La revelació de la Dolly Parton
-
0:06 - 0:09Vull parlar-vos de la meva cerca
d'objectius com a periodista -
0:09 - 0:12i com em va ajudar
la Dolly Parton. -
0:13 - 0:16Fa uns 20 anys que explico històries,
-
0:16 - 0:18primer a la ràdio i després en podcasts.
-
0:18 - 0:21Quan vaig començar el programa
de ràdio "Radiolab" el 2002, -
0:22 - 0:25semblava el programa
d'històries per excel·lència. -
0:25 - 0:27Fèiem venir algú...
-
0:27 - 0:30(Audio) Steven Strogatz:
És dels espectacles -
0:30 - 0:32més hipnòtics i fascinants de la natura,
-
0:32 - 0:34perquè, tingueu en compte,
hi ha silenci absolut. -
0:34 - 0:37Jad Abumrad: Com aquell matemàtic,
l'Steve Strogatz, -
0:37 - 0:39que ho describia tan bé.
-
0:39 - 0:41SS: Imagineu-vos.
Hi ha una ribera a Tailàndia, -
0:41 - 0:42en un lloc perdut de la selva,
-
0:42 - 0:45baixes pel riu en una canoa.
-
0:46 - 0:47No se sent res de res,
-
0:47 - 0:50potser, de tant en tant,
algun ocell exòtic. -
0:50 - 0:53JA: Ets en aquesta canoa
imaginària amb l'Steve, -
0:53 - 0:56i al voltant hi ha milers
de cuques de llum. -
0:56 - 1:00Fa l'efecte d'una nit estrellada
-
1:01 - 1:04perquè les cuques de llum
parpellegen a different ritme, -
1:04 - 1:05que és el que et podries esperar.
-
1:05 - 1:08Però segons l'Steve, en aquest lloc,
-
1:08 - 1:11per motius que cap científic
pot explicar clarament... -
1:11 - 1:12SS: Ups.
-
1:13 - 1:14Ups.
-
1:15 - 1:16Ups.
-
1:16 - 1:19Milers de llums que s'encenen
i s'apaguen sincronitzadament. -
1:19 - 1:26(Música i sons electrònics)
-
1:26 - 1:28JA: Ara seria el moment
-
1:28 - 1:31que jo posaria aquesta música
preciosa, com acabo de fer, -
1:31 - 1:33i començarieu a notar
una sensació càlida. -
1:33 - 1:35Un sentiment que, segons la ciència,
-
1:35 - 1:37d'alguna manera es troba
al cap i al pit -
1:37 - 1:38i s'escampa per tot el cos.
-
1:38 - 1:40És una sensació de sorpresa.
-
1:40 - 1:43Del 2002 al 2010 vaig fer
centenars d'històries com aquesta. -
1:45 - 1:48Ciència, neurociència, històries
molt intel·ligents i estimulants -
1:48 - 1:51que sempre acabaven
amb aquell sentiment d'incredulitat. -
1:51 - 1:54I vaig començar a considerar
que la meva feina, -
1:54 - 1:56era portar moments de sorpresa a la gent.
-
1:56 - 1:58Les respostes eren del tipus:
-
1:58 - 2:02(vàries veus) "Com?" "Uau!" "Uau!"
-
2:02 - 2:03"Impressionant."
-
2:03 - 2:05"Apa!" "Uau!"
-
2:05 - 2:08JA: Però em vaig començar
a cansar d'aquestes històries. -
2:09 - 2:11És a dir, en part, era per la repetició.
-
2:11 - 2:13Recordo un dia que estava
assegut davant de l'ordinador, -
2:13 - 2:15fent el so d'una neurona.
-
2:15 - 2:16(Cruixit)
-
2:16 - 2:19Agafes un so en blanc i
el talles, un so molt fàcil de fer. -
2:19 - 2:23Recordo haver pensat:
"He fet aquest so 25 vegades". -
2:23 - 2:25Però era molt més que això...
-
2:25 - 2:27Les històries tenien
un trajectòria familiar. -
2:27 - 2:30Vas pel camí de la veritat,
que és fet de ciència, -
2:30 - 2:31i comences a qüestionar-te.
-
2:31 - 2:33M'encanta la ciència,
no em malinterpreteu. -
2:33 - 2:36Els meus pares van emigrar
d'un país devastat per la guerra -
2:36 - 2:37a Amèrica,
-
2:37 - 2:41i la ciència per a ells
era un senyal d'identitat, -
2:41 - 2:44i jo ho vaig heretar d'ells.
