Perquè la COVID-19 ens colpetja ara i com preparar-nos pel proper brot.

On es va originar el nou coronavirus, com s'escampà tan ràpid i quin és el pròxim? Compartint perspectives del brot, l'experta en salut global i membre de TED Alanna Shaikh segueix la difusió del COVID-19, ens explica per què les restriccions de viatjar no són efectives i destaca els canvis mèdics necessaris perquè a tot el món estiguem preparats per la propera pandèmia. "Necessitam assegurar que cada país del món té la capacitat d'identificar noves malalties i tractar-les", diu.

Vull començar aquí xerrant
una mica de les meves credencials

per tractar això amb vostès.

Perquè, amb tota sinceritat,

no haurien d'escoltar de cap manera
qualsevol que tingui una opinió

sobre el COVID-19

(Riures)

He estat treballant en salut global
si fa no fa 20 anys

i la meva especialitat tècnica específica
és en sistemes de salut

i el que passa quan els sistemes de salut
experimenten xocs severs.

També he treballat
en periodisme de salut global.

He escrit
sobre salut global i bioseguretat

per diaris i canals web

i he publicat un llibre fa pocs anys

sobre les grans amenaces a la salut global
que encaram com a planeta.

He recolzat i dirigit
iniciatives d'epidemiologia

que van des d'avaluar
centres de tractament d'Ebola

a observar la transmissió de tuberculosi
a centres de salut

i fer preparatius per a la grip aviar.

Tenc un màster
en salut internacional.

No som metge. No som infermera.

La meva especialitat no és tenir cura
de pacients o individus.

La meva especialitat és observar
poblacions i sistemes de salut,

què passa quan les malalties
avancen a una escala major.

Si ordenam les fonts
de competència en salut global

en una escala d'1 a 10,

1 és qualsevol persona a l'atzar
que desvaria a Facebook

i 10 l'Organització Mundial de la Salut,

diria que jo estic entre
el 7 o el 8.

Així que ho tenguin present
mentre les parl.

Començaré per les bases aquí,
perquè pens que això s'ha perdut

en certs mitjans de comunicació
enmig del renou entorn del COVID-19

El COViD-19 és un coronavirus.

Els coronavirus són
un subconjunt específic de virus,

que tenen qualque característica única
com a virus.

Utilitzen ARN en lloc d'ADN
com a material genètic,

i estan coberts d'espines
a la superfície del virus.

Utilitzen aquestes espines
per envair cèl·lules.

Aquestes espines són la corona
en el coronavirus.

El COVID-19 és conegut com
un coronavirus nou

perquè, fins el desembre,
només coneixíem sis coronavirus.

El COVID-19 és el setè.

És nou per nosaltres.

Li acabem de seqüenciar el genoma

i li acabem de posar nom.

Per això és nou.

Si se'n recorden de la SARS,
síndrome respiratori agut sever,

o MERS,

síndrome respiratori de l'Orient Mitjà,

aquests eren coronavirus.

I tots dos eren anomenats
síndromes respiratoris,

perquè això és el que fan els coronavirus

cerquen els pulmons.

No produeixen vòmits,
no fan sagnar pels ulls,

no produeixen cap hemorràgia.

Van als pulmons.

El COVID-19 no n'és una excepció.

Causa un ventall de símptomes respiratoris

que van des d'una espècie
de tos seca i febre

fins a una pneumònia viral mortal.

I aquest ventall de símptomes
és una de les raons

per què ha estat tan difícil
seguir aquest brot.

Molta de gent passa
el COVID-19 de manera tan lleu,

els símptomes són tan fluixos, que
inclús ni van a un centre de salut.

No es registren en el sistema.

Els nins, en particular,
ho tenen molt fàcil amb la COVID-19,

cosa que és d'agrair.

Els coronavirus són zoonòtics,

que vol dir que es transmeten
dels animals a les persones.

Certs coronavirus, com el COVID-19,
també es transmeten de persona a persona.

Els de persona a persona
van més ràpids i arriben més lluny,

com el COVID-19.

