Hans Rosling i la rentadora màgica

Quin és el millor invent de la revolució industrial? Hans Rosling ens parla de la rentadora. Amb nous gràfics dissenyats per Gapminder, Rosling ens ensenya la màgia que sorgeix quan el creixement econòmic i l'electricitat transformen un avorrit dia de bugada en un dia intel·lectual de lectura.

Només tenia quatre anys

quan vaig veure la meva mare omplir una rentadora

per primera vegada en la seva vida.

Va ser un gran dia per a la meva mare.

Ella i el meu pare havien estalviat durant anys

per poder comprar aquesta rentadora.

I el dia que anaven a utilitzar-la,

van convidar fins i tot a la meva àvia

a veure la rentadora.

I la meva àvia estava més emocionada encara.

Durant la seva vida

sempre va haver d'escalfar l'aigua amb llenya,

i rentar la roba a mà

per a set fills.

I ara anava a presenciar

com l'electricitat feia aquest treball.

La meva mare va obrir la porta amb cura,

després va ficar la roba

a la rentadora,

així.

I llavors, quan va tancar la porta,

la meva àvia va dir: "No, no, no, no...

deixa'm a mi, deixa'm prémer el botó ".

I ella va pressionar el botó,

i va dir: "Oh, és fantàstic ...

Vull veure això. Dóna'm una cadira.

Dóna'm una cadira. Vull veure-ho".

I es va asseure davant de la rentadora,

i va observar tot el procés de rentat.

Estava embadalida.

Per a la meva àvia,

la rentadora era un miracle.

Avui, a Suècia i en altres països rics,

la gent utilitza

moltes màquines diferents.

Mirin, les llars estan plenes d'aparells.

Ni tan sols sé com es diuen tots.

I a més, quan volen viatjar,

utilitzen màquines voladores

que els porten a destinacions remotes.

I encara hi ha molta gent al món,

que escalfa l'aigua al foc,

i cuina el menjar al foc.

De vegades no tenen suficient menjar.

Viuen sota el llindar de la pobresa.

Hi ha dos mil milions de persones

que viuen amb menys de dos dòlars al dia.

I la gent rica d'aquí,

que sumen mil milions de persones,

viuen per sobre del que anomeno el llindar del cel,

perquè gasten més de 80 dòlars diaris

en consum.

Però aquests són només 1, 2, 3 mil milions de persones,

i òbviament hi ha 7 mil milions en el món,

així que ha d'haver-hi 1, 2, 3, 4 mil milions més,

que viuen entre el llindar de la pobresa i el del cel.

Ells tenen electricitat,

però la qüestió és, quants tenen rentadores?

He analitzat les dades de mercat,

i he trobat que, de fet,

la rentadora ha baixat del llindar del cel,

i que avui en dia hi ha mil milions de persones més

que viuen sobre el llindar del rentat.

(Riures)

I ells consumeixen més de 40 dòlars al dia.

Així que dos mil milions de persones tenen accés a rentadores.

I els cinc mil milions restants,

com renten la roba?

O, per ser més precisos,

com renten la roba la majoria de les dones del món?

Perquè segueix sent un treball dur per a les dones.

Elles renten així, a mà.

És un treball dur, cansat,

que han de fer durant hores cada setmana.

I a vegades també han de portar aigua des de lluny

per fer la bugada a casa.

O han de portar la roba lluny, fins a un corrent d'aigua.

Elles volen una rentadora.

No volen perdre tant de temps de les seves vides

fent aquest dur treball

tant poc productiu.

I el seu desig no és per res diferent

del que tenia la meva àvia.

Mirin aquí, fa dues generacions a Suècia

estaven agafant aigua del riu,

escalfant a llenya i rentant així.

De la mateixa manera, elles volen una rentadora.

Però quan ho proposo a estudiants ambientalistes,

em diuen: "No, tot el món no pot tenir cotxes i rentadores".

Com podem dir a aquestes dones

que mai tindran una rentadora?

Llavors pregunto als meus estudiants ...

els he preguntat, durant els darrers dos anys:

"Quants de vosaltres no utilitzeu el cotxe?"

I alguns aixequen la mà orgullosos

i diuen: "Jo no utilitzo el cotxe".

I després els faig una pregunta difícil:

"Quants de vosaltres

renteu a mà els vostres pantalons i els vostres llençols? "

I ningú va aixecar la mà.

