WEBVTT

00:00:08.640 --> 00:00:11.000
A l'alba del segle XIX,

00:00:11.000 --> 00:00:12.720
en un soterrani de Mayfair,

00:00:12.720 --> 00:00:17.040
el científic més famós de
l'època, Humphry Davy,

00:00:17.040 --> 00:00:21.000
va construir una obra extraordinària
d'equipament elèctric.

00:00:21.000 --> 00:00:23.600
Quatre metres d'amplada,
el doble de llargada,

00:00:23.600 --> 00:00:27.120
i contenia munts
pudents d'àcid i metall,

00:00:27.120 --> 00:00:30.560
creat per bombejar més electricitat

00:00:30.560 --> 00:00:33.200
del que mai havia estat possible.

00:00:33.200 --> 00:00:36.040
Era de fet la bateria més gran

00:00:36.040 --> 00:00:38.080
que el món havia vist mai.

00:00:38.080 --> 00:00:41.560
Amb això, Davy estava
a punt d'impulsar-nos

00:00:41.560 --> 00:00:43.040
cap a una nova era.

00:00:56.400 --> 00:01:00.800
Aquell moment tindria lloc durant una
conferència a la Royal Institution,

00:01:00.800 --> 00:01:04.800
davant de centenars de
notables londinencs.

00:01:04.800 --> 00:01:07.560
Plens d'expectació,
abarrotaven els seients,

00:01:07.560 --> 00:01:12.160
esperant presenciar un prodigi
elèctric nou i emocionant.

00:01:12.160 --> 00:01:17.080
Però el que veurien aquella nit
seria una cosa veritablement única.

00:01:17.080 --> 00:01:20.280
Una cosa que recordarien
la resta de la seva vida.

00:01:20.280 --> 00:01:23.640
Utilitzant només dues
simples vares de carboni,

00:01:23.640 --> 00:01:29.080
Humphry Davy estava a punt de deixar anar
l'autèntic potencial de l'electricitat.

00:01:35.960 --> 00:01:39.480
L'electricitat és un dels fenòmens
més impressionants de la natura,

00:01:39.480 --> 00:01:43.800
i la manifestació més
poderosa que en veiem mai

00:01:43.800 --> 00:01:45.000
és el llamp.

00:01:48.400 --> 00:01:52.360
Aquesta és la història de com vam
somiar per primer cop a controlar

00:01:52.360 --> 00:01:54.440
aquesta força primordial de la natura,

00:01:54.440 --> 00:01:57.800
i com finalment vam esdevenir-ne senyors.

00:01:59.840 --> 00:02:02.120
És un relat de 300 anys

00:02:02.120 --> 00:02:05.840
amb salts d'imaginació fascinants
i experiments extraordinaris.

00:02:07.840 --> 00:02:11.280
Desenes de milers de volts
van passar pel seu cos

00:02:11.280 --> 00:02:13.760
i per l'extrem d'un llum que aguantava.

00:02:14.920 --> 00:02:17.920
És una història de genis inconformistes

00:02:17.920 --> 00:02:21.240
que va utilitzar l'electricitat per
il·luminar les nostres ciutats,

00:02:21.240 --> 00:02:24.680
per comunicar-se a través
dels mars i l’aire,

00:02:24.680 --> 00:02:28.800
per crear la indústria moderna i
donar-nos la revolució digital.

00:02:33.200 --> 00:02:37.200
Però en aquesta pel·lícula, explicarem
la història dels primers científics

00:02:37.200 --> 00:02:41.760
que van començar a desentrallar
els misteris de l'electricitat.

00:02:41.760 --> 00:02:44.080
És com si hi hagués alguna
cosa viva allà dintre.

00:02:44.080 --> 00:02:47.920
Van estudiar el seu vincle
curiós amb la vida,

00:02:47.920 --> 00:02:51.160
van construir instruments
estranys i potents per crear-la

00:02:51.160 --> 00:02:54.160
i fins i tot van domesticar
el mateix llamp.

00:02:55.960 --> 00:03:01.120
Van ser certament aquests homes qui va
posar els fonaments del món modern.

00:03:01.690 --> 00:03:05.330
I tot va començar amb una guspira.

00:03:14.915 --> 00:03:18.965
EPISODI 1
Guspira

00:03:20.182 --> 00:03:24.332
Imagina't el nostre món 
sense electricitat.

00:03:25.440 --> 00:03:27.400
Seria fosc,

00:03:27.400 --> 00:03:29.760
fred i silenciós.

00:03:30.920 --> 00:03:35.160
En molts sentits, seria com
al principi del segle XVIII,

00:03:35.160 --> 00:03:38.160
on comença la nostra història.

00:03:43.320 --> 00:03:46.040
Això és la Royal Society de Londres.

00:03:47.440 --> 00:03:51.280
A principis dels anys 1700, després
d'anys en el món incivilitzat,

00:03:51.280 --> 00:03:54.240
Isaac Newton finalment
en va agafar el control

00:03:54.240 --> 00:03:57.920
després de la mort del seu
arxienemic, Robert Hooke.

00:04:00.760 --> 00:04:03.560
Newton va introduir els seus
partidaris en les feines clau,

00:04:03.560 --> 00:04:06.160
per ajudar a apuntalar
la seva nova posició.

00:04:06.160 --> 00:04:11.440
El nou cap de demostracions era
Francis Hauksbee, de 35 anys.

00:04:12.600 --> 00:04:16.720
Notes de la Royal Society el 1705

00:04:16.720 --> 00:04:19.080
revelen com va intentar Hauksbee

00:04:19.080 --> 00:04:22.240
imprimir la seva personalitat
en les reunions setmanals,

00:04:22.240 --> 00:04:26.680
amb experiments cada cop més espectaculars
per impressionar els seus caps.

00:04:32.520 --> 00:04:35.000
El novembre, es va presentar amb això,

00:04:35.000 --> 00:04:37.640
una esfera de vidre giratòria.

00:04:37.640 --> 00:04:42.280
Va poder treure l’aire de dintre
utilitzant una màquina nova:

00:04:42.280 --> 00:04:44.280
la bomba d'aire.

00:04:44.280 --> 00:04:49.120
En la seva màquina, una maneta
li permetia fer girar l'esfera.

00:04:51.280 --> 00:04:56.160
D'una en una, les espelmes
de la sala es van apagar

00:04:56.160 --> 00:05:00.080
i Francis va posar la mà a l'esfera.

00:05:01.760 --> 00:05:05.160
El públic estava a punt de
veure alguna cosa sorprenent.

00:05:11.800 --> 00:05:15.080
"Dins de l'esfera de vidre,

00:05:15.080 --> 00:05:18.280
una estranya llum etèria
va començar a formar-se,

00:05:18.280 --> 00:05:21.080
ballant al voltant de la seva mà.

00:05:21.080 --> 00:05:23.320
Una llum que ningú havia vist mai.”

00:05:26.080 --> 00:05:27.760
És fantàstic.

00:05:27.760 --> 00:05:30.400
Veieu una bonica lluïssor
blava, senzillament ressalta

00:05:30.400 --> 00:05:34.200
la forma de les meves mans, però
anant al voltant de la bola.

00:05:34.200 --> 00:05:36.520
És com si hi hagués alguna
cosa viva allà dintre.

00:05:41.080 --> 00:05:43.960
És difícil d'entendre realment

00:05:43.960 --> 00:05:47.960
per què aquesta llum blava
oscil·lant significava tant,

00:05:47.960 --> 00:05:50.440
però hem de tenir en compte
que en aquell moment,

00:05:50.440 --> 00:05:55.080
fenòmens naturals així eren
vistos com l'obra del Totpoderós.

00:05:56.080 --> 00:05:59.680
Era encara un període en què, fins
i tot en la teoria d'Isaac Newton,

00:05:59.680 --> 00:06:05.160
Déu intervenia constantment
en el comportament del món.

00:06:05.160 --> 00:06:07.360
Tenia sentit per a molta gent

00:06:07.360 --> 00:06:11.640
interpretar fenòmens
naturals com actes de Déu.

00:06:12.600 --> 00:06:16.680
I quan un simple mortal ficava
el nas en l'obra de Déu,

00:06:16.680 --> 00:06:20.000
anava quasi més enllà de
la comprensió racional.

00:06:21.840 --> 00:06:25.100
Hauksbee no va adonar-se mai del
ple significat del seu experiment.

00:06:25.100 --> 00:06:27.440
Va perdre interès per la
seva esfera fulgurant

00:06:27.440 --> 00:06:29.960
i va passar els últims
anys de la seva vida

00:06:29.960 --> 00:06:32.960
construint experiments cada
vegada més espectaculars

00:06:32.960 --> 00:06:35.760
perquè Isaac Newton posés a
prova les seves altres teories.

00:06:35.760 --> 00:06:39.240
No va adonar-se mai que
havia iniciat sense voler

00:06:39.240 --> 00:06:41.120
una revolució elèctrica.

00:06:47.320 --> 00:06:51.680
Abans de Hauksbee, l'electricitat havia
estat simplement una curiositat.

00:06:51.680 --> 00:06:55.920
Els antics grecs fregaven ambre,
que anomenaven electron,

00:06:55.920 --> 00:06:57.800
per aconseguir petites descàrregues.

00:06:58.800 --> 00:07:00.960
Fins i tot la Reina
Elizabeth I es meravellava

00:07:00.960 --> 00:07:05.240
de la capacitat de l'electricitat
estàtica d'aixecar plomes.

00:07:07.440 --> 00:07:09.840
Però ara la màquina de Hauksbee

00:07:09.840 --> 00:07:13.680
podia fer electricitat
fent girar una maneta,

00:07:13.680 --> 00:07:15.880
i es podia veure.

00:07:17.560 --> 00:07:21.440
Potser encara més important,
és que el seu invent va coincidir

00:07:21.440 --> 00:07:25.320
amb el naixement d'un nou moviment
que es va escampar a tot Europa

00:07:25.320 --> 00:07:28.040
anomenat la Il·lustració.

00:07:28.040 --> 00:07:31.840
Intel·lectuals il·lustrats utilitzaven
la raó per qüestionar el món

00:07:31.840 --> 00:07:35.280
i el seu llegat va ser
la política radical,

00:07:35.280 --> 00:07:37.680
l'art iconoclasta

00:07:37.680 --> 00:07:41.080
i la filosofia natural, o ciència.

00:07:46.200 --> 00:07:48.600
Però irònicament, la
nova màquina de Hauksbee

00:07:48.600 --> 00:07:52.760
no va ser adoptada immediatament per
la majoria d'aquests intel·lectuals.

00:07:52.760 --> 00:07:56.640
Més aviat per prestigitadors
i mags de carrer.

00:07:57.640 --> 00:08:00.280
Aquells que tenien interès
per l'electricitat

00:08:00.280 --> 00:08:02.680
es feien dir electricistes.

00:08:06.920 --> 00:08:12.240
Una història parla d'un sopar a què
va assistir un comte austríac.

00:08:12.240 --> 00:08:15.360
L'electricista havia col·locat
unes plomes damunt la taula

00:08:15.360 --> 00:08:19.960
i després va carregar una vara
de vidre amb un mocador de seda.

00:08:19.960 --> 00:08:23.720
Llavors va deixar astorats els
convidats aixecant les plomes

00:08:23.720 --> 00:08:25.280
amb la vara.

00:08:26.280 --> 00:08:29.760
Llavors va procedir a
carregar-se ell mateix

00:08:29.760 --> 00:08:32.840
utilitzant una de les màquines
elèctriques de Hauksbee.

00:08:33.840 --> 00:08:39.280
Va fer descàrregues als convidats,
presumiblement amb xiscles de goig.

00:08:39.280 --> 00:08:42.640
Però per al moment estel·lar,

00:08:42.640 --> 00:08:45.840
va col·locar una copa de
conyac al centre de la taula,

00:08:45.840 --> 00:08:47.240
es va tornar a carregar

00:08:47.240 --> 00:08:50.080
i va encendre-la amb una guspira
des de la punta del dit.

00:08:54.400 --> 00:08:57.720
Hi havia un truc anomenat
la beatificació elèctrica,

00:08:57.720 --> 00:09:01.280
en què la víctima seu
en una cadira aïllada

00:09:01.280 --> 00:09:05.000
i per damunt del seu cap
penja una corona metàl·lica

00:09:05.000 --> 00:09:07.800
que no acaba de tocar-li el cap.

00:09:07.800 --> 00:09:11.520
Llavors, si s'electrifica la corona,

00:09:11.520 --> 00:09:15.240
s'obté una descàrrega
elèctrica al voltant de la corona

00:09:15.240 --> 00:09:17.320
que sembla exactament un halo,

00:09:17.320 --> 00:09:20.960
per això s'anomena la
beatificació elèctrica.

00:09:23.710 --> 00:09:27.560
Quan Anglaterra i la resta d'Europa
es tornaven bojos per l'electricitat,

00:09:27.560 --> 00:09:30.200
els espectacles es van fer més grans.

00:09:30.200 --> 00:09:32.560
Els electricistes més curiosos

00:09:32.560 --> 00:09:35.640
van començar a fer-se
preguntes més profundes,

00:09:35.640 --> 00:09:39.080
no tan sols com podem fer els
espectacles més grans i millors,

00:09:39.080 --> 00:09:42.880
sinó com podem controlar
aquest poder sorprenent?

00:09:42.880 --> 00:09:46.800
I per a alguns, aquest
increïble foc elèctric pot

00:09:46.800 --> 00:09:49.120
fer més coses que senzillament entretenir?

00:09:59.240 --> 00:10:03.120
Un dels primers descobriments
no hauria passat mai

00:10:03.120 --> 00:10:05.480
si no hagués estat per
un accident terrible.

00:10:09.240 --> 00:10:12.440
Això és Charterhouse,
al centre de Londres.

00:10:12.440 --> 00:10:16.240
En els últims 400 anys, ha
estat una casa de caritat

00:10:16.240 --> 00:10:19.000
per a joves orfes i ancians.

00:10:19.000 --> 00:10:24.280
En algun moment dels anys 1720, va ser
també la llar d'un tal Stephen Gray.

00:10:28.120 --> 00:10:32.880
Stephen Gray havia estat un pròsper
tintorer de seda de Canterbury.

00:10:32.880 --> 00:10:36.440
Estava acostumat a veure guspires
elèctriques saltant de la seda,

00:10:36.440 --> 00:10:39.360
i el fascinaven.

00:10:39.360 --> 00:10:43.520
Malauradament, un accident nefast
va acabar amb la seva carrera

00:10:43.520 --> 00:10:45.800
i el va convertir en un indigent.

00:10:45.800 --> 00:10:49.000
Llavors li van oferir una
vida nova aquí a Charterhouse

00:10:49.000 --> 00:10:53.920
i amb ella el temps per realitzar els
seus propis experiments elèctrics.

00:10:59.840 --> 00:11:04.640
Aquí a Charterhouse, possiblement en
aquesta mateixa sala, la Sala Gran,

00:11:04.640 --> 00:11:07.960
Stephen Gray va construir
una estructura de fusta

00:11:07.960 --> 00:11:13.520
i des de la biga mestra va suspendre
dos gronxadors amb corda de seda.

00:11:14.560 --> 00:11:18.080
També tenia un aparell així,
una màquina de Hauksbee

00:11:18.080 --> 00:11:20.640
per generar electricitat estàtica.

00:11:22.160 --> 00:11:25.760
Ara, amb l'assistència d'un gran públic,

00:11:25.760 --> 00:11:29.080
va fer que un dels orfes que
vivia aquí a Charterhouse

00:11:29.080 --> 00:11:31.160
s'ajagués entre els dos gronxadors.

00:11:33.840 --> 00:11:37.360
Gray va col·locar pa d'or al seu davant.

00:11:49.680 --> 00:11:52.840
Llavors va generar electricitat

00:11:52.840 --> 00:11:55.720
i va carregar el noi amb
una vara connectada.

00:12:12.920 --> 00:12:17.520
Pa d'or, fins i tot plomes,
van saltar als dits del noi.

00:12:17.520 --> 00:12:20.600
Part del públic va afirmar que
podien veure guspires i tot

00:12:20.600 --> 00:12:24.000
volant des de les puntes dels seus dits.
Tot un espectacle.

00:12:29.040 --> 00:12:32.840
Però per a la ment curiosa i
inquieta de Stephen Gray,

00:12:32.840 --> 00:12:35.480
això deia també alguna cosa més:

00:12:35.480 --> 00:12:37.720
l'electricitat podia passar,

00:12:37.720 --> 00:12:42.520
de la màquina al cos del
noi, a través de les mans.

00:12:43.520 --> 00:12:47.160
Però la corda de seda l'aturava.

00:12:48.240 --> 00:12:51.560
Això volia dir que el
misteriós fluid elèctric

00:12:51.560 --> 00:12:53.880
podia fluir a través de certes coses...

00:12:54.960 --> 00:12:57.160
però no d’altres.

00:13:05.280 --> 00:13:10.320
Això va dur Gray a dividir el món en
dues menes diferents de substàncies.

00:13:10.320 --> 00:13:14.320
Les va anomenar aïllants i conductors.

00:13:14.320 --> 00:13:17.080
Els aïllants contenien la càrrega
elèctrica al seu interior

00:13:17.080 --> 00:13:21.720
i no la deixaven passar,
com la seda o els cabells,

00:13:21.720 --> 00:13:23.560
el vidre i la resina.

00:13:23.560 --> 00:13:27.440
Mentre que els conductors permetien a
l'electricitat fluir a través seu,

00:13:27.440 --> 00:13:30.280
com el noi o els metalls.

00:13:30.280 --> 00:13:35.040
És una distinció que
encara és bàsica avui.

00:13:38.560 --> 00:13:41.880
Penseu en aquestes torres elèctriques.

00:13:43.120 --> 00:13:47.000
Funcionen seguint el mateix
principi que va deduir Gray

00:13:47.000 --> 00:13:49.280
fa gairebé 300 anys.

00:13:51.760 --> 00:13:54.560
Els cables són conductors.

00:13:54.560 --> 00:13:56.920
Els objectes de vidre i ceràmica

00:13:56.920 --> 00:14:01.040
entre el cable i el metall
de la torre són aïllants

00:14:01.040 --> 00:14:03.920
que impedeixen a l'electricitat
passar dels cables

00:14:03.920 --> 00:14:06.640
cap a la torre i cap a terra.

00:14:09.280 --> 00:14:14.560
Són exactament com les cordes de
seda de l'experiment de Gray.

00:14:17.320 --> 00:14:20.280
Tornant als anys 1730,

00:14:20.280 --> 00:14:24.400
l'experiment de Gray potser va deixar
parats tots els que el van veure,

00:14:24.400 --> 00:14:28.120
però tenia un inconvenient frustrant.

00:14:29.640 --> 00:14:35.520
Per molt que ho intentés, Gray no podia 
guardar gaire temps l'electricitat generada.

00:14:35.520 --> 00:14:40.240
Saltava de la màquina al noi
i desapareixia ràpidament.

00:14:40.240 --> 00:14:42.560
El següent pas en la
nostra història va arribar

00:14:42.560 --> 00:14:45.960
quan vam aprendre a
emmagatzemar electricitat.

00:14:45.960 --> 00:14:48.240
Però això no tindria
lloc a la Gran Bretanya,

00:14:48.240 --> 00:14:50.680
sinó a l'altra banda del Canal,
a l'Europa continental.

00:15:05.100 --> 00:15:09.000
A l'altra banda del Canal, els
electricistes estaven tan atrafegats

00:15:09.000 --> 00:15:13.800
com els seus col·legues britànics i
un centre d'investigació elèctrica

00:15:13.800 --> 00:15:16.200
era aquí a Leiden, Holanda.

00:15:18.800 --> 00:15:22.120
Va ser aquí on un professor
va presentar un invent

00:15:22.120 --> 00:15:26.400
que molts consideren encara el més
significatiu del segle XVIII,

00:15:26.400 --> 00:15:30.320
un que d'alguna forma o
altra encara es pot trobar

00:15:30.320 --> 00:15:33.920
en gairebé cada dispositiu
elèctric d'avui.

00:15:33.920 --> 00:15:38.440
Aquell professor era
Pieter van Musschenbroek.

00:15:38.440 --> 00:15:40.640
A diferència de Hauksbee i Gray,

00:15:40.640 --> 00:15:43.840
Musschenbroek havia nascut
en el món acadèmic.

00:15:45.840 --> 00:15:48.760
Però irònicament, el seu descobriment

00:15:48.760 --> 00:15:51.920
no va arribar a causa de
la seva rigorosa ciència,

00:15:51.920 --> 00:15:54.880
sinó per un simple error humà.

00:15:59.520 --> 00:16:03.440
Intentava trobar una manera
d'emmagatzemar càrrega elèctrica,

00:16:03.440 --> 00:16:07.160
i tenir-la a punt per a les seves 
demostracions. Gairebé es pot sentir

00:16:07.160 --> 00:16:10.920
el fil de seu pensament
en intentar resoldre-ho.

00:16:12.440 --> 00:16:16.640
Si l'electricitat és un fluid que
flueix, una mica com l'aigua,

00:16:16.640 --> 00:16:22.000
potser pots emmagatzemar-la de
la mateixa manera que l'aigua.

00:16:23.280 --> 00:16:26.680
Musschenbroek va anar al seu laboratori

00:16:26.680 --> 00:16:30.600
a intentar crear un dispositiu
per emmagatzemar electricitat.

00:16:31.920 --> 00:16:35.480
Musschenbroek va començar
a pensar literalment.

00:16:35.480 --> 00:16:39.320
Va agafar una ampolla de
vidre i hi va abocar aigua.

00:16:42.080 --> 00:16:46.760
Llavors va col·locar a dintre
un tros de cable conductor

00:16:48.360 --> 00:16:52.640
que estava connectat a una
màquina elèctrica de Hauksbee.

00:16:54.120 --> 00:17:00.040
Va posar l’ampolla sobre un aïllant per 
ajudar a mantenir la càrrega a l’ampolla.

00:17:00.040 --> 00:17:05.040
I va intentar traslladar a
l’ampolla l'electricitat

00:17:05.040 --> 00:17:08.000
produïda per la màquina a través del cable

00:17:08.000 --> 00:17:10.240
cap a dins de l'aigua.

00:17:11.440 --> 00:17:16.560
Però per molt que ho intentés, la
càrrega no volia quedar-se a l’ampolla.

00:17:17.800 --> 00:17:20.520
Llavors un dia, per accident,

00:17:20.520 --> 00:17:24.520
va descuidar-se de posar
l’ampolla sobre l'aïllant,

00:17:24.520 --> 00:17:28.480
i va carregar-lo mentre
encara la tenia a la mà.

00:17:33.800 --> 00:17:37.160
Finalment, agafant l’ampolla amb una mà,

00:17:37.160 --> 00:17:39.320
va tocar la part de dalt amb l'altra

00:17:39.320 --> 00:17:42.240
i va rebre una descàrrega
elèctrica tan forta,

00:17:42.240 --> 00:17:44.880
que quasi el va tirar per terra.

00:17:44.880 --> 00:17:48.840
Escriu: “És un experiment
nou però terrible,

00:17:48.840 --> 00:17:53.400
que aconsello no intentar mai.
Jo, que ja ho he provat

00:17:53.400 --> 00:17:56.440
i he sobreviscut per la gràcia
de Déu, tampoc ho tornaria a fer

00:17:56.440 --> 00:17:58.960
ni per tot el regne de França.”

00:17:58.960 --> 00:18:02.400
Així doncs faré cas del seu consell,
no tocaré la part de dalt,

00:18:02.400 --> 00:18:06.040
i miraré en canvi si puc
treure'n una guspira.

00:18:11.800 --> 00:18:15.720
La potència de l'electricitat
que va sortir de l’ampolla

00:18:15.720 --> 00:18:18.280
era més gran que cap
altra que s'hagués vist.

00:18:20.440 --> 00:18:22.320
I encara més sorprenent,

00:18:22.320 --> 00:18:27.320
l’ampolla podia emmagatzemar aquella
electricitat durant hores, fins i tot dies.

00:18:30.560 --> 00:18:35.560
En honor de la ciutat on Musschenbroek
va fer el descobriment,

00:18:35.560 --> 00:18:38.120
van anomenar-la l'ampolla de Leiden.

00:18:40.120 --> 00:18:44.000
I la seva fama es va
escampar per tot el món.

00:18:44.000 --> 00:18:48.320
Molt ràpidament, després de 1745 i
durant la resta dels anys 1740,

00:18:48.320 --> 00:18:52.720
la notícia d'això, s’anomena
l'ampolla de Leiden, es fa global.

00:18:52.720 --> 00:18:55.800
S'escampa des del Japó, a l'est d'Àsia,

00:18:55.800 --> 00:18:59.240
fins a Filadèlfia, a
l’est dels Estats Units.

00:18:59.240 --> 00:19:06.280
Va esdevenir una de les primeres notícies
científiques ràpides, globalitzades.

00:19:08.200 --> 00:19:14.160
Però tot i que l'ampolla de Leiden es va
convertir en un fenomen elèctric global,

00:19:14.160 --> 00:19:17.360
ningú tenia la més mínima
idea de com funcionava.

00:19:18.480 --> 00:19:20.440
Tens una ampolla de fluid elèctric,

00:19:20.440 --> 00:19:24.640
i resulta que reps una
descàrrega més gran de l’ampolla

00:19:24.640 --> 00:19:29.480
si permets que el fluid elèctric
s'absorbeixi cap a terra.

00:19:29.480 --> 00:19:33.960
Per què la descàrrega és més
forta si l’ampolla perd?

00:19:33.960 --> 00:19:38.240
Per què no és més gran la descàrrega si
t'assegures que tot el fluid elèctric

00:19:38.240 --> 00:19:39.720
es queda dins de l’ampolla?

00:19:39.720 --> 00:19:43.080
Així era com els filòsofs
elèctrics de mitjan segle XVIII

00:19:43.080 --> 00:19:45.080
s'encaraven a aquest repte.

00:19:49.160 --> 00:19:54.560
L'electricitat era sens
dubte un prodigi fantàstic.

00:19:54.560 --> 00:19:56.880
Podia crear descàrregues i guspires.

00:19:56.880 --> 00:19:59.560
Ara podia emmagatzemar-se i traslladar-se.

00:19:59.560 --> 00:20:03.240
Però què era l'electricitat,
com funcionava,

00:20:03.240 --> 00:20:05.200
i per què feia totes aquestes coses,

00:20:05.200 --> 00:20:09.440
era ni més ni menys que
un misteri absolut.

00:20:21.640 --> 00:20:25.320
Al cap de 10 anys, un nou
descobriment havia de venir

00:20:25.320 --> 00:20:28.120
d'una banda inesperada.

00:20:28.120 --> 00:20:31.840
D'un home políticament i
filosòficament en guerra

00:20:31.840 --> 00:20:34.760
amb l'establishment de Londres.

