El que sabem i el que no sobre el coronavirus

Què passa si et contagies de coronavirus? Qui té un major risc? Com et pots protegir? L'expert en sanitat pública David Heymann, que va dirigir la resposta global pel SARS el 2003, comparteix els últims descobriments sobre el COVID-19 i allò que ens depararà el futur.

[A dia 27 de febrer de 2020,]

[s'han confirmat almenys 82.000 casos
de coronavirus a tot el món]

[i 2.810 morts.]

[TED ha invitat el Dr. David Heyman per
informar dels últims descobriments.]

[Què passa si t'infectes de coronavirus?]

Es tracta d'una malaltia lleu,
com un refredat comú,

en la majoria de persones.

Però hi ha gent contagiada que
pot tenir una malaltia més greu,

com els treballadors sanitaris.

En ells el contagi és molt perillós,

ja que l'atac és major
que en la resta de persones

i, a la vegada, no tenen immunitat.

Així que, és probable
que la població general

tingui una reacció molt més lleu
al virus si s'infecta

de la que tindria un treballador sanitari,

ja que aquests poden patir
infeccions més greus.

Així que, amb sort, el vostre contagi
no seria tan greu.

Això vol dir que la gent gran
i aquells amb comorbiditats

són els que verdaderament
ens hem d'assegurar

que rebin assistència sanitària.

[Qui són les persones que
haurien d'estar més preocupades?]

Doncs, serien les persones

que, en primer lloc,
viuen en països en vies de desenvolupament

i que no tenen accés
a un bon servei mèdic,

i que és probable que ni tan sols
tinguin accés a un hospital

si hi hagués una epidèmia al seu país.

Aquestes persones tindrien un alt risc,

especialment la gent gran.

La gent gran de totes les poblacions
està en risc.

però en especial aquells que
no tenen accés a oxigen.

En països industrialitzats,
és la gent més gran,

qui pateix comorbiditats,
qui té diabetis

i altres malalties,
són ells qui estan en risc.

La població general no sembla
estar en gaire perill.

[Quines malalties preexistents fan
que la gent tingui un major risc?]

En primer lloc,

una malaltia pulmonar
com a comorbiditat.

En general, la gent gran
és qui té un major risc,

en especial aquells
que superen els 70 anys,

perquè els seus sistemes immunològics
no són tan eficaços

com ho haurien estat abans

i, per tant,
són més susceptibles a patir una infecció.

A més, en alguns casos a la Xina,

s'ha donat una coinfecció amb la grip

i, a la vegada, hi ha hagut
algunes superinfeccions bacterianes

en les pneumònies
que s'estant donant.

[On podem trobar informació actualitzada?]

El Centre per al Control i Prevenció
de Malalties d'Atlanta està al dia

i ofereix actualitzacions amb regularitat
al seu web.

Així com l'Organització Mundial
de la Salut a Ginebra,

que coordina moltes de les activitats

que tenen lloc
internacionament,

que també té un web
amb actualitzacions diàries.

És responsabilitat nostra com individus
rebre aquesta informació

per poder entendre-ho

i assegurar-nos de que
podem contribuir a la nostra manera

en la prevenció d'una expansió major.

[Vostè va dirigir la resposta global
de l'èpidemia de SARS del 2003]

[En què si assembla l'actual?]

El problema és igual
en totes les noves infeccions.

I és que afecta als humans que mai abans
no han estat en contacte amb el virus.

No tenen cap anticòs
que els protegeixi

i no és clar si el seu sistema immunològic

pot suportar el virus o no.

Aquest és un virus que normalment es troba
en ratpenats o altres animals,

i de cop ha afectat als humans.

I els humans simplement no tenim cap
experiència amb aquest virus.

Però, a poc a poc,
començem a aprendre'n moltes coses,

igual que va passar amb el SARS.

I és cert que hi ha un nombre
més gran de morts

dels que hi va haver amb el SARS.

Però quan ho compares amb el nombre
de persones contagiades,

n'hi ha moltíssimes més de les que
va causar el SARS.

La proporció de mortalitat,

és a dir, la proproció de morts
en comparació al nombre de casos

en el cas del SARS era un 10%.

Amb el coronavirus, COVID-19,

és del 2% o fins i tot menys.

Així que és un virus molt menys agressiu,

però segueix sent un virus
que causa morts,

i això és el que no volem
que passi en les poblacions.