Fins i tot els acèrrims en el moviment verd

utilitzen rentadores.

(Riures)

Així que, com és que això és una cosa que tothom fa servir

i que ningú deixarà de fer-ho?, què té d'especial?

Vaig fer una anàlisi sobre l'energia que es consumeix al món.

Aquí el tenen.

Aquí veuen els set mil milions de persones:

la gent de l'aire, la gent del rentat,

la gent de les bombetes i la gent del foc.

Una unitat d'aquestes

és una part de combustible fòssil:

petroli, carbó o gas.

Aquestes són l'electricitat i l'energia principals en el món.

Arreu del món es fan servir 12 unitats,

i els mil milions més rics fan servir sis d'elles.

La meitat de l'energia l'usa la setena part de la població mundial.

I aquests que tenen rentadores,

però no una casa plena d'altres aparells,

n'utilitzen dos.

Aquest grup fa servir-ne tres, una cada un.

I ells també tenen electricitat.

I ells ni tan sols n'usen una cada un.

Això suma les 12 unitats.

Però la principal preocupació

dels estudiants ambientalistes, i tenen raó,

és el futur.

Quines són les tendències? Si prolonguem les tendències,

sense cap anàlisi avançat fins el 2050,

hi ha dues coses que poden augmentar l'ús d'energia.

Primer, el creixement de la població.

Segon, el creixement econòmic.

El creixement demogràfic es produirà entre la gent més pobra d'aquí,

perquè tenen altes taxes de mortalitat infantil

i tenen molts nens per dona.

I així tindrem dos més,

però això no canviarà molt l'ús de l'energia.

El que passarà és el creixement econòmic.

El millor d'aquí a les economies emergents,

que jo anomeno el Nou Orient,

es que saltaran el llindar del cel.

Diran: "Wop!".

I començaran a fer servir tant com el Vell Occident.

I aquesta gent vol rentadores.

Us ho vaig dir: ells aniran allà.

I duplicaran la quantitat d'energia que utilitzen.

Esperem que la gent pobra comenci a utilitzar la llum elèctrica,

i que tinguin famílies de dos fills sense aturar el creixement demogràfic.

Però el consum total d'energia

augmentarà a 22 unitats.

I d'aquestes 22 unitats

els més rics encara faran servir la majoria.

Així que, què s'ha de fer?

Perquè el risc,

la gran probabilitat de canvi climàtic és real.

És real.

Per descomptat hauran de ser més eficients energèticament.

Han de canviar el seu comportament d'alguna manera.

També hauran de començar a produir energia verda,

molta més energia verda.

Però fins que tinguin el mateix consum d'energia per persona,

no haurien de dir als altres

què fer i què no.

(Aplaudiments)

Aquí podem obtenir energia verda per tot arreu.

És el que desitgem que passi.

És un veritable repte en el futur.

Però puc assegurar-vos que aquesta dona d'una favela de Rio

vol una rentadora.

Està molt contenta amb la seva ministra d'energia

que els va donar electricitat a tots,

està contenta per haver-la votat.

Ella es va convertir en Dilma Roussef,

la presidenta electa

d'una de les democràcies més grans del món.

Va passar de ministra d'energia a president.

Si hi ha democràcia,

la gent votarà per rentadores.

Les estimen.

I quina és la màgia de les rentadores?

La meva mare em va explicar aquesta màgia

el primer dia.

Em va dir: "Ara, Hans,

hem ficat la roba

i la rentadora farà la feina.

I nosaltres podem anar a la biblioteca ".

Perquè aquesta és la màgia:

un carrega la roba

i què surt de la rentadora?

De la rentadora surten llibres,

llibres per a nens.

I la meva mare va tenir temps de llegir per a mi.

A ella li encantava. Vaig tenir el "ABC".

Allà vaig començar la meva carrera de professor,

quan la meva mare va tenir temps de llegir per a mi.

I també va aconseguir llibres per a ella.

Se les va arreglar per estudiar anglès

i aprendre'l com a llengua estrangera.

I va llegir moltes novel·les,

moltes novel·les diferents.

Nosaltres realment estimàvem aquesta màquina.

I el que vam dir, la meva mare i jo, va ser:

"Gràcies, industrialització.

Gràcies fàbrica d'acer.

Gràcies estació d'energia.

I gràcies indústria química

per donar-nos temps per a llegir llibres ".

Moltes gràcies.

(Aplaudiments)