-
Un dia quan s'acabava el 1914
-
va començar l'expedició Trans-Antàrtica
-
sense poder imaginar els problemes que tindrien
-
Aquest dia va començar un malson de dos anys
-
però també un seguit d'heroïcitats increïbles.
-
E.Shackleton, líder carismàtic, i 27 homes més
-
van emprendre un viatge que els posaria a prova.
-
Es tracta d'una de les històries de supervivència
-
del s.XX: el viatge de l'Endurance.
-
Som al desembre de 1914. L'Endurance navega fàcilment a través
-
del gel del nord de l'Antàrtida.
-
Shackleton és un anglo-irlandès amb molta ambició.
-
Té 40 anys i una fama ben guanyada de saber
-
com sortir de les situacions més dures.
-
L'expedició Britànica té la intenció de navegar pel mar de Weddell a l'Antàrtida
-
en un intent de ser els primers en travessar el continent gelat.
-
Ernest Shackleton, famós explorador, havia rivalitzat amb Sir Robert Scott
-
en la cursa per ser els primers d'arribar al Pol Sud.
-
La relació del meu pare amb Scott és difícil de descriure, a veure,
-
en un sentit el meu pare va ser un aventurer que va topar
-
amb la manera de fer d'Scott i va decidir tirar endavant la seva pròpia expedició.
-
El 1907 Shackleton ja havia intentat -sense èxit- arribar al Pol
-
Amb ell hi anava Frank Wild, el qual després s'uniria a la tripulació de l'Endurance.
-
El 1912 Scott s'avança a Shackleton i aconsegueix arribar al Pol Sud.
-
Shackleton va decidir que tot i l'arribada al Pol Sud,
-
l'Antàrtida encara era immensament desconeguda.
-
Sempre he tingut la impressió, després de llegir sobre Shackleton i les seves expedicions,
-
que fins l'últim moment no se sabia si es podrien dur a terme.
-
Aconseguir els diners era dificilíssim i només gràcies a l'energia que hi posava
-
i al seu entusiasme, acabava fent-les. Res comparat
-
a les expedicions polars Noruegues.
-
Encara que semblessin caòtiques, Shackleton se les prenia amb molta seriositat.
-
La vida a l'Endurance era una barreja de disciplina,rutina
-
i bons moments.
-
Duien més de 50 gossos, dos equips de trineus per fer la travessa.
-
Aquest és Frank Wild, el segon en comandament
-
Shackleton té una gran confiança en ell
-
Va dependre molt de'n Frank, un home especial, però
-
a la seva manera, un gran home.
-
Frank Wild i ell no havien d'acabar mai les frases
-
amb una mirada ja en tenien prou per saber el què.
-
Aquell estiu funest
-
la temperatura a l'Antàrtida era molt freda.
-
El diari de bord marca l'empitjorament climatològic i no progressen.
-
Els barren el pas els packs de gel
-
cada cop més grans.
-
El 20 de gener del 1915, l'Endurance queda atrapat
-
el diari del fuster del vaixell, McNeish diu:
-
24 de gener: encara lligats i sense senyal de cap obertura. La pressió és important
-
i si no sortim aviat
-
no tindrem cap opció de poder sortir d'aquí.
-
Tot i la situació agobiant del moment, els homes tenen posada tota la seva fe en l'home que anomenen
-
"Boss"
-
"Com a líder científic, doneu-me Scott,
-
Per un viatge del tot eficient, Amundsen.
-
Però en una situació desesperada, de la qual sembli que no hi ha cap sortida,
-
agenolla't i prega
-
per Shackleton."
-
Després de més d'un mes de viatge
-
Shackleton decideix que intentarà bellugar manualment les 300 tones de l'Endurance
-
cap a aigües obertes
-
Durant gairebñe dos dies la tripulació treballa virtualment sense cap mena de descans.
-
Cansats de batallar amb el gel
-
quan sembla que els homes no podran aguantar més,
-
Shackleton els demana que empenyin el vaixell
-
cap enrere, en un intent de fer que el vaixell embesteixi el gel i trobi una ruta a través seu.
-
La capa de gel tenia més de 5 metres d'espessor.
-
Ell sol a coberta,
-
el vaixell solca encara no 400 metres
-
d'aigua oberta
-
però no pot anar més lluny.
-
El 24 de febrer del 1915
-
Shackleton es dóna en el seu intent d'alliberar el vaixell
-
i l'Endurance es converteix en estació d'hivern
-
damunt el pack de gel, seguint els capricis dels corrents,
-
que se l'emportaran a vagar per qualsevol lloc.
-
La majoria van acceptar bé la nova situació.
-
Encara esperaven poder completar la missió.