De les malalties zoonòtiques
és molt difícil desfer-se'n,

perquè tenen una reserva animal.

Un exemple és la grip aviar,

que podem abolir
en els animals de granja, indiots, ànecs

però segueix tornant cada any
perquè ens la duen ocells salvatges.

No en senten xerrar gaire

perquè la grip aviar
no es transmet de persona a persona,

però cada any tenim brots
a granges d'aviram per tot el món.

La COVID-19 molt probablement va saltar
d'animals a persones

en un mercat d'animals salvatges
a Wuhan, Xina.

Ara per les parts menys bàsiques.

Aquest no és el darrer brot important
que veurem.

Hi haurà més brots,
i hi haurà més epidèmies.

Això no és un potser, és una realitat.

I és un resultat de la manera
que nosaltres, com sers humans,

estam interactuant
amb el nostre planeta.

Les decisions humanes ens duen
cap a una posició

on veurem més brots.

En part té a veure
amb el canvi climàtic

i com un clima càlid
fa el món més habitable

per als virus i bacteris.

Però és també per com ens introduïm
als darrers espais salvatges del planeta.

Quan cremam i llauram
la selva amazònica

per tenir terreny barat
per a la ramaderia,

quan els darrers arbusts d'Àfrica
són convertits en granges,

quan animals salvatges a la Xina
són caçats fins a l'extinció,

els éssers humans entren en contacte
amb poblacions silvestres

que mai no havien estat
en contacte abans,

i aquestes poblacions
tenen noves classes de malalties:

bacteris, virus,
coses per les quals no estàvem preparats.

Els ratpenats, en particular,

són propensos a portar malalties
que poden infectar la gent,

però no són els únics animals
que ho fan.

Per això a mesura que seguim fent
els llocs remots menys remots

els brots seguiran venint.

No podem aturar els brots amb la
quarantena o les restriccions de viatjar.

Aquest és el primer impuls de tothom:

"Aturem la gent de moure's per
aturar la propagació del brot"

Però la realitat és que és realment
difícil dur una bona quarantena a terme.

És realment difícil
posar restriccions a viatjar.

Fins i tot els països que han fet
inversions considerables en salut pública,

com els EUA i Corea del Sud,

no poden dur a terme aquesta classe
de restricció prou ràpidament

per realment aturar un brot en sec.

Degut a raons mèdiques i
i logístiques.

Si miren el COVID-19 ara mateix,

sembla que hi podria haver una etapa que
s'està infectat sense mostrar símptomes

que pot arribar a 24 dies.

Així la gent es passeja amb el virus
sense mostrar-ne senyals.

No els posaran en quarantena.
Ningú sap que necessiten quarantena.

Hi ha també certs costos reals de posar
en quarantena i restringir els viatges.

Els humans són animals socials,

i es resisteixen quan s'intenta
mantenir-los a un lloc

i quan s'intenta separar-los.

Vérem en el brot d'Ebola que tot d'una
que s'estableix una quarantena,

la gent tracta d'evadir-la.

Els pacients, si saben que
hi ha un protocol de quarantena estricta,

poden no cercar assistència sanitària,

perquè tenen por del sistema mèdic
o de no poder-se permetre l'atenció

i no volen que els separin
de la família ni dels amics.

Polítics, funcionaris del govern,

quan saben que hauran d'estar
en quarantena

si xerren de brots i de casos,

poden ocultar informació real per por
de desencadenar un protocol de quarantena.

I, per descomptat, aquesta classe
d'evasions i falsedats

són exactament el que fa tan difícil
seguir un brot.

Podem millorar les quarantenes
i restriccions de viatjar, i hauríem,

però no són la nostra única opció,
i no són la nostra millor opció

per tractar aquestes situacions.

La manera real a llarg termini
de fer els brots menys greus

és construint un sistema global de salut

per garantir les funcions bàsiques
d'atenció sanitària a cada país del món

de manera que tots els països,
fins i tot els pobres,

puguin identificar i tractar aviat
noves malalties infeccioses en aparèixer.