00:20:34.760 --> 00:20:38.600
I encara més sorprenent per a
l'elit elèctrica britànica,

00:20:38.600 --> 00:20:42.320
aquell home era de les colònies.

00:20:42.320 --> 00:20:43.920
Un nord-americà.

00:20:47.240 --> 00:20:49.360
Aquest quadre de Benjamin Franklin

00:20:49.360 --> 00:20:51.880
està penjat aquí a la
Royal Society de Londres.

00:20:53.480 --> 00:20:57.960
Franklin era un defensor apassionat
de l'emancipació nord-americana

00:20:57.960 --> 00:21:00.800
i veia la recerca d'una ciència racional,

00:21:00.800 --> 00:21:03.120
i particularment l'electricitat,

00:21:03.120 --> 00:21:06.800
com una manera de fer recular
la ignorància, els falsos ídols

00:21:06.800 --> 00:21:13.080
i a la llarga els seus senyors
colonials intel·lectualment elitistes.

00:21:13.080 --> 00:21:19.000
I això combinat amb una idea
democràtica profundament igualitària

00:21:19.000 --> 00:21:21.360
que tenen Franklin i els seus aliats,

00:21:21.360 --> 00:21:25.000
que és que això és un
fenomen obert a tothom.

00:21:25.000 --> 00:21:28.600
Aquí hi ha una cosa que
l'elit no entén realment

00:21:28.600 --> 00:21:31.560
i nosaltres potser podríem entendre-ho.

00:21:31.560 --> 00:21:34.720
Aquí hi ha una cosa que
l'elit no pot controlar

00:21:34.720 --> 00:21:37.280
però nosaltres potser podríem controlar.

00:21:37.280 --> 00:21:42.560
I sobretot aquí hi ha una cosa
que és font de superstició.

00:21:42.560 --> 00:21:45.160
I nosaltres, racionals, igualitaris,

00:21:45.160 --> 00:21:48.680
potencialment democràtics, intel·lectuals,

00:21:48.680 --> 00:21:51.960
podrem treure'n l'entrellat,

00:21:51.960 --> 00:21:56.000
sense semblar esclaus de
la màgia o el misteri.

00:21:57.280 --> 00:22:01.200
Així doncs Franklin va decidir
utilitzar el poder de la raó

00:22:01.200 --> 00:22:03.360
per explicar racionalment el que molts

00:22:03.360 --> 00:22:05.880
consideraven un fenomen màgic:

00:22:05.880 --> 00:22:07.120
els llamps.

00:22:11.760 --> 00:22:15.800
Aquesta és probablement una de les
imatges científiques més famoses

00:22:15.800 --> 00:22:17.280
del segle XVIII.

00:22:17.280 --> 00:22:20.800
Mostra Benjamin Franklin,
el científic heroic,

00:22:20.800 --> 00:22:23.560
fent volar un estel enmig d'una tempesta,

00:22:23.560 --> 00:22:27.160
demostrant que els
llamps són electricitat.

00:22:27.160 --> 00:22:31.200
Però tot i que Franklin va
proposar aquest experiment,

00:22:31.200 --> 00:22:33.640
gairebé amb certesa no
el va realitzar mai.

00:22:35.640 --> 00:22:39.920
És molt més probable que el seu
experiment més significatiu

00:22:39.920 --> 00:22:43.600
fos un altre que va proposar
però ni tan sols va dirigir.

00:22:43.600 --> 00:22:47.400
De fet, ni tan sols va
fer-se als Estats Units.

00:22:47.400 --> 00:22:50.320
Va tenir lloc aquí, en un
poblet al nord de París

00:22:50.320 --> 00:22:52.160
anomenat Marly La Ville.

00:22:55.320 --> 00:23:00.960
Els francesos adoraven Franklin,
especialment les idees antibritàniques,

00:23:00.960 --> 00:23:03.680
i es van encarregar ells de realitzar

00:23:03.680 --> 00:23:06.640
els seus altres experiments
amb llamps sense ell.

00:23:07.640 --> 00:23:12.440
He vingut al punt exacte on va
tenir lloc aquell experiment.

00:23:19.520 --> 00:23:23.160
El maig de 1752, George Lluís Leclerc,

00:23:23.160 --> 00:23:27.000
conegut a tot França com
el Comte de Buffon,

00:23:27.000 --> 00:23:30.480
i el seu amic Thomas Francois Dalibard,

00:23:30.480 --> 00:23:35.240
van aixecar un pal metàl·lic de 40 peus,
més de dues vegades l'alçada d'aquest,

00:23:35.240 --> 00:23:38.320
sostingut per tres pals de fusta,

00:23:38.320 --> 00:23:41.880
just a l’exterior de la casa de
Dalibard aquí a Marly La Ville.

00:23:41.880 --> 00:23:47.040
El fons del pal metàl·lic recolzava
en una ampolla buida de vi.

00:23:50.840 --> 00:23:54.560
La gran idea de Franklin
havia estat que el llarg pal

00:23:54.560 --> 00:23:58.120
capturaria el llamp, el transmetria
per la vara metàl·lica

00:23:58.120 --> 00:24:01.160
i l'emmagatzemaria a
l'ampolla de vi de la base

00:24:01.160 --> 00:24:03.320
que actuava com una ampolla de Leiden.

00:24:03.320 --> 00:24:08.200
Llavors podria confirmar el
que eren realment els llamps.

00:24:08.200 --> 00:24:12.120
Tot el que havien de fer els seguidors
francesos era esperar una tempesta.

00:24:17.040 --> 00:24:21.720
Llavors el 23 de maig,
els cels es van obrir.

00:24:23.880 --> 00:24:26.560
A les 12.20 es va sentir un fort tro

00:24:26.560 --> 00:24:29.120
en tocar un llamp el capdamunt del pal.

00:24:31.080 --> 00:24:33.480
Un ajudant va córrer cap a l’ampolla,

00:24:33.480 --> 00:24:36.680
va saltar una guspira

00:24:36.680 --> 00:24:39.240
entre el metall i el dit
amb un fort espetec

00:24:39.240 --> 00:24:42.920
i una olor sulfurosa,
i se li va cremar la mà.

00:24:42.920 --> 00:24:47.600
La guspira revelava els
llamps pel que realment eren.

00:24:47.600 --> 00:24:51.880
Eren el mateix que
l'electricitat feta per l'home.

00:24:55.280 --> 00:24:58.920
Es difícil sobreestimar el
significat d'aquest moment.

00:24:58.920 --> 00:25:03.480
La natura havia estat dominada, no tan
sols això, sinó que la ira de Déu mateixa

00:25:03.480 --> 00:25:06.920
havia estat portada sota el
control de la humanitat.

00:25:06.920 --> 00:25:09.400
Era una mena d'heretgia.

00:25:09.400 --> 00:25:14.280
L'experiment de Franklin va ser
molt important perquè mostrava que

00:25:14.280 --> 00:25:18.920
les tempestes amb llampecs produeixen
o són produïdes per electricitat,

00:25:18.920 --> 00:25:22.880
i que pots controlar aquesta electricitat,

00:25:22.880 --> 00:25:24.840
que l'electricitat és
una força de la natura

00:25:24.840 --> 00:25:26.920
que és allà fora esperant ser controlada.

00:25:29.640 --> 00:25:34.640
Tot seguit, Franklin va dedicar la seva
ment racional a una altra pregunta.

00:25:34.640 --> 00:25:40.360
Per què l'ampolla de Leiden feia espurnes
més grans quan s'aguantava amb la mà?

00:25:40.360 --> 00:25:44.520
Per què no s'escapava tota l'electricitat?

00:25:44.520 --> 00:25:49.320
Aprofitant la seva experiència
com a pròsper home de negocis,

00:25:49.320 --> 00:25:52.640
va veure una cosa que
ningú més havia vist.

00:25:52.640 --> 00:25:55.680
Que, com els diners en un banc,

00:25:55.680 --> 00:26:00.440
l'electricitat podia estar en crèdit,
el que va anomenar positiva,

00:26:00.440 --> 00:26:03.720
o en dèbit, negativa.

00:26:05.480 --> 00:26:09.520
Per a ell, el problema de l'ampolla
de Leiden és de comptabilitat.

00:26:09.520 --> 00:26:17.600
La idea de Franklin era que tot cos té
al voltant seu una atmosfera elèctrica.

00:26:17.600 --> 00:26:22.600
I hi ha una quantitat natural de fluid
elèctric al voltant de cada cos.

00:26:22.600 --> 00:26:26.120
Si n’hi ha massa, l'anomenarem positiu.

00:26:26.120 --> 00:26:29.440
Si n’hi ha massa poc,
l'anomenarem negatiu.

00:26:29.440 --> 00:26:33.720
I la natura està organitzada
perquè els positius i negatius

00:26:33.720 --> 00:26:35.920
sempre tendeixin a equilibrar-se,

00:26:35.920 --> 00:26:38.760
com una economia nord-americana ideal.

00:26:41.080 --> 00:26:46.200
La intuïció de Franklin va ser que
l'electricitat era de fet càrrega positiva

00:26:46.200 --> 00:26:50.120
que flueix per anul·lar càrrega negativa.

00:26:50.120 --> 00:26:52.880
I creia que aquesta simple idea

00:26:52.880 --> 00:26:56.520
podia resoldre el misteri
de l'ampolla de Leiden.

00:26:59.320 --> 00:27:01.480
Quan l’ampolla es carrega,

00:27:01.480 --> 00:27:08.280
càrrega elèctrica negativa passa
pel cable cap a dins de l'aigua.

00:27:08.280 --> 00:27:13.480
Si l’ampolla descansa sobre un aïllant,
una petita quantitat s'acumula a l'aigua.

00:27:18.240 --> 00:27:23.120
En canvi, si l’ampolla és sostinguda
per algú mentre es carrega,

00:27:23.120 --> 00:27:25.080
la càrrega elèctrica positiva

00:27:25.080 --> 00:27:28.600
és absorbida a través del
seu cos des de terra

00:27:28.600 --> 00:27:30.400
fins a l’exterior de l’ampolla,

00:27:30.400 --> 00:27:34.120
intentant anul·lar la
càrrega negativa de dintre.

00:27:36.160 --> 00:27:38.520
Però les càrregues positiva i negativa

00:27:38.520 --> 00:27:41.640
no poden anul·lar-se

00:27:41.640 --> 00:27:45.520
pel vidre que fa d'aïllant.

00:27:45.520 --> 00:27:50.600
En lloc d'això, la càrrega creix i
creix a totes dues bandes del vidre.

00:27:53.160 --> 00:27:56.760
Llavors, en tocar el capdamunt
de l’ampolla amb l'altra mà,

00:27:56.760 --> 00:28:00.640
es completa un circuit que permet
a la càrrega negativa de dintre

00:28:00.640 --> 00:28:05.520
passar per la mà cap a
la positiva de fora,

00:28:05.520 --> 00:28:07.720
anul·lant-la finalment.

00:28:10.560 --> 00:28:16.400
El moviment d'aquesta càrrega causa una
descàrrega massiva i sovint una guspira.

00:28:22.120 --> 00:28:27.200
L'equivalent modern de l'ampolla
de Leiden és això: el condensador.

00:28:27.200 --> 00:28:30.920
És un dels components
electrònics més ubics.

00:28:30.920 --> 00:28:32.720
Es troba arreu.

00:28:32.720 --> 00:28:37.240
N’hi ha uns quants de petits escampats
per aquest circuit d'un ordinador.

00:28:37.240 --> 00:28:40.800
Ajuden a esmorteir pujades elèctriques,

00:28:40.800 --> 00:28:43.360
protegint components sensibles,

00:28:43.360 --> 00:28:46.400
fins i tot en el circuit
elèctric més modern.

00:28:57.000 --> 00:29:00.160
Resoldre el misteri de l'ampolla de Leiden

00:29:00.160 --> 00:29:04.160
i identificar el llamp com a
simplement una mena d'electricitat

00:29:04.160 --> 00:29:06.840
van ser dos grans èxits de Franklin

00:29:06.840 --> 00:29:09.440
i el nou moviment de la Il·lustració.

00:29:11.520 --> 00:29:14.400
Però les forces del comerç i l'intercanvi,

00:29:14.400 --> 00:29:17.080
que van contribuir a
atiar la Il·lustració,

00:29:17.080 --> 00:29:19.320
eren a punt de presentar

00:29:19.320 --> 00:29:23.360
un misteri elèctric nou i
encara més desconcertant.

00:29:23.360 --> 00:29:26.920
Una mena d'electricitat completament nova.

00:29:31.920 --> 00:29:33.920
Això és el Canal de la Mànega.

00:29:33.920 --> 00:29:36.000
Als segles XVII i XVIII,

00:29:36.000 --> 00:29:40.280
una bona part de la riquesa del món
arribava per aquesta llenca d’aigua

00:29:40.280 --> 00:29:43.240
des de tots els racons
de l'Imperi Britànic

00:29:43.240 --> 00:29:45.680
i més enllà, de camí cap a Londres.

00:29:45.680 --> 00:29:48.640
Espècies de l'Índia, sucre del Carib,

00:29:48.640 --> 00:29:51.800
blat d'Amèrica, te de la Xina.

00:29:51.800 --> 00:29:54.640
Però, naturalment, no era només comerç.

00:29:58.640 --> 00:30:00.840
Plantes noves i espècimens animals

00:30:00.840 --> 00:30:04.320
de tot el món inundaven Londres,

00:30:04.320 --> 00:30:08.680
incloent-n'hi un que va fascinar
particularment els electricistes.

00:30:11.480 --> 00:30:16.720
Anomenat el peix torpede, havia estat
el protagonista de relats de pescadors.

00:30:16.720 --> 00:30:22.120
La seva picada, es deia, podia
tirar un adult per terra.

00:30:22.120 --> 00:30:26.040
Però quan els electricistes van
començar a investigar la picada,

00:30:26.040 --> 00:30:30.160
van adonar-se que era estranyament
similar a una descàrrega

00:30:30.160 --> 00:30:31.680
d'una ampolla de Leiden.

00:30:34.240 --> 00:30:38.280
Podia la picada ser realment
una descàrrega elèctrica?

00:30:43.400 --> 00:30:48.160
Al principi, molta gent va descartar la
descàrrega del peix torpede com a oculta.

00:30:48.160 --> 00:30:51.760
Alguns deien que probablement
només era la mossegada del peix.

00:30:51.760 --> 00:30:55.280
Altres que no podia ser una
descàrrega perquè, sense guspira,

00:30:55.280 --> 00:30:57.040
senzillament no era electricitat.

00:30:57.040 --> 00:30:59.440
Però, per a la majoria, era un misteri nou

00:30:59.440 --> 00:31:01.640
molt estrany i inexplicable.

00:31:01.640 --> 00:31:03.640
Caldria un dels personatges més excèntrics

00:31:03.640 --> 00:31:06.160
però més genials de la ciència britànica

00:31:06.160 --> 00:31:09.520
per començar a treure l'aigua clara
dels secrets del peix torpede.

00:31:14.760 --> 00:31:18.360
Aquesta és l'única imatge que existeix

00:31:18.360 --> 00:31:23.240
del patològicament tímid però
excepcional Henry Cavendish.

00:31:23.240 --> 00:31:27.960
Només existeix perquè un artista
va fer un esbós del seu abric

00:31:27.960 --> 00:31:32.040
en un penjador, i llavors va
completar la cara de memòria.

00:31:35.880 --> 00:31:38.320
La seva família era fabulosament rica.

00:31:38.320 --> 00:31:40.120
Eren els Devonshire,

00:31:40.120 --> 00:31:44.640
que encara posseeixen
Chatsworth House a Derbyshire.

00:31:44.640 --> 00:31:47.040
Henry Cavendish va decidir donar l’esquena

00:31:47.040 --> 00:31:49.040
a la riquesa i l'estatus
de la seva família

00:31:49.040 --> 00:31:53.160
per viure a Londres prop de la
seva estimada Royal Society,

00:31:53.160 --> 00:31:58.960
on podia dedicar-se tranquil·lament a la
seva passió per la ciència experimental.

00:31:58.960 --> 00:32:04.080
Quan va sentir parlar del peix
torpede elèctric, el va intrigar.

00:32:04.080 --> 00:32:05.840
Un amic va escriure-li:

00:32:05.840 --> 00:32:10.240
“Després d'aquesta, la meva primera
experiència de l’efecte del torpede,

00:32:10.240 --> 00:32:14.640
vaig exclamar que això és
certament electricitat.

00:32:14.640 --> 00:32:16.760
Però com?”

00:32:16.760 --> 00:32:21.360
I per resoldre com podia un
ésser viu produir electricitat,

00:32:21.360 --> 00:32:27.000
va decidir fer el seu
propi peix artificial.

00:32:28.720 --> 00:32:30.200
Aquests són els plànols.

00:32:30.200 --> 00:32:35.880
Dues ampolles de Leiden modelades com el
peix que estaven enterrades a la sorra.

00:32:35.880 --> 00:32:41.240
Quan es tocava la sorra, es descarregaven,
produint una enrampada desagradable.

00:32:41.240 --> 00:32:46.960
El seu model el va ajudar convèncer que
l'autèntic peix torpede era elèctric.

00:32:46.960 --> 00:32:50.880
Però encara li quedava
un problema empipador.

00:32:52.080 --> 00:32:56.160
Tot i que tant l'autèntic peix
com l'artificial de Cavendish

00:32:56.160 --> 00:32:58.400
causaven potents descàrregues elèctriques,

00:32:58.400 --> 00:33:02.240
el peix real no treia mai guspires.

00:33:02.240 --> 00:33:04.360
Cavendish estava perplex.

00:33:04.360 --> 00:33:07.200
Com podia ser el mateix
tipus d'electricitat

00:33:07.200 --> 00:33:10.360
si no feien la mateixa mena de coses?

00:33:12.720 --> 00:33:17.200
Cavendish va passar l’hivern
de 1773 al seu laboratori

00:33:17.200 --> 00:33:19.920
intentant trobar una resposta.

00:33:19.920 --> 00:33:22.760
A la primavera, va tenir una inspiració.

00:33:24.240 --> 00:33:27.960
L'enginyosa resposta de Cavendish
va ser mostrar una distinció subtil

00:33:27.960 --> 00:33:32.640
entre la quantitat d'electricitat
i la seva intensitat.

00:33:32.640 --> 00:33:36.520
El peix real produïa el
mateix tipus d'electricitat.

00:33:36.520 --> 00:33:39.720
Senzillament era menys intensa.

00:33:39.720 --> 00:33:43.320
Per a un físic com jo,
això marca un gir crucial.

00:33:43.320 --> 00:33:49.200
Però és el moment en què sorgeixen dues
idees científiques genuïnament innovadores.

00:33:49.200 --> 00:33:53.280
Allò que Cavendish anomena
la quantitat d'electricitat,

00:33:53.280 --> 00:33:56.280
ara en diem “càrrega elèctrica”.

00:33:56.280 --> 00:33:59.000
La seva intensitat és el que anomenem

00:33:59.000 --> 00:34:02.720
la diferència de potencial o “voltatge”.

00:34:05.360 --> 00:34:09.880
Per tant la descàrrega de l'ampolla de
Leiden era alt voltatge però càrrega baixa,

00:34:09.880 --> 00:34:15.640
mentre que el peix tenia baix
voltatge i alta càrrega.

00:34:15.640 --> 00:34:18.960
De fet és possible mesurar-ho.

00:34:21.720 --> 00:34:25.120
Amagat al fons d'aquest
tanc, sota la sorra,

00:34:25.120 --> 00:34:28.720
hi ha el Torpedo marmorata,
una rajada elèctrica.

00:34:28.720 --> 00:34:33.200
Podeu veure'n els ulls
que surten de la sorra.

00:34:33.200 --> 00:34:35.520
És una femella plenament adulta

00:34:35.520 --> 00:34:37.880
i intentaré mesurar

00:34:37.880 --> 00:34:41.240
l'electricitat que transmet
amb aquest esquer.

00:34:41.240 --> 00:34:43.960
Tinc un peix connectat amb una
vara metàl·lica i empalmat

00:34:43.960 --> 00:34:45.440
a un oscil·loscopi,

00:34:45.440 --> 00:34:49.120
per veure si puc mesurar el voltatge
quan captura la seva presa.

00:34:49.120 --> 00:34:51.160
Som-hi!

00:35:03.720 --> 00:35:04.960
Ei! Una!

00:35:10.800 --> 00:35:12.080
Una altra.

00:35:12.080 --> 00:35:15.480
El peix ha deixat anar una
descàrrega d'uns 240 volts,

00:35:15.480 --> 00:35:20.680
igual que l'electricitat domèstica,
però encara unes 10 vegades menys

00:35:20.680 --> 00:35:23.640
que l'ampolla de Leiden.

00:35:23.640 --> 00:35:26.080
M'hauria fet una bona enrampada

00:35:26.080 --> 00:35:29.240
i només puc intentar
imaginar-me com devia ser

00:35:29.240 --> 00:35:32.320
per als científics del
segle XVIII presenciar-ho.

00:35:32.320 --> 00:35:36.920
Un animal, un peix, produint
la seva pròpia electricitat.

00:35:39.680 --> 00:35:43.480
Cavendish havia mostrat que el
peix torpede feia electricitat,

00:35:43.480 --> 00:35:46.960
però no sabia si era el
mateix tipus d'electricitat

00:35:46.960 --> 00:35:49.840
que el fet a partir d'una
màquina elèctrica.

00:35:51.360 --> 00:35:54.880
La descàrrega elèctrica que
produeix un torpede és

00:35:54.880 --> 00:35:59.200
la mateixa produïda per
una màquina elèctrica?

00:35:59.200 --> 00:36:00.960
O n’hi ha dos tipus?

00:36:00.960 --> 00:36:05.000
Un tipus generat artificialment, o hi
ha un tipus d'electricitat animal

00:36:05.000 --> 00:36:08.360
que només existeix en cossos vivents?

00:36:08.360 --> 00:36:12.600
Aquest va ser un enorme debat que va
dividir l'opinió durant algunes dècades.

00:36:16.880 --> 00:36:21.600
D'aquell encès debat va
venir un descobriment nou.

00:36:21.600 --> 00:36:26.720
El descobriment que l'electricitat no havia
de ser una descàrrega o guspira breu.

00:36:26.720 --> 00:36:29.080
De fet podia ser contínua.

00:36:29.080 --> 00:36:32.960
I la generació d'electricitat contínua

00:36:32.960 --> 00:36:35.760
ens impulsaria a la llarga
a la nostra època moderna.

00:36:48.480 --> 00:36:52.560
Però el següent pas en la història
de l'electricitat arribaria

00:36:52.560 --> 00:36:56.640
per una rivalitat personal
i professional acèrrima

00:36:56.640 --> 00:36:59.080
entre dos acadèmics italians.

00:37:14.640 --> 00:37:19.400
Aquesta és la Universitat de Bolonya,
una de les més antigues d'Europa.

00:37:19.400 --> 00:37:21.000
A finals del segle XVIII,

00:37:21.000 --> 00:37:23.840
la ciutat de Bolonya era
governada des de la Roma papal

00:37:23.840 --> 00:37:26.160
i això volia dir que la
universitat era poderosa

00:37:26.160 --> 00:37:29.020
però conservadora en el seu pensament.

00:37:30.720 --> 00:37:34.480
Amarada de cristianisme tradicional,

00:37:34.480 --> 00:37:37.120
amb Déu governant la terra del Cel estant,

00:37:37.120 --> 00:37:39.360
però la manera de governar el món

00:37:39.360 --> 00:37:42.520
s'amagava dels simples mortals

00:37:42.520 --> 00:37:46.280
que no estaven destinats a entendre'l,

00:37:46.280 --> 00:37:48.200
només a servir-lo.

00:37:48.200 --> 00:37:51.840
Una de les estrelles més
brillants de la universitat

00:37:51.840 --> 00:37:54.840
era l'anatomista Luigi Aloisio Galvani.

00:37:54.840 --> 00:37:57.120
Però, en una ciutat veïna,

00:37:57.120 --> 00:38:01.480
un electricista rival estava a punt de
passar la mà per la cara a Galvani.

00:38:11.240 --> 00:38:14.680
Això és Pavia, a només
150 milles de Bolonya,

00:38:14.680 --> 00:38:17.400
però a finals del segle XVIII,

00:38:17.400 --> 00:38:19.840
políticament mons a part.

00:38:19.840 --> 00:38:22.640
Formava part de l'imperi
austríac i això la posava

00:38:22.640 --> 00:38:25.680
al cor mateix de la Il·lustració europea.

00:38:25.680 --> 00:38:28.120
Liberal en el seu pensament,
políticament radical

00:38:28.120 --> 00:38:32.040
i obsessionada amb la nova
ciència de l'electricitat.

00:38:32.040 --> 00:38:35.360
També era on vivia Alessandro Volta.

00:38:39.960 --> 00:38:43.960
Alessandro Volta no podria haver
estat més diferent de Galvani.

00:38:43.960 --> 00:38:48.840
D'una antiga família llombarda,
era jove, arrogant, carismàtic,

00:38:48.840 --> 00:38:50.200
un autèntic faldiller,

00:38:50.200 --> 00:38:52.360
i buscava la controvèrsia.

00:38:52.360 --> 00:38:56.080
A diferència de Galvani, li agradava
presumir dels seus experiments

00:38:56.080 --> 00:38:59.200
en un escenari internacional
davant qualsevol públic.

00:38:59.200 --> 00:39:05.640
Les idees de Volta no tenien les
traves del dogma religiós de Galvani.

00:39:05.640 --> 00:39:09.040
Com Benjamin Franklin i
la Il·lustració europea,

00:39:09.040 --> 00:39:11.600
creia en la racionalitat,

00:39:11.600 --> 00:39:13.560
creia que la veritat científica,

00:39:13.560 --> 00:39:17.800
com un déu grec, llançaria
la ignorància per terra.

00:39:17.800 --> 00:39:22.240
La superstició era l'enemic.
La raó era el futur.

00:39:25.640 --> 00:39:28.880
Tots dos homes estaven
fascinats per l'electricitat.

00:39:28.880 --> 00:39:33.560
Tots dos van aportar-hi la seva
manera diferent de veure el món.

00:39:45.200 --> 00:39:49.000
Galvani havia estat atret
a l'ús de l'electricitat

00:39:49.000 --> 00:39:50.760
en tractaments mèdics.

00:39:50.760 --> 00:39:53.840
Per exemple, el 1759, aquí a Bolonya,

00:39:53.840 --> 00:39:58.440
l'electricitat s'utilitzava sobre
els músculs d'un home paralitzat.

00:39:58.440 --> 00:40:01.840
Un informe deia:

00:40:01.840 --> 00:40:07.120
“Feia impressió veure el
mastoide fer rotar el cap,

00:40:07.120 --> 00:40:09.920
el bíceps doblegar el colze.

00:40:09.920 --> 00:40:14.240
En poques paraules, veure la força
i vitalitat de tots els moviments

00:40:14.240 --> 00:40:18.960
en cada múscul paralitzat
sotmès a l'estímul.”

