Return to Video

No sóc la teva inspiració, moltes gràcies.

  • 0:00 - 0:02
    Vaig crèixer en una petita població rural
  • 0:02 - 0:04
    a Victoria.
  • 0:04 - 0:08
    Vaig rebre una educació sencilla, res fora de lo normal.
  • 0:08 - 0:12
    Anava a l'escola, sortia amb els meus amics,
  • 0:12 - 0:14
    em barallava amb les meves germanes més joves.
  • 0:14 - 0:16
    Una vida molt normal.
  • 0:16 - 0:20
    Quan tenia 15 anys, un membre de la meva comunitat local
  • 0:20 - 0:21
    va comunicar als meus pares
  • 0:21 - 0:23
    que volien nominar-me
  • 0:23 - 0:26
    per un premi a un reconexiement a la comunitat.
  • 0:26 - 0:29
    Els meus pares li van contestar: "Hmm, és molt interessant,
  • 0:29 - 0:32
    pero hi veig un problema molt evident en tot això.
  • 0:32 - 0:37
    Ella no ha aconseguit res a reconèixer" (Rialles)
  • 0:37 - 0:39
    I, de fet, tenien raó.
  • 0:39 - 0:42
    Vaig anar a l'escola, vaig obtenir bones notes,
  • 0:42 - 0:44
    tenia una feina extraescolar bastant fàcil
  • 0:44 - 0:46
    en la perruqueria de la meva mare.
  • 0:46 - 0:48
    I dedicava molt temps mirant
  • 0:48 - 0:51
    "Buffy the Vampire Slayer" i "Dawson's Creek". (Rialles)
  • 0:51 - 0:55
    Sí, ja ho sé, quina contradicció! (Rialles)
  • 0:55 - 0:56
    Pero tenien raó.
  • 0:56 - 1:01
    No feia res fora del considerat normal
  • 1:01 - 1:04
    No feia res que es poguès considerar un reconeixement,
  • 1:04 - 1:07
    sempre i quan, tregués la discapacitat fora de l'equació.
  • 1:07 - 1:11
    Anys més tard, quan estava en el segon torn de classes
  • 1:11 - 1:13
    a l'institut de Melbourne,
  • 1:13 - 1:18
    portava uns 20 minuts al curs 11 d'estudis legislatius.
  • 1:18 - 1:19
    quan un noi va aixecar la mà i em va preguntar:
  • 1:19 - 1:24
    "Senyoreta, quan faràs el teu discurs?"
  • 1:24 - 1:26
    I jo vaig respondre: "Quin discurs?"
  • 1:26 - 1:27
    Ho podeu imaginar, vaig estar parlant-lis
  • 1:27 - 1:30
    sobre la llei de la difamació durant uns bons 20 minuts.
  • 1:30 - 1:32
    I ell va dir: "Bueno, ja saps,
  • 1:32 - 1:34
    algo així com la teva xerrada motivacional.
  • 1:34 - 1:37
    Com ja sabeu, quan gent amb cadira de rodes arriba a l'escola,
  • 1:37 - 1:41
    normalment parlen sobre, algo així com, merda inspiracional?
  • 1:41 - 1:42
    (Rialles)
  • 1:42 - 1:47
    "Això normalment ho fan al saló d'actes"
  • 1:47 - 1:49
    Va ser en aquell instant quan em vaig adonar que,
  • 1:49 - 1:52
    aquest noi nomès havia vist persones discapacitades
  • 1:52 - 1:56
    com objectes d'inspiració.
  • 1:56 - 1:58
    Doncs no ho som,
  • 1:58 - 1:59
    i no es culpa seva, vull dir,
  • 1:59 - 2:01
    es una realitat per a molts de nosaltres.
  • 2:01 - 2:04
    Molts de nosaltres no veiem als discapacitats com
  • 2:04 - 2:07
    els nostres professors, o doctors o els nostres estilistes.
  • 2:07 - 2:13
    Nosaltres no som reals, estem allà per inspirar.
  • 2:13 - 2:16
    De fet, estic asseguda en aquest escenari
  • 2:16 - 2:19
    de la forma em veieu, en aquesta cadira de rodes,
  • 2:19 - 2:24
    i vosaltres, probablement, esteu esperant que us inspiri, oi?
  • 2:24 - 2:27
    (Rialles)
  • 2:27 - 2:30