-
2:44 - 2:47Però hi havia alguna cosa
d'aquest simple pas -
2:47 - 2:48de la ciència a la sorpresa
-
2:48 - 2:50que no m'acabava de fer el pes.
-
2:50 - 2:52És l'únic camí que pot
prendre una història? -
2:53 - 2:55Cap al 2012.
-
2:55 - 2:59vaig topar-me amb unes històries
diferents que em van fer pensar: "No." -
2:59 - 3:01Una d'aquelles històries,
-
3:01 - 3:05on vam entrevistar un paio
que describia com havien fet servir -
3:05 - 3:07armes químiques contra ell
i els del seu poble -
3:07 - 3:09a les muntanyes de Laos.
-
3:09 - 3:11Hi van anar científics occidentals,
-
3:11 - 3:13van buscar les armes químiques,
i no en van trobar cap. -
3:13 - 3:15En vam parlar amb aquell home
-
3:15 - 3:17i ens va dir que els científics
estaven equivocats. -
3:17 - 3:19Li vam dir: "Però ho van comprovar".
-
3:19 - 3:21Va dir: "M'és igual. Jo sé
el que em va passar a mi." -
3:21 - 3:23I vam estar així donar voltes i voltes,
-
3:23 - 3:25i, per resumir-ho,
-
3:25 - 3:27va acabar plorant.
-
3:27 - 3:28Em vaig sentir...
-
3:29 - 3:30fatal.
-
3:31 - 3:34Insistint en una veritat científica
quan algú ha patit. -
3:35 - 3:37Això no arreglaria res.
-
3:37 - 3:42Potser confiava massa en la ciència
per trobar la veritat. -
3:42 - 3:44En aquell moment, em va semblar
-
3:44 - 3:46que hi havia moltes veritats possibles,
-
3:46 - 3:48i només ens en miràvem una.
-
3:48 - 3:50Vaig pensar: "He de millorar".
-
3:50 - 3:52I durant els següents vuit anys,
-
3:52 - 3:55Em vaig comprometre a explicar
històries amb veritats enfrontades. -
3:55 - 3:57Vam explicar històries
sobre el consentiment, -
3:57 - 4:00on veies la perspectiva dels
supervivents i dels criminals -
4:00 - 4:02i els seus arguments xocaven.
-
4:02 - 4:04Vam explicar històries
sobre la raça, -
4:04 - 4:06com s'eliminen sistemàticament
els negres d'un jurat, -
4:06 - 4:08i que, les normes que intenten evitar-ho
-
4:08 - 4:10encara ho empitjoren.
-
4:10 - 4:13Històries sobre antiterrorisme,
de detinguts de Guantánamo -
4:13 - 4:14on tot és un conflicte
-
4:14 - 4:16i tot el que pots fer
és lluitar per trobar-hi sentit. -
4:17 - 4:19I aquesta lluita va ser
com el senyal. -
4:20 - 4:22Vaig començar a pensar:
"Potser això és el que vull." -
4:22 - 4:24Portar a la gent a moments de lluita.
-
4:25 - 4:26Però la gent em deia:
-
4:27 - 4:29(vàries veus) "Ja t'entenc... com..."
-
4:29 - 4:30mmmm (sospira)
-
4:30 - 4:32"Ah, bé...mmm"
-
4:32 - 4:33"No ho sé..."
-
4:33 - 4:38"Ah, sí? Ondia!" (sospira)
-
4:38 - 4:40JA: Jo volia sentir aquell sospir
-
4:40 - 4:43en cada una de les històries,
-
4:43 - 4:46perquè aquest so
és com el moment present, no? -
4:46 - 4:51Vivim en un món on la veritat
ja no és un seguit de fets -
4:51 - 4:52que hem de copsar.
-
4:52 - 4:53Ha esdevingut un procés.
-
4:53 - 4:55Ha passat de ser un nom a ser un verb.
-
4:55 - 4:57Però com acabes aquesta història?
-
4:57 - 5:01El que passa és que, de fet,
expliques una història, -
5:01 - 5:04enfrontant dos punts de vista,
-
5:04 - 5:06i arribes al final i penses...
-
5:06 - 5:07No, a veure...
-
5:07 - 5:09Què dic al final?
-
5:09 - 5:10Déu meu!
-
5:10 - 5:12Com... com s'acaba aquesta història?
-
5:12 - 5:14No pots dir: "I van ser feliços..."
-
5:14 - 5:15perquè no és veritat.
