< Return to Video

La imatge no ho és tot. Creieu-me, sóc model - Cameron Russell al TEDxMidAtlantic

  • 0:00 - 0:03
    Hola. Em dic Cameron Russell,
  • 0:03 - 0:07
    i des de fa un temps
  • 0:07 - 0:09
    sóc model.
  • 0:09 - 0:13
    De fet, des de fa 10 anys.
  • 0:13 - 0:16
    Sento que hi ha una tensió incòmoda
  • 0:16 - 0:18
    a la sala ara mateix
  • 0:18 - 0:21
    perquè no hauria d'haver-me posat vestit.
    (Riures)
  • 0:21 - 0:24
    Per sort he portat un canvi de vestuari.
  • 0:24 - 0:28
    Aquest és el primer canvi de vestuari
    en un escenari de TED,
  • 0:28 - 0:31
    així que crec que sou molt afortunats de veure-ho.
  • 0:31 - 0:34
    Si alguna dona s'ha esgarrifat
    de debò quan he sortit,
  • 0:34 - 0:37
    no cal que m'ho digui ara,
    ja ho veuré després al Twitter.
  • 0:37 - 0:42
    (Riures)
  • 0:42 - 0:44
    També penso que sóc bastant privilegiada
  • 0:44 - 0:47
    per poder canviar el que penseu de mi
  • 0:47 - 0:50
    en tan sols 10 segons.
  • 0:50 - 0:53
    No tothom té la oportunitat de fer-ho.
  • 0:53 - 0:55
    Aquests talons són molt incòmodes,
  • 0:55 - 0:59
    que bé que no els hagi de dur.
  • 0:59 - 1:01
    La pitjor part és posar-me aquest jersei pel cap,
  • 1:01 - 1:02
    perquè és quan us rieu de mi,
  • 1:02 - 1:07
    així que no feu res mentre me'l posi pel cap.
  • 1:07 - 1:11
    Bé.
  • 1:11 - 1:14
    I per què he fet això?
  • 1:14 - 1:16
    Ha sigut estrany.
  • 1:16 - 1:20
    Bé,
  • 1:20 - 1:25
    espero que no tan estrany com aquesta fotografia.
  • 1:25 - 1:28
    La imatge és poderosa,
  • 1:28 - 1:33
    però també superficial.
  • 1:33 - 1:37
    Acabo de transformar totalment
    el que pensàveu de mi en sis segons.
  • 1:37 - 1:39
    I en aquesta fotografia,
  • 1:39 - 1:42
    encara no havia tingut cap xicot en la vida real.
  • 1:42 - 1:45
    Estava molt incòmoda i el fotògraf
  • 1:45 - 1:47
    em deia que arquegés l'esquena i posés la mà
  • 1:47 - 1:51
    sobre el cabell d'aquell noi.
  • 1:51 - 1:53
    I, a part de la cirurgia, és clar,
  • 1:53 - 1:56
    o del bronzejat falç que m'havia fet
    dos dies abans per la feina,
  • 1:56 - 2:00
    hi ha molt poques coses que podem fer
    per transformar el nostre aspecte,
  • 2:00 - 2:04
    i el nostre aspecte, tot i que és
    superficial i immutable,
  • 2:04 - 2:08
    té un gran impacte en les nostres vides.
  • 2:08 - 2:13
    Així que avui, per mi, ser intrèpida
    significa ser honesta.
  • 2:13 - 2:16
    I estic sobre aquest escenari perquè sóc model.
  • 2:16 - 2:19
    Estic sobre aquest escenari perquè sóc
    una dona bonica i blanca
  • 2:19 - 2:22
    i a la meva indústria d'això en diem una noia sexy.
  • 2:22 - 2:25
    I contestaré a les preguntes
    que la gent sempre em fa,
  • 2:25 - 2:26
    però amb un gir honest.
  • 2:26 - 2:29
    La primera pregunta és,
    com et vas convertir en model?
  • 2:29 - 2:32
    I sempre dic simplement, "Oh, em van trobar",
    però això no significa res.
  • 2:32 - 2:35
    La verdadera raó per la que
    em vaig convertir en model
  • 2:35 - 2:39
    és perquè vaig guanyar una loteria genètica
    i sóc la receptora d'un llegat,
  • 2:39 - 2:41
    i potser us pregunteu què és un llegat.