00:40:27.680 --> 00:40:30.760
Galvani creia que aquesta mena d'exemples

00:40:30.760 --> 00:40:35.080
revelava que el cos funcionava
amb electricitat animal,

00:40:35.080 --> 00:40:37.880
un fluid que passa del cervell,

00:40:37.880 --> 00:40:40.480
a través dels nervis, cap als músculs,

00:40:40.480 --> 00:40:42.600
on és transformat en moviment.

00:40:43.720 --> 00:40:48.280
Va empescar-se una sèrie d'experiments
macabres per demostrar-ho.

00:41:03.240 --> 00:41:05.880
Primer va preparar una granota.

00:41:05.880 --> 00:41:09.760
Escriu: “La granota és
escorxada i esbudellada.

00:41:09.760 --> 00:41:12.440
Només es deixen juntes les
extremitats inferiors,

00:41:12.440 --> 00:41:15.040
amb tan sols els nervis crurals.”

00:41:15.040 --> 00:41:17.520
He deixat la meva granota bastant intacta,

00:41:17.520 --> 00:41:21.580
però he posat al descobert els nervis que
es connecten a les potes de la granota.

00:41:21.580 --> 00:41:25.520
Llavors va utilitzar la
màquina elèctrica de Hauksbee

00:41:25.520 --> 00:41:28.480
per generar càrrega electrostàtica,

00:41:28.480 --> 00:41:32.040
que s'acumularia i
viatjaria per aquest braç

00:41:32.040 --> 00:41:35.080
i per aquest cable de coure.

00:41:35.080 --> 00:41:39.400
Llavors va connectar el cable que
porta la càrrega a la granota

00:41:39.400 --> 00:41:42.800
i un altre al nervi just
per damunt de la pota.

00:41:43.800 --> 00:41:46.160
A veure què passa.

00:41:48.320 --> 00:41:52.720
Ooh! la pota de la granota es
contrau, just quan fa contacte.

00:41:52.720 --> 00:41:53.920
Som-hi!

00:41:55.480 --> 00:42:01.080
Per a Galvani, el que passava allà
era que hi ha una mena estranya,

00:42:01.080 --> 00:42:05.640
i especial d'entitat al múscul animal,

00:42:05.640 --> 00:42:07.680
que anomena electricitat animal.

00:42:07.680 --> 00:42:12.720
No és com cap altra electricitat.
És intrínseca dels éssers vius.

00:42:15.400 --> 00:42:21.640
Però per a Volta, electricitat animal
tenia un regust de superstició i màgia.

00:42:21.640 --> 00:42:26.160
No tenia lloc en la ciència
racional i il·lustrada.

00:42:28.640 --> 00:42:33.080
Volta veia l'experiment de manera
completament diferent a Galvani.

00:42:33.080 --> 00:42:36.720
Creia que revelava una
cosa totalment nova.

00:42:36.720 --> 00:42:39.520
Per a ell, les potes no
saltaven com a resultat

00:42:39.520 --> 00:42:42.440
de l'alliberament d'electricitat
animal des de dins,

00:42:42.440 --> 00:42:46.080
sinó per l'electricitat
artificial de fora.

00:42:46.080 --> 00:42:49.480
Les potes eren simplement l'indicador.

00:42:49.480 --> 00:42:54.520
Només es contreien a causa de
l'electricitat de la màquina de Hauksbee.

00:42:57.000 --> 00:43:02.240
Tornant a Bolonya, Galvani va reaccionar
furiosament a les idees de Volta.

00:43:02.240 --> 00:43:06.440
Creia que Volta havia travessat
una ratlla fonamental:

00:43:06.440 --> 00:43:10.280
dels experiments elèctrics
al reialme de Déu,

00:43:10.280 --> 00:43:13.720
i això equivalia a heretgia.

00:43:13.720 --> 00:43:17.400
Tenir una mena d'esperit
com l'electricitat,

00:43:17.400 --> 00:43:19.760
haver-lo produït artificialment

00:43:19.760 --> 00:43:22.160
i dir que aquell esperit,
aquella força vivent,

00:43:22.160 --> 00:43:26.320
aquella entitat era el mateix
que una cosa produïda per Déu,

00:43:26.320 --> 00:43:30.400
que Déu havia posat en un cos
humà o de granota vivent ,

00:43:30.400 --> 00:43:32.600
allò els semblava sacríleg,

00:43:32.600 --> 00:43:35.200
perquè era eliminar aquest límit

00:43:35.200 --> 00:43:37.480
entre el reialme de Déu d'allò diví

00:43:37.480 --> 00:43:40.600
i el reialme mundà d'allò material.

00:43:43.800 --> 00:43:47.320
Esperonat per la seva
indignació religiosa,

00:43:47.320 --> 00:43:50.880
Galvani va anunciar una nova sèrie
de resultats experimentals,

00:43:50.880 --> 00:43:53.520
que demostrarien que Volta s'equivocava.

00:43:55.080 --> 00:44:00.920
Durant un dels seus experiments, va
penjar les granotes d'un filferro

00:44:00.920 --> 00:44:04.400
i va veure una cosa totalment inesperada.

00:44:04.400 --> 00:44:09.960
Si connectava cable de coure al
filferro d'on penjava la granota,

00:44:09.960 --> 00:44:13.120
i després tocava amb l'altre
cap del coure el nervi,

00:44:14.960 --> 00:44:19.320
li va semblar que podia fer
contraure les potes de la granota

00:44:19.320 --> 00:44:21.560
sense gens d'electricitat.

00:44:28.680 --> 00:44:34.440
Galvani va arribar a la
conclusió que devia ser

00:44:34.440 --> 00:44:39.000
alguna cosa a l'interior de les
granotes, que fins i tot mortes,

00:44:39.000 --> 00:44:42.120
continuava després de la mort

00:44:42.120 --> 00:44:44.760
produint alguna mena d'electricitat.

00:44:44.760 --> 00:44:50.080
I els cables de metall d’alguna manera
deixaven anar aquella electricitat.

00:44:51.720 --> 00:44:53.600
En els mesos següents,

00:44:53.600 --> 00:44:58.240
els experiments de Galvani es van centrar
a aïllar aquesta electricitat animal

00:44:58.240 --> 00:45:01.080
utilitzant combinacions
de granota i metall,

00:45:01.080 --> 00:45:03.680
ampolles de Leiden i màquines elèctriques.

00:45:05.160 --> 00:45:09.320
Per a Galvani, aquests experiments
eren la prova que l'electricitat

00:45:09.320 --> 00:45:12.840
s'originava dins mateix de la granota.

00:45:12.840 --> 00:45:17.640
Els músculs de la granota eren ampolles de
Leiden, emmagatzemant el fluid elèctric

00:45:17.640 --> 00:45:20.120
i alliberant-lo després d'una bursada.

00:45:20.120 --> 00:45:25.840
El 30 d'octubre de 1786, va publicar
els seus descobriments en un llibre,

00:45:25.840 --> 00:45:31.320
Animali Electricitate,
D'electricitat animal.

00:45:32.880 --> 00:45:35.800
Galvani estava tan segur
de les seves idees,

00:45:35.800 --> 00:45:38.880
que fins i tot va enviar un
exemplar del seu llibre a Volta.

00:45:41.040 --> 00:45:46.520
Però Volta senzillament no podia pair la
idea de Galvani d'electricitat animal.

00:45:46.520 --> 00:45:50.880
Creia que l'electricitat senzillament
havia de venir d'algun altre lloc.

00:45:52.000 --> 00:45:53.040
Però d'on?

00:46:04.360 --> 00:46:07.760
Als anys 1790, aquí a la
Universitat de Pavia,

00:46:07.760 --> 00:46:12.080
gairebé amb certesa en aquesta sala de
conferències, que encara porta el seu nom,

00:46:12.080 --> 00:46:16.160
Volta va començar la seva recerca
de la nova font d'electricitat.

00:46:18.320 --> 00:46:21.220
Les seves sospites es
centraven en els metalls

00:46:21.220 --> 00:46:25.080
que Galvani havien utilitzat per fer
contraure les potes de la seva granota.

00:46:25.080 --> 00:46:30.680
La seva curiositat havia estat esperonada
per un estrany fenomen amb què va topar:

00:46:30.680 --> 00:46:33.920
quin gust tenien les
combinacions de metalls.

00:46:36.360 --> 00:46:40.400
Es va adonar que si agafava dues
monedes diferents de metall

00:46:40.400 --> 00:46:42.760
i se les posava a la punta de la llengua,

00:46:42.760 --> 00:46:46.120
i llavors col·locava una cullera
de plata damunt de totes dues,

00:46:47.840 --> 00:46:50.430
tenia una mena de sensació de formigueig,

00:46:50.430 --> 00:46:54.160
bastant semblant al formigueig que et fa
la descàrrega d'una ampolla de Leiden.

00:46:54.160 --> 00:46:57.960
Volta va concloure que podia
tastar l'electricitat,

00:46:57.960 --> 00:47:04.520
que devia venir del contacte entre el
metall de les monedes i el de la cullera.

00:47:04.520 --> 00:47:07.280
La seva teoria no tenia
en compte la de Galvani.

00:47:07.280 --> 00:47:11.880
La pota de la granota es contreia, no
per la seva pròpia electricitat animal,

00:47:11.880 --> 00:47:16.440
sinó perquè reaccionava a
l'electricitat dels metalls.

00:47:16.440 --> 00:47:21.960
Però l'electricitat que generaven les
seves monedes era increïblement feble.

00:47:21.960 --> 00:47:24.000
Com podia fer-la més forta?

00:47:28.160 --> 00:47:32.720
Llavors se li va acudir una idea mentre
repassava els papers científics

00:47:32.720 --> 00:47:37.040
del gran científic
britànic, Henry Cavendish,

00:47:37.040 --> 00:47:41.800
i en particular, la seva famosa obra
sobre el peix torpede elèctric.

00:47:44.720 --> 00:47:49.560
Va tornar i va fer un cop d'ull
més atent al peix torpede

00:47:49.560 --> 00:47:53.880
i en particular, la repetició
de cambres al seu dors.

00:47:53.880 --> 00:47:56.640
Es va preguntar si era aquesta repetició

00:47:56.640 --> 00:47:59.760
el que contenia la clau de la
seva potent descàrrega elèctrica.

00:48:02.080 --> 00:48:06.080
Potser cada cambra era com les
seves monedes i la cullera,

00:48:06.080 --> 00:48:10.400
cadascuna generant una diminuta
quantitat d'electricitat.

00:48:10.400 --> 00:48:13.360
I, potser, la potent descàrrega del peix

00:48:13.360 --> 00:48:19.120
resulta de la repetició de
cambres una vegada i una altra.

00:48:20.160 --> 00:48:26.080
Amb confiança creixent en les seves noves
idees, Volta va decidir contraatacar

00:48:26.080 --> 00:48:31.400
construint la seva pròpia versió
artificial del peix torpede.

00:48:31.400 --> 00:48:36.040
Va copiar el peix torpede
repetint la seva distribució,

00:48:36.040 --> 00:48:38.400
però utilitzant metall.

00:48:38.400 --> 00:48:42.800
Aquí tenim el que va fer: va
agafar una làmina de coure

00:48:42.800 --> 00:48:47.480
i va col·locar-hi al damunt un tros
de cartró humitejat en àcid diluït.

00:48:47.480 --> 00:48:51.160
Damunt d'això, va agafar un altre
metall i el va posar al capdamunt.

00:48:51.160 --> 00:48:56.120
El que tenia aquí era exactament el
mateix que els dos cables de Galvani.

00:48:56.120 --> 00:49:00.560
Però ara Volta va repetir el procediment.

00:49:00.560 --> 00:49:04.800
El que feia era construir
una pila de metall.

00:49:04.800 --> 00:49:09.360
De fet, el seu invent es
va conèixer com la pila.

00:49:14.080 --> 00:49:17.720
Però el que era una revelació 
increïble és el que podia fer.

00:49:17.720 --> 00:49:22.400
Volta va provar la seva pila en
ell mateix posant dos cables

00:49:22.400 --> 00:49:24.960
i subjectant-los a cada cap de la pila

00:49:24.960 --> 00:49:27.720
i portant-se els altres caps
a tocar la seva llengua.

00:49:30.000 --> 00:49:33.120
Podia efectivament tastar l'electricitat.

00:49:33.120 --> 00:49:37.800
Aquesta vegada, era més potent
del normal i era constant.

00:49:41.800 --> 00:49:45.840
Havia creat la primera bateria.

00:49:45.840 --> 00:49:51.000
La màquina ja no era una
màquina elèctrica i mecànica,

00:49:51.000 --> 00:49:54.720
era purament una màquina elèctrica.

00:49:54.720 --> 00:49:58.640
Així va demostrar que una màquina
imitant el peix podia funcionar,

00:49:58.640 --> 00:50:03.400
que el que anomenava l'electricitat
del metall o del contacte

00:50:03.400 --> 00:50:05.840
de diferents metalls podia funcionar,

00:50:05.840 --> 00:50:09.880
i això li va semblar la seva jugada final,

00:50:09.880 --> 00:50:14.880
i guanyadora en la
controvèrsia amb Galvani.

00:50:14.880 --> 00:50:19.680
El que mostrava la pila de Volta era que
es podien desplegar tots els fenòmens

00:50:19.680 --> 00:50:24.560
de l'electricitat animal sense
tenir cap animal present.

00:50:24.560 --> 00:50:30.280
Així doncs, des del punt de vista voltaic,
semblava que Galvani s'equivocava,

00:50:30.280 --> 00:50:34.400
que no hi ha res d'especial en
l'electricitat dels animals.

00:50:34.400 --> 00:50:38.680
És electricitat i es pot
imitar completament

00:50:38.680 --> 00:50:40.640
amb aquesta pila artificial.

00:50:43.120 --> 00:50:49.640
Però la sorpresa més gran de Volta va ser
que l'electricitat generada era contínua.

00:50:49.640 --> 00:50:53.000
De fet, brollava com l'aigua d'un rierol.

00:50:53.000 --> 00:50:57.160
I així com en un rierol, on la
mesura de la quantitat d'aigua

00:50:57.160 --> 00:51:00.720
que flueix es diu corrent,
l'electricitat que fluïa

00:51:00.720 --> 00:51:06.520
de la pila es va conèixer
com un corrent elèctric.

00:51:10.600 --> 00:51:13.920
200 anys després de Volta,

00:51:13.920 --> 00:51:17.200
finalment entenem el que és
en realitat l'electricitat.

00:51:19.480 --> 00:51:23.880
Els àtoms de metalls, com tots els àtoms,
tenen electrons amb càrrega elèctrica

00:51:23.880 --> 00:51:27.080
al voltant d'un nucli.

00:51:27.080 --> 00:51:30.560
Però en els metalls, els àtoms
comparteixen els seus electrons exteriors

00:51:30.560 --> 00:51:32.760
entre ells d'una manera única,

00:51:32.760 --> 00:51:36.160
i això significa que poden
moure's d'un àtom al proper.

00:51:39.400 --> 00:51:43.760
Si aquests electrons es mouen en la
mateixa direcció al mateix temps,

00:51:43.760 --> 00:51:48.040
l'efecte cumulatiu és un
moviment de càrrega elèctrica.

00:51:50.040 --> 00:51:55.800
Aquest flux d'electrons és el que
anomenem corrent elèctric.

00:52:00.120 --> 00:52:03.920
Setmanes després que Volta
publiqués detalls de la seva pila,

00:52:03.920 --> 00:52:08.280
els científics descobrien una
cosa increïble que podia fer.

00:52:16.240 --> 00:52:20.240
El seu efecte sobre l'aigua normal
era completament inesperat.

00:52:20.240 --> 00:52:23.960
El flux constant de càrrega
elèctrica en l'aigua

00:52:23.960 --> 00:52:27.280
era separar-ne les seves
parts constituents:

00:52:27.280 --> 00:52:30.640
els gasos, oxigen i hidrogen.

00:52:30.640 --> 00:52:34.920
L'electricitat anunciava
l'alba d'una època nova.

00:52:34.920 --> 00:52:40.120
Una època nova en què l'electricitat
deixava de ser una simple curiositat

00:52:40.120 --> 00:52:44.680
i començava a ser genuïnament útil.

00:52:44.680 --> 00:52:47.360
Amb un corrent d'electricitat constant,

00:52:47.360 --> 00:52:51.200
es podien aïllar nous elements
químics amb facilitat.

00:52:51.200 --> 00:52:56.880
I això posava els fonaments de la química,
la física i la indústria moderna.

00:52:59.560 --> 00:53:02.880
La pila de Volta ho va canviar tot.

00:53:08.040 --> 00:53:11.600
La pila va convertir Volta en
una celebritat internacional,

00:53:11.600 --> 00:53:15.840
festejat pels poderosos i els rics.

00:53:15.840 --> 00:53:17.080
En reconeixement,

00:53:17.080 --> 00:53:21.800
una mesura fonamental d'electricitat
es va batejar en honor seu.

00:53:21.800 --> 00:53:22.840
El volt.

00:53:26.920 --> 00:53:32.040
Però el seu adversari científic
no se'n va sortir tan bé.

00:53:32.040 --> 00:53:38.800
Luigi Aloisio Galvani va morir
el 4 de desembre de 1798,

00:53:38.800 --> 00:53:41.440
deprimit i en la pobresa.

00:53:41.440 --> 00:53:45.160
Per a mi, no és l'invent de la bateria

00:53:45.160 --> 00:53:49.600
el que va marcar el gir crucial
en la història de l'electricitat,

00:53:49.600 --> 00:53:52.040
és el que va passar després.

00:54:01.800 --> 00:54:05.200
Va tenir lloc a la Royal
Institution de Londres.

00:54:05.200 --> 00:54:09.080
Era el moment que marcava
el final d'una època

00:54:09.080 --> 00:54:11.120
i el principi d'una altra.

00:54:15.040 --> 00:54:17.720
Va ser supervisat per Humphry Davy,

00:54:17.720 --> 00:54:21.280
el primer d'una nova
generació d'electricistes.

00:54:21.280 --> 00:54:27.680
Jove, segur i fascinat per les possibilitats
del corrent elèctric continu.

00:54:27.680 --> 00:54:34.080
El 1808, va construir la
bateria més gran del món.

00:54:34.080 --> 00:54:37.680
Omplia tota una sala sota
la Royal Institution.

00:54:37.680 --> 00:54:43.960
Tenia més de 800 piles voltaiques
individuals ajuntades.

00:54:43.960 --> 00:54:48.760
Devia espeterregar i deixar
anar vapors sulfurosos.

00:54:51.280 --> 00:54:58.320
En una sala fosca, il·luminada per una
tecnologia antiga, espelmes i llums d'oli,

00:54:58.320 --> 00:55:02.800
Davy va connectar la seva bateria
a dos filaments de carboni

00:55:02.800 --> 00:55:05.440
i va ajuntar-ne les puntes.

00:55:05.440 --> 00:55:08.200
El flux continu
d'electricitat de la bateria

00:55:08.200 --> 00:55:11.320
a través dels filaments 
va saltar pel buit,

00:55:11.320 --> 00:55:16.840
donant peu a una guspira
constant i enlluernadora.

00:55:22.520 --> 00:55:27.040
De la foscor es va fer la llum.

00:55:38.840 --> 00:55:43.840
L'arc de llum de Davy simbolitza
veritablement el final d'una època

00:55:43.840 --> 00:55:46.680
i el començament de la nostra.

00:55:46.680 --> 00:55:48.320
L'època de l'electricitat.

00:55:57.680 --> 00:56:04.280
Però hi ha un colofó macabre
en aquesta història.

00:56:04.280 --> 00:56:08.280
El 1803, el nebot de Galvani,
un tal Giovanni Aldini,

00:56:08.280 --> 00:56:12.920
va venir a Londres amb un
experiment nou aterridor.

00:56:12.920 --> 00:56:15.840
Un assassí convicte
anomenat George Forster

00:56:15.840 --> 00:56:18.120
acabava de ser penjat a Newgate.

00:56:18.120 --> 00:56:21.040
Quan el cos va ser despenjat de la forca,

00:56:21.040 --> 00:56:23.680
el van portar directament a
la sala de conferències,

00:56:23.680 --> 00:56:27.040
on Aldini va començar
la seva obra macabra.

00:56:30.240 --> 00:56:32.040
Utilitzant una pila voltaica,

00:56:32.040 --> 00:56:37.520
va començar a aplicar un corrent
elèctric al cos del mort.

00:56:37.520 --> 00:56:43.160
Llavors Aldini va posar un conductor
elèctric a l'anus del mort

00:56:43.160 --> 00:56:45.920
i l'altre al capdamunt de l'espinada.

00:56:45.920 --> 00:56:50.160
El cos mort i flàccid de
Forster va asseure's de cop

00:56:50.160 --> 00:56:52.960
i l'espinada es va arquejar i recargolar.

00:56:52.960 --> 00:56:55.840
Per un moment, va semblar
com si el cos mort

00:56:55.840 --> 00:56:58.680
hagués tornat a la vida.

00:57:00.240 --> 00:57:06.240
Semblava com si l'electricitat pogués
tenir el poder de resurrecció.

00:57:06.240 --> 00:57:11.560
I això va deixar un profund impacte en una
escriptora jove anomenada Mary Shelley.

00:57:17.040 --> 00:57:22.400
Shelley va escriure una de les històries
més punyents i duradores de sempre.

00:57:22.400 --> 00:57:24.680
Ambientada en part aquí al llac Como,

00:57:24.680 --> 00:57:27.640
Frankenstein explica la
història d'un científic,

00:57:27.640 --> 00:57:30.120
un galvanista probablement
basat en Aldini,

00:57:30.120 --> 00:57:34.160
que porta un monstre a la
vida amb electricitat.

00:57:34.160 --> 00:57:40.040
Llavors, fastiguejat de la seva pròpia
arrogància, abandona la seva creació.

00:57:40.040 --> 00:57:45.640
Com el llum d'arc de Davy, aquest
llibre simbolitza els temps canviants.

00:57:45.640 --> 00:57:49.240
El final de l'època de miracles i fantasia

00:57:49.240 --> 00:57:54.440
i el començament de l'època de la
racionalitat, la indústria i la ciència.

00:58:06.240 --> 00:58:10.400
I és aquesta època nova el que
explorem en el proper programa,

00:58:10.400 --> 00:58:12.880
perquè a l'inici del segle XIX,

00:58:12.880 --> 00:58:17.680
els científics van adonar-se que
l'electricitat estava íntimament relacionada

00:58:17.680 --> 00:58:21.320
amb una altra de les forces
misterioses de la natura:

00:58:21.320 --> 00:58:22.440
el magnetisme.

00:58:23.480 --> 00:58:27.600
I aquell coneixement transformaria
completament el nostre món.

00:58:36.380 --> 00:58:40.460
L'electricitat és una de
forces més grans de la natura.

00:58:42.780 --> 00:58:45.100
I a mitjan segle XX,

00:58:45.100 --> 00:58:49.100
l'havíem dominada per il·luminar
i impulsar el nostre món modern.

00:58:51.140 --> 00:58:54.180
Centenars d'anys de
descobriments científics

00:58:54.180 --> 00:58:56.380
i invents ens van portar aquí.

00:58:57.460 --> 00:59:01.260
Però caldria el geni excèntric d’un home

00:59:01.260 --> 00:59:05.060
per treure l'entrellat de tot el
potencial de la força elèctrica.

00:59:06.500 --> 00:59:08.700
A l’hivern de 1943,

00:59:08.700 --> 00:59:10.780
Nikola Tesla va contemplar

00:59:10.780 --> 00:59:13.380
l'skyline de Manhattan

00:59:13.380 --> 00:59:15.380
per última vegada.

00:59:15.380 --> 00:59:21.020
Tesla havia nascut en un món impulsat
per vapor i il·luminat per gas.

00:59:22.940 --> 00:59:25.260
Però davant dels seus ulls,
va veure un món nou.

00:59:25.260 --> 00:59:27.700
Un món transformat,

00:59:27.700 --> 00:59:30.580
un món impulsat per l'electricitat.

00:59:30.580 --> 00:59:32.140
El seu món.

00:59:37.860 --> 00:59:40.420
Feble, solitari

00:59:40.420 --> 00:59:43.980
i encara de dol per la mort
d'un dels seus estimats coloms,

00:59:43.980 --> 00:59:47.500
aquest geni extrordinari i excèntric

00:59:47.500 --> 00:59:52.620
va saber que l'obra de la seva vida estava
acabada i es va ajaure al llit a morir.

00:59:53.900 --> 00:59:57.140
Passarien tres dies abans que
algú trobés el seu cos.

01:00:08.980 --> 01:00:12.980
Fa poc més de 200 anys,
científics primerencs

01:00:12.980 --> 01:00:17.900
van descobrir que l'electricitat podia ser
molt més que una simple càrrega estàtica.

01:00:17.900 --> 01:00:23.140
Es podia fer fluir en un corrent continu.

01:00:28.300 --> 01:00:32.220
Però estaven a punt de
descobrir una cosa profunda.

01:00:32.220 --> 01:00:35.500
Que l'electricitat està
relacionada amb el magnetisme.

01:00:36.500 --> 01:00:41.140
Aprofitar el vincle entre
magnetisme i electricitat

01:00:41.140 --> 01:00:43.900
transformaria completament el món

01:00:43.900 --> 01:00:46.660
i ens permetria generar quantitats
aparentment il·limitades

01:00:46.660 --> 01:00:48.780
de força elèctrica.

01:00:56.900 --> 01:01:00.620
Aquesta és la història de
com científics i enginyers

01:01:00.620 --> 01:01:04.220
van treure l'entrellat de la
naturalesa de l'electricitat

01:01:04.220 --> 01:01:09.380
i van utilitzar-la en un segle
extrordinari d'innovació i invencions.

01:01:09.380 --> 01:01:12.780
Però no pas abans que s'enterrés finalment

01:01:12.780 --> 01:01:17.660
una de les rivalitats més xocants
en la història de l’enginyeria.

01:01:34.060 --> 01:01:36.300
La nostra història comença a Londres,

01:01:36.300 --> 01:01:38.740
a principis del segle XIX,

01:01:38.740 --> 01:01:42.260
amb un jove que faria avançar la
nostra comprensió de l'electricitat

01:01:42.260 --> 01:01:44.860
tant com cap altre.

01:01:44.860 --> 01:01:47.820
El 29 de febrer de 1812,

01:01:47.820 --> 01:01:53.340
un enquadernador autodidacta de
20 anys anomenat Michael Faraday

01:01:53.340 --> 01:01:57.040
va venir aquí, a la Royal 
Institution of Great Britain.

01:02:04.950 --> 01:02:08.470
Estava envoltat de la flor i 
la nata del món acadèmic,

01:02:09.060 --> 01:02:10.940
i estava a punt de sentir

01:02:10.940 --> 01:02:14.180
una de les ments científiques
més grans de l'època.