-
5:15 - 5:16Però alhora,
-
5:16 - 5:19si deixes la gent encallada
en aquell lloc... -
5:19 - 5:21preguntant-se:
"Per què ho he escoltat?" -
5:21 - 5:23Em semblava que hi havia
d'haver un altre pas. -
5:23 - 5:26Hi havia d'haver una sortida a la lluita.
-
5:26 - 5:30I això és el que em porta a la Dolly.
-
5:30 - 5:33O Santa Dolly, com ens agrada
dir-li al Sud. -
5:33 - 5:36Vull explicar-vos una revelació
que vaig tenir de sobte, -
5:36 - 5:40mentre feia una sèrie de 9 capítols
l'any passat, "Dolly Parton's America". -
5:40 - 5:42Va ser com un punt de partida...
-
5:42 - 5:45i vaig tenir la intuïció
que la Dolly em podria ajudar -
5:45 - 5:46a solucionar
el problema del final. -
5:46 - 5:48Aquesta va ser la intuïció:
-
5:48 - 5:49Vas a un concert,
-
5:49 - 5:53veus homes amb gorres de transportista
al costat de drag-queens, -
5:53 - 5:54demòcrates al costat de republicans,
-
5:54 - 5:55dones donant-se la mà,
-
5:56 - 5:58tot tipus de persones juntes.
-
5:58 - 6:00Tot de gent que en teoria
s'haurien d'odiar -
6:00 - 6:02estan cantant tots plegats.
-
6:02 - 6:06D'alguna manera va forjar
aquest espai únic a Amèrica, -
6:06 - 6:08i jo volia saber, com s'ho va fer?
-
6:08 - 6:13Així que vaig entrevistar la Dolly
12 vegades en dos continents. -
6:13 - 6:14Començava totes les entrevistes així:
-
6:15 - 6:17(Audio) Dolly Parton:
Pregunta'm el que vulguis -
6:17 - 6:19que et diré el que jo vull sentir.
-
6:19 - 6:20(Rialles)
-
6:20 - 6:23JA: És indiscutiblement
una força de la natura. -
6:23 - 6:25Però el problema amb què em vaig topar
-
6:25 - 6:30és que havia triat un concepte
per aquesta sèrie -
6:30 - 6:32que em presentava problemes personals.
-
6:32 - 6:34La Dolly canta molt sobre el Sud.
-
6:34 - 6:36Si mires la seva discografia,
-
6:36 - 6:38veuràs que moltes cançons
parlen de Tennessee. -
6:38 - 6:41(Music) DP: (Canten, vàries cançons)
Tennessee, Tennessee... -
6:41 - 6:42Nostàlgia de Tennessee...
-
6:43 - 6:48Tinc l'enyor trist de Tennessee
dins del cap -
6:49 - 6:50Tennessee.
-
6:50 - 6:53JA: "Tennessee Mountain Home,"
"Tennessee Mountain Memories." -
6:53 - 6:54Jo em vaig criar a Tennessee,
-
6:54 - 6:56i no sentia cap nostàlgia
per aquell lloc, -
6:56 - 6:59jo era el nen àrab esmirriat
-
7:00 - 7:03que provenia d'on es van inventar
els atacs suïcides. -
7:03 - 7:05Em passava moltes hores
a la meva habitació. -
7:05 - 7:07Quan vaig marxar de Nashville,
-
7:07 - 7:09vaig marxar definitivament.
-
7:09 - 7:10Recordo estar a Dollywood,
-
7:10 - 7:14davant d'una rèpica de la seva casa
de la muntanya a Tennessee. -
7:14 - 7:16La gent plorava.
-
7:16 - 7:18És una rèplica.
-
7:19 - 7:20Per què ploreu?
-
7:20 - 7:22No entenia per què
estaven tan emocionats, -
7:22 - 7:25especialment, per la meva
relació amb el Sud. -
7:25 - 7:28I per això vaig començar a tenir
atacs de pànic. -
7:28 - 7:30"Potser no sóc la persona
adequada per això?" -
7:31 - 7:33Però llavors...
-
7:33 - 7:34un gir del destí.
-
7:34 - 7:36Vam conèixer en Bryan Seaver,
-
7:36 - 7:39el nebot i guardaespatlles de la Dolly.
-
7:39 - 7:41I en un rampell, ens va portar,
-
7:41 - 7:43al productor Shima Oliaee i a mi,
-
7:43 - 7:45de Dollywood cap a les muntanyes,
-
7:45 - 7:47fins dalt en 20 minuts,
-
7:47 - 7:48per una carretereta estreta,
-
7:48 - 7:51per unes portes de fusta gegants
que semblaven de "Joc de Trons", -
7:51 - 7:55fins a la "Casa de Tennessee".