[Hem actuat bé en els controls
de fronteres, com els aeroports?]

És prou clar que els aeroports o qualsevol
altre control en frontera terrestre

no poden evitar que una enfermetat passi.

Les persones en període d'incubació

poden creuar la frontera,
poden entrar als països,

i llavors contagiar els altres
quan cauen malalts.

Per tant, no és cap mesura de prevenció
que a les fronteres

es prengui la temperatura per evitar
que les infeccions entrin en un país.

Les fronteres són importants perquè
es pot oferir a la gent que arriba

d'àrees que potser estàn en risc
de poder haver tingut la infecció,

se'ls pot oferir informació,

ja sigui de manera escrita
o verbalment,

sobre els símptomes i senyals
d'aquest virus,

i també sobre el que haurien de fer
en el cas que creguin que s'han contagiat.

[Quan es preveu que hi hagi una vacuna?]

Ara mateix està en desenvolupament,

hi ha molta recerca al darrere.

Aquesta recerca primer necessita
que s'elabori la vacuna,

i després que s'estudïi la seva seguretat
i efectivitat en animals,

als quals se'ls injecta el virus
després de vacunar-los,

un cop fet això, s'estudiarà en humans.

Els estudis en animals
encara no han començat,

però ho faran per algunes vacunes.

I es preveu que cap a finals d'aquest any,

o a principis del vinent,

podria haver-hi algunes vacunes candidates

a ser elegides per obtenir
la llicència d'agències reguladores.

Així que almenys es tardarà un any
a tenir una vacuna disponible

per ser utilitzada en diverses poblacions.

[Quines preguntes sobre l'epidèmia
encara no han estat resoltes?]

Bé, sabem com es transmet,

però no sabem amb quina facilitat
es transmet entre humans,

en comunitats o en espais oberts.

Per exemple, sabem que en un espai tancat,

com seria un creuer,
s'estén molt fàcilment.

Necessitem entendre millor

com s'estendria un cop arriba
a àrees més obertes

on la gent està exposada
a altra gent que podria estar infectada.

[Com podríem millorar la resposta global?]

Un gran problema actual
és que veiem les epidèmies

en països en vies de desenvolupament

com una cosa que hem d'anar a aturar.

Quan hi ha una epidèmia d'Ebola,

pensem: "què podem fer
per aturar aquesta epidèmia en el país?"

No pensem: "com podem ajudar aquest país

a enfortir la seva capacitat de detecció
i resposta davant infeccions?"

No hem invertit el suficient

en ajudar altres països a desenvolupar
un sistema sòlid de salut pública.

El que hem fet ha estat invertir
globalment en molts mecanismes

que poden ajudar a altres països

a moure's i anar a aturar epidèmies.

Però el que volem és
veure un món on cada país

pugui aturar les seves propies epidèmies.

[Hi haurà més epidèmies emergents
d'altres malalties en un futur?]

Som més de set mil milions de persones.

I com més persones hi ha al món,

més menjar es necessita,

hi ha una demanda d'una sèrie de coses,

i més junts vivim.

De fet, som un món urbà,
on la gent viu en àrees urbanes.

A la vegada, criem més animals,

i aquests animals serveixen, a més,
com aliment pels humans.

Així que el que trobem

és que la zona d'interacció entre tots dos
és cada cop més i més propera.

I aquesta criança massiva d'animals

i l'increment massiu
de poblacions humanes

que viuen juntes al mateix planeta

és un caldo de cultiu on
hi poden haver epidèmies, i on n'hi han.

Amb el temps, hi haurà
més i més epidèmies.

Avui en dia, una epidèmia emergent
és només un avís

d'allò que passarà en un futur.

Ens hem d'assegurar de que
hi hagi un conjunt especialitzat al món

que treballi conjuntament per assegurar-se
de que entenem aquestes epidèmies

i que proporcioni ràpidament

la informació necessària
per controlar-les.

[Ja ha passat el pitjor?]

No ho puc predir amb precisió.

L'únic que puc dir
és que tothom ha d'estar preparat

pel pitjor dels casos.

I a la vegada,
hem d'aprendre com podem protegir-nos

i com podem protegir als altres,
si ens arriba a afectar aquesta epidèmia.

[Per més informació: Centres pel
Control i Prevenció de Malalties

Organització Mundial de la Salut]