Els 200 països i els 200 anys en 4 minuts de Hans Rosling - L'encant de les estadístiques - BBC Four

La visualització també es troba just al centre del meu treball.

Jo ensenyo salut global,

i sé que només tenir la informació no es suficient.

Necessito ensenyar-ho de manera que la gent ho entengui i ho gaudeixi al mateix temps.

Ara internatré fer una cosa que encara no he fet mai:

donar animació a la informació en temps real,

amb una mica d'ajuda tècnica de l'equip.

Doncs, som-hi: primer, un eix per a la salut.

L'esperança de vida, que va dels 25 als 75 anys.

I aquí baix, un eix per a la riquesa:

Ingressos per persona: 400, 4.000 i 40.000 dolars.

És a dir, aquí baix tenim la pobresa i la malaltia,

i aquí dalt tenim la riquesa i la salut.

Ara us ensenyaré el món de fa 200 anys,

a l'any 1810.

Aquí hi trobem tots els països:

Europa: marró; Àsia: vermell; Orient Mitjà; verd; Àfrica subsahariana: blau;

i les Amèriques: groc.

I la mida de les bombolles dels paísos mostra la mida de la població de cadascun d'ells.

L'any 1810 estava tot molt comprimit en aquesta zona, oi?

Tots els països patien de pobresa i malalties,

l'esperança de vida estava per sóta del 40 anys en tots els països

i només el Regne Unit i Holanda es trobaven un pèl per sobre de la mitjana,

però no gaire més.

I ara, començo el món.

La revolució industrial va fer que països d'Europa i d'altres llocs

es distingissin de la resta,

però els països colonitzats d'Àsia i Àfrica

es troben encallats aquí baix.

I, casualment, els països occidentals cada vegada guanyen més i més salut.

Ara reduirem la velocitat, per veure l'impacte

que va tenir la Primera Guerra Mundial

i l'epidèmia de grip española. Quina catàstrofe!

Ara accelerem fins arribar a les dècades del 1920 i 1930.

Tot i la gran depressió,

els països occidentals van avançar

cap a una millor salut i més riquesa.

Japó i alguns altres països van intentar seguir els passos,

però la majoria d'aquests es van quedar pel camí.

En aquest punt, després de la tragèdia de la Segona Guerra Mundial,

parem un moment, per veure el món l'any 1948.

L'any 1948 va ser un bon any: la guerra s'havia acabat,

Suècia va encapçalar el medaller dels Jocs Olímpics d'Hivern,

i també vaig néixer jo.

Però les diferències entre els països de tot el món

eren més evidents que mai.

Els Estats Units es trobaven per davant de tot, seguits per Japó.

Brasil venia just darrere,

Iran es va fer una mica més ric, gràcies al petroli, però l'esperança de vida encara era molt baixa.

I els gegants asiàtics:

Xina, Índia, Pakistan, Bangladesh i Indonèsia,

tots ells seguien sent pobres i sense gaire salud, com es veu aquí,

però, mirin el que està a punt de passar!

Ja hi som una altra vegada!

En el transcurs de la meva vida, les colònies van guanyar independència,

i, finalment, van aconseguir guanyar cada vegada més,

i més salut,

i més salut.

A la dècada dels 70, països d'Àsia i d'Amèrica Llatina

van començar a atrapar als països occidentals:

es van convertir en economies emergents.

Alguns d'Àfrica els van seguir,

d'altres africans es van quedar atrapats en guerres civils,

i altres van ser tocats pel VIH.

I aquí podem veure el món d'avui en dia,

amb les estadístiques actualitzades.

Avui en dia, la majoria de la gent viu al centre,

però també trobem grans diferències

entre els països més rics i els països més pobres,

així com grans desigualtats dins dels mateixos països.

Aquestes bombolles mostren la mitjana d'un país,

però, podem dividir-les.

Per exemple Xina, la puc dividir en províncies.

Aquí està Shanghai,

que es troba al mateix nivell de salut i de riquesa que Itàlia.

I aquí tenim la província interior de Guizhou,

que és equiarable a Pakistan.

I si encara ho divideixo més,

les zones rurals es podrien equiparar a Ghana, a l'Àfrica.

Tot i així, malgrat les immenses desigualtats d'avui en dia,

acabem de veure 200 anys de progrés extraordinari.

Aquesta gran bretxa històrica

entre Occident i la resta del món s'està tancant.

Ens hem convertit en un nou món totalment convergent,

i veig una clara tendència cap al futur,

amb ajuda, comerç, tecnologia ecològica i pau.

És completament possible que tots els països

puguin arribar a l'extrem de la riquesa i la salut.

Bé, això que han vist en els darrers minuts

és la història de 200 països,

mostrada al llarg de 200 anys i més enllà.

Aquest estudi ha implicat traçar 120.000 números...

Fantàstic, oi?