Vull començar aquí xerrant una mica de les meves credencials per tractar això amb vostès. Perquè, amb tota sinceritat, no haurien d'escoltar de cap manera qualsevol que tingui una opinió sobre el COVID-19 (Riures) He estat treballant en salut global si fa no fa 20 anys i la meva especialitat tècnica específica és en sistemes de salut i el que passa quan els sistemes de salut experimenten xocs severs. També he treballat en periodisme de salut global. He escrit sobre salut global i bioseguretat per diaris i canals web i he publicat un llibre fa pocs anys sobre les grans amenaces a la salut global que encaram com a planeta. He recolzat i dirigit iniciatives d'epidemiologia que van des d'avaluar centres de tractament d'Ebola a observar la transmissió de tuberculosi a centres de salut i fer preparatius per a la grip aviar. Tenc un màster en salut internacional. No som metge. No som infermera. La meva especialitat no és tenir cura de pacients o individus. La meva especialitat és observar poblacions i sistemes de salut, què passa quan les malalties avancen a una escala major. Si ordenam les fonts de competència en salut global en una escala d'1 a 10, 1 és qualsevol persona a l'atzar que desvaria a Facebook i 10 l'Organització Mundial de la Salut, diria que jo estic entre el 7 o el 8. Així que ho tenguin present mentre les parl. Començaré per les bases aquí, perquè pens que això s'ha perdut en certs mitjans de comunicació enmig del renou entorn del COVID-19 El COViD-19 és un coronavirus. Els coronavirus són un subconjunt específic de virus, que tenen qualque característica única com a virus. Utilitzen ARN en lloc d'ADN com a material genètic, i estan coberts d'espines a la superfície del virus. Utilitzen aquestes espines per envair cèl·lules. Aquestes espines són la corona en el coronavirus. El COVID-19 és conegut com un coronavirus nou perquè, fins el desembre, només coneixíem sis coronavirus. El COVID-19 és el setè. És nou per nosaltres. Li acabem de seqüenciar el genoma i li acabem de posar nom. Per això és nou. Si se'n recorden de la SARS, síndrome respiratori agut sever, o MERS, síndrome respiratori de l'Orient Mitjà, aquests eren coronavirus. I tots dos eren anomenats síndromes respiratoris, perquè això és el que fan els coronavirus cerquen els pulmons. No produeixen vòmits, no fan sagnar pels ulls, no produeixen cap hemorràgia. Van als pulmons. El COVID-19 no n'és una excepció. Causa un ventall de símptomes respiratoris que van des d'una espècie de tos seca i febre fins a una pneumònia viral mortal. I aquest ventall de símptomes és una de les raons per què ha estat tan difícil seguir aquest brot. Molta de gent passa el COVID-19 de manera tan lleu, els símptomes són tan fluixos, que inclús ni van a un centre de salut. No es registren en el sistema. Els nins, en particular, ho tenen molt fàcil amb la COVID-19, cosa que és d'agrair. Els coronavirus són zoonòtics, que vol dir que es transmeten dels animals a les persones. Certs coronavirus, com el COVID-19, també es transmeten de persona a persona. Els de persona a persona van més ràpids i arriben més lluny, com el COVID-19. De les malalties zoonòtiques és molt difícil desfer-se'n, perquè tenen una reserva animal. Un exemple és la grip aviar, que podem abolir en els animals de granja, indiots, ànecs però segueix tornant cada any perquè ens la duen ocells salvatges. No en senten xerrar gaire perquè la grip aviar no es transmet de persona a persona, però cada any tenim brots a granges d'aviram per tot el món. La COVID-19 molt probablement va saltar d'animals a persones en un mercat d'animals salvatges a Wuhan, Xina. Ara per les parts menys bàsiques. Aquest no és el darrer brot important que veurem. Hi haurà més brots, i hi haurà més epidèmies. Això no és un potser, és una realitat. I és un resultat de la manera que nosaltres, com sers humans, estam interactuant amb el nostre planeta. Les decisions humanes ens duen cap a una posició on veurem més brots. En part té a veure amb el canvi climàtic i com un clima càlid fa el món més habitable per als virus i bacteris. Però és també per com ens introduïm als darrers espais salvatges del planeta. Quan cremam i llauram la selva amazònica per tenir terreny barat per a la ramaderia, quan els darrers arbusts d'Àfrica són convertits en granges, quan animals salvatges a la Xina són caçats fins a l'extinció, els éssers humans entren en contacte amb poblacions silvestres que mai no havien estat en contacte abans, i aquestes poblacions tenen noves classes de malalties: bacteris, virus, coses per les quals no estàvem preparats. Els ratpenats, en particular, són propensos a portar malalties que poden infectar la