-
Els homes s'animaven jugant a futbol damunt el pack congelat
-
Esperaven que el gel s'obrís.
-
A bord, Shackleton manté la ferma creença
-
de com és d'important una rutina estricta.
-
Hi ha qui es queixa de les feines
-
però l'autoritat del Boss rarament és qüestionada.
-
La bodega del vaixell és anomenada el Ritz
-
i la vida continua amb un confort relatiu.
-
Les festes de disfresses són molt populars. Shackleton guanya el premi al pitjor cantant
-
però més d'un li fa la competència.
-
El veritable enemic és el tedi, i se'l tracta amb mesures dràstiques.
-
A tots ens van tallar els cabells i després ens vam fer una fotografia al Ritz
-
Semblàvem una colla de convictes però tot i amb això
-
encara esperàvem tornar a la civilització algun dia.
-
Els últims cadells també són una diversió
-
fins i tot per mariners durs i fets com en Tom Cream
-
Frank Wild és carinyós amb Sampson, el més gran dels animals
-
Els gossos , incontrolables, es van convertint més i més en mascotes
-
La despreocupació s'acaba de cop una tarda d'abril
-
milions de tones de gel
-
empenyen contra l'Endurance
-
Shackleton recorda aquella nit de mal auguri.
-
Durant la nit del dia 3
-
sentíem el gel movent-se com una roda a tocar
-
i al matí vam veure blocs de gel sortint per diferents llocs
-
Aquest va ser el primer moment de perill, el que després es convertiria en amenaça.
-
Vaig ordenar que les acumulacions de neu al voltant de l'Endurance
-
s'havien de treure a palades
-
L'esforç enorme per alleugir la pressió damunt el vaixell és inútil
-
Fins i tot amb la mida que té, l'Endurance queda en mans
-
de forces molt més grans, que mai hauria pogut vèncer.
-
14 de juliol del 1915
-
Tots els homes a punt
-
Ahir a la nit vam sentir uns sorolls
-
al casc del vaixell, com si un gran tros de gel passés per sota
-
El Boss pensa que es tracta d'una balena, però no penso el mateix
-
Shackleton ordena una vigilància especial
-
La nit és estressant i ens deixa baldats.
-
Al matí la presiió encara és pitjor
-
El gel ens té assediats durant setmanes
-
el vent se les heu amb l'arboradura
-
i no puc deixar de pensar
-
que el so que en sortia era com la mena de so
-
que faria un ésser humà en saber que aviat seria assassinat.
-
Shackleton va dir
-
T'ho miris com t'ho miris, és una qüestió de temps
-
el que el gel agafa, el gel es queda
-
La força implacable de la pressió espatlla el timó del vaixell
-
Wild i Shackleton han encallat. atrapats
-
més de set mesos al pack de gel
-
Són ara a 1932 km de la civilització
-
la tripulació no té mitjans de comunicació i cap esperança d'ajut exterior.
-
Només tenen l'E. Shackleton. 18 d'octubre del 1915, l'Endurance ha quedat atrapat
-
durant nou mesos
-
una onada de presiió fa que el vaixell s'inclini més de 30 graus
-
en una qüestió de segons
-
Inclinat i tort, comença a entrar aigua de manera perillosa
-
Tots els homes treballen sense parar durant una nit interminable
-
Treuen aigua i reparen els danys. fins i tot s'utilitzen mantes per intentar evitar
-
l'entrada d'aigua.
-
a les cinc del 27 d'octubre Shackleton dóna l'ordre d'abandonar el vaixell
-
ok
-
L'atac del gel va tenir el seu clímax a les 4, després
-
d'uns mesos llarguíssims de gran angoixa
-
La fi de l'Endurance feta realitat
-
Shackñleton només diu que les reserves del vaixell s'han perdut, i que per tant hauran de tornar a casa.
-
Però en el seu diari escriu: Prego a déu perquè pugui fer que tots aquests homes
-
arribin a terres civilitzades.
-
El Boss es troba davant la prova més difñicil de la seva vida
-
Shackleton diu a la tripulació que es dirigiran cap a l'avituallament més proper
-
que van deixar anys enrere a Paulet Island,
-
a uns 557 km de distància.
-
En uns quants dies l'Endurance perd la seva última batalla.
-
Els homes intenten avançar, però el lloc és del tot impracticable
-
Allà on van, els blocs de gel els barren el pas.
-
Jo diria que si algú hagués pogut fer una aposta amb ells
-
probablement seria de 10, o de 20 contra 1 a que no tornarien en vida
-
Allà estaven, al bell mig del mar de Weddell,
-
damunt una placa de gel, a molts km de terra
-
Es fa molt difícil contemplar quines possibilitats tenien de tornar vius.
