-
Title:
Com podríem canviar el futur climàtic del planeta
-
Description:
La crisi climàtica és massa àmplia i complicada per solucionar-la amb una fórmula màgica, diu l'autor David Wallace-Wells. El que necessitem és canviar la manera en què vivim. Segueix Wallace-Wells mentre exposa algunes de les mesures dràstiques que podríem aplicar per construir un món habitable i pròsper en l'era de l'escalfament global.
-
Speaker:
David Wallace-Wells
-
Soc aquí per parlar del canvi climàtic,
-
però en realitat no sóc ecologista.
-
De fet, no m'he considerat mai
un amant de la natura.
-
No he anat mai de càmping,
no he anat mai d'excursió,
-
ni he tingut mascotes.
-
He viscut tota la vida en ciutats,
-
en realitat, només en una ciutat.
-
I encara que m'agrada anar de viatge
per veure la natura,
-
sempre he pensat que era una cosa
que estava passant en un altre lloc,
-
molt llunyà,
-
i que la vida moderna era una fortalesa
contra les seves forces.
-
Dit d'una altra manera,
-
tal com quasi tothom que coneixia,
-
vivia la vida de forma complaent
-
i ignorant
-
pel que fa a l'amenaça
de l'escalfament global.
-
Creia que passava a poc a poc,
-
en la distància
-
i que només era una petita amenaça
al meu estil de vida.
-
En tots aquest aspectes
-
estava molt i molt equivocat.
-
La majoria, si et parlessin
del canvi climàtic,
¶
-
t'explicarien una història del futur.
-
Si ho fes jo, us diria:
-
"Segons les Nacions Unides,
si no fem canvis
-
abans de final de segle
-
és probable que la temperatura
augmenti 4 graus".
-
Això vol dir,
segons creuen alguns científics,
-
el doble de guerres,
-
la meitat de menjar,
-
un PIB possiblement un 20% inferior
que sense canvi climàtic.
-
Aquest impacte és més gran
que el de la Gran Depressió
-
i seria permanent.
-
Però aquests impactes s'estan produint
molt abans del 2100.
¶
-
Ja al 2050, es preveu
-
que a moltes de les grans ciutats
del sud de l'Àsia i l'Orient Mitjà
-
hi farà tanta calor que a l'estiu
no s'hi podrà viure, literalment.
-
Avui, en aquestes ciutats hi viuen
10, 12 i fins a 15 milions de persones.
-
I en només tres dècades,
-
no podrem caminar-hi pels carrers
-
sense arriscar-nos a tenir una insolació
o fins i tot morir.
-
Ara la temperatura del planeta
és 1,1 graus superior
¶
-
a la d'abans de la industrialització.
-
Potser no sembla gaire,
-
però ens situa totalment fora
dels rangs de temperatures
-
de tota la història humana.
-
Això vol dir que
tot el que hem conegut com a espècie,
-
l'evolució de l'animal humà,
-
el desenvolupament de l'agricultura,
-
de la civilització bàsica,
-
i de la civilització moderna
i la civilització industrial,
-
tot el que sabem de nosaltres
com a éssers biològics,
-
com a éssers socials,
com a éssers polítics,
-
tot això és el resultat
de les condicions climàtiques
-
que ja hem deixat enrere.
-
És com si haguéssim aterrat
en un planeta totalment diferent,
-
amb un clima totalment diferent.
-
I ara hem d'esbrinar
-
quins factors de la civilització
que hem portat amb nosaltres
-
poden suportar aquestes noves condicions
-
i quins no.
-
I a partir d'aquí les coses empitjoraran.
-
-
ens havien dit que el canvi climàtic
es produïa a poc a poc.
-
Va començar amb la revolució industrial
-
i ens ha tocat a nosaltres
-
arreglar el desastre
creat pels nostres avis
-
perquè els nostres nets
no n'hagin de patir els resultats.
-
És una història de segles.
-
De fet, la meitat de totes les emissions
-
que mai s'han produït
amb la crema de combustibles fòssils
-
en tota la història de la humanitat
-
s'han produït en només
els últims 30 anys.
-
Des que Al Gore va publicar
el seu primer llibre de l'escalfament.
-
Des que l'ONU van formar
el grup sobre el canvi climàtic, l'IPCC.
-
Hem causat més danys des de llavors
-
que en tots els segles
i tots els mil·lennis anteriors.
-
-
això vol dir que la meva vida
conté tota aquesta història.
-
Quan vaig néixer, la temperatura
del planeta semblava estable.
-
Avui,
-
som al caire d'una catàstrofe.
-
La crisi climàtica no és
el llegat dels nostres avantpassats.
-
Pertany a una sola generació.
-
La nostra.
-
Tot això poden semblar males notícies.
¶
-
I ho són, molt dolentes.
-
Però penso que també
-
hi ha una part bona,
com a mínim en termes relatius.
-
Aquests impactes són terriblement grans.
-
Però també penso que són emocionants.
-
Perquè al final són un reflex
-
de quant de poder tenim
en el clima.
-
Si arribem a aquestes
situacions tràgiques,
-
serà perquè
hem deixat que es produïssin,
-
perquè hem triat que passessin.
-
Això vol dir que també podem triar
que es produeixen altres situacions.
-
Potser sona massa optimista per creure-ho
¶
-
i, de fet, els obstacles polítics
són enormes.
-
Però és un fet simple.
-
El motor principal de l'escalfament
global és l'acció humana:
-
quant carboni posem a l'atmosfera.
-
D'això en tenim el comandament.
-
I podem escriure la història
del futur climàtic del planeta.
-
No només podem, sinó que ho estem fent.
-
Ja que la inacció és una forma d'acció,
-
escriurem la història
tant si ens agrada com si no.