gent, però no són els únics animals que ho fan. Per això a mesura que seguim fent els llocs remots menys remots els brots seguiran venint. No podem aturar els brots amb la quarantena o les restriccions de viatjar. Aquest és el primer impuls de tothom: "Aturem la gent de moure's per aturar la propagació del brot" Però la realitat és que és realment difícil dur una bona quarantena a terme. És realment difícil posar restriccions a viatjar. Fins i tot els països que han fet inversions considerables en salut pública, com els EUA i Corea del Sud, no poden dur a terme aquesta classe de restricció prou ràpidament per realment aturar un brot en sec. Degut a raons mèdiques i i logístiques. Si miren el COVID-19 ara mateix, sembla que hi podria haver una etapa que s'està infectat sense mostrar símptomes que pot arribar a 24 dies. Així la gent es passeja amb el virus sense mostrar-ne senyals. No els posaran en quarantena. Ningú sap que necessiten quarantena. Hi ha també certs costos reals de posar en quarantena i restringir els viatges. Els humans són animals socials, i es resisteixen quan s'intenta mantenir-los a un lloc i quan s'intenta separar-los. Vérem en el brot d'Ebola que tot d'una que s'estableix una quarantena, la gent tracta d'evadir-la. Els pacients, si saben que hi ha un protocol de quarantena estricta, poden no cercar assistència sanitària, perquè tenen por del sistema mèdic o de no poder-se permetre l'atenció i no volen que els separin de la família ni dels amics. Polítics, funcionaris del govern, quan saben que hauran d'estar en quarantena si xerren de brots i de casos, poden ocultar informació real per por de desencadenar un protocol de quarantena. I, per descomptat, aquesta classe d'evasions i falsedats són exactament el que fa tan difícil seguir un brot. Podem millorar les quarantenes i restriccions de viatjar, i hauríem, però no són la nostra única opció, i no són la nostra millor opció per tractar aquestes situacions. La manera real a llarg termini de fer els brots menys greus és construint un sistema global de salut per garantir les funcions bàsiques d'atenció sanitària a cada país del món de manera que tots els països, fins i tot els pobres, puguin identificar i tractar aviat noves malalties infeccioses en aparèixer. La Xina ha tengut moltes de crítiques per la seva resposta al COVID-19. Però la realitat és, i si el COVID-19 hagués aparegut al Txad, que té tres metges i mig per cada cent mil persones? I si hagués aparegut a la República Democràtica del Congo, que acaba de donar d'alta el seu darrer pacient d'Ebola? La veritat és que països com aquests no tenen recursos per respondre a una malaltia infecciosa; ni per tractar la gent, ni per alertar prou ràpid per ajudar la resta del món. Vaig dirigir una evaluació de centres de tractament d'Ebola a Sierra Leone, i la realitat és que els metges locals a Sierra Leone identificaren la crisi de l'Ebola molt aviat, primer com a un perillós virus hemorràgic contagiós i llavors com a Ebola. Però, havent-lo identificat, no tenien els recursos per respondre. No tenien prou metges, no tenien prou llits d'hospital i no tenien prou informació de com tractar l'Ebola o com controlar la infecció. Onze metges moriren d'Ebola a Sierra Leone. El país només en tenia 120 quan va començar la crisi. Com a contrast, el centre mèdic Dallas Baylor té més d'un miler de metges en plantilla. Aquestes són les classes de desigualtats que maten gent. Primer, maten la gent pobre quan el brot comença, i llavors maten gent per tot el món quan el brot s'escampa. Si realment volem frenar aquests brots i minimitzar-ne l'impacte, ens hem d'assegurar que cada país del món té la capacitat d'identificar noves malalties, de tractar-les i d'avisar d'elles per poder compartir informació. El COVID-19 serà una càrrega enorme en els sistemes de salut. El COVID-19 també ha revelat greus defectes en les nostres cadenes globals de subministrament sanitari. Els sistemes de comanda ajustats són bons quan les coses van bé, però en temps de crisi, això vol dir que no hi ha cap reserva. Si un hospital, o un país, es queda sense màscaretes o equipament de protecció individual, no tenim cap gran magatzem ple d'existències d'on abastir-nos. Se n'han de demanar més al proveïdor, s'ha d'esperar perquè les produeixin i s'ha d'esperar que les enviïn, generalment de la Xina. Resulta en retards en un moment en que el més important és moure's ràpid. Si haguéssim estat perfectament preparats pel COVID-19, la Xina hauria identificat el brot més aviat. Haurien estat preparats per atendre a la gent afectada sense haver de construir nous edificis. Haurien compartit tota la informació amb els