  • 2:41 - 2:44
    Bé, durant els últims segles
  • 2:44 - 2:49
    hem definit la bellesa no tan sols
    com a salut i joventut
  • 2:49 - 2:53
    i simetria que és el que estem
    programats biològicament per admirar,
  • 2:53 - 2:57
    sinó també com a figures altes i esveltes,
  • 2:57 - 3:00
    feminitat i pell blanca.
  • 3:00 - 3:02
    I aquest és el llegat que es va construir per mi
  • 3:02 - 3:04
    i és un llegat del qual me n'he aprofitat.
  • 3:04 - 3:06
    Sé que hi ha gent al públic
  • 3:06 - 3:08
    que són escèptics ara mateix
  • 3:08 - 3:10
    i potser hi ha alguns "fashionistas" que diran
  • 3:10 - 3:13
    "Espera. Naomi. Tyra. Joan Smalls. Liu Wen."
  • 3:13 - 3:16
    Primer, lloo els vostres coneixements
    sobre models. Molt impressionant.
  • 3:16 - 3:18
    (Riures)
  • 3:18 - 3:22
    Però desgraciadament
    us haig d'informar que el 2007,
  • 3:22 - 3:24
    un estudiant de doctorat molt inspirat
    de la Universitat de Nova York va contar
  • 3:24 - 3:28
    totes les models de la passarel·la,
    cada una de les que va ser contractada
  • 3:28 - 3:31
    i de les 677 models contractades,
  • 3:31 - 3:36
    només 27, o menys del quatre per cent,
    no eren blanques.
  • 3:36 - 3:37
    L'altra pregunta que la gent sempre em pregunta és
  • 3:37 - 3:39
    "Puc ser model quan sigui gran?"
  • 3:39 - 3:43
    I la primera resposta és, "No ho sé,
    no estic a càrrec d'això".
  • 3:43 - 3:48
    Però la segona resposta i el que realment vull dir
    a aquestes nenes és, "Per què?"
  • 3:48 - 3:49
    Saps què? Pots ser qualsevol cosa.
  • 3:49 - 3:51
    Podries ser la Presidenta dels Estats Units,
  • 3:51 - 3:52
    o l'inventora del pròxim Internet,
  • 3:52 - 3:55
    o una poeta cirurgiana cardiotoràcica ninja,
  • 3:55 - 3:58
    que seria genial, perquè series la primera".
  • 3:58 - 4:00
    (Riures)
  • 4:00 - 4:02
    Si després d'aquesta increïble llista encara diuen,
  • 4:02 - 4:04
    "No, no, Cameron, jo vull ser model,"
  • 4:04 - 4:06
    llavors dic, "Sigues la meva cap".
  • 4:06 - 4:07
    Perquè jo no m'encarrego de res,
  • 4:07 - 4:09
    i tu podries ser la cap de redacció
    de la Vogue americana
  • 4:09 - 4:13
    o la directora de H&M, o la pròxima Steven Meisel.
  • 4:13 - 4:15
    Dir que vols ser model quan siguis gran
  • 4:15 - 4:18
    és el mateix que dir que vols
    guanyar la loteria quan siguis gran.
  • 4:18 - 4:22
    Està fora del teu control, i és increïble,
  • 4:22 - 4:24
    i no és una carrera professional.
  • 4:24 - 4:28
    Ara us demostraré 10 anys
    de coneixement de model acumulat,
  • 4:28 - 4:30
    perquè, a diferència dels cirurgians cardiotoràcics,
  • 4:30 - 4:33
    es pot condensar en un moment.
  • 4:33 - 4:36
    Així que si el fotògraf està just aquí
  • 4:36 - 4:38
    i la llum està allà, com un bonica HMI,
  • 4:38 - 4:40
    i el client diu, "Cameron, volem una foto caminant,"
  • 4:40 - 4:43
    bé doncs aquesta cama va primer, maca i llarga,
    aquest braç va endarrere, aquest braç endavant,
  • 4:43 - 4:46
    el cap està a tres quarts i tu
    només vas endavant i endarrere,
  • 4:46 - 4:48
    només s'ha de fer això i llavors
    mires als teus amics imaginaris,
  • 4:48 - 4:53
    300, 400, 500 vegades. (Riures)
  • 4:53 - 4:58
    Sortirà alguna cosa així. (Riures)
  • 4:58 - 5:00
    Amb sort una mica menys estranya que la del mig.
  • 5:00 - 5:03
    No sé que va passar allà.
