Com tocar un instrument millora el cervell - Anita Collins

Per veure la lliçó completa: http://ed.ted.com/lessons/how-playing-an-instrument-benefits-your-brain-anita-collins

Quan escoltem música, s'activen i impliquen vàries àrees del cervell. Però quan toquem un instrument, aquesta activitat esdevé tota una sessió de gimnàstica cerebral. Què passa? Anita Collins explica els focs d'artifici que esclaten al cervell dels músics quan toquen i examina alguns dels beneficis permanents d'aquest exercici mental.

Lliçó d'Anita Collins, animació de Sharon Colman Graham.

Sabeu que cada cop que els músics
agafen un instrument,

s'encenen focs d'artifici
a tot el seu cervell?

Per fora, poden semblar
tranquils i concentrats,

llegint la partitura i fent els moviments
precisos i practicats que calen.

Però dins del seu cervell,
hi ha una festa en marxa

Com ho sabem?

Bé, a les darreres dècades;

els neurocientífics han fet
avenços enormes

en la comprensió del funcionament
del cervell observant-lo en temps real

amb instruments com
la TEP o la IRM.

Quan la persona està connectada
a aquestes màquines

cada tasca que fa,
com llegir o resoldre problemes;

es correspon a una àrea del cervell
de la que en podem observar l'activitat.

Però quan els investigadors
van fer escoltar música als participants,

van veure focs d'artifici.

Múltiples àrees del cervell
s'encenien alhora,

a mesura que processaven el so,

separaven els elements,
com so i melodia, per a entendre'ls,

i els tornaven a unir
en una experiència musical global.

I el cervell fa tot això
en una fracció de segon

entre que comencem a escoltar la música
i comencem a picar amb el peu.

Però quan els científics van passar
d'observar el cervell

de qui escolta música
al dels músics,

els petits focs d'artifici del pati
van esdevenir un castell.

Resulta que mentre escoltar música
implica el cervell

en algunes activitats interessants,

tocar música és per al cervell
l'equivalent a tota una sessió de gimnàs.

Els neurocientífics van veure com
s'encenien moltes àrees del cervell,

processant alhora
diferent informació

en seqüències complexes, connectades i
sorprenentment ràpides.

Què té el fer música
que encén el cervell?

La recerca encara és molt recent,

però els neurocientífics
en tenen una idea prou bona.

Tocar un instrument

implica alhora gairebé
totes les àrees del cervell,

especialment els còrtex
visual, motor i auditiu.

Com tota activitat, la pràctica
disciplinada i estructurada de la música

reforça aquestes funcions cerebrals
i ens permet aplicar aquesta força

a altres activitats.

La diferència més evident
entre escoltar i fer música

és que la interpretació
requereix habilitats motrius

que es controlen
als dos hemisferis cerebrals.

I també combina
la precisió matemàtica i lingüística,

en les que s'implica més
l'hemisferi esquerre,

amb el contingut creatiu i innovador
propis de l'hemisferi dret.

Per això s'ha trobat que
la interpretació musical

augmenta el volum i l'activitat
del cos callós,

el pont que connecta
els dos hemisferis,

i permet que la informació passi
més ràpida i per rutes més diverses.

Això permet als músics
resoldre problemes

de manera més efectiva i creativa,
en entorns tant acadèmics com socials.

Com que fer música també implica
la comprensió i elaboració

del contingut i missatge emocional

els músics sovint tenen nivells més alts
de la funció executiva,

un tipus de tasques entrelligades

que inclou planificar, ser estratègic
i parar atenció als detalls,

i que requereix una anàlisi simultània
dels aspectes cognitius i emocionals.

Aquesta habilitat també afecta
com treballa la memòria.

I, de fet, la memòria dels músics
funciona millor,

creen, emmagatzemen i recuperen records
de manera més ràpida i eficient.

S'ha demostrat que fan servir
els seus cervells, altament connectats,

per adjuntar vàries etiquetes als records,

com etiquetes conceptuals,
emocionals,

auditives, i contextuals,

com un bon cercador d'internet.

Com sabem que aquests beneficis
són exclusius de la música,

i no també de l'esport o la pintura?

O podria ser que
qui es dedica a la música

ja fos més intel·ligent d'entrada?

Els neurocientífics
ja ho han investigat, però fins ara

han trobat que els aspectes
artístics i estètics

de l'estudi d'un instrument

difereixen de qualsevol altra activitat,
incloses les altres arts.

I molts estudis aleatoritzats de persones

que mostraven iguals nivells

de funció cognitiva
i processament neural al principi,

van trobar que els qui seguien un període
d'aprenentatge musical

milloraven més en
vàries àrees cerebrals que la resta.

Aquesta recerca recent sobre
els beneficis mentals de fer música

ha fet avançar la comprensió
del funcionament mental,

tot revelant els ritmes interns
i la complexa harmonia

que formen la meravellosa
orquestra del nostre cervell.