-
El que faré en aquest vídeo
-
és pensar en els orígens de l'Àlgebra
-
els orígens de l'àlgebra
-
i la paraula
-
especialment en l'associació d'idees
-
com avui en dia l'àlgebra es representa.
-
Ve d'aquest llibre
-
de fet aquesta es una pàgina del llibre
-
La traducció del títol d'aquest llibre al anglés es,
-
"The Compendious book on Calculation by Completion and Balancing".
-
I el va escriure un matemàtic Persa
-
que vivia a Baghdad.
-
Crec que va ser al segle 8 o 9
-
Sobre l'any 820 D.C
-
quan ell va escriure aquest llibre.
-
D.C
-
Algèbra es una paraula àrab
-
i aquest es el nom actual que ells l'hi van posar
-
ja que es un títol àrab
-
"Algèbra vol dir restauració o finalització"
-
restauració ... restauració o finalització ... finalització
-
I ell va associar-ho a aquest llibre una operació específica
-
agafant alguna cosa d'una part d'una equació
-
cap un altre part de l'equació.
-
Però aquí podem veure el títol del llibre, i, jo no sé àrab
-
però si que conec alguns idiomes que sembla que han agafat una mica de l'àrab
-
o potser va ser al revés.
-
Això és "Al Kitab"
-
Sé que n'hi ha prou amb Urdu o Hindi per entendre una bona pel·lícula índia
-
Però Al Kitab 'Kitab' significa 'llibre'
-
Doncs aquesta part és llibre
-
Al-Muhktasar crec que vol dir 'comprensiu'
-
perquè no sé la paraula per' comprensiu' i això sembla així.
-
Fi Hisab, 'Hisab' vol dir 'càlcul' en Hindi o Urdu, així que això és càlcul.
-
Al-Gabr és l'arrel
-
Aquesta es la famosa 'Àlgebra', aquí amb
-
el significat de 'completar'
-
per el que podem agafarla com a 'complecció'
-
i Wa...Al-Muqabala
-
que això vol dir 'equilibri'
-
finalització i equilibri
-
Llavors si ho volem traduir
-
i sé que aquest video no es un video de traducció al árab
-
però el libre
-
Suposo que això significa "compedre el càlcul per complet i equilibrat"
-
és la traducció aproximada.
-
Però aquesta és la font de la paraula "àlgebra".
-
I aquest és un llibre molt molt important.
-
No només perquè era el primer ús de la paraula Àlgebra
-
Però moltes persones van veure aquest llibre com a primera vegada
-
que l'àlgebra prenia moltes de les seves idees modernes,
-
idees d'equilibrar una equació,
-
el problema abstracte en si mateix,
-
no intentar fer problemes puntuals aquí i allà.
-
Però Al-Khwārizmī no era la primera persona.
-
I només per tenir una idea d'on està succeint tot això,
-
de manera que estava sortint a Bagdad.
-
Així que això és així i aquesta part del món apareix
-
molt a la història de l'àlgebra.
-
Però estava sortint allà mateix al voltant del segle VIII o IX.
-
Així que permeti'm dibuixar una petita línia de temps aquí,
-
només per poder apreciar-ho tot.
-
Així que això és ... el eix cronològic.
-
I si ets o no religiós,
-
la majoria de les nostres dates modernes depenen del naixement de Jesús.
-
Així que ho posaré, així que està aquí.
-
Potser posarem una creu allà
-
per indicar que, quan volem ser no religiosos,
-
diem "era comuna" abans de l'era comuna ";
-
quan volem ser religiosos,
-
diem D.C.
-
que significa "l'any del nostre senyor".
-
Anno ... No sé el llatí ... "Anno Domini", crec
-
"L'any del nostre senyor"
-
I quan vulguem ... en el context religiós,
-
en lloc de dir 'abans de l'era comuna',
-
diem "Abans de Crist", A.C.
-
Però de qualsevol manera, de qualsevol manera, així que això és 1000
-
en l'era comuna.
-
Això és 2000 en l'era comuna.
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