01:02:17.460 --> 01:02:22.260
Faraday, fill d'un ferrer, havia
acabat la seva educació formal

01:02:22.260 --> 01:02:25.460
quan tenia només 12 anys.

01:02:25.460 --> 01:02:27.660
No accediria mai a la universitat.

01:02:27.660 --> 01:02:30.220
Però no havia acabat d'aprendre,

01:02:30.220 --> 01:02:32.580
perquè estava fascinat per la ciència.

01:02:34.660 --> 01:02:40.100
Faraday treballava dur moltes hores
durant el dia, enquadernant llibres.

01:02:40.100 --> 01:02:43.580
Però els vespres llegia
qualsevol llibre de ciència

01:02:43.580 --> 01:02:45.500
que li caigués a les mans.

01:02:45.500 --> 01:02:48.700
Li encantava aprendre
coses noves sobre el món

01:02:48.700 --> 01:02:52.020
i tenia aquest desig
constant, aquesta passió,

01:02:52.020 --> 01:02:55.580
d'entendre per què les
coses eren tal com eren.

01:02:59.220 --> 01:03:02.900
Llegir treballs científics era una cosa.

01:03:02.900 --> 01:03:06.810
Però per satisfer realment la
seva ànsia de coneixement,

01:03:06.810 --> 01:03:10.080
Faraday tenia unes ganes boges de 
veure els experiments mateixos.

01:03:10.080 --> 01:03:13.140
I finalment va tenir la seva oportunitat

01:03:13.140 --> 01:03:16.980
quan li van donar un bitllet per assistir
a una de les últimes conferències

01:03:16.980 --> 01:03:21.220
del químic anglès més gran de
l'època, Sir Humphry Davy.

01:03:23.780 --> 01:03:27.860
Allò havia de canviar per sempre
la vida del jove Faraday.

01:03:30.820 --> 01:03:34.620
Després d'observar Davy,
ple d'admiració i d'idees,

01:03:34.620 --> 01:03:37.940
Faraday va saber què volia
fer amb la seva vida.

01:03:37.940 --> 01:03:43.020
Volia dedicar-se a promoure la ciència.

01:03:43.020 --> 01:03:46.020
I això és justament el que va fer.

01:03:46.020 --> 01:03:49.260
Al cap d'un any, Davy l'havia nomenat

01:03:49.260 --> 01:03:51.620
assistent a la Royal Institution.

01:03:53.740 --> 01:03:57.940
Amb Davy de patró i, bé, d'amo,

01:03:57.940 --> 01:04:01.780
Faraday va estudiar tota mena de química.

01:04:01.780 --> 01:04:06.380
Però el que inspiraria els
seus descobriments més grans

01:04:06.380 --> 01:04:11.140
eren les forces invisibles de
l'electricitat i el magnetisme.

01:04:14.180 --> 01:04:19.140
El 1820, totes dues coses eren
estudiades per un científic danès,

01:04:19.140 --> 01:04:20.860
Hans Christian Oersted,

01:04:20.860 --> 01:04:23.700
que havia fet un
descobriment extrordinari.

01:04:25.700 --> 01:04:29.860
Va fer passar un corrent
elèctric per una vara de coure

01:04:29.860 --> 01:04:33.780
i la va posar a prop
d'una brúixola magnètica,

01:04:33.780 --> 01:04:37.420
i va veure que feia girar l'agulla.

01:04:37.420 --> 01:04:39.940
Per a Oersted, era extraordinari.

01:04:39.940 --> 01:04:43.100
Havia mostrat, per primera vegada,

01:04:43.100 --> 01:04:46.980
que un corrent elèctric pot
crear una força magnètica.

01:04:46.980 --> 01:04:51.060
Havia ajuntat electricitat i magnetisme.

01:04:51.060 --> 01:04:54.140
Avui en diem electromagnetisme.

01:04:54.140 --> 01:04:57.580
És una de les forces
fonamentals de la natura.

01:04:59.260 --> 01:05:02.140
El descobriment d'Oersted
desencadena tot un nou

01:05:02.140 --> 01:05:04.780
aspecte d'activitat inventiva

01:05:04.780 --> 01:05:10.260
al voltant de, i sobre, els
camps de l'electricitat.

01:05:10.260 --> 01:05:13.380
Gairebé es poden veure els
experimentadors elèctrics competint,

01:05:13.380 --> 01:05:14.980
rivalitzant entre ells,

01:05:14.980 --> 01:05:19.140
per trobar vincles nous entre electricitat
i les altres forces de la natura.

01:05:19.140 --> 01:05:21.660
A la Royal Institution,

01:05:21.660 --> 01:05:26.060
Faraday va posar-se a recrear
el treball d'Oersted,

01:05:26.060 --> 01:05:29.780
i això marcaria els seus primers
passos cap a la fama i la fortuna.

01:05:29.780 --> 01:05:32.380
I mitjançant la seva rigorosa recerca,

01:05:32.380 --> 01:05:37.140
va concloure que hi havia
d'haver un flux de forces

01:05:37.140 --> 01:05:40.140
actuant entre el filferro i
l'agulla de la brúixola.

01:05:40.140 --> 01:05:42.860
El dispositiu que va
dissenyar per demostrar-ho

01:05:42.860 --> 01:05:45.980
canviaria el curs de la història.

01:05:45.980 --> 01:05:51.580
Faraday va crear un circuit
utilitzant una bateria així,

01:05:51.580 --> 01:05:55.340
uns cables i un bany de mercuri.

01:05:55.340 --> 01:05:58.900
El circuit continua per
aquests pals de coure,

01:05:58.900 --> 01:06:02.420
i aquest filferro penja lliurement,
suspès dins el mercuri.

01:06:02.420 --> 01:06:05.940
Com que el mercuri és tan bon conductor,

01:06:05.940 --> 01:06:08.900
completa el circuit.

01:06:08.900 --> 01:06:12.420
Quan el corrent passa pel circuit,

01:06:14.140 --> 01:06:18.980
genera un camp de força magnètica
circular al voltant del cable.

01:06:18.980 --> 01:06:22.620
Això interactua amb el
magnetisme d'un imant permanent

01:06:22.620 --> 01:06:25.420
que Faraday havia posat
al mig del mercuri.

01:06:25.420 --> 01:06:29.980
Junts forçaven el cable a moure's.

01:06:29.980 --> 01:06:33.860
Faraday havia demostrat que aquesta
força invisible existeix realment

01:06:33.860 --> 01:06:38.340
i podia veure'n l'efecte:
moviment circular.

01:06:38.340 --> 01:06:44.260
Aquest preciós dispositiu era el
primer a convertir corrent elèctric

01:06:44.260 --> 01:06:46.420
en moviment continu.

01:06:46.420 --> 01:06:50.740
Bàsicament, és el primer motor elèctric.

01:06:55.980 --> 01:06:59.380
Però Faraday estava a punt de
portar més enllà aquest experiment.

01:07:03.500 --> 01:07:04.940
Un dels efectes durables

01:07:04.940 --> 01:07:08.340
del descobriment de Faraday de
rotacions electromagnètiques el 1821,

01:07:08.340 --> 01:07:12.100
va ser que va mostrar que hi
havia una relació d'alguna mena

01:07:12.100 --> 01:07:15.180
entre l'electricitat i el
magnetisme i el moviment.

01:07:17.620 --> 01:07:21.460
Faraday va explorar amb
detall aquesta relació

01:07:21.460 --> 01:07:24.300
i es va posar un repte encara més difícil.

01:07:25.620 --> 01:07:31.020
Utilitzar magnetisme i
moviment per fer electricitat.

01:07:33.380 --> 01:07:35.460
Finalment, la seva obsessió,

01:07:35.460 --> 01:07:38.220
la feina dura i la
determinació van compensar.

01:07:41.580 --> 01:07:43.380
El descobriment va arribar

01:07:43.380 --> 01:07:46.380
el 17 d'octubre de 1831,

01:07:46.380 --> 01:07:51.020
quan Faraday va agafar un imant
com aquest i va passar-lo

01:07:51.020 --> 01:07:54.580
endins i enfora d'una bobina de cable.

01:07:54.580 --> 01:07:59.780
Va poder detectar un minúscul
corrent elèctric a la bobina,

01:07:59.780 --> 01:08:03.500
movent-se en un sentit

01:08:03.500 --> 01:08:06.260
i després en l'altre.

01:08:07.860 --> 01:08:11.620
Faraday sabia que tenia alguna cosa.

01:08:11.620 --> 01:08:12.980
Uns dies més tard,

01:08:12.980 --> 01:08:17.020
en comptes de passar l'imant a través
de l'espiral de cable conductor,

01:08:17.020 --> 01:08:18.940
va realitzar l'experiment equivalent

01:08:18.940 --> 01:08:23.740
de passar una placa de coure
conductora a través del camp magnètic.

01:08:27.740 --> 01:08:29.460
En aquell moment no ho sabia,

01:08:29.460 --> 01:08:34.100
però quan el seu disc rotatori
va tallar aquest camp magnètic,

01:08:34.100 --> 01:08:37.020
milers de milions d'electrons
amb càrrega negativa

01:08:37.020 --> 01:08:39.940
van ser desviats de la seva
trajectòria circular original,

01:08:39.940 --> 01:08:43.100
i van començar a moure's cap a la vora.

01:08:44.300 --> 01:08:48.620
Una càrrega negativa es va acumular
al límit exterior del disc,

01:08:48.620 --> 01:08:50.700
deixant una càrrega positiva al centre,

01:08:50.700 --> 01:08:53.820
i una vegada el disc va ser
connectat a uns cables,

01:08:53.820 --> 01:08:58.100
els electrons van fluir
en un corrent uniforme.

01:08:58.100 --> 01:09:03.020
Faraday havia generat un flux
continu de corrent elèctric.

01:09:04.270 --> 01:09:06.010
A diferència d'una bateria,

01:09:06.010 --> 01:09:10.580
el seu corrent fluïa tant tamps
com girava el disc de coure.

01:09:10.580 --> 01:09:16.220
Havia creat força elèctrica directament
a partir de força mecànica.

01:09:16.220 --> 01:09:20.780
Tot i que el descobriment de Faraday era
enormement important per dret propi,

01:09:20.780 --> 01:09:24.740
i va tenir efectes profunds en
la comprensió de l'electricitat

01:09:24.740 --> 01:09:27.900
i en la tecnologia durant
la resta del segle XIX,

01:09:27.900 --> 01:09:33.580
per a Faraday el que va fer va ser encetar
una dècada d'intenses investigacions,

01:09:33.580 --> 01:09:37.380
perquè li donava una pista sobre la
manera de prosseguir la seva recerca.

01:09:38.780 --> 01:09:42.420
Mentre Faraday continuava la seva feina,

01:09:42.420 --> 01:09:45.580
intentant entendre la naturalesa
mateixa de l'electricitat,

01:09:45.580 --> 01:09:48.820
inventors de tot Europa estaven
menys interessats en la ciència

01:09:48.820 --> 01:09:54.540
i més interessats en la manera de
guanyar diners amb l'electricitat.

01:09:54.540 --> 01:09:58.460
El que en realitat és força extraordinari,
des d'una perspectiva contemporània,

01:09:58.460 --> 01:10:00.300
és que, en general,

01:10:00.300 --> 01:10:05.380
a ningú sembla importar-li
gaire què és l'electricitat.

01:10:05.380 --> 01:10:07.820
No hi ha grans debats teòrics

01:10:07.820 --> 01:10:11.660
sobre si és una força, o un fluid,
o un principi o una energia.

01:10:11.660 --> 01:10:15.460
Allò que els interessa realment
és què pot fer l'electricitat.

01:10:17.540 --> 01:10:21.340
Faraday, vivint en un
món impulsat pel vapor,

01:10:21.340 --> 01:10:24.700
informava la comunitat científica

01:10:24.700 --> 01:10:26.540
sobre la naturalesa de l'electricitat,

01:10:26.540 --> 01:10:30.220
però alhora s'havia fet
un altre descobriment

01:10:30.220 --> 01:10:34.100
de com podíem fer-la servir realment.

01:10:34.100 --> 01:10:35.860
seria el primer dispositiu

01:10:35.860 --> 01:10:39.060
que trauria l'electricitat del laboratori

01:10:39.060 --> 01:10:42.860
i la deixaria en mans de la gent corrent.

01:10:42.860 --> 01:10:44.740
El telègraf.

01:10:47.940 --> 01:10:50.980
La clau per entendre el telègraf

01:10:50.980 --> 01:10:56.260
és un tipus especial
d'imant, un electroimant.

01:10:56.260 --> 01:10:59.620
Bàsicament, un imant creat
per un corrent elèctric.

01:11:02.860 --> 01:11:06.460
Els primers electroimants es van
desenvolupar independentment

01:11:06.460 --> 01:11:11.060
per part de William Sturgeon a la Gran
Bretanya i Joseph Henry als Estats Units.

01:11:11.060 --> 01:11:15.420
I així com Faraday havia descobert
que enroscant el seu cable,

01:11:15.420 --> 01:11:19.420
podia incrementar el corrent
produït per l'imant en moviment,

01:11:19.420 --> 01:11:21.780
Henry i Sturgeon van descobrir

01:11:21.780 --> 01:11:26.140
que afegint més espirals
als cables del corrent,

01:11:26.140 --> 01:11:29.740
podien crear un camp
magnètic més concentrat.

01:11:29.740 --> 01:11:34.580
Bàsicament, com més espirals, com
més voltes, més fort l'imant.

01:11:34.580 --> 01:11:38.740
Així, si passo un corrent
per aquest electroimant,

01:11:38.740 --> 01:11:42.740
es poden veure els efectes
del camp magnètic.

01:11:42.740 --> 01:11:45.580
Aquest és el típic experiment d'escola

01:11:45.580 --> 01:11:49.060
d'escampar llimadures
de ferro sobre l'imant.

01:11:49.060 --> 01:11:50.620
Si hi dono un copet,

01:11:50.620 --> 01:11:55.340
fixeu-vos com les llimadures de ferro
segueixen els contorns del camp.

01:11:55.340 --> 01:11:58.260
Aquest ens permet visualitzar
els efectes del magnetisme.

01:12:01.140 --> 01:12:04.140
Per fer un electroimant encara més fort,

01:12:04.140 --> 01:12:07.460
Henry i Sturgeon van
descobrir que podien posar

01:12:07.460 --> 01:12:12.380
certes menes de metall dins de
l'espiral electromagnètica.

01:12:12.380 --> 01:12:15.100
La raó per la qual el ferro
és tan eficient és fascinant

01:12:15.100 --> 01:12:19.020
perquè s'hi pot pensar com format
per molts imants diminuts,

01:12:19.020 --> 01:12:21.300
tots assenyalant en direccions a l'atzar.

01:12:21.300 --> 01:12:23.460
En aquest moment, això no és cap imant.

01:12:23.460 --> 01:12:28.380
Els diminuts imants de dins estan alineats
com aquestes agulles de brúixola.

01:12:28.380 --> 01:12:31.340
Si us hi fixeu, tots assenyalen
en direccions diferents.

01:12:31.340 --> 01:12:38.380
Però quan apliquem un camp
magnètic, tots s'alineen igual,

01:12:38.380 --> 01:12:40.140
tots combinen, aquests imants,

01:12:40.140 --> 01:12:44.900
i acumulativament augmenten
la força de l'electroimant.

01:12:44.900 --> 01:12:48.100
El que van fer Henry i Sturgeon,

01:12:48.100 --> 01:12:53.700
va ser posar a cada braç de la ferradura
dues bobines electromagnètiques

01:12:53.700 --> 01:12:57.980
per crear alguna cosa que era
moltes, moltes vegades més potent.

01:13:01.460 --> 01:13:06.660
I podem veure la força d'aquest
electroimant de ferradura.

01:13:06.660 --> 01:13:11.980
Si el faig girar i utilitzo una cosa
una mica més gran que llimadures de ferro,

01:13:11.980 --> 01:13:14.540
aquests trossets de ferro,

01:13:14.540 --> 01:13:18.380
mireu la força del camp magnètic,
que els reté al seu lloc.

01:13:20.820 --> 01:13:23.140
El que és important recordar, naturalment,

01:13:23.140 --> 01:13:25.540
és que aquest electroimant només funciona

01:13:25.540 --> 01:13:28.700
mentre hi ha un corrent que hi passa.

01:13:28.700 --> 01:13:31.500
Tan bon punt apago el corrent,

01:13:31.500 --> 01:13:34.060
el magnetisme desapareix.

01:13:36.380 --> 01:13:42.100
Els primers experimentadors exhibien
aquest poder aixecant pesos de metall.

01:13:42.100 --> 01:13:46.740
Henry fins i tot en va fer un prou gran
per aixecar una tona i mitja de metall.

01:13:46.740 --> 01:13:50.180
Impressionant, però no canvia el món.

01:13:50.180 --> 01:13:54.180
Però posa aquell imant molt més
enllà, al final d'un cable,

01:13:54.180 --> 01:13:58.020
i de sobte pots fer passar
una cosa a voluntat.

01:13:58.020 --> 01:13:59.460
En un instant.

01:14:04.220 --> 01:14:08.700
Aquesta capacitat de controlar
un imant a distància,

01:14:08.700 --> 01:14:12.020
és una de les coses més útils
que hem descobert mai.

01:14:14.380 --> 01:14:16.620
Si l'electricitat es pot fer visible

01:14:16.620 --> 01:14:19.980
lluny de la font original de poder,

01:14:19.980 --> 01:14:23.180
llavors tens una font de
comunicació instantània.

01:14:27.260 --> 01:14:29.980
A mitjan anys 1840,

01:14:29.980 --> 01:14:32.780
Samuel Morse havia desenvolupat
un sistema de missatgeria,

01:14:32.780 --> 01:14:39.060
basat en quant temps s'engegava
o apagava un circuit elèctric.

01:14:39.060 --> 01:14:44.020
Una pulsació de corrent llarga per
un guió, una de curta per un punt.

01:14:44.020 --> 01:14:48.900
Això permetia enviar i rebre
missatges utilitzant un codi simple.

01:14:50.220 --> 01:14:53.020
Els primers comentaristes
de l'edat victoriana

01:14:53.020 --> 01:14:55.340
reflexionen sobre el
fet que l'electricitat

01:14:55.340 --> 01:15:00.220
i el telègraf està fent literalment
el seu món un lloc més petit.

01:15:00.220 --> 01:15:03.780
Sovint trobes una mena de
retòrica a tot el segle XIX,

01:15:03.780 --> 01:15:06.500
quan la gent parla del telègraf,

01:15:06.500 --> 01:15:10.740
dient que més comunicació, més comprensió,

01:15:10.740 --> 01:15:13.340
faran obsoleta la guerra,

01:15:13.340 --> 01:15:16.940
perquè tots ens entendrem millor.

01:15:16.940 --> 01:15:20.940
Vull dir que, retrospectivament sembla...
desesperadament utòpic.

01:15:24.260 --> 01:15:25.900
Als anys 1850,

01:15:25.900 --> 01:15:29.500
Europa i Amèrica estaven cosides

01:15:29.500 --> 01:15:31.340
de cables de telègraf,

01:15:31.340 --> 01:15:34.620
però el somni de comunicació
global instantània

01:15:34.620 --> 01:15:36.660
era frustradorament fora de l'abast.

01:15:36.660 --> 01:15:39.300
Era perquè encara no hi havia cap cable

01:15:39.300 --> 01:15:42.020
capaç de portar missatges

01:15:42.020 --> 01:15:46.740
entre dues de les potències
més grans de la terra:

01:15:46.740 --> 01:15:49.380
la Gran Bretanya i els Estats Units.

01:15:49.380 --> 01:15:51.540
Molts experts estaven convençuts

01:15:51.540 --> 01:15:54.761
que un cable transatlàntic 
operatiu era impossible.

01:15:54.761 --> 01:15:58.380
Però els que hi estaven en desacord 
sabien que si ho podien resoldre,

01:15:58.380 --> 01:16:00.340
podria fer-los guanyar diners a cabassos.

01:16:00.340 --> 01:16:05.060
I als anys 1850, homes de negocis
nord-americans i enginyers britànics

01:16:05.060 --> 01:16:08.340
van ajuntar forces per
demostrar que es podia fer.

01:16:11.340 --> 01:16:15.140
Intent rere intent van acabar en desastre.

01:16:15.140 --> 01:16:19.500
Els feixucs cables es trencaven
amb la mala mar i les tempestes.

01:16:21.700 --> 01:16:25.780
Finalment, el 29 de juliol de 1858,

01:16:25.780 --> 01:16:30.380
es van empalmar dues parts d'un
cable al mig de l'Atlàntic.

01:16:30.380 --> 01:16:34.780
Un sol cable era senzillament massa gran
per ser transportat per un vaixell.

01:16:34.780 --> 01:16:37.860
Llavors es va portar un cap a Terranova,

01:16:37.860 --> 01:16:41.220
i l'altre cap al sud-oest d'Irlanda.

01:16:41.220 --> 01:16:43.940
Sis dies més tard, el
primer vincle directe

01:16:43.940 --> 01:16:48.580
entre les dues nacions més 
poderoses del món estava a punt.

01:16:48.580 --> 01:16:52.980
El projecte va ser aclamat
com un èxit enorme

01:16:52.980 --> 01:16:56.060
i un missatge formal d'enhorabona

01:16:56.060 --> 01:17:00.180
va ser enviat per part de la reina
Victoria al president Buchanan.

01:17:00.180 --> 01:17:03.540
Però abans que s'acabessin
les celebracions,

01:17:03.540 --> 01:17:06.580
les coses van començar
a anar molt malament.

01:17:06.580 --> 01:17:10.900
Aquest és el quadern original
de l'enginyer en cap Bright.

01:17:10.900 --> 01:17:15.540
Podeu veure-hi el missatge
original de la Reina Victoria.

01:17:15.540 --> 01:17:20.820
Només són 98 paraules, però van
trigar 16 hores a transmetre'l.

01:17:21.980 --> 01:17:25.380
Els operadors de telègraf de l’altra
banda ho van tenir molt difícil

01:17:25.380 --> 01:17:27.260
per desxifrar el missatge.

01:17:27.260 --> 01:17:30.180
Els senyals elèctrics que rebien

01:17:30.180 --> 01:17:32.100
eren confusos i distorsionats

01:17:32.100 --> 01:17:36.020
i es feien repetir paraules
una vegada i una altra.

01:17:36.020 --> 01:17:37.180
Podeu veure-ho aquí:

01:17:37.180 --> 01:17:42.060
“Repetir després d'enviar.
Esperant rebre, sense senyal.”

01:17:42.060 --> 01:17:45.100
Era clar que transmetre a
l'altra banda de l'Atlàntic

01:17:45.100 --> 01:17:49.140
no seria tan planer com havien esperat.

01:17:50.660 --> 01:17:55.820
En els dies següents, es van intercanviar
uns quants centenars de missatges,

01:17:55.820 --> 01:17:58.540
però els que arribaven a Terranova

01:17:58.540 --> 01:18:01.620
eren gairebé impossibles de desxifrar,

01:18:01.620 --> 01:18:04.540
tot just un poti-poti de punts i ratlles.

01:18:04.540 --> 01:18:08.260
Hi havia un problema greu amb
el cable i anava empitjorant.

01:18:08.260 --> 01:18:13.260
El cable de 1858 no es
va reparar mai del tot,

01:18:13.260 --> 01:18:19.580
i el final va arribar definitivament quan
l'enginyer britànic Wildman Whitehouse

01:18:19.580 --> 01:18:24.260
va creure per error que
incrementant el voltatge del senyal

01:18:24.260 --> 01:18:27.220
podia forçar els missatges
fins a Terranova.

01:18:27.220 --> 01:18:30.180
El cable senzillament va
deixar de funcionar del tot.

01:18:35.340 --> 01:18:37.940
En aquell moment, incrementar el voltatge

01:18:37.940 --> 01:18:42.220
utilitzant bateries més
potents tenia sentit.

01:18:42.220 --> 01:18:45.420
La major part d'experts creien
que el corrent elèctric

01:18:45.420 --> 01:18:49.020
fluïa per un cable, com
un fluid en un tub.

01:18:49.020 --> 01:18:52.180
Incrementar el voltatge era l'equivalent

01:18:52.180 --> 01:18:54.340
d'incrementar la pressió en el sistema,

01:18:54.340 --> 01:18:58.340
forçant el corrent fins a l’altre cap.

01:18:58.340 --> 01:19:01.420
Però el telègraf en realitat
portava pulsacions,

01:19:01.420 --> 01:19:04.020
o ones de corrents al llarg del cable,

01:19:04.020 --> 01:19:06.500
no pas un corrent continu.

01:19:06.500 --> 01:19:08.980
I en distàncies llargues,

01:19:08.980 --> 01:19:11.660
aquestes pulsacions es distorsionaven,

01:19:11.660 --> 01:19:15.940
i això feia difícil distingir
el que era un punt curt

01:19:15.940 --> 01:19:18.500
del que era una ratlla més llarga.

01:19:18.500 --> 01:19:22.460
Estudiant l'efectivitat del
cablejat sota l’aigua,

01:19:22.460 --> 01:19:25.060
els científics començaven a entendre

01:19:25.060 --> 01:19:29.460
que el corrent elèctric no
sempre fluïa com l'aigua,

01:19:29.460 --> 01:19:35.620
també creava ones electromagnètiques
invisibles, o fluctuacions.

01:19:35.620 --> 01:19:39.700
I és aquest descobriment el
que duria a una branca nova

01:19:39.700 --> 01:19:43.220
de la investigació en
l'espectre electromagnètic,

01:19:43.220 --> 01:19:47.420
i resoldre els problemes
del telègraf atlàntic.

01:19:48.420 --> 01:19:51.140
En efecte, el Cable Transatlàntic

01:19:51.140 --> 01:19:56.580
era un experiment gegantí,
ambiciós, enormement car.

01:19:56.580 --> 01:20:02.380
El fracàs de la ciència de seguir el pas a
la tecnologia havia quedat al descobert.

01:20:02.380 --> 01:20:08.700
I un enfocament nou, més teòric i,
per a mi, molt més apassionant

01:20:08.700 --> 01:20:13.260
per entendre l'electricitat
va començar a desplegar-se.

01:20:17.900 --> 01:20:21.580
Armats amb aquesta nova comprensió
de com es desplaçaven realment

01:20:21.580 --> 01:20:25.620
les pulsacions elèctriques al llarg
del cable, es van fer millores

01:20:25.620 --> 01:20:29.300
en la seva composició, 
disseny i instal·lació.

01:20:32.300 --> 01:20:36.460
Caldrien vuit anys més de treball
conjunt de científics i enginyers

01:20:36.460 --> 01:20:41.260
abans que un cable operatiu
estigués finalment instal·lat.

01:20:43.620 --> 01:20:47.460
El divendres 27 de juliol de 1866,

01:20:47.460 --> 01:20:51.820
es va enviar un missatge
des d'Irlanda a Terranova.