    Ho veieu!
  • 2:30 - 2:32
    Bé, senyors i senyores, em temo
  • 2:32 - 2:35
    que us decebrè dràsticament.
  • 2:35 - 2:37
    No estic aquí per inspirar-vos.
  • 2:37 - 2:40
    Estic aquí per explicar-vos que ens han mentit
  • 2:40 - 2:42
    respecte la discapacitat.
  • 2:42 - 2:44
    Sí, ens han venut la mentida
  • 2:44 - 2:49
    que la discapacitat es una Cosa Dolenta, amb C majúscula i D majúscula.
  • 2:49 - 2:52
    "Es una cosa dolenta, i viure amb una discapacitat
  • 2:52 - 2:54
    et fa excepcional."
  • 2:54 - 2:57
    No es una cosa dolenta,
  • 2:57 - 3:00
    ni et fa excepcional.
  • 3:00 - 3:01
    En els últims anys, em sigut capaços
  • 3:01 - 3:04
    d'extendre aquesta mentida encara més enllà,
  • 3:04 - 3:06
    a través de les reds socials.
  • 3:06 - 3:08
    Probablemente heu vist imatges com aquesta:
  • 3:08 - 3:12
    "La única discapacitat en la vida es una mala actitud"
  • 3:13 - 3:17
    O aquesta altre: "La teva excusa no es vàlida". En efecte.
  • 3:17 - 3:24
    O aquesta: "Abans d'abandonar, proba-ho!"
  • 3:24 - 3:25
    Aquests són un parell d' exemples,
  • 3:25 - 3:27
    pero hi han moltes imatges com aquestes donant voltes.
  • 3:27 - 3:29
    Es veritat, segurament haureu vist aquella
  • 3:29 - 3:31
    de la noia petita sense mans
  • 3:31 - 3:34
    dibuixant amb un llapís a la boca.
  • 3:34 - 3:36
    Probablement heu vist un nen córrer
  • 3:36 - 3:39
    amb cames artificals de fibra de carboni.
  • 3:39 - 3:40
    I d'aquestes imatges,
  • 3:40 - 3:42
    n'hi han moltes voltant pel mòn.
  • 3:42 - 3:46
    Nosaltres en diem "porno inspiracional"
  • 3:46 - 3:48
    (Rialles)
  • 3:48 - 3:50
    Utilitzo el terme "porno" de forma deliberada,
  • 3:50 - 3:53
    ja que tracten com objectes un grup de persones
  • 3:53 - 3:56
    per tal de beneficiar un altre grup de persones.
  • 3:56 - 3:59
    Per tant, en aquest cas, estem tractant com objectes la gent discapacitada
  • 3:59 - 4:02
    per beneficiar a la gent no discapacitada.
  • 4:02 - 4:04
    El propòsit d'aquestes imatges
  • 4:04 - 4:08
    es inspirar-te, motivar-te,
  • 4:08 - 4:10
    de manera que podem mirar-les
  • 4:10 - 4:13
    i pensar: "En fi, per més que sigui dolenta la meva vida,
  • 4:13 - 4:15
    sempre podria ser pitjor,
  • 4:15 - 4:18
    podria ser aquesta persona..."
  • 4:18 - 4:22
    Pero, què pasa si ets aquesta persona?
  • 4:22 - 4:24
    He perdut el compte de les vegades que he sigut
  • 4:24 - 4:26
    aturada per desconeguts
  • 4:26 - 4:29
    que volien fer-me saber que era valenta
  • 4:29 - 4:31
    o una font d'inspiració per ells.
  • 4:31 - 4:33
    I això va ser molt abans de que la meva feina
  • 4:33 - 4:35
    tingues algun tipus de perfil públic.
  • 4:35 - 4:36
    Em felicitaven nomès pel fet
  • 4:36 - 4:38
    de poder llevarme pel matí
  • 4:38 - 4:42
    i recordar el meu propi nom (Rialles)
  • 4:42 - 4:45
    I Això es tractar com un objecte.
  • 4:45 - 4:47
    Aquestes imatges, aquelles imatges
  • 4:47 - 4:49
    tracten com objectes a la gent discapacitada
  • 4:49 - 4:51
    per tal de beneficiar la gent sense discapacitats.
  • 4:51 - 4:54
    Estan allà per tal que les puguis observar