La Xina ha tengut moltes de crítiques
per la seva resposta al COVID-19.

Però la realitat és, i si el COVID-19
hagués aparegut al Txad,

que té tres metges i mig
per cada cent mil persones?

I si hagués aparegut
a la República Democràtica del Congo,

que acaba de donar d'alta el seu darrer
pacient d'Ebola?

La veritat és que països com aquests
no tenen recursos

per respondre a una malaltia infecciosa;

ni per tractar la gent,
ni per alertar prou ràpid

per ajudar la resta del món.

Vaig dirigir una evaluació de centres
de tractament d'Ebola a Sierra Leone,

i la realitat és que els metges locals
a Sierra Leone

identificaren la crisi de l'Ebola
molt aviat,

primer com a un perillós
virus hemorràgic contagiós

i llavors com a Ebola.

Però, havent-lo identificat,
no tenien els recursos per respondre.

No tenien prou metges,
no tenien prou llits d'hospital

i no tenien prou informació
de com tractar l'Ebola

o com controlar la infecció.

Onze metges moriren d'Ebola
a Sierra Leone.

El país només en tenia 120
quan va començar la crisi.

Com a contrast,

el centre mèdic Dallas Baylor té
més d'un miler de metges en plantilla.

Aquestes són les classes
de desigualtats que maten gent.

Primer, maten la gent pobre
quan el brot comença,

i llavors maten gent
per tot el món

quan el brot s'escampa.

Si realment volem frenar
aquests brots

i minimitzar-ne l'impacte,

ens hem d'assegurar
que cada país del món

té la capacitat d'identificar
noves malalties,

de tractar-les

i d'avisar d'elles per poder
compartir informació.

El COVID-19 serà una càrrega enorme
en els sistemes de salut.

El COVID-19 també ha revelat
greus defectes

en les nostres cadenes globals
de subministrament sanitari.

Els sistemes de comanda ajustats
són bons quan les coses van bé,

però en temps de crisi, això vol dir
que no hi ha cap reserva.

Si un hospital, o un país,

es queda sense màscaretes
o equipament de protecció individual,

no tenim cap gran magatzem ple
d'existències d'on abastir-nos.

Se n'han de demanar més al proveïdor,

s'ha d'esperar perquè les produeixin
i s'ha d'esperar que les enviïn,

generalment de la Xina.

Resulta en retards en un moment
en que el més important és moure's ràpid.

Si haguéssim estat perfectament
preparats pel COVID-19,

la Xina hauria identificat el brot
més aviat.

Haurien estat preparats
per atendre a la gent afectada

sense haver de construir nous edificis.

Haurien compartit tota la informació
amb els ciutadans

i no hauríem vist escampar-se
aquests rumors ridículs

en els xarxes socials a la Xina.

I haurien compartit informació
amb les autoritats globals de salut

les quals haurien començat a avisar
els sistemes nacionals de salut

i a preparar-se
per quan el virus s'escampàs.

Els sistemes nacionals de salut haurien
llavors pogut acumular

els equipaments de protecció
que necessitaven

i entrenar el personal sanitari sobre
el tractament i control de la infecció.

Hauríem tengut protocols científics
per saber què fer en situacions especials,

com els creuers amb passatgers infectats.

Hauríem tengut informació real
que hagués arribat a tothom

de manera que no hauríem vist
incidents vergonyosos de xenofòbia,

com els atacs a gent d'aparença asiàtica
pels carrers de Filadèlfia.

Però fins i tot amb tot això a punt,

encara hauríem tengut brots.

Les opcions que feim respecte de
com ocupam aquest planeta

ho fan inevitable.

Entre els experts estem d'acord en
una cosa sobre COVID-19:

aquí als EUA, i globalment,

anirà a pitjor
abans d'anar a millor.

Veim casos de transmissió humana,
que no s'han agafat viatjant,

sino dins la comunitat,

i veim gent infectada amb COVID-19

quan ni tan sols sabem
d'on ve la infecció.