-
No és una història qualsevol,
-
la de tenir el futur del planeta
a les nostres mans.
-
És el tipus d'història
que reconeixíem només en la mitologia
-
i la teologia.
-
Una sola generació
-
que ha posat el futur
de la humanitat en dubte
-
i que ara té la tasca
d'assegurar un nou futur.
-
-
Podria significar panells solars
per tot el planeta,
-
a tot arreu.
-
Podria significar desenvolupar
una millor tecnologia,
-
perquè no calgués
instal·lar-ne tants
-
perquè es calcula que només
una petita part del desert del Sàhara
-
pot proveir les necessitats
energètiques de tot el món.
-
Però probablement necessitaríem
una nova xarxa elèctrica,
-
que no perdi dos terços de l'energia
malgastant escalfor,
-
com passa avui als EUA.
-
Podríem fer servir més
energia nuclear, potser,
-
tot i que hauria de ser un tipus
totalment diferent d'energia nuclear,
-
ja que la tecnologia d'avui
no és competitiva en costos
-
amb l'energia renovable,
els costos de la qual cauen ràpidament.
-
Necessitaríem un nou tipus d'avió,
¶
-
ja que no crec que sigui
particularment pràctic
-
dir al món sencer
que deixi de viatjar en avió,
-
especialment quan l'hemisferi sud,
-
per primer cop, s'ho pot permetre.
-
Necessitem avions
que no produeixin carboni.
-
Necessitem un nou tipus d'agricultura.
-
No podem dir a les persones que deixin
de menjar carn i es facin veganes,
-
seria trobar una nova manera
de criar vedelles.
-
O potser una manera antiga,
-
ja que sabem que les pràctiques
tradicionals de pastura
-
poden convertir les granges de bestiar
-
de les anomenades fonts de carboni,
que produeixen CO2,
-
a pous de carboni, que l'absorbeixen.
-
Si preferiu una solució tecnològica,
-
potser podem fabricar carn
al laboratori.
-
Potser també podríem donar
algues al bestiar,
-
ja que això redueix les seves
emissions de metà fins a un 95 o 99%.
-
Potser hauríem de fer tot això,
¶
-
perquè com en cada aspecte
d'aquest trencaclosques,
-
el problema és senzillament
massa ampli i complicat
-
per solucionar-lo amb
una fórmula màgica.
-
Per més solucions
que implementem,
¶
-
segurament no podrem
descarbonitzar a temps.
-
Aquesta és l'aterredora conclusió
a què ens enfrontem.
-
No podrem guanyar la batalla
del canvi climàtic,
-
només conviure-hi i limitar-lo.
-
Potser necessitaríem
-
certa quantitat
d'emissions negatives,
-
que també treuen el carboni
de l'atmosfera.
-
Milers de milions d'arbres nous,
potser bilions.
-
I plantacions senceres
de màquines de capturar carboni.
-
Potser una indústria
dues o quatre vegades més gran
-
que el negoci del gas i petroli actual
-
per revertir el dany que van causar
aquestes empreses en dècades anteriors.
-
Necessitaríem un nou tipus
d'infraestructura,
¶
-
creada amb un altre tipus de ciment,
-
perquè avui, si el ciment fos un país,
-
seria el tercer emissor
més gran del món.
-
I la Xina utilitza tant de ciment
cada tres anys
-
com van fer servir els EUA
en tot el segle XX.
-
Hauríem de construir dics
i murs de contenció
-
per protegir les persones
que viuen vora el mar,
-
algunes de les quals són
massa pobres per fer-los ara,
-
això ha d'implicar la fi
d'una geopolítica nacionalista estricta
-
que ens permet definir el patiment
dels que habiten altres parts del món
-
com a insignificant,
-
quan per fi el reconeixem.
-
Aquest futur millor no serà fàcil.
¶
-
Però els únics obstacles són els humans.
-
Potser no és gaire consol,
-
si sabeu el que jo sé sobre
la crueltat i la indiferència humana,
-
però us prometo que és millor
que l'alternativa.
-
La ciència no ens impedeix
prendre mesures,
-
i tampoc la tecnologia.
-
Tenim les eines que necessitem
per començar.
-
I, és clar, també tenim les eines
per posar fi a la pobresa mundial
-
les malalties epidèmiques
-
i el maltractament a les dones també.
-
Per això, més que noves eines,
ens cal una nova política,
-
una manera de superar
tots aquests obstacles humans:
-
la nostra cultura, l'economia
-
la tendència del 'statu quo',
-
el desinterès per prendre'ns
seriosament les coses que ens fan por.
-
La nostra miopia.
-
El sentit de l'interès propi.
-
I l'egoisme dels més rics
i poderosos del món
-
que tenen menys incentius
per fer cap canvi.
-
També patiran,
-
però no tant com els desafavorits,
-
que han contribuït menys
a l'escalfament
-
i que s'han beneficiat menys
-
del procés que ens ha portat
en aquest punt de crisi,
-
però que en patiran més l'efecte
les properes dècades.
-
Una nova política
-
faria de gestionar aquesta càrrega,
-
on recau i en quina intensitat,
-
la màxima prioritat dels nostres dies.
-
Fem el que fem, el canvi climàtic
transformarà la vida moderna.
¶
-
Un cert escalfament
ja s'ha produït i és inevitable,
-
i això vol dir que també ho és
un cert patiment addicional.
-
I encara que prenguem mesures dràstiques
-
i evitem algunes de les situacions
més terrorífiques,
-
significaria viure
en un planeta totalment diferent.
-
Amb una política nova, una economia nova,
-
una relació amb la tecnologia nova
-
i una relació amb la natura nova:
-
un món totalment nou.
-
Però relativament habitable.
-
Relativament pròsper.
-
I ecològic.
-
Per què no triem aquest?
-
-