-
Voldria començar la meva actuació dient
que el 90 per cent de tot són ximpleries.
-
(Rialles)
-
S'anomena la llei de Sturgeon,
i això significa
-
que la majoria de les coses
sempre són dolentes.
-
Aquí tinc una girafa.
-
Llançaré la girafa cap enrere
-
i la persona que l'agafi
m'ajudarà en el pas següent.
-
Senyor, vostè ha agafat la girafa.
-
Tinc una carta a la mà.
-
Anomeni sense embuts una carta
de la baralla.
-
Persona del públic: El 10 de cors.
-
Helder Guimarães: El 10 de cors.
-
Podia escollir qualsevol carta
de la baralla,
-
però vostè ha dit el 10 de cors.
-
El 90 per cent de tot són ximpleries,
-
de manera que això serveix per demostrar
que Sturgeon tenia raó.
-
(Rialles)
-
(Aplaudiments)
-
(Rialles)
-
Senyor, aquest no és el seu espectacle.
-
(Rialles)
-
Guardi la girafa un moment, d'acord?
-
Mare de Déu.
-
(Rialles)
-
Quins penques.
-
Doncs bé, la veritat és,
-
per què la majoria de les coses
són dolentes?
-
La meva resposta és:
Crec que parem de pensar massa aviat.
-
Us donaré un petit exemple,
però molt clar,
-
una cosa que la gent feia
al segle passat --
-
no aquest segle, l'anterior.
-
Consistia en agafar un tros de paper
-
y doblegar-lo cap endins
utilitzant només la mà més dèbil,
-
en el meu cas, la mà esquerra.
-
Quedaria d'aquesta manera.
-
Per com heu reaccionat
puc veure la vostra manca d'interès.
-
(Rialles)
-
Però no passa res, ho entenc.
-
Parem de pensar massa aviat.
-
Però si hi pensem una mica més,
-
per exemple, un clip.
-
Un clip converteix això
en quelcom una mica més interessant.
-
No només això, si enlloc d'utilitzar
la mà amb el dits,
-
utilitzo la mà tancada en un puny,
-
encara és una mica més interessant.
-
No s'acaba aquí, m'imposaré
un temps límit d'un segon
-
i quedarà d'aquesta manera.
-
Aleshores -- no, no, no.
-
Sturgeon podria tenir raó.
-
Però no sempre hauria de tenir-la.
-
Les coses sempre poden canviar.
-
Senyor, quina era la carta?
-
El 10 de cors?
-
Això ens demostra que les coses
sempre poden canviar --
-
el 10 de cors.
-
(Aplaudiments)
-
Els secrets són importants.
-
Els secrets són valuosos.
-
Aquest és el millor secret
que mai he viscut.
-
Comença amb una baralla de cartes
sobre la taula,
-
un senyor gran i una afirmació.
-
"No tocaré la baralla fins el final."
-
Tant se val qui era el senyor,
-
Tot el que compta es aquella frase
ressonant al meu cap:
-
"No tocaré la baralla fins el final."
-
Durant tot aquell temps,
-
ell portava una llibreta petita
-
que a vegades obria,
en fullejava les pàgines.
-
i mirava alguna cosa.
-
Però jo no parava gaire atenció
a la llibreta
-
perquè estava capficat amb la baralla
i l'afirmació que havia fet abans:
-
"No tocaré la baralla fins el final."
-
Senyor, vostè té la girafa.
-
Vinga, llanci-la en qualsevol direcció
-
de manera que trobi algú
de casualitat.
-
Perfecte. Senyor, vostè farà de mi
en aquesta història.
-
El senyor gran es va dirigir a mi
i em va dir:
-
"Pots agafar una carta vermella
o una negra."
-
La meva resposta va ser...
-
Persona del públic2: La carta negra.
-
HG: Exacte!
-
Era la carta negra.
-
Va dir: "Podria ser un trèvol o una pica",
-
i la meva resposta va ser...
-
Persona del públic 2: Una pica.
-
HG: Exacte! Era una pica.
-
Ell va dir:
"Podria ser una pica alta o una baixa."
-
La meva resposta va ser...