  • 5:03 - 5:05
    Desafortunadament, després d'haver anat a l'escola,
  • 5:05 - 5:06
    tenir un currículum i fer algunes feines,
  • 5:06 - 5:08
    ja no pots dir res més,
  • 5:08 - 5:11
    ja que si dius que vols ser
    la Presidenta dels Estats Units,
  • 5:11 - 5:14
    però al teu currículum hi posa
    "Model de roba interior: 10 anys",
  • 5:14 - 5:15
    la gent et mirarà de forma estranya.
  • 5:15 - 5:18
    Una altra pregunta que la gent sempre em pregunta
    és, "Retoquen totes les fotos?"
  • 5:18 - 5:20
    I sí, gairebé retoquen totes les fotos,
  • 5:20 - 5:24
    però això només és una petita part
    de tot el que passa.
  • 5:24 - 5:26
    Aquesta va ser la primera foto que em vaig fer,
  • 5:26 - 5:29
    i també va ser la primera vegada
    que em vaig posar un biquini,
  • 5:29 - 5:31
    ni tan sols havia tingut
    la meva primera regla encara.
  • 5:31 - 5:33
    Ja sé que això és molt personal, però
  • 5:33 - 5:35
    era una noia jove.
  • 5:35 - 5:38
    Així és com era jo amb la meva àvia
    tan sols uns mesos abans.
  • 5:38 - 5:41
    Aquesta sóc jo el mateix dia que aquesta foto.
  • 5:41 - 5:42
    La meva amiga va poder venir amb mi.
  • 5:42 - 5:46
    Aquesta sóc jo en una festa de pijames uns dies abans de fer-me fotos per la Vogue francesa.
  • 5:46 - 5:51
    Aquesta sóc jo amb l'equip de futbol i a la revista V.
  • 5:51 - 5:52
    I aquesta sóc jo avui.
  • 5:52 - 5:54
    I espero que el que veieu és que
  • 5:54 - 5:56
    aquestes fotos no són fotos meves.
  • 5:56 - 5:58
    Són construccions,
  • 5:58 - 6:01
    són construccions fetes
    per un grup de professionals,
  • 6:01 - 6:04
    perruquers, maquilladors, fotògrafs, estilistes
  • 6:04 - 6:06
    i tots els seus assistents
    i preproducció i postproducció,
  • 6:06 - 6:09
    ells han construït això. Aquesta no sóc jo.
  • 6:09 - 6:11
    Val, una altra pregunta que la gent sempre em fa és,
  • 6:11 - 6:14
    "Aconsegueixes coses de franc?"
  • 6:14 - 6:17
    Sí que tinc massa sabates amb un taló
    de 20 centímetres que no em puc posar mai,
  • 6:17 - 6:19
    excepte abans,
  • 6:19 - 6:21
    però les coses de franc que aconsegueixo
  • 6:21 - 6:24
    són les coses de franc que aconsegueixo
    a la vida real i això és del que no ens agrada parlar.
  • 6:24 - 6:26
    Jo vaig créixer a Cambridge
  • 6:26 - 6:28
    i un dia vaig entrar en una botiga
    i m'havia deixat els diners
  • 6:28 - 6:31
    però em van donar el vestit de franc.
  • 6:31 - 6:33
    Quan era adolescent,
    anava amb cotxe amb una amiga
  • 6:33 - 6:35
    que era molt mala conductora
    i es va passar un semàfor en vermell i, és clar,
  • 6:35 - 6:37
    ens van parar,
  • 6:37 - 6:40
    tot el que vam necessitar
    va ser un "Ho sento, agent,"
  • 6:40 - 6:42
    per poder continuar el nostre camí.
  • 6:42 - 6:46
    I he aconseguit aquestes coses de franc
    per la meva aparença,
  • 6:46 - 6:48
    no per qui sóc, i hi ha gent que paga
  • 6:48 - 6:51
    per la seva aparença i no per qui són.
  • 6:51 - 6:52
    Visc a Nova York, i l'any passat,
  • 6:52 - 6:56
    de 140.000 adolescents
    que van ser parats i registrats,
  • 6:56 - 6:58
    el 86 per cent eren negres i llatins,
  • 6:58 - 7:00
    i la majoria eren homes joves.
  • 7:00 - 7:05
    Tan sols hi ha 177.000 homes
    negres i llatins a Nova York,
  • 7:05 - 7:07
    així que per ells, no és qüestió de, "Em pararan?"
  • 7:07 - 7:10
    sinó de "Quantes vegades em pararan?
    Quan em pararan?"