01:20:51.820 --> 01:20:53.380
Clar i nítid.

01:20:55.780 --> 01:21:00.340
“Un tractat de pau ha estat
signat entre Àustria i Prússia.”

01:21:01.460 --> 01:21:05.380
Finalment, el somni d'una comunicació
transatlàntica instantània

01:21:05.380 --> 01:21:07.180
s'havia fet realitat.

01:21:09.900 --> 01:21:15.540
L'èxit del cable de 1866 fa
el món un lloc més petit.

01:21:15.540 --> 01:21:17.580
Un cop més.

01:21:19.420 --> 01:21:24.740
El canvi d'un món on es trigaven
dies o setmanes o mesos

01:21:24.740 --> 01:21:27.100
perquè viatgés la informació,

01:21:27.100 --> 01:21:32.460
a un món on la informació trigava
segons o minuts a arribar,

01:21:32.460 --> 01:21:33.820
és molt més profund

01:21:33.820 --> 01:21:37.500
que gairebé res que hagi tingut
lloc durant la meva vida.

01:21:39.900 --> 01:21:44.540
L'invent del telègraf va canviar
la vida de les persones corrents.

01:21:44.540 --> 01:21:46.900
Però serien els descobriments

01:21:46.900 --> 01:21:51.020
de com utilitzàvem el corrent elèctric
que flueix de manera contínua

01:21:51.020 --> 01:21:54.020
el que tindria un impacte encara més gran.

01:21:55.820 --> 01:22:00.900
Perquè els inventors ja desenvolupaven una
manera nova d'utilitzar l'electricitat.

01:22:05.180 --> 01:22:09.300
Per fer una cosa que
tothom del món voldria:

01:22:09.300 --> 01:22:12.780
llum elèctrica.

01:22:16.180 --> 01:22:18.740
Fins al segle XIX,

01:22:18.740 --> 01:22:24.500
només coneixíem una manera de fer la
nostra pròpia llum: cremar coses.

01:22:32.820 --> 01:22:35.660
I a mitjan segle XIX,

01:22:35.660 --> 01:22:39.460
havíem perfeccionat una manera molt
efectiva d'il·luminar les nostres cases:

01:22:39.460 --> 01:22:40.660
utilitzar gas.

01:22:45.460 --> 01:22:49.340
Una típica llar britànica dels anys
1860 s'hauria il·luminat així:

01:22:49.340 --> 01:22:51.020
gas altament inflamable

01:22:51.020 --> 01:22:54.580
que bombaven directament a casa de la gent

01:22:54.580 --> 01:22:56.460
a través d'una xarxa de tubs.

01:22:59.540 --> 01:23:04.740
Però aquests llums de gas eren massa
tènues per a grans zones a l’aire lliure.

01:23:04.740 --> 01:23:08.860
I estacions ferrocarril i carrers
van començar a il·luminar-se

01:23:08.860 --> 01:23:13.060
amb una font més potent:
llums d'arc elèctrics.

01:23:14.300 --> 01:23:18.060
Dels primers llums d'arc
en va fer la demostració

01:23:18.060 --> 01:23:21.740
el mentor de Michael
Faraday, Sir Humphry Davy,

01:23:21.740 --> 01:23:23.980
a la Royal Institution ja el 1808,

01:23:23.980 --> 01:23:28.900
i funcionaven passant una
guspira contínua d'electricitat

01:23:28.900 --> 01:23:31.620
a través de dues vares de carboni.

01:23:35.060 --> 01:23:39.460
Però la seva claror d'un blanc
intens era massa forta per a les cases.

01:23:39.460 --> 01:23:42.940
Perquè un llum elèctric competís amb gas,

01:23:42.940 --> 01:23:45.860
caldria que es subdividís en
moltes llums més petites,

01:23:45.860 --> 01:23:49.340
menys potents i més suaus.

01:23:49.340 --> 01:23:52.580
El que aconseguís portar llum elèctric

01:23:52.580 --> 01:23:56.700
a cada casa tenia
garantides fama i fortuna.

01:23:56.700 --> 01:24:01.260
A principis dels anys 1880,
l'inventor més famós, més prodigiós,

01:24:01.260 --> 01:24:05.100
més aferrissadament competitiu del món

01:24:05.100 --> 01:24:07.020
havia acceptat el repte.

01:24:07.020 --> 01:24:11.420
El nord-americà Thomas Alva Edison.

01:24:12.660 --> 01:24:15.780
Per a Edison, inventar era una passió,

01:24:15.780 --> 01:24:19.660
és el que li encantava fer.
Li agradava moltíssim ser al laboratori.

01:24:19.660 --> 01:24:22.660
El primer que impulsava
aquella passió és que

01:24:22.660 --> 01:24:27.020
era molt divertit per a Edison.
El que trobava

01:24:27.020 --> 01:24:30.980
més apassionant és que era
una cosa que feia bé,

01:24:30.980 --> 01:24:35.300
i que permetia aflorar 
tota la seva creativitat.

01:24:35.300 --> 01:24:37.820
Edison és Mister Invent Elèctric.

01:24:39.900 --> 01:24:41.980
És l'home en qui confien.

01:24:41.980 --> 01:24:46.540
És l'home que pensen que
pot fer el que sigui.

01:24:46.540 --> 01:24:51.260
També és l’home que té relacions
meticulosament cultivades

01:24:51.260 --> 01:24:56.780
amb empresaris, amb gent que està
disposada a posar els diners

01:24:56.780 --> 01:24:59.180
en el que digui Edison,
per entendre'ns,

01:24:59.180 --> 01:25:01.540
i donar-li suport en
aquesta mena d'aventura.

01:25:01.540 --> 01:25:04.820
Per a Edison, els diners eren
probablement la raó menys important.

01:25:04.820 --> 01:25:07.620
Per a ell, els diners
eren importants per una raó:

01:25:07.620 --> 01:25:09.540
per permetre-li fer el projecte següent.

01:25:12.140 --> 01:25:17.260
Edison havia aplegat un grup
d'enginyers joves i amb talent

01:25:17.260 --> 01:25:20.580
en un laboratori punter de Nova Jersey,

01:25:20.580 --> 01:25:22.620
a 26 milles de Manhattan.

01:25:24.940 --> 01:25:26.700
Menlo Park esdevindria

01:25:26.700 --> 01:25:30.660
la primera instal·lació de recerca
i desenvolupament del món,

01:25:30.660 --> 01:25:35.100
permetent a l'equip d'Edison
inventar a escala industrial.

01:25:36.660 --> 01:25:39.540
Treballaven una quantitat 
d'hores increïble,

01:25:39.540 --> 01:25:43.140
un d'ells va dir que amb prou
feines veia mai els fills,

01:25:43.140 --> 01:25:45.180
perquè era constantment al laboratori.

01:25:50.780 --> 01:25:54.420
Però sabien que tenien entre mans
una cosa realment important.

01:25:54.420 --> 01:25:55.900
Que si Edison se'n sortia,

01:25:55.900 --> 01:25:59.180
si triomfaven amb Edison,
tindrien el futur assegurat.

01:26:05.700 --> 01:26:11.060
El somni d'Edison era portar
llum elèctrica a cada casa,

01:26:11.060 --> 01:26:13.220
i amb el seu equip d'enginyers al darrere,

01:26:13.220 --> 01:26:17.740
i la visió d'un futur elèctric per
davant, va iniciar la seva campanya.

01:26:19.780 --> 01:26:24.100
La cursa per portar llum elèctrica
al món s'havia de córrer

01:26:24.100 --> 01:26:28.460
a les grans ciutats de l'època:
Nova York, París, Londres.

01:26:29.700 --> 01:26:34.100
L'equip de Menlo Park d'Edison
va posar-se a desenvolupar

01:26:34.100 --> 01:26:37.700
una forma totalment
diferent de llum elèctrica:

01:26:37.700 --> 01:26:39.900
la bombeta incandescent.

01:26:41.220 --> 01:26:47.020
De fet, el disseny de la bombeta
d'Edison no era pas tan nou. Ni únic.

01:26:47.020 --> 01:26:50.900
Inventors francesos, russos,
belgues i britànics

01:26:50.900 --> 01:26:55.100
havien estat perfeccionant bombetes
similars durant més de 40 anys.

01:26:55.100 --> 01:26:58.900
I un d'ells, un anglès, Joseph Swan,

01:26:58.900 --> 01:27:03.660
havia creat la seva pròpia
versió d'un llum incandescent.

01:27:03.660 --> 01:27:06.140
Tant la bombeta de Swan com la d'Edison

01:27:06.140 --> 01:27:09.220
funcionaven passant un corrent
elèctric per un filament.

01:27:09.220 --> 01:27:13.820
Un filament és un material
en què el corrent elèctric

01:27:13.820 --> 01:27:17.220
flueix amb més dificultat que no pas

01:27:17.220 --> 01:27:21.860
a través del cable de coure
de la resta del circuit.

01:27:21.860 --> 01:27:24.060
I es basa en la idea de resistència.

01:27:24.060 --> 01:27:28.180
Dins d'aquest pot, tinc un filament
fet de plom de llapis corrent,

01:27:28.180 --> 01:27:31.660
i podem veure què passa quan
hi faig circular un corrent.

01:27:33.300 --> 01:27:35.300
A escala atòmica,

01:27:35.300 --> 01:27:39.180
els àtoms del filament obstaculitzen
el flux d'electricitat.

01:27:39.180 --> 01:27:42.300
Per tant cal més energia
per obligar-la a passar,

01:27:42.300 --> 01:27:46.180
i aquesta energia es diposita
al filament en forma de calor.

01:27:46.180 --> 01:27:48.860
Doncs bé, en escalfar-se, la
seva resistència augmenta,

01:27:48.860 --> 01:27:53.340
això torna a augmentar-ne la temperatura,
fins que es posa incandescent.

01:27:56.300 --> 01:27:58.540
Un dels primers materials

01:27:58.540 --> 01:28:01.780
que va utilitzar Edison per als
seus filaments va ser platí.

01:28:05.340 --> 01:28:08.460
Amb un punt de fusió relativament alt,

01:28:08.460 --> 01:28:10.340
el platí es podia escalfar

01:28:10.340 --> 01:28:13.820
a una temperatura
incandescent sense fondre's.

01:28:13.820 --> 01:28:18.940
També podia estirar-se formant
fils prims, i com més prim el fil,

01:28:18.940 --> 01:28:23.580
més resistència oferia al
corrent que hi passava.

01:28:23.580 --> 01:28:28.060
Però el platí era car i no
oferia prou resistència.

01:28:30.180 --> 01:28:34.140
La cursa estava engegada per
trobar una alternativa millor

01:28:34.140 --> 01:28:37.860
i la solució va arribar
quan l'equip de Menlo Park

01:28:37.860 --> 01:28:41.250
va adoptar un mètode que
Swan també desenvolupava,

01:28:41.250 --> 01:28:44.670
utilitzant el buit per impedir que
els filaments de carboni més barats

01:28:44.670 --> 01:28:47.180
es cremessin massa ràpidament.

01:28:48.340 --> 01:28:51.460
Edison i Swan van provar tota
mena de materials diferents

01:28:51.460 --> 01:28:53.540
per als seus filaments:

01:28:53.540 --> 01:28:57.500
tot des de seda crua i
pergamí fins a suro.

01:28:57.500 --> 01:29:01.340
Edison fins i tot va provar el
pèl de la barba dels seus enginyers.

01:29:01.340 --> 01:29:04.740
Finalment, va decidir-se
per fibra de bambú,

01:29:04.740 --> 01:29:07.780
mentre que Swan utilitzava
un fil de cotó tractat.

01:29:08.980 --> 01:29:13.260
El disseny de les bombetes
d'Edison i Swan era molt similar.

01:29:13.260 --> 01:29:16.820
Finalment van arribar a un
acord i van crear una societat

01:29:16.820 --> 01:29:19.780
per vendre bombetes al Regne Unit.

01:29:19.780 --> 01:29:23.820
Avui, molta gent encara
creu que Edison tot sol

01:29:23.820 --> 01:29:28.980
va inventar la bombeta, mentre Swan ara és
una nota a peu de pàgina de la història.

01:29:36.060 --> 01:29:41.180
Però la bombeta incandescent només
era part de l'estratègia d'Edison.

01:29:41.180 --> 01:29:45.390
També havia inventat tot un
sistema elèctric d'endolls,

01:29:45.390 --> 01:29:47.940
cables i comptadors que l'acompanyaven.

01:29:47.940 --> 01:29:50.900
I, com que era un home
de negocis brillant,

01:29:50.900 --> 01:29:56.740
havia desenvolupat una manera nova i
innovadora de distribuir electricitat.

01:29:56.740 --> 01:30:00.580
Edison sabia que la clau per
guanyar diners amb el seu sistema

01:30:00.580 --> 01:30:03.820
era generar l'electricitat
en una planta central,

01:30:03.820 --> 01:30:07.660
i vendre-la a tants
clients com fos possible.

01:30:07.660 --> 01:30:09.780
Ara ens sembla obvi, però fins llavors,

01:30:09.780 --> 01:30:12.180
qualsevol que volgués
utilitzar electricitat

01:30:12.180 --> 01:30:15.940
havia de tenir el seu propi
generador sorollós per fer-ne.

01:30:18.100 --> 01:30:20.540
La ambició d'Edison era enorme:

01:30:20.540 --> 01:30:23.500
volia il·luminar la ciutat
que creixia més ràpid

01:30:23.500 --> 01:30:26.260
i la més apassionant del món.

01:30:30.500 --> 01:30:32.180
Nova York.

01:30:33.380 --> 01:30:37.900
L’estiu de 1882, Edison es
trobava en una posició única,

01:30:37.900 --> 01:30:41.340
al centre de la ciència i
la invenció del segle XIX.

01:30:41.340 --> 01:30:46.340
Havia patentat una bombeta
incandescent puntera,

01:30:46.340 --> 01:30:50.420
havia amassat un coneixement sense
precedents sobre enginyeria elèctrica.

01:30:50.420 --> 01:30:51.660
I per damunt de tot,

01:30:51.660 --> 01:30:54.900
havia cultivat una reputació
entre el públic nord-americà

01:30:54.900 --> 01:30:57.620
de ser un inventor tan genial,

01:30:57.620 --> 01:31:00.100
que els periodistes
l'escoltaven embadalits,

01:31:00.100 --> 01:31:02.940
i el múscul financer de Wall Street

01:31:02.940 --> 01:31:06.300
estava més que disposat a donar
suport a les seves noves idees.

01:31:06.300 --> 01:31:08.780
La seva visió, electrificar Manhattan,

01:31:08.780 --> 01:31:11.900
i després, naturalment, la resta del món,

01:31:11.900 --> 01:31:14.460
era aparentment a l'abast.

01:31:19.420 --> 01:31:21.140
Perquè Edison i el seu equip

01:31:21.140 --> 01:31:27.060
eren a punt de llançar el
projecte més car i arriscat:

01:31:27.060 --> 01:31:28.780
la primera planta d'energia
dels Estats Units,

01:31:28.780 --> 01:31:31.860
que generaria corrent directe continu.

01:31:36.420 --> 01:31:40.380
Just abans de les 3 de la tarda del 4
de setembre de 1882, Thomas Edison,

01:31:40.380 --> 01:31:44.820
envoltat d'un estol de banquers,
dignataris i periodistes,

01:31:44.820 --> 01:31:48.180
va entrar a l'edifici de JP
Morgan, just darrere meu,

01:31:48.180 --> 01:31:50.900
va accionar un dels seus
interruptors patentats,

01:31:50.900 --> 01:31:56.540
i 100 de les seves bombetes
incandescents van començar a brillar.

01:31:56.540 --> 01:31:58.700
Girant-se cap a un
periodista proper, va dir:

01:31:58.700 --> 01:32:02.740
“He complert tot el que he promès.”

01:32:05.660 --> 01:32:09.980
A mitja milla d'allà, a Pearl Street,
la nova planta d'energia d'Edison,

01:32:09.980 --> 01:32:14.460
que havia costat mig milió de
dòlars i quatre anys de feinada,

01:32:14.460 --> 01:32:16.220
havia encetat la seva vida.

01:32:17.860 --> 01:32:20.180
El corrent en sortia per cables enterrats,

01:32:20.180 --> 01:32:24.180
estenent-se en totes direccions.

01:32:24.180 --> 01:32:26.820
Naturalment ara ens podria semblar obvi,

01:32:26.820 --> 01:32:29.620
però a la Nova York de
principis dels anys 1880,

01:32:29.620 --> 01:32:33.060
la idea d'enterrar cables elèctrics

01:32:33.060 --> 01:32:35.740
semblava una despesa innecessària.

01:32:35.740 --> 01:32:38.500
Aquest carrer devia estar cosit

01:32:38.500 --> 01:32:41.500
amb centenars de cables, que
s'utilitzaven per als telègrafs,

01:32:41.500 --> 01:32:43.940
telèfons i il·luminació
d'arc dels carrers.

01:32:43.940 --> 01:32:48.580
Aixecant els ulls, hauries vist una
massa embullada d'espaguetis negres

01:32:48.580 --> 01:32:51.220
obstruint la llum.

01:32:51.220 --> 01:32:54.940
Edison sabia que aquesta perillosa
situació havia de canviar,

01:32:54.940 --> 01:32:59.420
i per guanyar tants diners com pogués,

01:32:59.420 --> 01:33:04.020
l'electricitat havia de canviar d'imatge.
Calia que se la considerés segura.

01:33:04.020 --> 01:33:07.780
Així doncs Edison advoca
per una seguretat més gran

01:33:07.780 --> 01:33:12.940
del seu sistema de baix voltatge,
i per línies subterrànies.

01:33:12.940 --> 01:33:15.540
Pot al·legar que té un
sistema molt més segur

01:33:15.540 --> 01:33:19.420
que llums elèctrics d'arc per als carrers,

01:33:19.420 --> 01:33:22.460
o il·luminació de gas 
per a la llum interior.

01:33:22.460 --> 01:33:26.260
No ha de preocupar-se pels
focs, ni l'electrocució,

01:33:26.260 --> 01:33:27.780
tot això és molt més segur

01:33:27.780 --> 01:33:31.140
pel sistema que ha creat amb
aquest sistema subterrani.

01:33:33.860 --> 01:33:36.700
Enterrar tots els cables
no era tan sols molt car

01:33:36.700 --> 01:33:39.300
sinó que era un malson logístic,

01:33:39.300 --> 01:33:43.500
perquè aquesta era una de les milles
quadrades amb més moviment del món.

01:33:43.500 --> 01:33:46.580
Edison va triar aquesta zona per una raó.

01:33:46.580 --> 01:33:48.340
Wall Street.

01:33:48.340 --> 01:33:51.660
Ric, important, influent.

01:33:51.660 --> 01:33:54.260
Perquè per a el sistema
d'Edison per fer diners,

01:33:54.260 --> 01:33:56.300
tots aquests clients rics

01:33:56.300 --> 01:33:59.620
havien de ser a una milla de
la seva planta d'energia.

01:34:02.700 --> 01:34:06.180
Perquè Edison calculava

01:34:06.180 --> 01:34:08.220
que el cable més gruixut
que podia permetre's

01:34:08.220 --> 01:34:12.940
portaria només una quantitat suficient
del seu corrent directe continu

01:34:12.940 --> 01:34:16.580
per a clients en aquesta distància.

01:34:16.580 --> 01:34:19.260
Això era un salt endavant enorme

01:34:19.260 --> 01:34:22.100
perquè, per primera vegada,

01:34:22.100 --> 01:34:26.460
es podria proveir dotzenes de clients
amb una sola planta d'energia.

01:34:26.460 --> 01:34:28.820
Però hi havia un gran problema.

01:34:28.820 --> 01:34:32.220
La xarxa d'Edison no sortiria
mai a compte per il·luminar

01:34:32.220 --> 01:34:34.420
els nous suburbis dels Estats Units.

01:34:34.420 --> 01:34:37.620
No tenien la concentració de clients

01:34:37.620 --> 01:34:41.700
necessària per fer rendible construir
aquestes estacions cares d'energia.

01:34:43.180 --> 01:34:45.140
Si ens haguéssim quedat
amb la manera d'Edison

01:34:45.140 --> 01:34:48.220
de generar i distribuir electricitat,

01:34:48.220 --> 01:34:51.020
el món seria un lloc molt diferent.

01:34:52.180 --> 01:34:56.020
Hauríem de tenir centrals escampades a

01:34:56.020 --> 01:35:00.620
no més d'una milla de distància, fins i
tot al centre dels pobles i ciutats.

01:35:00.620 --> 01:35:04.620
I seria extraordinàriament car
proveir d'energia fins i tot

01:35:04.620 --> 01:35:06.420
comunitats més petites.

01:35:10.180 --> 01:35:13.580
Però algú que tenia les
respostes a aquests problemes

01:35:13.580 --> 01:35:15.540
estava a punt d'entrar a la història.

01:35:15.540 --> 01:35:19.580
Algú que ajudaria a crear el món modern

01:35:19.580 --> 01:35:23.540
i que faria un paper important
en una dels batusses més grans

01:35:23.540 --> 01:35:25.420
de la història científica.

01:35:25.420 --> 01:35:27.980
Es deia Nikola Tesla,

01:35:27.980 --> 01:35:30.940
i Edison el tenia just davant del nas.

01:35:37.020 --> 01:35:40.340
Nikola Tesla era un inventor serbi

01:35:40.340 --> 01:35:42.500
nascut a Croàcia

01:35:42.500 --> 01:35:45.180
que va treballar breument per a Edison

01:35:45.180 --> 01:35:48.700
després d'arribar a Nova York als 28 anys.

01:35:48.700 --> 01:35:53.060
Europeu, introvertit, perspicaç,

01:35:53.060 --> 01:35:56.260
era el pol oposat d'Edison.

01:35:56.260 --> 01:35:58.780
Edison i Tesla no podien
ser més diferents

01:35:58.780 --> 01:36:02.260
en el tarannà, en l'aparença, l'aire

01:36:02.260 --> 01:36:05.660
i la manera com es construïen 
una imatge pública.

01:36:05.660 --> 01:36:08.500
Edison no podia tenir menys
interès per la roba que duia,

01:36:08.500 --> 01:36:11.160
i si es vessava productes 
químics en la roba de mudar,

01:36:11.160 --> 01:36:14.020
doncs es vessava productes 
químics en la roba de mudar.

01:36:14.020 --> 01:36:18.740
Era bàsicament un individu
molt desmanegat.

01:36:18.740 --> 01:36:20.900
Tesla, en canvi,

01:36:20.900 --> 01:36:25.100
fins i tot de jove, al voltant dels
25 anys, pensava en el seu aspecte,

01:36:25.100 --> 01:36:26.740
en com encaixava amb la gent.

01:36:26.740 --> 01:36:29.100
Li importa doncs la roba, l'aire que té.

01:36:29.100 --> 01:36:32.380
De fet, fins i tot el
preocupa com el retraten,

01:36:32.380 --> 01:36:33.700
com li fan les fotos,

01:36:33.700 --> 01:36:37.260
i sempre vol assegurar-se que té
un perfil de tres quarts maco,

01:36:37.260 --> 01:36:40.300
perquè no es vegi que té una
barbeta una mica punxeguda.

01:36:42.740 --> 01:36:45.860
La vida i mort de Nikola Tesla

01:36:45.860 --> 01:36:49.620
és una de les històries més
fascinants però tràgiques

01:36:49.620 --> 01:36:53.580
de brillantor científica,
negocis acarnissats,

01:36:53.580 --> 01:36:56.700
i trucs xocants de relacions públiques.

01:36:59.780 --> 01:37:02.420
Potser el públic nord-americà
estava embadalit

01:37:02.420 --> 01:37:05.620
per les noves centrals
de corrent directe d'Edison,

01:37:05.620 --> 01:37:07.660
però Tesla no estava pas tan impressionat.

01:37:07.660 --> 01:37:13.700
Tenia un somni que l'electricitat es
podia transmetre a ciutats senceres.

01:37:13.700 --> 01:37:16.060
O fins i tot nacions.

01:37:16.060 --> 01:37:18.700
I creia que sabia com es podia fer:

01:37:18.700 --> 01:37:23.260
utilitzant un tipus diferent
de corrent elèctric.

01:37:28.140 --> 01:37:32.100
Experts elèctrics sabien que
com més petit era el corrent

01:37:32.100 --> 01:37:36.660
que s'enviava per un cable, més
petites les pèrdues per resistència.

01:37:36.660 --> 01:37:39.700
I així el cable podria ser més llarg.

01:37:39.700 --> 01:37:44.820
Tesla va proposar utilitzar un
mètode de transmetre electricitat

01:37:44.820 --> 01:37:47.660
en què els corrents es podrien
abaixar sense una caiguda

01:37:47.660 --> 01:37:50.340
en la quantitat de força
elèctrica a l'altre cap.

01:37:50.340 --> 01:37:53.020
Es va anomenar corrent altern.

01:37:54.460 --> 01:37:57.980
El corrent altern és exactament això.

01:37:57.980 --> 01:38:00.820
És un corrent elèctric que s’alterna

01:38:00.820 --> 01:38:03.100
entre moure's en una direcció,

01:38:03.100 --> 01:38:06.020
i llavors en direcció
contrària, molt ràpidament.

01:38:06.020 --> 01:38:10.380
A diferència d'un corrent directe,
que es mou només en una direcció.

01:38:10.380 --> 01:38:14.140
Tesla s'interessava pel
corrent altern perquè,

01:38:14.140 --> 01:38:17.860
com altres enginyers elèctrics
de finals dels anys 1880,

01:38:17.860 --> 01:38:21.780
va adonar-se que quan augmentes
el voltatge de qualsevol corrent

01:38:21.780 --> 01:38:24.700
que transmets del punt A al punt B,

01:38:24.700 --> 01:38:28.260
serà més eficient tenir
un voltatge més alt.

01:38:29.460 --> 01:38:34.180
I com que la quantitat d'energia
elèctrica en un cable és el seu voltatge

01:38:34.180 --> 01:38:37.510
multiplicat pel seu corrent,
incrementar el voltatge

01:38:37.510 --> 01:38:40.380
significava que el corrent
dels cables es podria reduir,

01:38:40.380 --> 01:38:44.580
i així les pèrdues a causa de
la resistència serien menors.

01:38:44.580 --> 01:38:47.500
Però no vols que voltatges molt alts

01:38:47.500 --> 01:38:51.300
de l'ordre de, diguem, 20.000
volts, entrin a casa teva.

01:38:51.300 --> 01:38:53.060
Per tant cal rebaixar el corrent

01:38:53.060 --> 01:38:55.980
que es transmet a distància a casa teva.

01:38:55.980 --> 01:39:00.020
I per fer-ho, cal un
convertidor o transformador.

01:39:00.020 --> 01:39:04.420
El corrent altern et permet
utilitzar un transformador

01:39:04.420 --> 01:39:07.300
per fer aquest canvi del
voltatge alt de transmissió

01:39:07.300 --> 01:39:10.500
a un voltatge més baix que
utilitzaràs per al consum.