-
7:57 - 7:58La de debò.
-
7:58 - 8:00Valhalla.
-
8:00 - 8:01La "Casa de la Muntanya" de debò.
-
8:01 - 8:03I en aquesta part hi posaré Wagner,
-
8:03 - 8:05perquè heu d'entendre que,
-
8:05 - 8:06segons es diu a Tennessee,
-
8:07 - 8:09la "Casa de la Muntanya"
és com un lloc sagrat. -
8:09 - 8:12Recordo estar-me allà palplantat,
damunt l'herba, -
8:12 - 8:14al costat de Pigeon River,
-
8:14 - 8:16amb les papallones aletejant,
-
8:16 - 8:18vaig tenir el meu moment d'esbalaïment.
-
8:19 - 8:22La casa de Tennessee de la Dolly
-
8:22 - 8:26era exactament igual que la del meu pare
a les muntanyes del Líban. -
8:26 - 8:30La seva casa és igual
que la que ell va deixar. -
8:30 - 8:34Aquesta simple relació
em va portar a tenir-hi una conversa -
8:34 - 8:35que mai no havia tingut,
-
8:35 - 8:37sobre el dolor de deixar la pròpia casa.
-
8:37 - 8:39I com ho percep en la música de la Dolly.
-
8:39 - 8:43Llavors vaig tenir una conversa
amb la Dolly on em describia les cançons -
8:43 - 8:44com a música de migració.
-
8:44 - 8:46Fins i tot la típica cançó,
-
8:46 - 8:49"Tennesse Mountain Home", si l'escoltes...
-
8:50 - 8:52(Dolly Parton "Tennessee Mountain Home")
-
8:52 - 8:56"Asseguda al porxo una tarda d'estiu
-
8:57 - 9:00en una cadira amb dues potes,
-
9:00 - 9:04arrepenjada a la paret."
-
9:05 - 9:10Es tracta de capturar un moment
que saps que ja ha passat. -
9:10 - 9:13Però si ho pots plasmar clarament,
-
9:13 - 9:16potser ho pots congelar,
atrapar a la resina, -
9:16 - 9:18entre el passat i el present.
-
9:19 - 9:21Aquesta és l'experiència de l'immigrant.
-
9:22 - 9:25I aquest senzill pensament
em va dur a milions de converses. -
9:25 - 9:29Vaig començar a parlar amb musicòlegs
sobre la música country en general. -
9:29 - 9:31Aquesta música que sempre he trobat
-
9:31 - 9:33que no té res a veure
amb el meu país -
9:33 - 9:36de fet està feta amb instruments
i estils de música -
9:36 - 9:39que provenen directament
de l'Orient Mitjà. -
9:39 - 9:42De fet, hi havia rutes comercials
que partien d'on ara és el Líban -
9:42 - 9:45i anaven fins les muntanyes
de l'est de Tennessee. -
9:45 - 9:49Puc dir honestament, que allà dret,
mirant la seva casa, -
9:49 - 9:52va ser la primera vegada
que em vaig sentir de Tennessee. -
9:53 - 9:54De debò.
-
9:55 - 9:56I no va ser només això.
-
9:57 - 9:58Vull dir que sovint
-
9:58 - 10:02em feia sortir de les simples categories
-
10:02 - 10:04en què jo havia organitzat el món.
-
10:04 - 10:06Recordo parlar-li de la relació
amb en Porter Wagoner -
10:06 - 10:07durant set anys.
-
10:07 - 10:12El 1967 va entrar a la seva banda
i ell era l'estrella del country, -
10:12 - 10:14mentre que ella no era ningú,
només feia els cors. -
10:14 - 10:17En poc temps, ella es fa famosa,
-
10:17 - 10:18ell s'engeloseix,
-
10:18 - 10:21i la demanda
per tres milions de dòlars -
10:21 - 10:22quan ella vol marxar.
-
10:22 - 10:25Seria molt fàcil veure en Porter Wagoner
-
10:25 - 10:28com al clàssic patriarca idiota,
-
10:28 - 10:29que va intentar retenir-la.
-
10:29 - 10:31Però sempre que li suggeria,
-
10:31 - 10:33dona...
-
10:33 - 10:35(Audio) És que era un paio,
es veu en els vídeos, -
10:36 - 10:37et posava el braç a l'espatlla.
-
10:37 - 10:41Hi havia com una relació de poder, segur.
-
10:41 - 10:44DP: Bé, era més complicat.
-
10:44 - 10:46Pensa-hi.