-
Persona del públic 2: Una pica alta.
-
HG: Exacte! Va ser una pica alta.
-
Com que és una pica alta,
podria ser un 9, un 10,
-
una J, un rei, una reina
o un as de piques.
-
La meva resposta va ser...
-
Persona del públic 2: El rei.
-
HG: EL rei de piques, exacte!
-
Ara, senyor, siguem justos.
-
Vostè ha escollit el negre, una pica,
-
ha escollit una pica alta,
quina exactament, perdoni?
-
Persona del públic 2: El rei.
HG: El rei de piques.
-
Li ha semblat que jo hagi influenciat
les seves decisions?
-
Persona 2: No,
només he sentit la seva energia.
-
HG: Ha estat una decisió lliure, oi?
-
Si no és el cas comencem
un altre cop
-
Ha estat del tot just?
Públic 2: Totalment.
-
HG: El senyor gran es va dirigir a mi
i em va fer una pregunta més:
-
un número entre l'1 i el 52.
-
El primer número que vaig pensar
va ser el...
-
Persona del públic 2: El 17.
-
HG: Exacte! Va ser el 17.
-
El senyor gran només va dir
una cosa més:
-
"Aquest és el final."
-
Sabia exactament què significava.
-
Sabia que tocaria la baralla.
-
Tot el que veureu a continuació
és exactament com va passar.
-
Va treure la baralla fora de la capsa.
-
Res dins la capsa.
-
Va comptar: "Un, dos, tres, quatre, cinc,
sis, set, vuit, nou, deu."
-
La tensió anava augmentant.
-
(Rialles)
-
"... 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17."
-
I al 17, enlloc d'un rei de piques,
-
quelcom va aparèixer
al mig de la baralla.
-
Més tard vaig descobrir
que es tractava d'un secret.
-
El senyor gran es va posar de peu i marxà.
-
No el vaig veure mai més.
-
Però es va deixar aquesta llibreta
-
que havia estat aquí des del começament.
-
Quan la vaig agafar,
-
aquell era el millor secret
que mai havia viscut.
-
Els secrets que guardem ens defineixen,
-
com també els que compartim.
-
Aquesta va ser la seva manera
de compartir un secret amb mi.
-
(Aplaudiments)
-
Quina bogeria! Ara bé,
-
(Rialles)
-
Crec que coses extraordinàries
passen tota l'estona.
-
De veritat ho penso.
-
I la raó per la qual no les veiem
més sovint,
-
és perquè no ens predisposem
-
a cercar aquestes coses extraordinàries.
-
Però què passaria si decidíssim buscar
aquestes coses extraordinàries,
-
aquestes petites coincidències de la vida
que són meravelloses de veritat?
-
Vostè té la girafa,
-
endavant, llanci-la en qualsevol direcció
perquè trobi algú més de casualitat.
-
Senyor, ara li preguntaré,
-
té un bitllet d'un dòlar
dels Estats Units?
-
Persona del públic 3: Crec que sí.
-
HG: Si? Ho veieu, una coincidència!
-
(Rialles)
-
Assegurem-nos-en que el té.
-
El té?
-
Persona del públic 3: Sí.
-
HG: Sí! Perfecte.
-
Ara vull que faci exactament el mateix
que jo estic a punt de fer.
-
Tinc un bitllet d'un dólar
per explicar-ho.
-
Vull que agafi el dòlar
-
i que doblegui la part del Washington
cap endins, així.
-
Li ha de quedar com una mena
de quadrat gran, d'acord?
-
Ara vull que agafi el bitllet
i al doblegui així, de forma allargada,
-
perquè es converteixi en un rectangle.
-
Una altra vegada --
doblegui'l bé, premi'l --
-
i quan el tingui, si us plau,
-
doblegui el bitllet una vegada més
en un quadrat petit com aquest
-
i avisi'm quan ho hagi fet.
-
El té? Perfecte.
-
Ara m'aproparé i, abans de començar,
-
em vull assegurar que fem això
en condicions molt serioses.
-
Primer de tot, veiem si tenim
un retolador i un clip.
-
Primer, agafi el retolador
i signi el bitllet.