Aquests són senyals d'un brot
que empitjora,

no d'un brot que és sota control.

És depriment, però no és sorprenent.

Els experts en salut global,

quan parlen dels escenaris possibles
de nous virus,

aquest n'és un dels que contemplen.

Tots nosaltres esperàvem sortir-ne
fàcilment,

però quan els experts parlen
de planejament viral,

aquesta és la classe de situació
i com esperen que el virus es mogui.

Vull tancar aquí amb un parell
de consells personals.

Rentau-vos les mans.

Rentau-vos-les molt.

Sé que ja vos rentau molt les mans
perquè no sou bruts,

però rentau-vos les mans encara més.

Posau pistes i rutines en la vostra vida
per anar a rentar-vos les mans.

Rentau-vos les mans cada vegada
que entrau i deixau un edifici.

Rentau-vos les mans en anar a una reunió
i en sortir d'una reunió.

Establiu rituals que girin
entorn a rentar les mans.

Desinfectau el vostre telèfon.

Tocau el vostre telèfon tot el temps
amb les mans brutes, sense rentar.

Sé que vos l'enduis al bany
amb vosaltres.

(Riures)

Per això desinfectau el telèfon i procurau
no usar-lo tan sovint en públic.

TikTok i Instagram podrien ser
coses només per a casa.

No vos toqueu la cara.

No vos fregueu els ulls.

No vos mossegueu les ungles.

No vos eixugueu el nas amb la mà.

Bé, no ho faceu de cap manera,
perquè és ordinari.

(Riures)

No vos poseu una mascareta.

Les mascaretes són
pels malalts i personal sanitari.

Si estau malalts, la mascareta
reté la tos i els esternuts

i protegeix la gent del vostre entorn.

I si sou personal sanitari,

la mascareta és una eina d'un conjunt

anomenat equip de protecció individual

que estau entrenats per usar
per donar atenció al pacient

i no emmalaltir vosaltres.

Si sou una persona normalment sana,
amb una mascareta,

només us farà suar la cara.

(Riures)

Deixau les mascaretes a les tendes

pels metges, les infermeres
i els malalts.

Si pensau que teniu símptomes de COVID-19,

quedau-vos a casa, cridau al metge
que us aconselli.

Si estau diagnosticats amb COVID-19,
recordau que generalment és molt lleu.

Si sou fumadors,

ara mateix és el millor moment
possible per deixar de fumar.

Vull dir, si sou fumadors,

ara mateix és sempre el millor moment
per deixar de fumar,

però si sou fumadors
i estau preocupats pel COVID-19,

us garantesc que deixar-ho és
absolutament el millor que podeu fer

per protegir-vos dels pitjors
efectes del COVID-19.

El COVID-19 espanta,

en un moment que quasi totes
les notícies semblen terribles.

Hi ha moltes maneres dolentes però
atractives d'encarar-ho:

pànic, xenofòbia,
agorafòbia, autoritarisme,

mentides simplificades que ens fan pensar
que l'odi, la ràbia i la solitud

són la solució dels brots.

Però no ho són.

Només ens fan menys preparats.

Hi ha també un conjunt d'opcions
avorrit però útil

que podem usar com a resposta als brots,

coses com millorar l'atenció sanitària
aquí i per tot;

invertir en infraestructura sanitària
i vigilància de la malaltia

de manera que coneguem
quan arriben noves malalties;

construir sistemes sanitaris
per tot el món;

mirar de reforçar les nostres cadenes
d'assortiments, de cara a les emergències;

i millor educació,

per ser capaços de parlar de brots de
malalties i de les matemàtiques de risc

sense generar el pànic.

Necessitam ser guiats per l'equitat,

perquè en aquesta situació, com moltes,

l'equitat va realment
en el nostre interès.

Així doncs moltes de gràcies
d'escoltar-me avui,

i poder ser la primera de dir-vos:

rentau-vos les mans
en sortir del teatre.

(Aplaudiments)