  • 4:54 - 4:57
    i pensar que no es tant dolent per a tu,
  • 4:57 - 4:59
    i posar les teves preocupacions en perspectiva.
  • 5:02 - 5:04
    Viure com una persona discapacitada
  • 5:04 - 5:06
    es, de fet, una mica complicat.
  • 5:06 - 5:08
    Superem algunes traves,
  • 5:08 - 5:10
    pero aquestes traves que estem superant,
  • 5:10 - 5:13
    no son les traves que vosaltres creieu.
  • 5:13 - 5:16
    No son impediments físics.
  • 5:16 - 5:18
    Utilitzo el terme "persones discapacitades" de forma bastant deliberada,
  • 5:18 - 5:22
    perque em cenyeixo al model social de la discapactiat,
  • 5:22 - 5:24
    el qual ens fa ser encara més discapactitats
  • 5:24 - 5:28
    per la societat amb la qual vivim,
  • 5:28 - 5:31
    que pels nostres cossos o diagnòstics.
  • 5:31 - 5:35
    Per tant, he estat vivint en aquest cos molt temps,
  • 5:35 - 5:37
    li tinc bastant apreci,
  • 5:37 - 5:40
    fa les coses que necesito fer,
  • 5:40 - 5:44
    i he après a utilitzar-ho el millor que em permet.
  • 5:44 - 5:45
    exactament com vosaltres heu fet.
  • 5:45 - 5:48
    I aquest es també el problema amb aquells nens a les imatges
  • 5:48 - 5:51
    No estan fent res extraordinari
  • 5:51 - 5:53
    Simplement utilitzen els seus cossos
  • 5:53 - 5:56
    el millor de la seva capacitat.
  • 5:56 - 5:59
    Per tant, es realment just tractar com a un objecte
  • 5:59 - 6:01
    de la forma que ho fem,
  • 6:01 - 6:03
    per tal de compartir aquelles imatges?
  • 6:03 - 6:08
    Quan la gent diu: "Ets una inspiració."
  • 6:08 - 6:11
    Ho fan com un compliment
  • 6:11 - 6:12
    I sé perquè ho fan,
  • 6:12 - 6:15
    ho fan per culpa de la "mentida", perque ens han venut
  • 6:15 - 6:19
    aquesta mentida de que la discapacitat et fa excepcional.
  • 6:19 - 6:21
    I, honestament, no ho fa...
  • 6:21 - 6:22
    Sé que esteu pensant,
  • 6:22 - 6:25
    Estic aquí a dalt, ficant-me amb la inspiració,
  • 6:25 - 6:27
    i vosaltres estareu pensant: "Jeez, Stella...
  • 6:27 - 6:31
    has estat mai inspirada per algunes coses?
  • 6:31 - 6:33
    I la questió es que sí.
  • 6:33 - 6:36
    Aprenc d'altres persones discapacitades tot el temps.
  • 6:36 - 6:41
    Estic aprenent, no que sóc més afortunada que ells,
  • 6:41 - 6:44
    estic aprenent que es una idea genial
  • 6:44 - 6:46
    utilitzar un parell de pinces per la barbacoa,
  • 6:46 - 6:51
    per agafar les coses que se't cauen. (Rialles)
  • 6:51 - 6:54
    Estic aprenent aquest magnífic invent on pots carregar
  • 6:54 - 6:58
    la bateria del teu mòbil a través de la bateria de la cadira.
  • 6:58 - 6:59
    Genialitat.
  • 6:59 - 7:02
    Aprenem els uns dels altres, de la nostre força i resistencia,
  • 7:02 - 7:05
    no dels nostres cossos i diagnòstics,
  • 7:05 - 7:08
    tampoc d'un mòn que ens excepcionalitza
  • 7:08 - 7:10
    i ens tracta com objectes.
  • 7:10 - 7:13
    Realment crec que aquesta mentida que ens han venut
  • 7:13 - 7:17
    sobre la discapacitat es la major injustícia.
  • 7:17 - 7:21
    Ens complica la vida...
  • 7:21 - 7:25
    I aquesta cita: "La única discapacitat a la vida
  • 7:25 - 7:27
    es una mala actitud."
  • 7:27 - 7:30