01:39:13.220 --> 01:39:16.980
Perfeccionar la tecnologia
per transmetre electricitat

01:39:16.980 --> 01:39:20.500
a centenars de milles del
lloc on va ser generada

01:39:20.500 --> 01:39:23.700
marcaria un pas enorme cap al món modern.

01:39:24.820 --> 01:39:28.180
I un ric empresari industrial

01:39:28.180 --> 01:39:30.420
ja desenvolupava la solució.

01:39:30.420 --> 01:39:33.940
Es deia George Westinghouse.

01:39:33.940 --> 01:39:37.180
Westinghouse creia que el
corrent altern era el futur,

01:39:37.180 --> 01:39:40.300
però tenia un gran desavantatge.

01:39:40.300 --> 01:39:43.180
Mentre que anava bé per
a la llum elèctrica,

01:39:43.180 --> 01:39:44.860
a diferència del corrent directe,

01:39:44.860 --> 01:39:48.300
no hi havia cap motor pràctic
que pogués treballar-hi.

01:39:48.300 --> 01:39:51.580
I ningú creia que n'hi hauria mai cap.

01:39:51.580 --> 01:39:53.820
A part de Nikola Tesla.

01:39:54.820 --> 01:39:57.180
A Tesla, com a inventor, li agradava dir

01:39:57.180 --> 01:40:01.300
que el primer que cal fer
no és construir una cosa,

01:40:01.300 --> 01:40:04.660
sinó imaginar-la, pensar-hi
detalladament, planejar-la.

01:40:04.660 --> 01:40:08.380
I tenia el que els psicòlegs
actuals anomenarien

01:40:08.380 --> 01:40:10.740
una memòria eidètica. Podia bàsicament

01:40:10.740 --> 01:40:12.660
recordar tot allò que veia

01:40:12.660 --> 01:40:15.260
i llavors visualitzar-ho
en tres dimensions.

01:40:15.260 --> 01:40:18.260
Sovint diuen que la gent
que té aquesta capacitat

01:40:18.260 --> 01:40:20.500
ho veuen a un metre de distància,

01:40:20.500 --> 01:40:23.940
i ho veuen en tres
dimensions en aquell espai.

01:40:23.940 --> 01:40:26.900
I totes les indicacions són que
Tesla tenia aquesta capacitat.

01:40:31.140 --> 01:40:34.500
Això és un ou de Colom de Tesla.

01:40:36.620 --> 01:40:39.060
És una rèplica del que utilitzava Tesla

01:40:39.060 --> 01:40:42.180
per fer la demostració del
seu descobriment més gran

01:40:42.180 --> 01:40:46.300
i un dels invents més
importants de tots els temps.

01:40:46.300 --> 01:40:49.060
Mostrava com es pot produir

01:40:49.060 --> 01:40:52.860
moviment rotatori directament
d'un corrent altern.

01:40:52.860 --> 01:40:56.780
Significativament, un que es podria
generar a milers de milles de distància.

01:40:56.780 --> 01:41:00.500
Era una cosa que no s'havia fet mai.

01:41:08.700 --> 01:41:12.100
Quan Tesla treballava en el
motor de corrent altern,

01:41:12.100 --> 01:41:13.340
pensava en gran.

01:41:13.340 --> 01:41:16.380
No només pensava en un component

01:41:16.380 --> 01:41:20.100
del motor dient: “Ostres, si
ho puc fer una mica millor,

01:41:20.100 --> 01:41:22.900
funcionarà.” En realitat pensa en

01:41:22.900 --> 01:41:26.740
tot un sistema que implica el generador,

01:41:26.740 --> 01:41:28.540
els cables fins al motor

01:41:28.540 --> 01:41:31.100
i el motor mateix.
És un inconformista total,

01:41:31.100 --> 01:41:33.340
que pensa fora dels marcs,

01:41:33.340 --> 01:41:36.740
fent coses de manera molt
diferent als seus col·legues.

01:41:36.740 --> 01:41:40.060
La solució de Tesla era enginyosa.

01:41:40.060 --> 01:41:43.900
Va enviar més d'un corrent
altern al seu motor

01:41:43.900 --> 01:41:47.780
i els va cronometrar per tal
que es seguissin en seqüència.

01:41:47.780 --> 01:41:50.540
El primer corrent altern

01:41:50.540 --> 01:41:54.260
donava energia a una espiral
de cable dins del motor,

01:41:54.260 --> 01:41:57.020
creant un camp electromagnètic

01:41:57.020 --> 01:42:01.180
que atreia la part central
movible del motor

01:42:01.180 --> 01:42:02.420
i després s'apagava.

01:42:02.420 --> 01:42:06.460
El segon corrent encavalcat
alimentava la bobina següent,

01:42:06.460 --> 01:42:10.860
impulsant més la part
movible abans d'apagar-se.

01:42:10.860 --> 01:42:14.060
I el mateix la tercera bobina i la quarta.

01:42:14.060 --> 01:42:17.740
El resultat era un camp magnètic giratori,

01:42:17.740 --> 01:42:20.500
prou fort per fer que el motor,

01:42:20.500 --> 01:42:22.980
o en aquest cas l'ou, girés.

01:42:22.980 --> 01:42:27.140
Tesla va dissenyar tot un sistema
elèctric al voltant d'això

01:42:27.140 --> 01:42:29.540
anomenat transmissió polifàsica.

01:42:29.540 --> 01:42:32.580
Això significava que una planta
d'energia sorollosa i pudent,

01:42:32.580 --> 01:42:35.980
que generava molt corrent altern útil,

01:42:35.980 --> 01:42:39.380
ara es podia situar lluny
de zones poblades.

01:42:40.940 --> 01:42:44.020
I per primera vegada pots
construir grans centrals

01:42:44.020 --> 01:42:46.180
on vulguis. Al capdavall de la ciutat,

01:42:46.180 --> 01:42:48.060
o en una cascada com la de Niàgara,

01:42:48.060 --> 01:42:50.420
i distribuir l'energia a llarga distància,

01:42:50.420 --> 01:42:52.580
i servir tota la gent

01:42:52.580 --> 01:42:56.180
en una ciutat gran o centre metropolità.

01:42:56.180 --> 01:43:00.700
El descobriment de Tesla era
l'última peça del trencaclosques,

01:43:00.700 --> 01:43:03.380
però encara havia de convèncer el món

01:43:03.380 --> 01:43:05.460
que la seva solució era millor

01:43:05.460 --> 01:43:09.420
que el mètode del corrent
directe que propugnava Edison.

01:43:14.220 --> 01:43:18.860
Edison va continuar desplegant el
seu sistema de corrent directe,

01:43:18.860 --> 01:43:22.100
construint centrals a tot
l'estat de Nova York.

01:43:25.660 --> 01:43:29.260
Però llavors Tesla va conèixer
George Westinghouse,

01:43:29.260 --> 01:43:33.420
l’home que podia fer
realitat els seus somnis.

01:43:35.460 --> 01:43:40.260
El juliol de 1888, Westinghouse va fer
una oferta per les patents de Tesla,

01:43:40.260 --> 01:43:43.500
que ha esdevingut part del
misteri i el folklore

01:43:43.500 --> 01:43:46.380
que envolta tota la
història de Nikola Tesla,

01:43:46.380 --> 01:43:50.500
on és difícil separar realitat de ficció.

01:43:52.060 --> 01:43:57.140
Tesla va cobrar 75.000 dòlars per les
seves patents de corrent altern

01:43:57.140 --> 01:43:59.540
i li van oferir 2,50 dòlars

01:43:59.540 --> 01:44:02.500
per cada cavall de força que
generessin els seus motors.

01:44:02.500 --> 01:44:05.820
Això li hauria garantit una riquesa enorme

01:44:05.820 --> 01:44:09.500
per la resta de la vida però
no és el que va passar.

01:44:12.380 --> 01:44:14.900
Ara és clar que en aquell moment,

01:44:14.900 --> 01:44:17.500
el sistema de corrent altern
era un mètode molt millor

01:44:17.500 --> 01:44:19.900
de transmetre energia elèctrica.

01:44:19.900 --> 01:44:22.500
I podríeu pensar que amb els
descobriments de Tesla,

01:44:22.500 --> 01:44:27.380
res no podia interposar-se en el camí de
l'èxit del corrent altern sobre el continu.

01:44:27.380 --> 01:44:30.380
Però un home encara creia totalment

01:44:30.380 --> 01:44:32.940
en els seus invents del corrent directe,

01:44:32.940 --> 01:44:36.540
des dels filaments de les
bombetes als interruptors,

01:44:36.540 --> 01:44:38.220
endolls i generadors,

01:44:38.220 --> 01:44:41.780
i no estava a punt de
malbaratar milions de dòlars

01:44:41.780 --> 01:44:43.940
per canviar-los.

01:44:43.940 --> 01:44:46.540
Edison.

01:44:47.540 --> 01:44:49.700
Les línies de batalla estaven definides.

01:44:49.700 --> 01:44:53.460
Westinghouse i Tesla anaven
frec a frec amb Edison

01:44:53.460 --> 01:44:56.980
per fer-se amb els lucratius contractes
d'il·luminació de Nova York.

01:44:56.980 --> 01:44:59.780
Dos sistemes completament diferents

01:44:59.780 --> 01:45:02.980
lluitant per un premi definitiu:

01:45:02.980 --> 01:45:08.020
l'oportunitat d'il·luminar els
Estats Units i després el món.

01:45:08.020 --> 01:45:11.900
Es coneixeria com la Guerra dels Corrents.

01:45:15.260 --> 01:45:19.060
Tots dos camps intentaven
retallar els costos de l'altre,

01:45:19.060 --> 01:45:22.540
però Edison creia que el seu
estimat corrent directe

01:45:22.540 --> 01:45:26.500
era millor que el corrent
altern perquè era més segur.

01:45:28.580 --> 01:45:32.660
Tocar un cable d'Edison,
amb el seu baix voltatge,

01:45:32.660 --> 01:45:34.820
era dolorós però relativament innocu.

01:45:34.820 --> 01:45:36.940
Mentre que els cables de corrent altern

01:45:36.940 --> 01:45:40.580
portaven un voltatge molt superior

01:45:40.580 --> 01:45:43.660
i tocar-los podia ser mortal.

01:45:43.660 --> 01:45:46.940
I el que Edison intentava fer

01:45:46.940 --> 01:45:52.340
era tornar a definir el seu sistema de
corrent continu com el sistema segur.

01:45:52.340 --> 01:45:56.080
És millor que llums
elèctrics d'arc de carrer,

01:45:56.080 --> 01:45:58.300
és millor que gas,

01:45:58.300 --> 01:46:02.140
i millor que la il·luminació incandescent 
de corrent altern d'alt voltatge.

01:46:02.140 --> 01:46:05.140
Entesos? És el sistema que és segur.

01:46:05.140 --> 01:46:08.420
Si adoptes el sistema Edison,
pots estar tranquil que és segur.

01:46:10.890 --> 01:46:13.140
Edison reclamava que el corrent altern

01:46:13.140 --> 01:46:16.620
era un tipus més perillós de
corrent que el corrent continu

01:46:16.620 --> 01:46:20.260
i destacava tots els accidents entre
els treballadors de Westinghouse

01:46:20.260 --> 01:46:24.180
i cada foc causat per curtcircuits.

01:46:28.340 --> 01:46:31.940
Era un missatge potent
perquè als anys 1880,

01:46:31.940 --> 01:46:35.900
molta gent encara estava
aterrida per l'electricitat.

01:46:35.900 --> 01:46:40.220
Podia electrocutar i fins
i tot matar en un instant

01:46:40.220 --> 01:46:44.100
i les raons encara no
s'entenien plenament.

01:46:44.100 --> 01:46:48.380
Per a molts, la idea d'introduir
aquest assassí invisible a casa seva

01:46:48.380 --> 01:46:50.180
era totalment ridícula.

01:46:53.180 --> 01:46:58.180
Per això l'arma utilitzada en la
Guerra dels Corrents va ser la por.

01:47:01.860 --> 01:47:04.860
I un enginyer elèctric poc conegut,

01:47:04.860 --> 01:47:06.780
Harold P. Brown,

01:47:06.780 --> 01:47:09.620
estava a punt de portar la
lluita contra el corrent altern

01:47:09.620 --> 01:47:11.900
a tot un altre nivell.

01:47:14.860 --> 01:47:18.260
Acabaria sent una de les
campanyes de publicitat

01:47:18.260 --> 01:47:21.620
més extremes i negatives de la història.

01:47:21.620 --> 01:47:26.420
Brown havia ideat una
manera única i teatral

01:47:26.420 --> 01:47:29.940
de demostrar la força
mortal del corrent altern,

01:47:31.140 --> 01:47:34.220
i estava àvid de compartir-la amb el món.

01:47:34.220 --> 01:47:39.580
Així, un vespre càlid
d'estiu, el juliol de 1888,

01:47:39.580 --> 01:47:42.860
va aplegar 75 dels principals
enginyers elèctrics

01:47:42.860 --> 01:47:46.220
i periodistes del país

01:47:46.220 --> 01:47:50.180
per presenciar un espectacle
que no oblidarien mai.

01:47:54.660 --> 01:47:58.660
El pla de Brown era extremament macabre.

01:47:58.660 --> 01:48:00.620
Havia pagat un equip de trinxeraires

01:48:00.620 --> 01:48:03.700
perquè recollissin gossos vagabunds
que rondaven per Manhattan.

01:48:03.700 --> 01:48:07.020
A l'escenari, es va adreçar al públic.

01:48:07.020 --> 01:48:09.900
“Els he demanat de venir, senyors,

01:48:09.900 --> 01:48:14.300
per presenciar l'aplicació
experimental d'electricitat

01:48:14.300 --> 01:48:17.380
a unes quantes bèsties.”

01:48:18.460 --> 01:48:22.820
La seva demostració implicava
electrocutar els gossos,

01:48:22.820 --> 01:48:25.100
amb corrent continu i corrent altern,

01:48:25.100 --> 01:48:31.260
en un intent de mostrar que el
corrent altern els mata més ràpid.

01:48:31.260 --> 01:48:34.300
I no eren només gossos.

01:48:34.300 --> 01:48:38.780
Brown va continuar fent espectacles
públics amb la mort d'un vedell

01:48:38.780 --> 01:48:40.180
i fins i tot un cavall.

01:48:41.420 --> 01:48:44.940
I va passar dels gossos a animals
més grossos per una raó.

01:48:44.940 --> 01:48:49.940
Volia ensenyar que el corrent
altern era tan perillós

01:48:49.940 --> 01:48:53.740
que podia matar qualsevol mamífer
gros, incloent-hi humans.

01:49:02.700 --> 01:49:08.300
Els experiments animals de Brown havien
convençut els polítics nord-americans

01:49:08.300 --> 01:49:12.620
que el mètode més humà
d'executar criminals condemnats

01:49:12.620 --> 01:49:14.700
hauria de ser amb corrent altern,

01:49:14.700 --> 01:49:17.220
generat per màquines Westinghouse.

01:49:18.620 --> 01:49:23.420
Els advocats d'Edison fins i
tot van convertir el nom Westinghouse

01:49:23.420 --> 01:49:29.350
en sinònim de morir electrocutat.

01:49:29.740 --> 01:49:32.420
I exactament a les 6:32,

01:49:32.420 --> 01:49:37.500
el matí del 6 d'agost de 1890,

01:49:37.500 --> 01:49:40.340
un home de 45 anys, William Kemmler,

01:49:40.340 --> 01:49:42.460
va ser lligat a una cadira de fusta

01:49:42.460 --> 01:49:44.900
i dos electrodes xops

01:49:44.900 --> 01:49:47.260
li van ser subjectats amb compte.

01:49:47.260 --> 01:49:51.420
I mentre 26 funcionaris i metges s'ho
miraven des d'una sala contígua,

01:49:51.420 --> 01:49:55.340
Kemmler va dir adéu al capellà
de la presó i va esperar.

01:50:00.580 --> 01:50:02.420
L'execució de William Kemmler

01:50:02.420 --> 01:50:06.660
marcava el punt més baix en
la Guerra dels Corrents,

01:50:06.660 --> 01:50:09.340
però no va representar ben bé el final.

01:50:09.340 --> 01:50:12.460
Perquè Nikola Tesla estava
a punt de fer una cosa

01:50:12.460 --> 01:50:14.420
que no s'havia vist mai.

01:50:14.420 --> 01:50:17.100
Una cosa tan portentosa i audaç

01:50:17.100 --> 01:50:20.980
que viuria per sempre en els
records dels que ho van veure.

01:50:44.300 --> 01:50:47.300
Tesla havia desenvolupat un mètode

01:50:47.300 --> 01:50:50.540
de generar corrents alterns
de molt alta freqüència

01:50:50.540 --> 01:50:52.260
i el 21 de maig de 1891,

01:50:52.260 --> 01:50:55.740
en una trobada d'importants
enginyers elèctrics,

01:50:55.740 --> 01:50:57.500
ho va demostrar.

01:51:04.020 --> 01:51:08.540
En una exhibició gairebé
màgica de poder i portent,

01:51:08.540 --> 01:51:11.860
i sense portar cap cadena de
malla ni màscara de seguretat,

01:51:11.860 --> 01:51:16.380
desenes de milers de volts,
produïts per una bobina Tesla,

01:51:16.380 --> 01:51:21.860
van passar pel seu cos i pel
final d'un llum que aguantava.

01:51:26.860 --> 01:51:31.860
El corrent altern de Tesla era
d’una freqüència tan alta,

01:51:31.860 --> 01:51:33.820
que va passar pel seu cos

01:51:33.820 --> 01:51:36.580
sense causar-li cap dany
greu o ni tan sols dolor.

01:51:37.660 --> 01:51:41.180
Les seves demostracions ensenyaven
que si es manejava correctament,

01:51:41.180 --> 01:51:46.100
el corrent altern a voltatges
extremament alts podia ser segur.

01:51:47.220 --> 01:51:50.260
La Guerra dels Corrents l'havien guanyada

01:51:50.260 --> 01:51:52.620
Westinghouse i Tesla.

01:51:52.620 --> 01:51:57.710
El 1896, la nova planta d'energia va ser
completada a les cascades del Niàgara,

01:51:57.710 --> 01:52:00.420
utilitzant generadors de
corrent altern Westinghouse

01:52:00.420 --> 01:52:04.020
per produir el corrent polifàsic de Tesla.

01:52:04.020 --> 01:52:06.900
Finalment, quantitats enormes d'energia

01:52:06.900 --> 01:52:10.340
es podien fer arribar des de les cascades,

01:52:10.340 --> 01:52:13.180
a la propera Buffalo i
després, pocs anys més tard,

01:52:13.180 --> 01:52:18.540
la planta del Niàgara subministrava
energia a la mateixa ciutat de Nova York.

01:52:18.540 --> 01:52:23.500
I avui, gairebé tota
l'electricitat generada al món

01:52:23.500 --> 01:52:26.540
es fa utilitzant el sistema de Tesla.

01:52:33.860 --> 01:52:38.060
Però la història de Tesla no
acaba amb fama i fortuna.

01:52:40.740 --> 01:52:44.140
Tot i que va continuar fent
aportacions significatives

01:52:44.140 --> 01:52:46.980
a moltes altres àrees de
la ciència i la invenció,

01:52:46.980 --> 01:52:51.780
per salvar George Westinghouse de la ruïna
després d'un daltabaix a la borsa,

01:52:51.780 --> 01:52:54.180
va renunciar a la seva
pretensió sobre els roialtis

01:52:54.180 --> 01:52:56.380
dels seus invents polifàsics.

01:52:59.900 --> 01:53:04.420
Nikola Tesla va ser un home d'un
talent únic i li devem molt.

01:53:04.420 --> 01:53:06.980
Però també era enormement complicat,

01:53:06.980 --> 01:53:10.760
i malauradament, més endavant a la vida,
es va tornar cada vegada més taciturn.

01:53:10.760 --> 01:53:13.220
Tenia una fixació amb el número tres,

01:53:13.220 --> 01:53:15.580
el comptava en veu alta mentre caminava,

01:53:15.580 --> 01:53:19.300
i va desenvolupar estranyes
fòbies amb gèrmens

01:53:19.300 --> 01:53:22.300
i amb dones que portaven joies amb perles.

01:53:23.900 --> 01:53:28.700
En molts sentits, la seva ment brillant
senzillament es va descontrolar.

01:53:31.700 --> 01:53:33.980
A mesura que avançava la seva vida,

01:53:33.980 --> 01:53:35.660
va apartar-se de la gent

01:53:35.660 --> 01:53:38.500
i va trobar consol emocional
en un altre lloc.

01:53:38.500 --> 01:53:40.820
Es va obsessionar amb els coloms

01:53:40.820 --> 01:53:44.940
i se'l veia regularment
alimentant-los aquí a Bryant Park,

01:53:44.940 --> 01:53:46.540
al centre de Manhattan.

01:53:46.540 --> 01:53:50.540
Fins i tot es va enamorar d'un
ocell blanc particularment inusual

01:53:50.540 --> 01:53:52.780
i quan va morir,

01:53:52.780 --> 01:53:54.940
va quedar amb el cor destrossat.

01:54:05.740 --> 01:54:10.820
De vell, Tesla va quedar
gairebé arruïnat i sol,

01:54:10.820 --> 01:54:15.100
vivint com un semireclús en aquest hotel.

01:54:21.900 --> 01:54:28.300
Els seus últims anys van transcórrer aquí
a l'habitació 3327 del New York Hotel,

01:54:28.300 --> 01:54:31.140
trist, desorientat, indigent.

01:54:36.660 --> 01:54:41.260
Edison esdevindria un heroi nord-americà

01:54:41.260 --> 01:54:45.340
i la seva companyia formaria
part de General Electric,

01:54:45.340 --> 01:54:50.300
encara avui una de les corporacions
multinacionals més grans del món.

01:54:51.820 --> 01:54:58.580
El gener de 1943, la història de
Nikola Tesla s’apropava al final.

01:55:00.620 --> 01:55:04.980
Però mirant a través de l'skyline
de Manhattan per última vegada,

01:55:04.980 --> 01:55:08.860
va veure un cel il·luminat
amb llums parpellejants,

01:55:08.860 --> 01:55:13.180
i un milió de vides
transformades pel seu geni.

01:55:29.700 --> 01:55:32.740
La capacitat per generar i
transmetre electricitat,

01:55:32.740 --> 01:55:35.740
i l'invent de màquines per utilitzar-la,

01:55:35.740 --> 01:55:40.260
han canviat el nostre món de maneres
que no podríem haver imaginat.

01:55:41.580 --> 01:55:45.700
Ara podem generar milers de
milions de watts d'electricitat

01:55:45.700 --> 01:55:48.620
cada segon, cada hora, cada dia.

01:55:50.020 --> 01:55:54.020
I tant si ho fem utilitzant carbó, gas,

01:55:54.020 --> 01:55:55.980
o fissió nuclear,

01:55:55.980 --> 01:55:57.420
totes les centrals compten amb

01:55:57.420 --> 01:56:03.060
els principis descoberts i
desenvolupats per Michael Faraday,

01:56:03.060 --> 01:56:04.740
Nikola Tesla,

01:56:04.740 --> 01:56:07.340
i tots els altres enginyers
elèctrics primerencs

01:56:07.340 --> 01:56:10.220
d'una admirable edat d'invencions.

01:56:10.220 --> 01:56:13.340
Ara de l'electricitat
no en fem ni més ni més

01:56:13.340 --> 01:56:19.300
i hem oblidat quina força màgica
i misteriosa havia estat.

01:56:19.300 --> 01:56:22.020
Però hi ha una cosa que
no hauríem d'oblidar mai.

01:56:22.020 --> 01:56:26.780
Avui, sense ella, el món modern
s'ensorraria al voltant nostre

01:56:26.780 --> 01:56:30.660
i les nostres vides serien
molt i molt diferents.

01:56:36.860 --> 01:56:40.780
En el proper episodi, explicarem
les revelacions elèctriques

01:56:40.780 --> 01:56:44.380
que van dur a una revolució
en la nostra comprensió

01:56:44.380 --> 01:56:46.660
d'aquesta força sorprenent.

01:56:58.160 --> 01:57:01.880
El 14 d'agost de 1894,

01:57:01.880 --> 01:57:05.920
una multitud entusiasmada es congregava 
fora del Museu d'Història Natural d'Oxford.

01:57:08.680 --> 01:57:12.160
Aquest enorme edifici gòtic
acollia la trobada anual

01:57:12.160 --> 01:57:16.240
de l'Associació Britànica per
al Progrés de la Ciència.

01:57:17.360 --> 01:57:20.880
Més de 2.000 entrades
s'havien venut per endavant

01:57:20.880 --> 01:57:23.280
i el museu ja estava ple de gom a gom,

01:57:23.280 --> 01:57:27.920
esperant que fes la xerrada següent
el professor Oliver Lodge.

01:57:30.400 --> 01:57:33.720
Potser ara el nom no us sona,

01:57:33.720 --> 01:57:36.800
però els seus descobriments
l'haurien d'haver fet tan famós

01:57:36.800 --> 01:57:40.560
com alguns dels altres grans
pioners elèctrics de la història.

01:57:40.560 --> 01:57:43.600
Gent com Benjamin Franklin,

01:57:43.600 --> 01:57:46.040
Alessandro Volta,

01:57:46.040 --> 01:57:49.880
o fins i tot el gran Michael Faraday.

01:57:49.880 --> 01:57:55.080
Sense proposar-s'ho, posaria en
moviment una sèrie d'esdeveniments

01:57:55.080 --> 01:57:58.160
que revolucionarien el món victorià

01:57:58.160 --> 01:58:00.720
de llautó i cables de telègraf.

01:58:00.720 --> 01:58:05.080
Aquesta conferència marcaria el
naixement del món elèctric modern,

01:58:05.080 --> 01:58:09.880
un món dominat pel silici i la
comunicació sense fils de masses.

01:58:14.480 --> 01:58:19.520
En aquest programa, descobrim com
l'electricitat va ajuntar el món

01:58:19.520 --> 01:58:23.360
a través de les emissores i
les xarxes informàtiques,

01:58:23.360 --> 01:58:27.760
i com finalment vam treure l'entrellat
de l'electricitat i com explotar-la

01:58:27.760 --> 01:58:31.360
a un nivell atòmic.

01:58:31.360 --> 01:58:36.880
Després de segles d'experiments 
amb l'electricitat,

01:58:36.880 --> 01:58:40.960
ara començava una època 
nova de comprensió real.

01:59:05.560 --> 01:59:09.880
Aquests tubs no estan endollats
a cap font d'energia,

01:59:09.880 --> 01:59:12.480
però tot i així il·luminen.

01:59:12.480 --> 01:59:15.600
És l'efecte invisible de l'electricitat,

01:59:15.600 --> 01:59:18.560
un efecte no tan sols confinat
als cables per on flueix.