  • 7:10 - 7:12
    Quan investigava aquesta conferència,
  • 7:12 - 7:15
    vaig descobrir que de totes les noies
    de 13 anys dels Estats Units,
  • 7:15 - 7:18
    al 53 per cent no els agrada el seu cos,
  • 7:18 - 7:22
    i aquest número puja al 78 per cent
    quan arriben als 17.
  • 7:22 - 7:25
    La última pregunta que la gent em fa és,
  • 7:25 - 7:26
    "Com és ser model?"
  • 7:26 - 7:29
    I crec que la resposta que busquen és,
  • 7:29 - 7:32
    "Si ets una mica més prima
    i tens el cabell més brillant,
  • 7:32 - 7:35
    estaràs molt contenta i seràs fabulosa".
  • 7:35 - 7:37
    I quan estem entre bastidors,
    donem una resposta
  • 7:37 - 7:38
    que potser fa que sembli això.
  • 7:38 - 7:41
    Diem, "És genial viatjar,
  • 7:41 - 7:45
    i és genial poder treballar amb gent creativa,
    inspirada i apassionada".
  • 7:45 - 7:48
    I aquestes coses són veritat,
    però només són la meitat de la història,
  • 7:48 - 7:51
    perquè el que no diem mai davant de la càmera,
  • 7:51 - 7:53
    el que no he dit mai davant de la càmera,
  • 7:53 - 7:55
    és, "Sóc insegura".
  • 7:55 - 7:57
    I sóc insegura perquè haig de pensar
  • 7:57 - 8:00
    en la meva aparença cada dia.
  • 8:00 - 8:04
    I si mai us pregunteu,
  • 8:04 - 8:08
    "Si tinc les cuixes més primes
    i el cabell més brillant seré més feliç?"
  • 8:08 - 8:09
    tan sols heu de conèixer un grup de models,
  • 8:09 - 8:12
    perquè tenen les cuixes més primes,
    el cabell més brillant i la roba més maca,
  • 8:12 - 8:17
    però probablement són les dones més insegures físicament de tot el planeta.
  • 8:17 - 8:19
    Així que quan escrivia aquesta conferència,
    vaig trobar molt difícil
  • 8:19 - 8:22
    trobar un equilibri honest, perquè per una banda
  • 8:22 - 8:25
    em sentia molt incòmoda per sortir aquí i dir,
  • 8:25 - 8:28
    "Mireu, he rebut totes aquests avantatges
    d'una baralla de cartes ordenada al meu favor",
  • 8:28 - 8:32
    i també em sentia molt incòmoda si continuava dient,
  • 8:32 - 8:34
    "i no sempre em fa sentir feliç".
  • 8:34 - 8:38
    Però el més difícil va ser desfer un llegat
  • 8:38 - 8:40
    d'opressió de gènere i racial
  • 8:40 - 8:43
    quan jo en sóc una de les beneficiàries més grans.
  • 8:43 - 8:46
    Però també estic contenta
    i em sento honrada d'estar aquí dalt
  • 8:46 - 8:50
    i crec que ha sigut genial que hagi pogut venir
  • 8:50 - 8:53
    abans que hagin passat 10, 20 o 30 anys
    i hagi tingut més experiència en la meva carrera,
  • 8:53 - 8:57
    perquè potser llavors no explicaria la història
    de com vaig aconseguir la meva primera feina,
  • 8:57 - 8:59
    o potser no explicaria la història
    de com vaig pagar la universitat,
  • 8:59 - 9:02
    cosa que sembla molt important ara.
  • 9:02 - 9:04
    Si se'n pot treure alguna cosa
    d'aquesta conferència, espero que sigui
  • 9:04 - 9:08
    que tots ens sentim més còmodes reconeixent
  • 9:08 - 9:12
    el poder de la imatge en els nostres èxits
  • 9:12 - 9:13
    i en els nostres fracassos.
  • 9:13 - 9:17
    Gràcies. (Aplaudiments)
Title:
La imatge no ho és tot. Creieu-me, sóc model - Cameron Russell al TEDxMidAtlantic
Speaker:
Cameron Russell
Description:

La Cameron Russell admet que ella va guanyar una "loteria genètica": és alta, bonica i model de roba interior. Però no la jutgeu per la seva imatge. En aquesta conferència intrèpida, fa un repàs irònic a la indústria que va fer que fos molt seductora amb tan sols 16 anys.

more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
09:37

Catalan subtitles

Revisions