    La raó per la qual es una merda de cita,
  • 7:30 - 7:32
    es perque no es veritat.
  • 7:32 - 7:34
    Per culpa del model social de la discapacitat.
  • 7:34 - 7:38
    Per molt que somriguis davant d'unes escales
  • 7:38 - 7:43
    això mai les ha fet tornar-se una rampa.
  • 7:43 - 7:50
    Mai (Rialles) (Aplaudiments)
  • 7:50 - 7:52
    Somriure davant d'un televisor
  • 7:52 - 7:54
    no farà que apareguin subtítols
  • 7:54 - 7:55
    per a la gent sorda.
  • 7:55 - 7:58
    Per molt que et quedis de peu en mig d'una llibrería
  • 7:58 - 8:00
    irradiant actitut positiva,
  • 8:00 - 8:02
    això no farà que tots aquells llibres es tornin en braille.
  • 8:02 - 8:07
    Això no pasarà.
  • 8:07 - 8:09
    Realment vull viure en un món
  • 8:09 - 8:13
    on la discapacitat no es una excepció, sinò el normal.
  • 8:13 - 8:15
    Vull viure en un món on una noia de 15 anys
  • 8:15 - 8:17
    estirada al seu llit
  • 8:17 - 8:19
    mirant "Buffy the Vampire Slayer"
  • 8:19 - 8:22
    no sigui assenyalada per aconseguir res
  • 8:22 - 8:24
    perque únicament està estirada.
  • 8:24 - 8:25
    Vull viure en un món
  • 8:25 - 8:28
    on no tinguem tan poques expectatives
  • 8:28 - 8:30
    sobre la gent discapacitada,
  • 8:30 - 8:32
    a la qual ens feliciten pel fet de sortir del llit,
  • 8:32 - 8:35
    i recordar els nostres noms pel matí.
  • 8:35 - 8:38
    Vull viure en un món on valorem els mèrits reals
  • 8:38 - 8:40
    de la gent discapacitada.
  • 8:40 - 8:42
    I vull viure en un món
  • 8:42 - 8:45
    on un noi en al curs 11 a l'institut de Melbourne
  • 8:45 - 8:48
    no estigui sorprès
  • 8:48 - 8:51
    de que la seva professora va en cadira de rodes.
  • 8:51 - 8:54
    La discapacitat no et fa excepcional,
  • 8:54 - 8:57
    pero questionar-te el que penses que saps sobre discapacitat, ho fa.
  • 8:57 - 8:59
    Moltes gràcies.
  • 8:59 - 8:59
    (Aplaudiments)
Title:
No sóc la teva inspiració, moltes gràcies.
Speaker:
Stella Young
Description:

Stella Young es una dona que es dedica a la comedia i al periodisme, i ha de passar el dia sobre una cadira de rodes — un fet que, i a ella li agradaria deixar-ho molt clar, no la torna automàticament en una font d'inspiració per tota la humanitat. — En aquest entretingut discurs, Young carrega contra els hàbits o costums de la societat en convertir els discapacitats en "porno inspiracional".
more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
09:16

  • oscar chillon

    Materialitzar no sembla la paraula més correcte, he posat "tractar com objectes".
    L'article neture "lo" no existeix en català.
    Nois d'onze anys es refereix al curs 11.
    Altres petits detalls.

  • Alberto Belmonte Parra

    Sí, de fet vaig estar dubtant molt amb la paraula "materialitzar", queda molt millor així.
    Es veritat, lo de la clase de legislació, seria algo així com "Ciutadania" aquí, imagino, pero clar, no en tenim aquí a Catalunya. A més vaig entendre que era per l'edat d'11 anys, pero clar, allà es fa referència al "curs" i, per tant, deuen tenir més anys.

    Gràcies, tindrè en compte aquestes errades pel següent video !!

Catalan subtitles

Revisions

Our website uses cookies for analysis purposes.