01:59:21.040 --> 01:59:23.480
A mitjan segle XIX,

01:59:23.480 --> 01:59:27.760
es va proposar una gran teoria
per explicar com podia ser això.

01:59:29.560 --> 01:59:33.560
La teoria diu que envoltant
qualsevol càrrega elèctrica,

01:59:33.560 --> 01:59:36.600
i hi ha molta electricitat
fluint-me per damunt del cap,

01:59:36.600 --> 01:59:38.400
hi ha un camp de força.

01:59:38.400 --> 01:59:43.960
Aquests tubs fluorescents estan
encesos purament perquè són sota

01:59:43.960 --> 01:59:48.600
la influència del camp de força
dels cables d'energia de sobre.

01:59:50.720 --> 01:59:54.480
La teoria que un flux d'electricitat
podia, d'alguna manera,

01:59:54.480 --> 01:59:57.880
crear un camp de força invisible,
va ser proposada originàriament

01:59:57.880 --> 02:00:03.040
per Michael Faraday, però caldria
un brillant jove escocès

02:00:03.040 --> 02:00:08.440
anomenat James Clark-Maxwell, per
demostrar que Faraday tenia raó,

02:00:08.440 --> 02:00:12.120
i no pas per experimentació,
sinó amb fórmules matemàtiques.

02:00:13.640 --> 02:00:18.480
Això estava allunyadíssim de les
maneres de fer del segle XIX.

02:00:32.920 --> 02:00:37.240
Abans de Maxwell, els científics sovint
havien construït estranyes màquines

02:00:37.240 --> 02:00:41.840
o enginyat experiments portentosos
per crear i mesurar l'electricitat.

02:00:43.280 --> 02:00:45.560
Però Maxwell era diferent.

02:00:45.560 --> 02:00:50.200
Li interessaven els nombres, i la
seva nova teoria no tan sols va revelar

02:00:50.200 --> 02:00:55.360
el camp de força invisible de,
l'electricitat sinó com manipular-la.

02:00:55.360 --> 02:00:58.480
Acabaria sent un dels
descobriments científics

02:00:58.480 --> 02:01:01.520
més importants de tots els temps.

02:01:01.520 --> 02:01:03.880
Maxwell era un matemàtic
i un gran matemàtic,

02:01:03.880 --> 02:01:07.640
i veia l'electricitat i el magnetisme
d'una manera completament nova.

02:01:07.640 --> 02:01:11.200
Ho va expressar tot en termes d'equacions
matemàtiques molt compactes.

02:01:11.200 --> 02:01:15.680
I el més important és que a
les equacions de Maxwell

02:01:15.680 --> 02:01:21.560
hi ha una noció de l'electricitat i
el magnetisme com una cosa vinculada

02:01:21.560 --> 02:01:24.200
i com una cosa que pot ocórrer en onades.

02:01:32.960 --> 02:01:37.920
Els càlculs de Maxwell mostraven que
aquests camps podien ser alterats

02:01:37.920 --> 02:01:42.160
de manera semblant a tocar la
superfície de l’aigua amb el dit.

02:01:42.160 --> 02:01:45.040
Canviant la direcció del corrent elèctric

02:01:45.040 --> 02:01:47.880
crearia una ondulació o ona

02:01:47.880 --> 02:01:50.960
a través d'aquests camps
elèctrics i magnètics.

02:01:50.960 --> 02:01:53.400
I canviant constantment la direcció

02:01:53.400 --> 02:01:56.080
del flux del corrent, endavant i enrere,

02:01:56.080 --> 02:02:02.520
com un corrent altern, produiria
una sèrie completa d'ones,

02:02:02.520 --> 02:02:05.600
ones que portarien energia.

02:02:07.360 --> 02:02:12.080
Les matemàtiques li deien a Maxwell
que corrents elèctrics canviants

02:02:12.080 --> 02:02:15.400
estarien constantment emetent
grans ones d’energia

02:02:15.400 --> 02:02:17.080
al seu entorn.

02:02:17.080 --> 02:02:20.680
Ones que continuarien per sempre
llevat que alguna cosa les absorbís.

02:02:33.240 --> 02:02:37.520
Les matemàtiques de Maxwell eren
tan avançades i complicades

02:02:37.520 --> 02:02:41.120
que només un grapat de gent les
va entendre en aquell moment,

02:02:41.120 --> 02:02:44.520
i tot i que la seva obra
encara era només una teoria,

02:02:44.520 --> 02:02:50.320
va inspirar un jove físic alemany
anomenat Heinrich Hertz.

02:02:50.320 --> 02:02:55.240
Hertz va decidir dedicar-se
a dissenyar un experiment

02:02:55.240 --> 02:02:59.560
per demostrar que les ones de
Maxwell realment existien.

02:03:01.120 --> 02:03:02.480
I aquí el tenim.

02:03:02.480 --> 02:03:06.320
Aquest és l'aparell original d'Hertz

02:03:06.320 --> 02:03:10.280
i la seva bellesa està en la
seva absoluta simplicitat.

02:03:10.280 --> 02:03:14.080
La calor genera un
corrent altern que passa

02:03:14.080 --> 02:03:17.920
per aquestes barres de metall, amb
una guspira que salta el buit

02:03:17.920 --> 02:03:19.880
entre aquestes dues esferes.

02:03:19.880 --> 02:03:22.640
Si Maxwell tenia raó,

02:03:22.640 --> 02:03:26.360
llavors aquest corrent altern hauria
de generar una ona electromagnètica

02:03:26.360 --> 02:03:30.920
invisible que es propaga a l'entorn.

02:03:30.920 --> 02:03:34.640
Si poses un cable en
el camí d'aquella ona,

02:03:34.640 --> 02:03:40.240
llavors en el cable, hi hauria d'haver
un camp electromagnètic canviant,

02:03:40.240 --> 02:03:44.400
que hauria d'induir un corrent
elèctric en el cable.

02:03:44.400 --> 02:03:49.240
El que va fer Hertz va ser construir
aquesta anella de cable, el seu receptor,

02:03:49.240 --> 02:03:52.680
que podia portar a posicions
diferents a la sala

02:03:52.680 --> 02:03:56.200
per veure si podia detectar
la presència de l'ona.

02:03:56.200 --> 02:04:00.720
I la manera com ho va fer va ser
deixar un buit molt petit al cable,

02:04:00.720 --> 02:04:07.160
a través del qual saltaria una guspira
si un corrent passés per l'anella.

02:04:07.160 --> 02:04:12.920
Com que el corrent és tan feble,
la guspira és molt i molt tènue

02:04:12.920 --> 02:04:16.920
i Hertz va passar bona part del 1887

02:04:16.920 --> 02:04:21.320
en una sala fosca mirant
intensament per una lent

02:04:21.320 --> 02:04:25.200
per veure si podia detectar la
presència d'aquesta tènue guspira.

02:04:33.000 --> 02:04:37.160
Però Hertz no estava sol intentant
crear les ones de Maxwell.

02:04:38.760 --> 02:04:43.000
A Anglaterra, un jove professor
de física anomenat Oliver Lodge

02:04:43.000 --> 02:04:45.760
havia estat fascinat pel tema durant anys

02:04:45.760 --> 02:04:49.800
però no havia tingut temps
per dissenyar cap experiment

02:04:49.800 --> 02:04:51.840
per intentar descobrir-les.

02:04:53.320 --> 02:04:58.000
Llavors un dia, a principis de 1888,
mentre preparava un experiment

02:04:58.000 --> 02:05:02.080
sobre protecció contra llamps,
es va fixar en una cosa inusual.

02:05:05.400 --> 02:05:08.520
Lodge es va adonar que
quan muntava el seu equip

02:05:08.520 --> 02:05:12.760
i enviava un corrent altern
al voltant dels cables,

02:05:12.760 --> 02:05:16.720
podia veure brillar
trossos entre els cables,

02:05:16.720 --> 02:05:18.760
i amb uns petits ajustaments,

02:05:18.760 --> 02:05:22.600
va veure que aquests trossos
brillants seguien una pauta.

02:05:22.600 --> 02:05:26.960
La lluïssor blava i les espurnes elèctriques
es presentaven a intervals precisos

02:05:26.960 --> 02:05:29.880
espaiats uniformement
al llarg dels cables.

02:05:29.880 --> 02:05:33.360
Va adonar-se que eren els
alts i baixos d'una ona,

02:05:33.360 --> 02:05:35.840
una ona electromagnètica invisible.

02:05:37.560 --> 02:05:40.320
Lodge havia demostrat
que Maxwell tenia raó.

02:05:41.920 --> 02:05:44.800
Finalment, per accident, Lodge havia creat

02:05:44.800 --> 02:05:49.600
les ones electromagnètiques de
Maxwell al voltant dels cables.

02:05:49.600 --> 02:05:52.440
La gran pregunta havia trobat resposta.

02:05:54.760 --> 02:05:58.680
Ple d'emoció pel descobriment,
Lodge es va preparar

02:05:58.680 --> 02:06:03.080
per anunciar-ho al món, en aquella
trobada científica anual d'estiu

02:06:03.080 --> 02:06:05.280
organitzada per la British Association.

02:06:07.240 --> 02:06:10.600
Abans, però, va decidir
anar-se’n de vacances.

02:06:10.600 --> 02:06:15.480
El seu càlcul del temps no podria haver
estat pitjor, perquè tornant a Alemanya,

02:06:15.480 --> 02:06:17.600
i exactament a la mateixa hora,

02:06:17.600 --> 02:06:21.520
Heinrich Hertz també posava a
prova les teories de Maxwell.

02:06:25.480 --> 02:06:29.720
Finalment, Hertz va trobar el que buscava:

02:06:29.720 --> 02:06:32.640
una guspira diminuta.

02:06:32.640 --> 02:06:36.520
I en portar el receptor a
posicions diferents de la sala,

02:06:36.520 --> 02:06:40.000
va poder traçar la forma de les ones

02:06:40.000 --> 02:06:42.720
produïdes pel seu aparell.

02:06:42.720 --> 02:06:46.240
I va verificar meticulosament
cadascun dels càlculs de Maxwell

02:06:46.240 --> 02:06:48.840
i va provar-los experimentalment.

02:06:48.840 --> 02:06:52.080
Era un “tour de force”
de ciència experimental.

02:06:57.280 --> 02:06:58.640
Tornant a la Gran Bretanya,

02:06:58.640 --> 02:07:02.620
mentre les multituds es congregaven per
a la trobada de la British Association,

02:07:02.620 --> 02:07:07.200
Oliver Lodge va tornar de les
vacances relaxat i ple d'il·lusió.

02:07:11.720 --> 02:07:15.240
Aquest, pensava Lodge, seria
el seu moment de triomf,

02:07:15.240 --> 02:07:19.840
en què podria anunciar el seu
descobriment de les ones de Maxwell.

02:07:19.840 --> 02:07:25.720
El matemàtic Fitzgerald, gran amic seu, 
havia de fer la conferència inaugural.

02:07:25.720 --> 02:07:32.000
Però va proclamar-hi que Heinrik Hertz
acabava de publicar resultats sorprenents.

02:07:32.000 --> 02:07:36.960
Havia detectat les ones de Maxwell
desplaçant-se per l'espai.

02:07:36.960 --> 02:07:40.400
“Hem arrabassat el llamp
del mateix Júpiter

02:07:40.400 --> 02:07:44.880
i dominat l'èter que ho 
impregna tot”, va anunciar.

02:07:44.880 --> 02:07:48.080
Bé, només puc imaginar com
devia sentir-se Lodge

02:07:48.080 --> 02:07:51.000
veient que li segaven 
l'herba sota els peus.

02:07:52.560 --> 02:07:56.840
El professor Oliver Lodge havia
perdut el seu moment de triomf,

02:07:56.840 --> 02:08:01.080
derrotat a l'últim moment
per Heinrich Hertz.

02:08:01.080 --> 02:08:04.690
L'espectacular demostració d'Hertz 
de les ones electromagnètiques,

02:08:04.690 --> 02:08:07.770
ones de ràdio en diem ara,
tot i que llavors no ho sabia,

02:08:07.770 --> 02:08:12.430
suposarà una revolució total en 
les comunicacions en el proper segle.

02:08:15.630 --> 02:08:20.080
La teoria de Maxwell havia mostrat com
les càrregues elèctriques podien crear

02:08:20.080 --> 02:08:23.520
un camp de força al seu voltant.

02:08:23.520 --> 02:08:27.860
I que les ones podien escampar-s'hi
com ondulacions en una bassa.

02:08:30.200 --> 02:08:33.880
I Hertz havia construït un
dispositiu que podia realment crear

02:08:33.880 --> 02:08:37.360
i detectar les ones quan
passaven per l’aire.

02:08:38.600 --> 02:08:40.640
Però, quasi immediatament,

02:08:40.640 --> 02:08:45.880
hi hauria una altra revelació en la
nostra comprensió de l'electricitat.

02:08:45.880 --> 02:08:49.960
Una revelació que un cop més
implicaria el professor Oliver Lodge.

02:08:49.960 --> 02:08:53.080
I, una vegada més, li segarien
l'herba sota els peus.

02:09:06.680 --> 02:09:11.960
La història comença a
Oxford, l’estiu de 1894.

02:09:11.960 --> 02:09:14.640
Hertz havia mort de sobte aquell any,

02:09:14.640 --> 02:09:18.200
i Lodge va preparar una conferència
commemorativa amb una demostració

02:09:18.200 --> 02:09:24.320
que portaria la idea d'ones
a un públic més ampli.

02:09:24.320 --> 02:09:26.520
Lodge havia treballat en la conferència.

02:09:26.520 --> 02:09:30.280
Havia investigat maneres
millors de detectar les ones,

02:09:30.280 --> 02:09:33.800
i havia manllevat aparells nous d'amics.

02:09:33.800 --> 02:09:38.080
Havia fet alguns avenços
significatius en la tecnologia

02:09:38.080 --> 02:09:41.160
destinada a detectar les ones.

02:09:41.160 --> 02:09:46.080
Aquest aparell genera un corrent altern

02:09:46.080 --> 02:09:49.320
i una guspira que salta aquest interval.

02:09:49.920 --> 02:09:54.240
El corrent altern desprèn
una ona electromagnètica,

02:09:54.240 --> 02:09:58.680
tal com predir Maxwell, que
és captada pel receptor.

02:09:58.680 --> 02:10:04.000
Engega un corrent elèctric molt feble
mitjançant aquestes dues antenes.

02:10:04.000 --> 02:10:06.600
Això és el que havia fet Hertz.

02:10:06.600 --> 02:10:12.360
La millora de Lodge consistia a afegir-hi
aquest tub ple de llimadures de ferro.

02:10:12.360 --> 02:10:15.320
El feble corrent elèctric
passa per les llimadures,

02:10:15.320 --> 02:10:18.040
forçant-les a agrupar-se.

02:10:18.040 --> 02:10:21.800
I, quan ho fan, tanquen
un segon circuit elèctric

02:10:21.800 --> 02:10:23.800
i fan sonar el timbre.

02:10:23.800 --> 02:10:26.160
Si pitjo el botó d'aquest cap,

02:10:26.160 --> 02:10:29.480
fa sonar el timbre del receptor.

02:10:29.480 --> 02:10:33.280
I ho fa sense cap connexió entre tots dos.

02:10:33.280 --> 02:10:34.520
És com màgia.

02:10:41.200 --> 02:10:44.240
Si poguéssiu imaginar una
casa plena de gom a gom,

02:10:44.240 --> 02:10:48.360
molta gent al públic, i
el que veuen de sobte és,

02:10:48.360 --> 02:10:51.280
com per art de màgia, un timbre que sona.

02:10:51.280 --> 02:10:53.200
És ben increïble.

02:10:55.440 --> 02:11:00.360
Potser no era la demostració més
espectacular que el públic havia vist mai,

02:11:00.360 --> 02:11:04.800
però certament va causar
sensació entre la gentada.

02:11:04.800 --> 02:11:07.560
L'aparell de Lodge, presentat així,

02:11:07.560 --> 02:11:10.920
ja no semblava un experiment científic.

02:11:10.920 --> 02:11:14.680
De fet, s'assemblava extraordinàriament
a aquelles màquines de telègraf

02:11:14.680 --> 02:11:20.080
que havien revolucionat la comunicació,
però sense aquells cables llargs

02:11:20.080 --> 02:11:24.040
entre l'emissor i el receptor.

02:11:24.040 --> 02:11:27.440
Per als membres més mundans
i assabentats del públic,

02:11:27.440 --> 02:11:32.880
això demostrava sobradament que
el maestro Maxwell tenia raó.

02:11:32.880 --> 02:11:37.440
Era una forma nova i
revolucionària de comunicació.

02:11:42.320 --> 02:11:46.120
Lodge va publicar les notes de la
conferència explicant com es podien enviar

02:11:46.120 --> 02:11:50.720
i rebre ones electromagnètiques
utilitzant les seves noves millores.

02:11:50.720 --> 02:11:54.280
A tot el món, inventors,
entusiastes amateurs

02:11:54.280 --> 02:11:57.760
i científics van llegir els
informes de Lodge amb entusiasme

02:11:57.760 --> 02:12:01.800
i van començar a experimentar
amb ones hertzianes.

02:12:04.880 --> 02:12:09.600
Dos personatges totalment
diferents s'hi inspirarien.

02:12:09.600 --> 02:12:13.200
Tots dos aportarien millores
al telègraf sense fils, i tots dos

02:12:13.200 --> 02:12:20.040
serien molt més recordats per la seva 
aportació a la ciència que Oliver Lodge.

02:12:20.040 --> 02:12:24.200
El primer va ser Guglielmo Marconi.

02:12:24.200 --> 02:12:26.560
Marconi era un individu molt intel·ligent,

02:12:26.560 --> 02:12:28.680
astut i encantador.

02:12:28.680 --> 02:12:31.520
Tenia clarament l'encís italià, irlandès.

02:12:31.520 --> 02:12:34.230
Podia servir-se'n amb gairebé tothom,

02:12:34.230 --> 02:12:38.590
des de joves dames fins a 
científics de renom mundial.

02:12:38.900 --> 02:12:41.280
Marconi no era cap científic,

02:12:41.280 --> 02:12:45.120
però va llegir tot el que va 
poder de l'obra d'altra gent

02:12:45.120 --> 02:12:49.560
per tal de confegir el seu propi
sistema de telegrafia sense fils.

02:12:49.560 --> 02:12:54.920
És possible que, educat a Bolonya, 
bastant a prop de la costa italiana,

02:12:54.920 --> 02:13:01.080
veiés el potencial de les comunicacions 
sense fils en l’ús marítim des de ben aviat.

02:13:01.080 --> 02:13:05.560
Llavors, amb només 22
anys, va venir a Londres

02:13:05.560 --> 02:13:07.560
amb la seva mare irlandesa
per posar-lo en venda.

02:13:10.520 --> 02:13:15.080
L'altra persona inspirada per la
conferència de Lodge era un professor

02:13:15.080 --> 02:13:18.440
del Presidency College de Calcuta,

02:13:18.440 --> 02:13:21.330
que es deia Jagadish Chandra Bose.

02:13:22.170 --> 02:13:25.240
Malgrat tenir títols de
Londres i Cambridge,

02:13:25.240 --> 02:13:28.680
nomenar un indi com a científic a Calcuta

02:13:28.680 --> 02:13:31.380
havia costat una batalla
contra el prejudici racial.

02:13:34.000 --> 02:13:40.400
Els indis, deien, no tenien el temperament
que cal per a les ciències exactes.

02:13:40.400 --> 02:13:43.840
Bé, Bose estava decidit a
demostrar que era un error,

02:13:43.840 --> 02:13:48.020
i aquí als arxius, podem veure amb
quina promptitud es va posar a treballar.

02:13:48.720 --> 02:13:54.000
Això és un informe de la 66ena
trobada de la British Association

02:13:54.000 --> 02:13:56.720
a Liverpool, setembre de 1896.

02:13:56.720 --> 02:13:59.600
I aquí tenim Bose,

02:13:59.600 --> 02:14:03.240
el primer indi que va fer una presentació
a la trobada de l'associació,

02:14:03.240 --> 02:14:07.840
parlant de la seva feina i fent una
demostració dels seus aparells.

02:14:07.840 --> 02:14:12.280
Havia contruït i millorat el
detector que va descriure Lodge,

02:14:12.280 --> 02:14:15.080
perquè en el clima indi càlid i xafogós,

02:14:15.080 --> 02:14:20.520
havia trobat que les llimadures del tub 
que Lodge usava per detectar les ones

02:14:20.520 --> 02:14:22.520
es rovellaven i s'enganxaven.

02:14:22.520 --> 02:14:28.400
Bose va haver de construir un detector
més pràctic amb una bobina de cable.

02:14:28.400 --> 02:14:31.600
Diuen que la seva obra va causar sensació.

02:14:33.600 --> 02:14:37.640
El detector era extremament fiable
i podia operar a bord de vaixells,

02:14:37.640 --> 02:14:42.120
per tant tenia un gran potencial per
a la vasta flota naval britànica.

02:14:42.120 --> 02:14:46.400
La Gran Bretanya era el centre d'una
vasta xarxa de telecomunicacions

02:14:46.400 --> 02:14:48.600
que s'estenia per gairebé tot el món,

02:14:48.600 --> 02:14:54.240
que s'utilitzava per donar suport a
una xarxa marítima igualment vasta de

02:14:54.240 --> 02:14:58.000
vaixells mercants i navals, que servien
per sostenir l'Imperi Britànic.

02:14:59.160 --> 02:15:04.520
Bose, un científic pur, no s'interessava
pel potencial comercial

02:15:04.520 --> 02:15:08.960
dels senyals sense fils, 
a diferència de Marconi.

02:15:08.960 --> 02:15:13.560
Això era un camp diguem-ne
nou, punter, però Marconi

02:15:13.560 --> 02:15:17.240
no era un científic instruït, i veia
les coses d'una manera diferent,

02:15:17.240 --> 02:15:22.040
que potser és la raó per la qual va
progressar tan ràpid en primer lloc.

02:15:22.040 --> 02:15:25.520
I era molt bo establint
relacions amb la gent

02:15:25.520 --> 02:15:29.000
amb qui necessitava establir relacions,
per fer possible la seva obra.

02:15:31.520 --> 02:15:35.520
Marconi va fer servir les seves relacions
per anar directament a l'únic lloc

02:15:35.520 --> 02:15:37.480
on tenien els recursos per ajudar-lo.

02:15:42.040 --> 02:15:45.720
El Servei Postal britànic era una
institució enormement poderosa.

02:15:45.720 --> 02:15:49.960
Quan Marconi va arribar per
primer cop a Londres el 1896,

02:15:49.960 --> 02:15:54.920
aquests edificis eren tot just 
acabats i ja bullien de negocis

02:15:54.920 --> 02:15:58.280
dels serveis postals i
telegràfics de l'imperi.

02:15:58.280 --> 02:16:02.880
Marconi havia portat d'Itàlia
el seu sistema de telegrafia,

02:16:02.880 --> 02:16:07.160
afirmant que podia enviar senyals
sense fils a distàncies inaudites.

02:16:07.160 --> 02:16:10.000
I l'enginyer en cap del Servei de Correus,

02:16:10.000 --> 02:16:14.400
William Preece, va veure immediatament
el potencial de la tecnologia.

02:16:16.200 --> 02:16:21.920
Així, Preece va oferir a Marconi els
grans recursos financers i d'enginyeria

02:16:21.920 --> 02:16:26.640
del Servei de Correus, i van
començar a treballar-hi al terrat.

02:16:28.400 --> 02:16:32.280
L'antiga seu del Servei
de Correus era just allà.

02:16:32.280 --> 02:16:36.760
I entre aquest terrat i aquell, Marconi
i enginyers del Servei de Correus

02:16:36.760 --> 02:16:41.280
practicarien enviant i rebent
ones electromagnètiques.

02:16:41.280 --> 02:16:47.120
Els enginyers van ajudar-lo a millorar
l'instrumental, i Preece i Marconi junts

02:16:47.120 --> 02:16:51.360
en van fer la demostració a persones
influents del govern i l'armada.

02:16:54.990 --> 02:16:57.600
Del que no va adonar-se 
Preece va ser que,

02:16:57.600 --> 02:17:03.000
mentre anunciava orgullosament que Marconi 
s'havia associat amb el Servei de Correus,

02:17:03.000 --> 02:17:06.920
Marconi ja feia plans entre bastidors.

02:17:08.640 --> 02:17:12.920
Havia sol·licitat una patent britànica de
tot el camp de la telegrafia sense fils

02:17:12.920 --> 02:17:16.720
i planejava establir la
seva pròpia companyia.

02:17:16.720 --> 02:17:20.720
Quan es va concedir la patent, es
va destapar la capsa dels trons

02:17:20.720 --> 02:17:23.360
a la comunitat científica.

02:17:27.160 --> 02:17:30.120
Aquella patent era per si
mateixa revolucionària.

02:17:33.480 --> 02:17:36.360
Fixeu-vos, les patents només
podien fer-se sobre coses

02:17:36.360 --> 02:17:38.640
que no eren de coneixement públic,

02:17:38.640 --> 02:17:43.720
però se sap que Marconi havia amagat
el seu equip en una capsa secreta.

02:17:48.120 --> 02:17:50.000
I aquí la tenim.

02:17:50.000 --> 02:17:52.680
Quan la patent finalment es va concedir,

02:17:52.680 --> 02:17:56.440
Marconi va obrir cerimoniosament la capsa.

02:17:56.440 --> 02:17:59.720
Tothom estava ansiós de veure
quins invents hi havia a dintre.

02:18:03.880 --> 02:18:05.720
Bateries formant un circuit,

02:18:05.720 --> 02:18:08.240
llimadures de ferro al tub
per completar el circuit

02:18:08.240 --> 02:18:10.480
i fer sonar el timbre de dalt.

02:18:10.480 --> 02:18:16.880
Res que no haguessin vist abans,
però Marconi ho havia patentat tot.

02:18:18.480 --> 02:18:22.160
La raó per la qual Marconi és
famós no és per aquell invent.

02:18:22.160 --> 02:18:25.720
No inventa la ràdio, però la millora

02:18:25.720 --> 02:18:27.680
i la converteix en un sistema.

02:18:27.680 --> 02:18:31.680
Lodge no ho fa. I per 
això recordem Marconi,

02:18:31.680 --> 02:18:34.440
i per això no recordem Lodge.

02:18:38.640 --> 02:18:41.720
El món científic estava en peu de guerra.

02:18:41.720 --> 02:18:46.600
Vet aquí aquest jove que sabia ben poc
de la ciència en què es basava l’equip,

02:18:46.600 --> 02:18:50.520
a punt de fer-se la barba
d'or amb l'obra d'ells.

02:18:50.520 --> 02:18:54.640
Fins i tot el seu gran defensor
Preece estava decebut i ferit

02:18:54.640 --> 02:18:59.440
quan va descobrir que Marconi aniria per
les seves i fundaria una companyia pròpia.

