Com les xarxes socials donen vida a les llengües minoritàries | Teresa Lynn |

Aquesta ponència forma part d'un esdeveniment TEDx que utilitza el format de conferència TED però va ser organitzat per una comunicat local.

Trobareu més informació a http://ted.com/tedx

Irlanda: una terra de mites i llegendes,

Aquí a Irlanda,
ens encanta explicar rondalles.

Llegendes com Els nens de Lir o
El salmó de la saviesa.

Aquí teniu una altra rondalla:
la llengua irlandesa està morta.

Aquest mateix mite ha anat
voltant pel món

en referència a moltes
llengües minoritàries.

I aquest mite en particular sobre
l'irlandès, o el gaèlic com es coneix,

va començar gairebé com un rumor,

amb frases del tipus "L'irlandès és una
llengua que s'està morint".

I s'hi van afegir una colla de babaus,

que creien que això
no era prou sensacionalista,

i ho van convertir en un relat
de misteri com cal.

I aquest és precisament el problema
amb els contes.

Tenen aquest element de llicència poètica.

Els pots afegir un personatge aquí o allà,
en pots liquidar algun si et ve de gust,

i el que passa és que la gent s'enganxa
a aquesta nova versió del conte,

li donen ales i la fan córrer rapidíssim.

I és per això que he rebut reaccions
molt estranyes d'arreu del món

quan explico que faig el meu doctorat

sobre la tecnologia
i la llengua irlandesa;

perquè això contradiu completament

les seves idees sobre l'irlandès,
llengua morta o en procés d'extinció.

Hi ha molta gent
que creu les velles creences

sobre què és la llengua irlandesa.

Contes que l'associen amb la gent gran
de l'oest d'Irlanda.

O que diuen que només el parla la gent
als Gaeltacht o activistes de la llengua.

I aquest és exactament
el mite de què parlo.

Així quan la gent mou el cap i diu:

"Tecnologies amb llengua irlandesa?

Però no era una llengua morta?"

Jo responc, "No, no ho és"

I els explico

com l'irlandès ha pujat
al tren de les xarxes socials.

Com hi ha parlants de l'irlandès en línia,

a plataformes com Facebook
o Twitter,

que s'ho passen bé i són creatius
amb la seva llengua.

Com hi han més d'un milió de tuits
en irlandès a hores d'ara.

Aquí teniu un mapa de calor

de l'activitat de la llengua irlandesa
al Twitter a Irlanda.

Ja podem negar que l'irlandès només
es trobi a l'oest d'Irlanda.

I què us sembla aquest mapa?

Són converses en irlandès
al Twitter a través dels continents.

I la mateixa història real es pot aplicar

a moltes llengües minoritàries
arreu del món.

I potser ara us esteu plantejant
unir-vos a aquestes converses,

però i si us fa por no escriure
prou bé la vostra llengua?

Deixareu que això us aturi?

Bé, no sembla que els qui piulen en
anglès s'aturin per aquesta raó.

Tampoc en francès,
o en cap altra llengua.

I això és el que tenen
les xarxes socials:

que són socials, i relaxades.

Les normes gramaticals i d'estil
són més laxes.

Es poden escurçar paraules,
escriure-les tal com sonen.

I això ho trobem força al Twitter
amb la limitació de 140 caràcters

que força els usuaris a ser creatius
i economitzar l'ús de la seva llengua.

I això em porta de nou a la meva recerca.

Com a lingüista computacional,

m'interessa mirar les llengües
des de més a prop,

amb l'ajut dels ordinadors.

Així que l'any passat, mentre estava
de visita com a Fullbright

a la universitat de St. Louis, als EEUU,

vaig treballar
amb el Professor Kevin Scannell,

i vam analitzar amb cura
les piulades en irlandès.

Volíem descobrir com s'utilitza
l'irlandès en línia.

I sabeu què vam fer?

Doncs vam agafar
eines de processament de llengües

dissenyades per ser utilitzades amb
estructures gramaticals correctes,

i les vam provar amb les piulades
en irlandès.

Volíem trobar els casos que farien fallar
aquestes eines.

Quines dificultats hi trobaríem?

Aquí podeu veure un exemple de
piulada en irlandès

que podria ser problemàtic per
aquesta tecnologia.

La piulada és d'un seguidor
de futbol gaèlic, i diu:

"an t-am seo an tseachtain seo chugainn,

beidh tú Ag partyáil
Le muintir Ráth Daingin!

Confio que no estigueu gaire espantats
#forçalavila."

(Riures)

I el que significa l'irlandès és:

"La setmana vinent, a aquesta hora,
estareu de farra amb els de Rathdangan."

I doncs, què passa aquí?

Bàsicament, la gent s'ho passa
molt bé amb la llengua,

estan sent creatius.

S'utilitzen xifres en comptes de
paraules o parts de paraules.

Es treuen comes,
el verb 'beidh' l'escriuen b-e-i

perquè si treus la 'dh'

això no afecta la pronunciació
d'aquesta paraula.

I s'inventa una nova paraula: 'partyáil'.

'áil' és la terminació verbal
dels noms en irlandès.

Si l'afegeixes a l'arrel d'una
paraula en anglès,

tens una nova forma verbal: partying.

I tenim, és clar,
el canvi de llengua

o el canvi de registre al final.

Però clar, això és només
l'exemple d'una piulada.

Però, de fet, vam analitzar
1.500 piulades en irlandès

per tenir una idea clara
de què passa realment.

I vam trobar que l'irlandès funciona
com qualsevol altra llengua en línia,

i com qualsevol altra llengua
sotmesa a aquest tipus d'anàlisi.

Està evolucionant.

L'ús en línia comporta l'aparició
de noves 'modes' lingüístiques.

És molt important insistir en el fet
que no parlem d'un nou irlandès.

Parlem d'una nova varietat escrita
de la llengua.

És una versió de la llengua
irlandesa més accessible

a un grup més ampli de parlants
i sobretot de nous aprenents.

I un informe recent mostra
que els mateixos patrons

es poden veure en llengües veïnes:

el gaèlic escocès, de l'Ulster, el manx,
el gal·lès, el còrnic i el jerseiès

on estudiants i parlants existents

fan pinya i es connecten en línia.

I si ho penseu, té molt de sentit.

Si ets un parlant
d'una llengua minoritària,

potser no tens ningú
a la família que la parla,

potser els teus amics no la parlen,

o potser vius a centenars,
o possiblement a milers de quilòmetres

de la comunitat lingüística més propera.

Com et connectes amb altres parlants?

Molt fàcil. Et connectes a la xarxa.

Trobes la plataforma social
que et faci el pes,

i comences a interactuar amb altres
parlants de la comunitat lingüística.

Sigueu creatius amb la vostra llengua,
passeu-vos-ho bé, estigueu-ne orgullosos.

Finalment, la pàgina web
indigenoustweets.com

que dóna estadístiques sobre llengües
minoritàries a Twitter, arreu del món.

Moltes de les llengües
d'aquesta pàgina

se solen considerar antiquades
o en perill d'extinció

quan en realitat, les dades
ens narren una història molt diferent.

Ens mostren una realitat
que es carrega els mites.

I així és com crec que

la tecnologia i les llengües
minoritàries poden anar de la ma.

Tinc la forta convicció que la tecnologia
pot ser un factor molt important

per la supervivència
de les llengües minoritàries,

i en alguns casos, una mena de renaixença.

I quina és doncs,
la moralitat d'aquest conte?

No us creieu cada rondalla que escolteu

perquè, de fet,
podria tractar-se d'una llegenda.

(Aplaudiments)