ciutadans i no hauríem vist escampar-se aquests rumors ridículs en els xarxes socials a la Xina. I haurien compartit informació amb les autoritats globals de salut les quals haurien començat a avisar els sistemes nacionals de salut i a preparar-se per quan el virus s'escampàs. Els sistemes nacionals de salut haurien llavors pogut acumular els equipaments de protecció que necessitaven i entrenar el personal sanitari sobre el tractament i control de la infecció. Hauríem tengut protocols científics per saber què fer en situacions especials, com els creuers amb passatgers infectats. Hauríem tengut informació real que hagués arribat a tothom de manera que no hauríem vist incidents vergonyosos de xenofòbia, com els atacs a gent d'aparença asiàtica pels carrers de Filadèlfia. Però fins i tot amb tot això a punt, encara hauríem tengut brots. Les opcions que feim respecte de com ocupam aquest planeta ho fan inevitable. Entre els experts estem d'acord en una cosa sobre COVID-19: aquí als EUA, i globalment, anirà a pitjor abans d'anar a millor. Veim casos de transmissió humana, que no s'han agafat viatjant, sino dins la comunitat, i veim gent infectada amb COVID-19 quan ni tan sols sabem d'on ve la infecció. Aquests són senyals d'un brot que empitjora, no d'un brot que és sota control. És depriment, però no és sorprenent. Els experts en salut global, quan parlen dels escenaris possibles de nous virus, aquest n'és un dels que contemplen. Tots nosaltres esperàvem sortir-ne fàcilment, però quan els experts parlen de planejament viral, aquesta és la classe de situació i com esperen que el virus es mogui. Vull tancar aquí amb un parell de consells personals. Rentau-vos les mans. Rentau-vos-les molt. Sé que ja vos rentau molt les mans perquè no sou bruts, però rentau-vos les mans encara més. Posau pistes i rutines en la vostra vida per anar a rentar-vos les mans. Rentau-vos les mans cada vegada que entrau i deixau un edifici. Rentau-vos les mans en anar a una reunió i en sortir d'una reunió. Establiu rituals que girin entorn a rentar les mans. Desinfectau el vostre telèfon. Tocau el vostre telèfon tot el temps amb les mans brutes, sense rentar. Sé que vos l'enduis al bany amb vosaltres. (Riures) Per això desinfectau el telèfon i procurau no usar-lo tan sovint en públic. TikTok i Instagram podrien ser coses només per a casa. No vos toqueu la cara. No vos fregueu els ulls. No vos mossegueu les ungles. No vos eixugueu el nas amb la mà. Bé, no ho faceu de cap manera, perquè és ordinari. (Riures) No vos poseu una mascareta. Les mascaretes són pels malalts i personal sanitari. Si estau malalts, la mascareta reté la tos i els esternuts i protegeix la gent del vostre entorn. I si sou personal sanitari, la mascareta és una eina d'un conjunt anomenat equip de protecció individual que estau entrenats per usar per donar atenció al pacient i no emmalaltir vosaltres. Si sou una persona normalment sana, amb una mascareta, només us farà suar la cara. (Riures) Deixau les mascaretes a les tendes pels metges, les infermeres i els malalts. Si pensau que teniu símptomes de COVID-19, quedau-vos a casa, cridau al metge que us aconselli. Si estau diagnosticats amb COVID-19, recordau que generalment és molt lleu. Si sou fumadors, ara mateix és el millor moment possible per deixar de fumar. Vull dir, si sou fumadors, ara mateix és sempre el millor moment per deixar de fumar, però si sou fumadors i estau preocupats pel COVID-19, us garantesc que deixar-ho és absolutament el millor que podeu fer per protegir-vos dels pitjors efectes del COVID-19. El COVID-19 espanta, en un moment que quasi totes les notícies semblen terribles. Hi ha moltes maneres dolentes però atractives d'encarar-ho: pànic, xenofòbia, agorafòbia, autoritarisme, mentides simplificades que ens fan pensar que l'odi, la ràbia i la solitud són la solució dels brots. Però no ho són. Només ens fan menys preparats. Hi ha també un conjunt d'opcions avorrit però útil que podem usar com a resposta als brots, coses com millorar l'atenció sanitària aquí i per tot; invertir en infraestructura sanitària i vigilància de la malaltia de manera que coneguem quan arriben noves malalties; construir sistemes sanitaris per tot el món; mirar de reforçar les nostres cadenes d'assortiments, de cara a les emergències; i millor educació, per ser capaços de parlar de brots de malalties i de les matemàtiques de risc sense generar el pànic. Necessitam ser guiats per l'equitat, perquè en aquesta situació, com moltes, l'equitat va realment en el nostre interès. Així doncs moltes de gràcies d'escoltar-me avui, i poder ser la primera de dir-vos: rentau-vos les mans en sortir del teatre. (Aplaudiments)