-
10:46 - 10:47Feia molts anys que feia allò,
-
10:47 - 10:50no em necessitava per tenir èxit.
-
10:50 - 10:54Tampoc esperava que jo destaqués.
-
10:54 - 10:57Jo era una gran artista i ell no ho sabia.
-
10:57 - 11:01No sabia els somnis que jo tenia.
-
11:01 - 11:02JA: De fet, em deia,
-
11:02 - 11:05"No portis la teva manera
de veure el món a la meva història, -
11:05 - 11:07perquè no era així.
-
11:07 - 11:10Sí, hi havia poder, però no només això.
-
11:10 - 11:12No es pot resumir així."
-
11:14 - 11:15D'acord, per tirar enrere...
-
11:15 - 11:16Què en trec d'això?
-
11:16 - 11:20Penso que hi ha alguna cosa aquí
que és com una pista, un camí a seguir. -
11:20 - 11:22Als periodistes ens encanta
la diferència. -
11:22 - 11:24Som molt fetitxistes amb això.
-
11:24 - 11:26Però cada cop més,
en aquest món tan confús, -
11:26 - 11:29hem de ser el pont
entre aquestes diferències. -
11:29 - 11:31Però com es fa?
-
11:31 - 11:34Per mi, ara, la resposta és senzilla.
-
11:34 - 11:36Et preguntes sobre aquestes diferències,
-
11:36 - 11:39t'hi endinses tan com pots,
-
11:39 - 11:42fins que, com dalt d'aquella muntanya,
-
11:42 - 11:43passa alguna cosa,
-
11:43 - 11:45com una revelació.
-
11:46 - 11:48No es pot acabar amb les diferències.
-
11:48 - 11:50S'ha d'acabar amb la revelació.
-
11:50 - 11:53Tornant d'aquella excursió a la muntanya,
-
11:53 - 11:56un amic meu em va donar un llibre
que donava un nom a aquesta idea. -
11:57 - 11:59En psicoteràpia, hi ha una idea
que es diu "el tercer", -
11:59 - 12:01que bàsicament diu:
-
12:01 - 12:05Sovint ens considerem
com a unitats autònomes. -
12:05 - 12:07Jo et faig alguna cosa
i tu em fas una altra cosa. -
12:07 - 12:10Però segons aquesta teoria,
quan dues persones es troben -
12:10 - 12:13i realment es comprometen a veure's,
-
12:13 - 12:15en aquest acte de reconeixement mutu,
-
12:15 - 12:18creen una cosa nova.
-
12:18 - 12:20Una nova entitat que és la seva relació.
-
12:21 - 12:25Podem pensar en el concerts de la Dolly
com un "tercer espai cultural". -
12:25 - 12:28La manera com veu
les diferents parts del públic, -
12:28 - 12:29la manera com ells la veuen,
-
12:29 - 12:32crea l'arquitectura espiritual de l'espai.
-
12:33 - 12:36I m'hi sento cridat.
-
12:36 - 12:38Com a periodista,
-
12:38 - 12:40com a narrador,
-
12:40 - 12:42i simplement com a americà,
-
12:42 - 12:45que viu en un país
que lluita per aguantar, -
12:45 - 12:48vull que cada història que explico
trobi "el tercer". -
12:49 - 12:52Un lloc on el que considerem diferent
-
12:52 - 12:55acabi transformant-se en alguna cosa nova.
-
12:56 - 12:57Gràcies.
- Title:
- La revelació de la Dolly Parton
- Speaker:
- Jad Abumrad
- Description:
-
Com acabes una història? El presentador de "Radiolab" Jab Abumrad ens explica com la cerca d'una resposta el va portar a les muntanyes de Tennessee, on va conèixer una professora molt sàvia: la Dolly Parton.
- Video Language:
- English
- Team:
- closed TED
- Project:
- TEDTalks
- Duration:
- 13:07
Anna Comas-Quinn approved Catalan subtitles for How Dolly Parton led me to an epiphany | ||
Anna Comas-Quinn edited Catalan subtitles for How Dolly Parton led me to an epiphany | ||
Anna Comas-Quinn accepted Catalan subtitles for How Dolly Parton led me to an epiphany | ||
Anna Comas-Quinn edited Catalan subtitles for How Dolly Parton led me to an epiphany | ||
Anna Suana edited Catalan subtitles for How Dolly Parton led me to an epiphany | ||
Anna Suana edited Catalan subtitles for How Dolly Parton led me to an epiphany | ||
Anna Suana edited Catalan subtitles for How Dolly Parton led me to an epiphany |