-
Sóc un artista forense, vaig treballar amb la policia de San Jose des de l'any 1995 al 2011
-
Vaig arribar a un lloc que mai havia vist
-
hi havia un home amb una taula de dibuix
-
No el podíem veure, i ell no ens podia veure.
-
Explica'm com és el teu cabell
-
No sabia que estava fent,
-
però llavors després de vàries preguntes vaig saber que m'estava dibuixant
-
Explica'm com és la teva barbeta
-
Sobresurt una mica,
-
sobretot quan somric.
-
La teva mandíbula?
-
La meva mare em va dir que tenia una mandíbula gran.
-
Quina seria la teva característica més prominent?
-
Tinc una cara grassa i arrodonida.
-
Com més gran em faig, més pigues tinc.
-
Diria que tinc un front bastant gran.
-
Una vegada tinc un esbós, dic "Moltes gràcies".
-
I llavors marxen. No les miro.
-
Tot el que m'han explicat abans del dibuix
-
era que fos amistosa amb l'altra dona, Chloe.
-
Avui us faré algunes preguntes sobre la persona que has conegut abans.
-
I us preguntaré algunes coses generals sobre la seva cara.
-
Era prima, podies veure-li els ossos de les galtes.
-
I la seva barbeta?
-
Era bonica, barbeta prima.
-
Tenia uns ulls macos. S'il·luminen quan parla.
-
Nas preciós.
-
Tenia uns ulls blaus, molt bonics.
-
Aquí estem. Aquest és el dibuix que m'has ajudat a crear.
-
I aquest és el dibuix que algú m'ha descrit sobre tu.
-
Ja veig. És...
-
Sembla introvertida i més grassa. Més trista, també.
-
A la segona sembla més oberta, amigable i feliç.
-
Hauria d'estar més agraït de la meva bellesa natural.
-
Això afecta a les opcions amb els amics que fem, les feines a les que demanem, a com tractem els nostres fills.
-
Afecta a tot.
-
No podria ser més important per a la teva felicitat.
-
Penses que ets més bonica del que dius?
-
Si.
-
Si.
-
Gastem un munt de temps com a dones analitzant i intentant arreglar les coses que no estan del tot bé.
-
I hauríem de passar més temps apreciant les coses que ens agraden.
-
Ets més bonica del que penses.