-
Jo m'atreviria a dir que no n'hi havia cap
-
Durant els propers sis mesos la tripulació viurà damunt una placa de gel a la deriva
-
Al començament la moral és alta
-
Les esperances de Shackleton se sustenten en tres bots petits amb els quals pretén navegar
-
quan els gel s'obri. Però si el mar de Weddell ja havia fet miques l'Endurance,
-
què faria ara amb aquestes barques petites? Entretant, van a la deriva, damunt el pack.
-
--
-
Es movien, sí, es movien damunt la placa de gel, i suposo
-
que Shackleton havia d'estar molt preocupat per no dir als seus homes
-
com era de desesperada la situació. Les provisions es van exhaurir.
-
Els homes caçaven qualsevol animal que poguessin trobar, però menjar és una obsessió.
-
Febrer del 1916: El menjar no està malament. Bistecs de foca
-
ranxo de pingüí, bistecs de pingüí, fetge de pingüí
-
per cert, boníssim. Ja fa dies que hem acabat la xocolata
-
i de te ens en queda ben poc.
-
Fins i tot un home tan pacífic com el dr. James Macklin mostra la seva contrarietat
-
escrivint en codi al seu diari:
-
Penso que el Boss va ser poc previsor de no acumular tot el menjar possible
-
quan en vam tenir la possibilitat. Valia la pena arriscar-se.
-
A mida que van passant els mesos, els animals escassegen. El dinar és una galeta
-
i tres terrossos de sucre al dia.
-
El 13 de març Shackleton ordena matar els gossos supervivents
-
Ara poden menjar.
-
Amb una gran lentitud es van acostant a l'illa Paulet, però al final el pack
-
es desvia i era allà on tenien el dipòsit amb les provisions.
-
Ja fa 14 mesos que es troben aïllats, però Shackleton encara troba la manera de fer
-
que els seus homes no s'enfonsin en el que es podria convertir en desesperació fatal.
-
He sentit a dir que 50 cops al dia
-
els homes deien "què fem ara, Boss?, està bé, Boss? Tots l'anomenaven Boss
-
i crec que seguien literalment un patró d'activitats que ell controlava
-
i quan acabaven la tasca encomanada, es giraven i tornem-hi, què fem ara, Boss?
-
El Boss va haver de refer els seus plans després de perdre la possibilitat
-
de l'illa Paulet.
-
Pensa dirigir-se cap a l'illa Elephant, uns 160 km cap al nord
-
La següent decisió no l'ha de prendre ell: a les 11 del matí de cop i volta una part de la placa es parteix
-
just a sota d'on són les barques. Vam apressar-nos a carregar tot l'equip a la més gran
-
de les dues
-
Casa nostra s'estava desfent sota els nostres peus
-
Pugen a les barques enmig d'un mar bramant i es llancen cap a l'illa Elephant.
-
Durant els següents set dies, es trobaran enmig d'una batalla heroïca
-
les tempestes són enormes. Es passen dies sense dormir. La set és insuportable
-
Tenen la boca i la llengua tan inflades
-
que no poden empassar menjar.
-
Qui els guia a través de 17 hores de foscor cada dia és Frank Worsley
-
El navegant excel·lent de Shackleton.
-
La temperatura era de 20 graus zero. El peu dret de Greenstreet
-
ha començat a congelar-se
-
però Orde-Lees li ha agafat el peu i se l'ha posat sota el jersei, en contacte amb la seva panxa
-
els meus ulls començaven a fallar. No podia decidir bé la distància
-
i vaig notar com m'adormia al timó. Tot i amb això la navegació extraordinària d'Orde-Lees
-
va aconseguir fer arribar les barques a les costes exposades al vent de l'illa Elephant.
-
Els homes no han trepitjat terra ferma en més de 16 mesos
-
Per primer cop en tres dies
-
mengen i prenen una beguda calenta.
-
L'illa Elephant és un lloc desolat i perillós
-
Tenen una sola esperança: l'estació balenera a l'illa de South Georgia
-
A uns 1287 km cap al nord-est
-
Shackleton decideix intentar fer aquest viatge gairebé suïcida
-
La nit abans de salpar, escriu una nota a Frank Wild: 23 d'abril del 1916
-
Illa Elephant. Benvolgut senyor, en el cas que no sobrevisqui al viatge en barca
-
fins a South Georgia, farà tots els possibles per salvar la tripulació.
-
Serà el primer en comandament des del moment que la barca deixi l'illa.
-
Transmeti el meu amor a la meva família i els diu que he fet tot el possible
-
Atentament, Ernest Shackleton.
