Em volia robar les monedes.
  • 2:38 - 2:39
    I heu de saber
  • 2:39 - 2:41
    que el meu oncle Freeman era un manetes.
  • 2:42 - 2:43
    Sabia arreglar qualsevol cosa...
  • 2:43 - 2:45
    una cadira trencada, un test esmicolat...
  • 2:45 - 2:48
    fins i tot fer reviure
    les plantes de l'àvia.
  • 2:48 - 2:52
    Tenia un toc màgic amb les coses trencades
  • 2:52 - 2:54
    i amb la gent trencada.
  • 2:54 - 2:56
    Se m'enportava amb ell
  • 2:56 - 2:58
    i em deia "Vinga, Jo,
  • 2:58 - 3:01
    mirem de fer alguna cosa
    perquè aquest sigui un món millor".
  • 3:01 - 3:03
    Tenia les mans grosses
    i plenes de durícies,
  • 3:03 - 3:09
    i sempre em recordaven
    arrels d'arbres arrencades.
  • 3:09 - 3:12
    Mentre treballàvem parlava amb la gent
  • 3:12 - 3:16
    sobre el canvi que estava segur
    que era a la cantonada.
  • 3:16 - 3:20
    El vaig veure reparar
    esperances que defallien
  • 3:20 - 3:23
    i deixar la gent amb el cap ben dret.
  • 3:23 - 3:26
    Les seves mans atreien la claror del sol.
  • 3:27 - 3:31
    I en aquell moment estava a punt
    de trencar la meva guardiola.
  • 3:31 - 3:34
    Li vaig dir: "Aparta't
    i ensenya'm les mans".
  • 3:34 - 3:37
    Era irònic
  • 3:37 - 3:42
    perquè sempre em donava
    les monedes velles que trobava feinejant.
  • 3:42 - 3:44
    Jo les posava a la guardiola
  • 3:44 - 3:48
    amb els diners que guanyava
    fent petites feines.
  • 3:49 - 3:52
    Però cap a la primavera del 1970,
  • 3:52 - 3:55
    l'oncle Freeman havia perdut el seu toc...
  • 3:55 - 3:58
    i també havia perdut
    la major part de feines.
  • 3:58 - 4:02
    Veia als seus palmells un futur molt dur
  • 4:02 - 4:08
    d'injustícies i retallades
    dels drets dels negres.
  • 4:08 - 4:11
    La gota que feia vessar el got
    havia arribat l'hivern anterior
  • 4:11 - 4:14
    quan van assassinar en Fred Hampton.
  • 4:15 - 4:18
    Aclaparat per la por,
  • 4:18 - 4:20
    la ràbia
  • 4:20 - 4:22
    i el dolor,
  • 4:22 - 4:25
    l'oncle Freeman estava
    disposat a jugar-se el futur.
  • 4:25 - 4:27
    Va perdre el nord,
  • 4:27 - 4:29
    i va començar a fer apostes.
  • 4:29 - 4:32
    "Nena, un d'aquests números
    traurà la grossa.
  • 4:32 - 4:34
    Tens vint cèntims per l'oncle Freeman..."
  • 4:34 - 4:37
    Potser teniu algun parent així.
  • 4:37 - 4:40
    Però jo vaig saber immediatament
    que havia de fer alguna cosa.
  • 4:40 - 4:42
    Vaig saltar, li vaig agafar el martell
  • 4:42 - 4:44
    i vaig estavellar la guardiola.
  • 4:44 - 4:48
    L'oncle Freeman plorava mentre
    jo anava recollint les monedes.
  • 4:48 - 4:51
    "No comprarem cap bitllet
    de loteria, oncle Freeman,
  • 4:51 - 4:52
    Vinga."
  • 4:53 - 4:59
    Ens vam gastar fins a l'últim
    cèntim comprant llavors.
  • 5:00 - 5:02
    I els nens del meu grup de jardineria?
  • 5:02 - 5:04
    No es van ni immutar
    quan vaig fer agenollar l'oncle,
  • 5:04 - 5:07
    posar les mans a la terra,
  • 5:07 - 5:10
    i desfer-la per posar-hi les llavors.
  • 5:10 - 5:14
    La meva amiga Taesha s'hi va apropar
    i li va donar uns copets a l'esquena
  • 5:14 - 5:15
    tot dient, "Desfoga't, oncle Freeman,
  • 5:16 - 5:17
    desfoga't".
  • 5:18 - 5:20
    "No ho puc arreglar", va somicar.
  • 5:23 - 5:26
    És un tòpic de sempre, això.
  • 5:27 - 5:31
    No era el primer a sentir-se així,
    i tampoc no seria el darrer.
  • 5:32 - 5:38
    Ara mateix, tot sembla que
    estigui a punt d'ensorrar-se.
  • 5:39 - 5:40
    I és així.
  • 5:41 - 5:46
    Però aquest ensorrament
    pot arribar a ser una renovació,
  • 5:46 - 5:48
    encara que sembli violent, incert,
  • 5:48 - 5:50
    i aterrador.
  • 5:51 - 5:53
    El que passa és que...
  • 5:53 - 5:55
    no ho podem fer sols.
  • 5:57 - 6:03
    L'oncle Freeman va plorar tant
    aquell dia mentre plantàvem les llavors,
  • 6:03 - 6:06
    que ens va servir de sistema de rec.
  • 6:08 - 6:10
    "Ja no sé ni qui sóc, nena!"
  • 6:10 - 6:13
    em va dir al capvespre.
  • 6:14 - 6:17
    "Això està bé, oncle Freeman.
  • 6:17 - 6:18
    Això està bé.
  • 6:19 - 6:22
    T'has renovat,
  • 6:22 - 6:25
    i així és precisament com et necessitem."
Title:
Què fer quan sembla que tot s'ensorri?
Speaker:
Daniel Alexander Jones
Description:

"Alguns m'anomenen una superestrella del soul sònic", diu Jomama Jones, l'alter ego del membre de TED i actor de teatre Daniel Alexander Jones. En aquesta sorprenent xerrada i actuació, Jomama Jones ens convida a reflexionar sobre com el fet de perdre el control pot ser el primer pas cap a la transformació. És una història colpidora de comunitat, creixement i renovació - i com ensorrar-se pot voler dir renovar-se.
more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
06:49

Catalan subtitles

Revisions

Our website uses cookies for analysis purposes.