Quan s'acaba una pandèmia?

Mira la lliçó complerta: https://ed.ted.com/lessons/when-is-a-pandemic-over

Plantegeu-vos la situació següent: un virus respiratori, molt contagiós i de vegades mortal, ataca els humans per primera vegada. S'escampa ràpidament arreu del món i l'OMS el declara una pandèmia. El nombre de morts comença a augmentar i tothom es pregunta el mateix: quan s'acabarà la pandèmia?

Lliçó de n'Alex Rosenthal, dirigida per Visorama.

Plantegeu-vos aquesta situació
que ens resulta massa coneguda:

fa mesos un virus respiratori
molt contagiós, de vegades mortal,

per primer cop
va atacar els humans,

i es va escampar més de pressa
del que les mesures

de sanitat pública podien controlar.

L'Organització Mundial de la Salut,
(OMS) ha declarat una pandèmia,

que vol dir que s'escampa
per tot el món.

El nombre de morts va pujant,
i tothom es pregunta el mateix:

quan s'acabarà la pandèmia?

L'OMS declararà la fi
de la pandèmia

quan el contagi s'hagi
contingut en gran part

i les taxes de transmissió baixin
de manera substancial a tot el món.

Però quan passarà això depèn
del que facin ara els governs.

Tenen tres opcions principals:

Travessar-la corrent, retardar i
vacunar, o coordinar-se i derrotar.

N'hi ha una que és la millor,
i potser no és la que penseu.

En la primera, els governs no fan
res per aturar la propagació

sinó que permeten que la gent
s'hi exposi el més ràpid possible.

Sense temps per estudiar el virus,

els doctors no saben gaire
com salvar els pacients,

i els hospitals arriben al màxim
de capacitat de seguida.

Moren milions o centenars
de milions de persones,

o pel virus, o pel col·lapse
del sistema sanitari.

Aviat la majoria de gent
s'ha contagiat:

o bé han mort o han sobreviscut
creant respostes immunitàries.

En aquest punt es produeix
la immunitat de grup:

el virus ja no pot trobar
nous amfitrions.

Així la pandèmia desapareix
poc després de començar.

Però hi ha una altra manera
de crear immunitat de grup

sense un cost de vides tan elevat.

Tornem enrere al moment en què
l'OMS declara la pandèmia.

Aquest cop, governs i comunitats
d'arreu del món

frenen la propagació del virus
i donen temps als investigadors

per trobar una vacuna.

Guanyen aquest temps amb
tàctiques com tests generalitzats

per identificar els portadors,

posen en quarantena els infectats
i la gent amb qui s'han relacionat,

i amb distanciament físic.

Fins i tot amb aquestes mesures,
el virus s'escampa lentament,

causant centenars de milers de morts.

Hi ha ciutats que controlen el brot
i retornen a l'activitat habitual,

però potser tenen un rebrot

i han de tornar al distanciament
quan es passa per un nou episodi.

Als anys que segueixen,

gràcies a un esforç mundial, es pot
disposar d'una o diverses vacunes

molt difoses i, si pot ser, gratuïtes.

Quan entre un 40 i un 90%
de la població l'ha rebuda

(el % exacte depèn
del tipus de virus),

es produeix la immunitat de grup
i la pandèmia desapareix.

Ara tornem al punt de partida,
per plantejar l'estratègia final:

Coordinar i derrotar.

La idea és que el virus s'extingeixi
alhora i a tot arreu,

amb quarantena, distanciament
social i restricció de viatges.

El factor crític és
sincronitzar les respostes.

En una pandèmia típica,
quan un país arriba al punt màxim,

pot ser que un altre
tingui els primers casos.

En lloc de respostes individuals
a allò que passa a cada lloc,

cal que tots tractin el món com
un sistema gegant interconnectat.

Si es coordina bé, això podria
extingir la pandèmia en mesos,

amb poques vides perdudes.

Però a menys que s'erradiqui
completament (cosa difícil),

continuarà el risc que torni
a nivells de pandèmia.

Factors com que els animals
portin i transmetin el virus

poden soscavar del tot
els nostres millors esforços.

Quina estratègia és la millor
per aquest virus infecciós i mortal?

Travessar-lo corrent és ràpid,
però seria una catàstrofe global,

i pot ser que no funcioni
si la gent el torna a agafar.

Suprimir-lo amb coordinació
també atrau per la rapidesa,

però només funciona amb una
cooperació global molt difícil.

Per això, la vacuna, amb la major
coordinació global possible,

sigui probablement
la millor solució;

és una opció lenta,
però constant i comprovada.

Encara que la pandèmia s'acabi
abans de tenir una vacuna llesta,

el virus pot reaparèixer, així que
les vacunes continuen protegint.

Encara que trigui anys a arribar,

els trastorns en la vida de la gent
potser no seran permanents.

Avenços en el tractament
i la prevenció dels símptomes

poden fer els virus
molt menys perillosos

i, per tant, no exigir mesures
de contenció tan extremes.

Ànims: la pandèmia s'acabarà.

El seu llegat durarà temps,
però no tot serà dolent:

els avenços, els serveis socials
i els sistemes que desenvolupem

poden servir
per al progrés de tothom.

Si ens inspirem en els èxits

i aprenem dels fracassos,

podem controlar tan bé
la propera pandèmia potencial

que els nostres néts
ni tan sols en sabran el nom.