-
L'endemà, els 22 homes que es quedaran a l'illa fan un grup a la platja
-
Els optimistes esperen el Boss en unes quantes setmanes
-
Shackleton i cinc homes més s'afronten al mar més pervers
-
en una barca oberta de set metres
-
Illa Elephant, 24 d'abril del 1916: Els vam estar mirant fins que els vam perdre de vista
-
i no va trigar massa, perquè la barca era molt petita i ben aviat es va perdre de vista
-
enmig del gran oceà. Es va enfonsar dins la trampa de cada ona i va desaparèixer completament
-
Fins i tot la vela.
-
Tres dies més tard peten de ple amb una galerna. Ones de més de 15 metres
-
els colpegen inexorablement, mentre ells lluiten en un darrer esforç desesperat
-
per aconseguir ajut
-
I van ser dins aquesta barca minúscula de set metres durant 16 dies, sense parar de ser sacsejats,
-
amb la seva roba de ren, sacs de dormir de ren que els irritava la pell
-
amb tota la humitat més el balast petant contra ells
-
i les ones, enormes, van estar enmig de la tempesta, la galerna
-
gairebé durant tot el que va durar el seu viatge
-
Em sembla que Worsley només va tenir una oportunitat per mirar la posició del sol
-
i calcular la posició. La resta es va fer amb navegació per estima.
-
El 8 de maig i contra tot pronòstic els homes van veure la costa de Soth Georgia
-
Es van passar gairebé dos dies intentant de tocar terra a la costa tan perillosa de l'illa
-
És realment una costa molt agreste, amb llengües de gel enormes que van a parar al mar
-
i crec que va ser quan finalment van aconseguir passar entre unes roques
-
per poder entrar a una badia minúscula i arrossegar la barca fins la costa, relliscant i caient enmig de roques mullades
-
i algues que la clavilla principal que subjectava el timó va caure
-
just en el moment que posaven els peus a la sorra
-
Va ser increïble que hagués aguantat fins aquell moment
-
El destí va fer que es trobessin a la banda oposada de l'illa
-
respecte a l'estació balenera, la qual és enmig de glaceres
-
i muntanyes que cap ésser humà havia travessat encara.
-
Terriblement afeblit, Shackleton és cridat a liderar encara un altre esforç heroïc.
-
Té una mica de corda, les mans d'un fuster i uns quants cargols
-
que els homes clavaran a la sola de les bótes
-
Deixen els companys massa afeblits per fer la travessa
-
i Shackleton marxa amb Frank Worsley i Tom Crean
-
Shackleton era un expert en els pols, era un mariner,
-
però no pas un gran excursionista.
-
Però quan es van trobar a la part de South Georgia que no tocava
-
i la van haver de travessar,
-
els va tocar de fer una travessa perillosa, i crec
-
que aquí entrava la seva intuïció increïble. Sí que sabien on anaven,
-
però no tenien mapes.
-
En un moment Shackleton es troba dalt de tot d'un pendent impossible
-
i altre cop decideix fer una aposta increïble,
-
S'estava fent de nit i la boira ja estava tapant
-
la part baixa del vessant.
-
No tenien ni idea del que es trobarien a baix
-
Van intentar baixar una mica, però era evident que si continuaven
-
moririen de fred, així que van enrotllar la corda, els tres hi van seure al damunt
-
es van agafar per la cintura i es van llençar
-
a l'espai.
-
Van carenar a una velocitat endimoniada uns 300 metres i van arribar a baix
-
masegats i estripats però haver sobreviscut és encara
-
un altre miracle
-
Cap a les 4 de la tarda del 29 de maig del 1916
-
tres homes bruts i vestits en parracs caminen
-
cap a l'estació balenera de l'illa de Georgia.
-
Shackleton es presenta a un home que fa anys que el coneix
-
No em coneix?-pregunta. El balener dubta
-
Conec la vostra veu, i la resposta arriba de seguida
-
Em dic Shackleton.
-
Diuen que el vell mariner es va girar
-
i va plorar.
-
Menys de tres dies més tard, Shackleton deixa South Georgia
-
per anar a buscar els seus homes a l'illa Elephant.
-
Encara trigarà més de tres mesos i quatre intents
-
El 30 d'agost de 1916 finalment veu la costa catastròfica
-
Es pot veure un senyal de foc cremant. Shackleton no pot saber
-
quants homes encara són vius.
-
Però a la platja s'hi troben tots els membres , els 22 homes
-
han sobreviscut.
-
Des de la costa s'adonen que relament el que veuen és un vaixell
-
i que el que era impossible de resistir, s'ha resistit.
-
Ernest Shackleton
-
el Boss
-
ha vingut a rescatar-los
