La neurociència de la imaginació - Andrey Vyshedskiy

Pots veure la lliçó sencera aquí: http://ed.ted.com/lessons/the-neuroscience-of-imagination-andrey-vyshedskiy

Imagina per un instant un ànec impartint una classe de francès. Una partida de ping-pong en òrbita al voltant d'un forat negre. Un dofí fent equilibris amb una pinya. És probable que no hagis vist mai cap d'aquestes coses. Però les has pogut imaginar al moment. Com s'ho fa el cervell per a produir la imatge d'una cosa que no has vist mai? L'Andrey Vishedskiy ens dóna detalls de la neurociència de la imaginació.

Una lliçó d'Andrey Vyshedskiy amb animacions de Tomás Pichardo-Espaillat.

Imagina per un instant
un ànec impartint una classe de francès,

una partida de ping-pong en òrbita,
al voltant d'un forat negre,

o un dofí fent equilibris amb una pinya.

És probable que no hagis vist mai
cap d'aquestes coses,

però les has pogut imaginar al moment.

Com s'ho fa el cervell per a produir
la imatge d'una cosa que no has vist mai?

No sembla gaire difícil,

però és només perquè
estem acostumats a fer-ho.

Resulta que, de fet, es tracta
d'un problema complex

que requereix d'una sofisticada
coordinació a l'interior del teu cervell.

Això passa perquè, per a crear
imatges noves i estranyes,

el teu cervell pren peces conegudes
i les acobla de noves maneres,

com si fos un collage fet
de fragments de fotos.

El cervell ha de fer malabarismes
entre milers de senyals elèctriques

duent-les totes cap al seu destí
al moment oportú precís.

Quan mires un objecte,

s'activen milers de neurones
del teu còrtex posterior.

Aquestes neurones codifiquen
diverses característiques de l'objecte:

amb punxes, fruit, marró, verd i groc.

L'activació sincrònica reforça
les connexions en aquest grup de neurones,

enllaçant-les en el que es coneix
com a "conjunt neuronal",

en aquest cas, el d'una pinya.

En neurociència, això s'anomena
el principi de Hebbian:

les neurones que s'activen juntes,
s'interconnecten.

Si més tard proves d'imaginar una pinya,

tota el conjunt s'il·luminarà,
i muntarà una imatge mental completa.

Els dofins són codificats
per un conjunt neuronal diferent.

De fet, cada objecte que hagis vist

és codificat per un
conjunt neuronal que se li associa,

les neurones interconnectades
per aquella activació sincrònica.

Però aquest principi no explica
l'infinit nombre d'objectes

que podem evocar amb la imaginació
sense haver-los vist mai.

El conjunt neuronal per a un dofí que fa
equilibris amb una pinya no existeix.

Llavors, com és que tot i així
podem imaginar-ho?

Una hipòtesi,
anomenada Teoria de la Síntesi Mental,

diu que, de nou,
la sincronització n'és la clau.

Si els conjunts neuronals
per al dofí i la pinya

s'activen al mateix temps,

podem percebre els dos objectes
independents com una única imatge.

Però quelcom al teu cervell
ha de coordinar aquesta activació.

Un candidat plausible és
el còrtex prefrontal,

que està implicat en
totes les funcions cognitives complexes.

Les neurones del còrtex prefrontal estan
connectades amb les del posterior

per unes extensions cel·lulars allargades
anomenades fibres neuronals.

La teoria de la síntesi mental proposa
que, com un titellaire que mou els fils,

les neurones del còrtex prefrontal
envien senyals elèctrics

a través d'aquestes fibres neuronals

a múltiples conjunts
al còrtex posterior.

Això les activa a l'uníson.

Si els conjunts neuronals
s'encenen al mateix temps,

experimentes la imatge composta
tal com si ja l'haguessis vist abans.

La sincronització conscient i intencionada

de diferents conjunts neuronals
a través del còrtex prefrontal

s'anomena síntesi mental.

Per a què la síntesi mental funcioni,

els senyals haurien d'arribar
als dos conjunts neuronals alhora.

El problema és que algunes neurones

estan molt més allunyades
del còrtex prefrontal que altres.

Si els senyals viatgéssin per
ambdues fibres a la mateixa velocitat,

arribarien desincronitzades.

No pots canviar la llargada
de les connexions,

però el teu cervell,
especialment mentre es desenvolupa,

té una manera de canviar
la velocitat de conducció.

Les fibres neuronals estan recobertes
d'una matèria greixosa que es diu mielina.

La mielina és un aïllant

i accelera els senyals elèctrics
comprimint la fibra nerviosa.

Algunes fibres nervioses tenen
fins a 100 capes de mielina.

Altres, només unes quantes.

I les fibres amb capes
més gruixudes de mielina

poden transportar els senyals
100 vegades més ràpidament, o més,

que les que en tenen una capa més fina.

Alguns científics creuen ara que
aquesta diferència en la mielinització

podria ser la clau de la unificació
dels temps de transmissió al cervell,

i, per tant, de la nostra
capacitat de síntesi mental.

Molta d'aquesta mielinització
es produeix durant la infància.

Per tant, des de ben petits

la nostra imaginació pot tenir a veure
amb el desenvolupament del cervell,

les connexions mielinitzades del qual

poden elaborar simfonies creatives
al llarg de les nostres vides.