-
Aquesta n'és la raó:
-
Després faré moltes coses
dalt de l'escenari
-
i no vull que pensin
-
"Oh, el Helder em va distraure"
-
"Algú va pujar a l'escenari
i va canviar el bitllet"
-
Vull deixar clar que és el mateix bitllet.
-
Però això no és tot.
-
Vull que agafi el clip
i el col·loqui al voltant del bitllet.
-
Per tant, si fins i tot algú puja
a l'escenari i canvia el bitllet
-
jo no tindré temps suficient
d'obrir i tancar el bitllet
-
i mirar el que no he de mirar.
-
És just?
-
Ja pot tornar-me el retolador.
-
D'aquesta manera,
molt clarament,
-
vull que sigui visible el lloc
on deixem el bitllet
-
des del començament d'aquest esdeveniment
-
i assegurar-me que tothom ho veurà.
-
De fet, posarem a un càmera a l'escenari.
-
Així, perfecte, que tothom ho pugui veure.
-
Aquesta és la seva firma? Sí? Perfecte.
-
També farem servir la baralla i una copa.
-
Nosaltres ens disposarem a buscar
una coincidència extraordinària.
-
Em permet? Pot ajudar-me amb això?
-
Endavant, agafi unes cartes i barregi.
-
Si us plau, pot agafar
unes cartes i barrejar?
-
Pot agafar unes cartes i barrejar.
-
Agafi unes cartes i barregi.
-
Poden barrejar cartes
de moltes maneres diferents.
-
Poden barrejar cartes així,
de forma més desordenada,
-
una cosa així.
-
Poden barrejar cartes
a la manera Americana.
-
Com a portuguès, crec
que no tinc dret a dir-vos com fer-ho.
-
Però allò important ve després
de barrejar les cartes,
-
recordeu sempre que cal
tallar i ajuntar les cartes.
-
Podria fer-ho per mi?
-
Talli i ajunti.
-
Quan ho tingui, enlairi les cartes.
-
Vostè també, talli i ajunti
i enlairi les cartes.
-
Cap amunt, cap amunt.
-
Una baralla de cartes barrejada i tallada
per 1, 2, 3, 4 i 5 persones.
-
Ara, amb molta cura, reuniré
totes les cartes de la baralla.
-
Així de senzill.
-
Buscaré una coincidència
davant de tothom.
-
Ho intentaré.
-
Tinc unes quantes cartes que, potser,
-
potser no valen res.
-
Però potser no hi parem atenció suficient.
-
Perquè potser, potser valen molt.
-
Abans de començar,
senyor, vostè em va donar un dòlar.
-
És la seva firma?
-
Persona del públic 3: Sí que ho és.
-
HG: Vull que vegi amb molta claredat
-
que em disposo a obrir el seu bitllet
-
per revelar un petit secret
que hem creat.
-
El secret d'aquest dòlar
és el número de sèrie.
-
Senyora, que pot agafar el dòlar?
-
En el número de sèrie hi ha una lletra.
-
Quin és el primer número
després de la lletra?
-
Persona del públic 4: El set.
-
HG: El set.
-
El set.
-
Però potser només es tracta
d'una coincidència.
-
Quin és el segon número?
Persona del públic 4: El nou.
-
Després del set tenim el nou.
-
I després del nou?
-
Persona del públic 4: El dos.
-
HG: El dos. Després del dos?
-
Persona del públic 4: El tres.
-
HG: El tres, i després?
-
Persona del públic 4: El tres.
HG: El tres.
-
Persona del públic 4: El set.
HG: El set.
-
Persona del públic 4: El quatre.
HG: El quatre.
-
Persona del públic 4: El dos.
HG: El dos, i?
-
Persona del públic 4: La Q.
-
HG: La Q? Vol dir la reina?
-
(Aplaudiments)
-
La reina de piques!
-
Totes les cartes per ordre,
només per vostès.
-
Aquest ha estat el meu espectacle.
-
Moltes gràcies i que passin
una bona nit.
-
(Aplaudiments)
Laura Palma Montañez
I'm done with tha catalan subtitles but when I hit on the "yes, start syncing" button nothing happens.