02:18:59.440 --> 02:19:04.160
Lodge i altres científics van
començar un frenesí de patents

02:19:04.160 --> 02:19:08.480
de cada detall minúscul i cada
millora que feien al seu equip.

02:19:11.760 --> 02:19:16.880
Aquesta atmosfera nova va indignar Bose
quan va tornar a la Gran Bretanya.

02:19:18.080 --> 02:19:22.960
Bose va escriure a casa a l'Índia,
enfurismat pel que va trobar a Anglaterra.

02:19:22.960 --> 02:19:27.880
“Diners, diners, diners constantment,
quina cobdícia destructora!

02:19:27.880 --> 02:19:33.200
“M’agradaria que veiéssiu la mania
de fer diners de la gent d'aquí.”

02:19:33.200 --> 02:19:36.720
La seva desil·lusió amb
els canvis que va veure

02:19:36.720 --> 02:19:43.080
al país que venerava per la integritat i
l'excel·lència científica és palpable.

02:19:43.080 --> 02:19:45.720
Finalment, però, van ser els seus amics

02:19:45.720 --> 02:19:49.880
qui va convèncer Bose de
reprendre la seva única patent,

02:19:49.880 --> 02:19:54.320
pel descobriment d'una nova
mena de detector d'ones.

02:19:54.320 --> 02:20:00.240
Va ser aquest descobriment el que duria
una revolució encara més gran per al món.

02:20:00.240 --> 02:20:04.480
Havia descobert el poder dels cristalls.

02:20:05.130 --> 02:20:09.440
Això substitueix tècniques més antigues
amb llimadures de ferro, que són

02:20:09.440 --> 02:20:11.920
confuses i difícils i no funcionen bé.

02:20:11.920 --> 02:20:15.040
Vet aquí una manera completament
nova de detectar ones de ràdio,

02:20:15.040 --> 02:20:18.200
que serà al centre d'una
indústria de la ràdio.

02:20:19.520 --> 02:20:22.160
El descobriment de Bose era senzill,

02:20:22.160 --> 02:20:26.800
però conformaria
veritablement el món modern.

02:20:26.800 --> 02:20:32.320
Quan es toquen certs cristalls amb metall 
per provar la seva conductivitat,

02:20:32.320 --> 02:20:36.680
poden mostrar un comportament
força estrany i variat.

02:20:36.680 --> 02:20:39.000
Aquest cristall, per exemple.

02:20:39.000 --> 02:20:43.880
Si puc tocar-lo exactament al lloc just
amb la punta d'aquest cable de metall,

02:20:43.880 --> 02:20:47.120
i després enganxar-lo a una bateria,

02:20:47.120 --> 02:20:49.800
produeix un corrent força significatiu.

02:20:51.920 --> 02:20:54.840
Però si canvio les connexions a la bateria

02:20:54.840 --> 02:20:58.960
i intento fer circular el corrent
en la direcció contrària,

02:20:58.960 --> 02:21:00.520
és molt inferior.

02:21:02.880 --> 02:21:08.280
No és un conductor d'electricitat,
és un semiconductor.

02:21:08.280 --> 02:21:13.760
I va trobar el primer ús a
detectar ones electromagnètiques.

02:21:13.760 --> 02:21:17.760
Quan Bose va fer servir un cristall
com aquest en els seus circuits

02:21:17.760 --> 02:21:20.800
en comptes del tub de llimadures,

02:21:20.800 --> 02:21:26.520
va trobar que era un detector molt més
eficient d'ones electromagnètiques.

02:21:26.520 --> 02:21:31.240
Era aquesta estranya propietat
de l'acoblament entre el cable,

02:21:31.240 --> 02:21:35.920
conegut com el “bigoti de gat”, i el
cristall, que permetia al corrent passar

02:21:35.920 --> 02:21:39.120
molt més fàcilment en una
direcció que en l'altra,

02:21:39.120 --> 02:21:44.720
i per això es podia usar per extreure 
un senyal d'ones electromagnètiques.

02:21:46.640 --> 02:21:53.040
En aquell moment, ningú tenia ni idea
per què certs cristalls actuaven així.

02:21:53.040 --> 02:21:57.480
Però per a científics i enginyers,
aquest estrany comportament

02:21:57.480 --> 02:22:01.600
va tenir un efecte pràctic
profund i gairebé miraculós.

02:22:02.840 --> 02:22:06.040
Amb cristalls com a detectors,

02:22:06.040 --> 02:22:15.000
ara era possible emetre i detectar el
so real d'una veu humana, o música.

02:22:26.240 --> 02:22:28.840
En la seva conferència a Oxford el 1894,

02:22:28.840 --> 02:22:32.760
Oliver Lodge havia obert
una capsa de Pandora.

02:22:32.760 --> 02:22:39.600
Com a acadèmic, no havia previst que
els descobriments en què havia pres part

02:22:39.600 --> 02:22:42.440
tenien tant potencial comercial.

02:22:42.440 --> 02:22:44.880
L’única patent que havia
aconseguit obtenir,

02:22:44.880 --> 02:22:49.880
el mitjà crucial de sintonitzar un
receptor a un senyal de ràdio particular,

02:22:49.880 --> 02:22:54.680
li va ser comprat per la
poderosa companyia de Marconi.

02:22:59.240 --> 02:23:02.040
Potser el pitjor motiu 
d'indignació per a Lodge, però,

02:23:02.040 --> 02:23:04.480
arribaria el 1909,

02:23:04.480 --> 02:23:09.760
quan van atorgar a Marconi el Premi Nobel
de Física per la comunicació sense fils.

02:23:11.320 --> 02:23:15.360
És difícil d'imaginar un
afront més gran al físic

02:23:15.360 --> 02:23:19.520
a qui Hertz s'havia avançat per ben poc 
en el descobriment de les ones de ràdio,

02:23:19.520 --> 02:23:21.720
i que llavors havia mostrat al món

02:23:21.720 --> 02:23:24.120
com es podien enviar i rebre.

02:23:26.520 --> 02:23:30.080
Però tot i aquest afront, Lodge
va continuar sent magnànim,

02:23:30.080 --> 02:23:34.640
utilitzant la nova tecnologia d'emissió
que resultava de la seva obra

02:23:34.640 --> 02:23:36.400
per reconèixer el mèrit d'altres,

02:23:36.400 --> 02:23:39.600
com mostra aquesta filmació
poc coneguda d'ell.

02:23:39.600 --> 02:23:41.600
Hertz va fer un gran avenç.

02:23:43.040 --> 02:23:47.960
Va descobrir com produir i
detectar ones a l'espai,

02:23:47.960 --> 02:23:50.720
i va donar així a l'èter un ús pràctic.

02:23:51.920 --> 02:23:55.880
Aprofitant-lo per a la
transmissió d'intel·ligència

02:23:55.880 --> 02:23:59.880
d'una manera que posteriorment han
continuat unes quantes persones.

02:24:11.720 --> 02:24:16.040
Avui, difícilment podem imaginar
un món sense emissions,

02:24:16.040 --> 02:24:19.920
imaginar un temps en què les ones de
ràdio ni tan sols estaven en els somnis.

02:24:21.480 --> 02:24:25.440
Els enginyers van continuar polint i
perfeccionant la nostra capacitat

02:24:25.440 --> 02:24:28.880
de transmetre i rebre
ones electromagnètiques,

02:24:28.880 --> 02:24:34.360
però el seu descobriment va ser en el
fons un triomf de la ciència pura,

02:24:34.360 --> 02:24:37.840
des de Maxwell, passant
per Hertz, fins a Lodge.

02:24:37.840 --> 02:24:43.240
Però tot i així, la naturalesa mateixa de 
l'electricitat continuava sense explicació.

02:24:43.240 --> 02:24:48.400
Què creava aquelles càrregues i
corrents elèctrics en primer lloc?

02:24:50.680 --> 02:24:54.200
Tot i que els científics aprenien
a explotar l'electricitat,

02:24:54.200 --> 02:24:59.000
encara no sabien què era realment.

02:24:59.000 --> 02:25:02.160
Però aquesta qüestió s'anava
responent amb experiments

02:25:02.160 --> 02:25:06.280
que investigaven com fluïa
l'electricitat per materials diferents.

02:25:07.600 --> 02:25:12.280
Tornant als anys 1850, un dels
grans experimentadors d'Alemanya

02:25:12.280 --> 02:25:15.640
i un bufador de vidre amb
talent, Heinrich Geissler,

02:25:15.640 --> 02:25:18.440
va crear aquestes boniques
peces d'exhibició.

02:25:27.720 --> 02:25:32.040
Geissler extreia la major part de l’aire
d'aquests intricats tubs de vidre

02:25:32.040 --> 02:25:35.520
i llavors els omplia amb petites
quantitats d'altres gasos.

02:25:39.000 --> 02:25:42.720
Llavors hi feia passar
un corrent elèctric.

02:25:42.720 --> 02:25:45.080
Brillaven amb colors fantàstics,

02:25:45.080 --> 02:25:49.160
i el corrent que passava pel 
gas semblava poder-se tocar.

02:25:51.400 --> 02:25:54.600
Tot i que destinats
purament a l'entreteniment,

02:25:54.600 --> 02:25:59.800
en els 50 anys següents els científics van
veure en els tubs de Giessler una oportunitat

02:25:59.800 --> 02:26:02.360
per estudiar com fluïa l'electricitat.

02:26:04.240 --> 02:26:08.360
Es van fer temptatives d'extreure
cada vegada més aire dels tubs.

02:26:08.360 --> 02:26:12.640
Podia el corrent elèctric
passar pel no-res?

02:26:12.640 --> 02:26:14.160
Pel buit?

02:26:18.760 --> 02:26:24.440
Això és una història animada molt
poc coneguda del científic britànic

02:26:24.440 --> 02:26:28.560
que va crear un buit prou bo per
respondre aquesta pregunta.

02:26:28.560 --> 02:26:30.640
Es deia William Crookes.

02:26:32.560 --> 02:26:35.320
Crookes creava tubs així.

02:26:35.320 --> 02:26:38.360
N'extreia tant aire com podia

02:26:38.360 --> 02:26:42.120
per tal que fos tan semblant a
un buit com podia aconseguir.

02:26:42.120 --> 02:26:45.840
Llavors, quan feia passar un
corrent elèctric pel tub,

02:26:48.840 --> 02:26:52.320
es va fixar en una lluïssor
brillant a l'extrem.

02:26:52.320 --> 02:26:55.600
Un feix de llum semblava brillar pel tub

02:26:55.600 --> 02:26:58.120
i tocar el vidre de l'altre cap.

02:26:58.120 --> 02:27:01.720
Semblava que, finalment,
podíem veure l'electricitat.

02:27:01.720 --> 02:27:04.880
El feix de llum es va
conèixer a com raig catòdic,

02:27:04.880 --> 02:27:08.920
i aquest tub era el precursor
del tub de raigs catòdics

02:27:08.920 --> 02:27:12.320
que es va utilitzar en aparells
de televisió durant dècades.

02:27:16.840 --> 02:27:21.680
El físic JJ Thompson va descobrir
que aquests feixos de llum

02:27:21.680 --> 02:27:25.320
estaven formats per partícules
minúscules, carregades negativament,

02:27:25.320 --> 02:27:31.040
i com que eren portadores d'electricitat,
es van conèixer com electrons.

02:27:32.320 --> 02:27:35.440
Com que els electrons només
es movien en una direcció,

02:27:35.440 --> 02:27:40.080
de la placa de metall escalfada cap a la
de l'altre cap, carregada positivament,

02:27:40.080 --> 02:27:45.880
es comportaven exactament com 
els cristalls semiconductors de Bose.

02:27:45.880 --> 02:27:49.640
Però, mentre que els cristalls de
Bose eren per naturalesa capritxosos,

02:27:49.640 --> 02:27:52.680
havies de trobar el punt
exacte perquè funcionessin,

02:27:52.680 --> 02:27:55.720
aquests tubs es podien
fabricar consistentment.

02:27:56.760 --> 02:27:58.760
Es van conèixer com vàlvules,

02:27:58.760 --> 02:28:03.080
i aviat van substituir arreu els
cristalls en aparells de ràdio.

02:28:07.320 --> 02:28:11.680
Aquests descobriments durien a
una explosió de tecnologia nova.

02:28:12.960 --> 02:28:17.600
Tota l'electrònica de principis del segle 
XX va del que es pot fer amb vàlvules.

02:28:17.600 --> 02:28:20.080
Així, la indústria de la ràdio
està contruïda amb vàlvules,

02:28:20.080 --> 02:28:22.080
els primers televisors estan
contruïts amb vàlvules,

02:28:22.080 --> 02:28:24.280
els primers ordinadors estan
contruïts amb vàlvules.

02:28:24.280 --> 02:28:27.120
Amb això es construeix el món electrònic.

02:28:29.600 --> 02:28:34.680
Després de descobrir com manipular
electrons fluint per un buit,

02:28:34.680 --> 02:28:37.680
els científics ara estaven
ansiosos d'entendre

02:28:37.680 --> 02:28:40.520
com podien fluir a través
d'altres materials.

02:28:41.600 --> 02:28:46.040
Però això significava entendre les
coses que constituïen els materials:

02:28:46.040 --> 02:28:47.520
els àtoms.

02:28:57.920 --> 02:29:02.120
Va ser a principis del
segle XX quan finalment

02:29:02.120 --> 02:29:07.000
vam tenir una idea exacta sobre la 
composició i el comportament dels àtoms.

02:29:08.320 --> 02:29:12.880
I així, què era realment
l'electricitat a escala atòmica.

02:29:15.200 --> 02:29:19.000
A la Universitat de Manchester,
l'equip d'Ernest Rutherford

02:29:19.000 --> 02:29:21.800
va estar estudiant l'estructura
interior de l'àtom

02:29:21.800 --> 02:29:26.080
i produint una imatge per
descriure l'aspecte d'un àtom.

02:29:26.080 --> 02:29:33.600
Això ajudaria finalment a explicar alguns
dels trets més estranys de l'electricitat.

02:29:33.600 --> 02:29:37.960
El 1913, la imatge de l'àtom tenia

02:29:37.960 --> 02:29:40.640
un nucli amb càrrega positiva al mig

02:29:40.640 --> 02:29:45.120
envoltat d'una òrbita d'electrons
carregats negativament,

02:29:45.120 --> 02:29:47.360
seguint pautes anomenades capes.

02:29:47.360 --> 02:29:52.920
Cadascuna d'aquestes capes corresponia a
un electró amb una energia particular.

02:29:52.920 --> 02:29:56.520
Però amb un impuls d'energia,
un electró podia saltar

02:29:56.520 --> 02:29:59.120
d’una capa interior a una d'exterior.

02:29:59.120 --> 02:30:01.760
I l'energia havia de ser exacta:

02:30:01.760 --> 02:30:05.600
si no era suficient, l'electró
no feia la transició.

02:30:05.600 --> 02:30:08.920
I aquest impuls sovint era
temporal perquè l'electró

02:30:08.920 --> 02:30:12.160
tornava llavors a la seva capa original.

02:30:12.160 --> 02:30:15.640
En fer-ho, havia de desprendre's
de la seva energia sobrant

02:30:15.640 --> 02:30:17.760
escopint un fotó,

02:30:18.800 --> 02:30:23.280
i l'energia de cada fotó depenia
de la seva longitud d'ona,

02:30:23.280 --> 02:30:26.000
o, tal com nosaltres ho
percebríem, del color.

02:30:29.120 --> 02:30:33.200
Entendre l'estructura dels
àtoms també podia explicar

02:30:33.200 --> 02:30:35.840
els grans espectacles de
llum elèctrica de la natura.

02:30:38.640 --> 02:30:40.440
Exactament com els tubs de Geissler,

02:30:40.440 --> 02:30:44.960
el tipus de gas per on passa
l'electricitat defineix el seu color.

02:30:48.080 --> 02:30:53.040
Els llamps tenen un to blau a causa
del nitrogen de la nostra atmosfera.

02:30:54.280 --> 02:30:58.160
Més amunt de l'atmosfera,
els gasos són diferents

02:30:58.160 --> 02:31:02.320
i així el color dels
fotons que produeixen,

02:31:02.320 --> 02:31:04.560
creant les espectaculars aurores.

02:31:10.560 --> 02:31:14.600
Entendre els àtoms, com
encaixen en els materials

02:31:14.600 --> 02:31:19.800
i com es comporten els seus electrons,
va ser la clau decisiva per entendre

02:31:19.800 --> 02:31:22.560
la naturalesa fonamental
de l'electricitat.

02:31:28.280 --> 02:31:30.480
Això és una màquina Wimshurst

02:31:30.480 --> 02:31:33.160
i s'utilitzava per generar
càrrega elèctrica.

02:31:35.840 --> 02:31:40.400
Fregant s'expulsen els electrons d'aquests
discs i comença un flux d'electricitat

02:31:40.400 --> 02:31:43.000
pels braços metàl·lics de la màquina.

02:31:45.960 --> 02:31:47.880
Els metalls condueixen electricitat

02:31:47.880 --> 02:31:51.800
perquè els electrons estan fixats molt
feblement a dintre els seus àtoms

02:31:51.800 --> 02:31:56.520
i així poden anar saltant i ser
utilitzats per fluir com electricitat.

02:31:56.520 --> 02:31:59.680
Els aïllants, en canvi, no
condueixen electricitat

02:31:59.680 --> 02:32:03.320
perquè els electrons estan
molt aferrats dins dels àtoms

02:32:03.320 --> 02:32:05.040
i no són lliures de circular.

02:32:07.240 --> 02:32:10.040
El flux d'electrons, i
per tant de l'electricitat,

02:32:10.040 --> 02:32:12.600
a través dels materials ara s'entenia.

02:32:12.600 --> 02:32:16.200
Conductors i aïllants
tenien una explicació.

02:32:16.200 --> 02:32:18.280
El que era més difícil d'entendre

02:32:18.280 --> 02:32:21.560
eren les estranyes propietats
dels semiconductors.

02:32:24.960 --> 02:32:29.320
El nostre món electrònic modern
està contruït sobre semiconductors

02:32:29.320 --> 02:32:32.600
i s'aturaria sense.

02:32:32.600 --> 02:32:38.880
Potser Jagadish Chandra Bose va topar
amb les seves propietats als anys 1890,

02:32:38.880 --> 02:32:44.120
però ningú podria haver previst la
importància que havia d'arribar a tenir.

02:32:45.600 --> 02:32:48.320
Però, amb l'esclat de la
Segona Guerra Mundial,

02:32:48.320 --> 02:32:50.040
les coses estaven a punt de canviar.

02:32:56.000 --> 02:32:59.960
Aquí a Oxford, aquest laboratori
de física acabat de construir

02:32:59.960 --> 02:33:03.320
va ser lliurat immediatament a
l'esforç d'investigació de guerra.

02:33:03.320 --> 02:33:07.600
Van encarregar als investigadors que
milloressin el sistema de radar britànic.

02:33:13.600 --> 02:33:17.480
El radar era una tecnologia que
utilitzava ones electromagnètiques

02:33:17.480 --> 02:33:21.600
per detectar bombarders enemics, i a
mesura que la seva precisió va millorar,

02:33:21.600 --> 02:33:25.800
es va fer clar que les vàlvules no
feien prou bé la missió encomanada.

02:33:29.320 --> 02:33:32.800
I l'equip va haver de
recórrer a una tecnologia antiga:

02:33:32.800 --> 02:33:37.560
en comptes de vàlvules, van fer
servir cristalls semiconductors.

02:33:37.560 --> 02:33:40.120
Però no van utilitzar el
mateix tipus de cristalls

02:33:40.120 --> 02:33:43.120
que Bose havia desenvolupat:
van fer servir silici.

02:33:46.400 --> 02:33:50.640
Aquest dispositiu és un
receptor de cristall de silici.

02:33:50.640 --> 02:33:53.520
Hi ha un diminut cable
de tungstè en espiral

02:33:53.520 --> 02:33:57.400
tocant la superfície de un
petit cristall de silici.

02:33:57.400 --> 02:34:00.960
És increïble la importància que
va tenir aquest dispositiu.

02:34:04.520 --> 02:34:10.120
Era la primera vegada que s'havia
explotat el silici com a semiconductor,

02:34:10.120 --> 02:34:14.240
però per funcionar, calia que fos molt pur

02:34:14.240 --> 02:34:19.240
i tots dos bàndols en guerra van
dedicar molts recursos a purificar-lo.

02:34:21.120 --> 02:34:24.720
De fet, els britànics tenien
millors dispositius de silici,

02:34:24.720 --> 02:34:29.160
per tant devien tenir algunes bobines
de silici ja en aquell temps,

02:34:29.160 --> 02:34:33.560
quan a Berlín tot just començàvem.

02:34:35.080 --> 02:34:38.360
Els britànics tenien millors
semiconductors de silici

02:34:38.360 --> 02:34:42.080
perquè rebien ajuda de
laboratoris dels Estats Units,

02:34:42.080 --> 02:34:44.640
en particular, els famosos Bell Labs.

02:34:44.640 --> 02:34:48.360
I no va passar gaire temps abans
que els físics s'adonessin

02:34:48.360 --> 02:34:51.960
que si els semiconductors podien
substituir vàlvules del radar,

02:34:51.960 --> 02:34:57.320
potser també podien substituir vàlvules
en altres dispositius, com amplificadors.

02:34:59.920 --> 02:35:04.240
El simple tub buit, amb el seu
corrent d'electrons d'un sol sentit,

02:35:04.240 --> 02:35:07.560
havia estat modificat per
produir un dispositiu nou.

02:35:07.560 --> 02:35:11.040
Posant una reixa metàl·lica
en el camí dels electrons

02:35:11.040 --> 02:35:12.960
i aplicant-hi un diminut voltatge,

02:35:12.960 --> 02:35:16.760
es podia produir un canvi espectacular
en la força del feix de llum.

02:35:16.760 --> 02:35:19.520
Aquestes vàlvules
actuaven d'amplificadors,

02:35:19.520 --> 02:35:23.760
convertint un senyal elèctric molt
feble en un de molt més fort.

02:35:23.760 --> 02:35:27.120
Un amplificador és una cosa,
en cert sentit, realment simple.

02:35:27.120 --> 02:35:31.800
Senzillament agafes un corrent petit i
el converteixes en un corrent més gran.

02:35:31.800 --> 02:35:34.800
Però en altres sentits, canvia el món,

02:35:34.800 --> 02:35:39.120
perquè quan pots amplificar un senyal,
pots enviar-lo a qualsevol lloc del món.

02:35:42.760 --> 02:35:47.160
Tan bon punt la guerra havia acabat,
l'expert alemany Herbert Matare

02:35:47.160 --> 02:35:50.800
i el seu col·lega, Heinrich
Welker, van començar a construir

02:35:50.800 --> 02:35:55.320
un dispositiu semiconductor que es podia
utilitzar com a amplificador elèctric.

02:35:56.600 --> 02:36:03.280
Aquí tenim aquell primer model
operatiu que van fer Matare i Welker.

02:36:03.280 --> 02:36:06.520
Si mireu a dintre, podeu
veure el diminut cristall

02:36:06.520 --> 02:36:10.000
i els cables que hi fan contacte.

02:36:10.000 --> 02:36:13.440
Si fas passar un petit
corrent per un dels cables,

02:36:13.440 --> 02:36:17.440
això permet a un corrent molt més
gran fluir a través de l'altre,

02:36:17.440 --> 02:36:21.080
per tant actuava com a
amplificador de senyal.

02:36:23.840 --> 02:36:28.880
Aquests dispositius minúsculs podien
substituir vàlvules grans i cares

02:36:28.880 --> 02:36:34.040
en xarxes de telefonia de llarga
distància, ràdios i altres equips

02:36:34.040 --> 02:36:37.120
on un senyal feble
necessitava ser potenciat.

02:36:37.120 --> 02:36:40.600
Matare va adonar-se immediatament
del que havia creat,

02:36:40.600 --> 02:36:43.600
però els seus caps inicialment
no hi estaven interessats.

02:36:43.600 --> 02:36:46.760
No pas, és a dir, fins que va
aparèixer un escrit en una revista

02:36:46.760 --> 02:36:49.120
anunciant un descobriment de Bell Labs.

02:36:53.160 --> 02:36:57.000
Un equip de recerca havia
topat amb el mateix efecte,

02:36:57.000 --> 02:37:01.080
i ara anunciaven el seu invent al món.

02:37:01.080 --> 02:37:03.280
Van anomenar-lo el transistor.

02:37:05.040 --> 02:37:10.920
Van tenir-lo el desembre de 1947, i
nosaltres el vam tenir a principis del 48.

02:37:10.920 --> 02:37:14.760
Però és la vida, què hi farem!

02:37:14.760 --> 02:37:18.600
El van tenir una mica abans, l’efecte.

02:37:18.600 --> 02:37:23.080
Però, curiosament, els seus
transistors no servien.

02:37:25.120 --> 02:37:28.480
Tot i que el dispositiu
europeu era més fiable

02:37:28.480 --> 02:37:31.640
que el model més
experimental de Bell Labs,

02:37:31.640 --> 02:37:34.800
cap dels dos complia del
tot la seva promesa:

02:37:34.800 --> 02:37:37.880
funcionaven, però eren de nyigui-nyogui.

02:37:39.240 --> 02:37:43.920
Començava la recerca d'una manera més 
robusta d'amplificar senyals elèctrics,

02:37:43.920 --> 02:37:47.280
i el descobriment va
arribar accidentalment.

02:37:48.800 --> 02:37:52.480
A Bell Labs, l'expert en
cristall de silici Russell Ohl

02:37:52.480 --> 02:37:56.880
es va adonar que un dels seus lingots de
silici tenia una propietat molt estranya.

02:37:56.880 --> 02:38:00.880
Semblava capaç de generar
el seu propi voltatge,

02:38:00.880 --> 02:38:04.720
i quan va intentar mesurar-ho
connectant-lo a un oscil·loscopi,

02:38:04.720 --> 02:38:08.200
es va adonar que el voltatge
canviava constantment.

02:38:08.200 --> 02:38:11.800
La quantitat de voltatge que
generava semblava dependre de

02:38:11.800 --> 02:38:14.360
quanta llum hi havia a la sala.

02:38:14.360 --> 02:38:18.000
Fent ombra al cristall,

02:38:18.000 --> 02:38:20.120
veia que el voltatge queia.

02:38:20.120 --> 02:38:23.520
Més llum significava que
el voltatge pujava.

02:38:23.520 --> 02:38:30.200
El que és més, quan engegava un
ventilador entre el llum i el cristall

02:38:30.200 --> 02:38:34.440
el voltatge començava a oscil·lar
amb la mateixa freqüència

02:38:34.440 --> 02:38:39.360
amb què les ales del ventilador
projectaven ombres sobre el cristall.

02:38:42.320 --> 02:38:46.040
Un dels col·legues d'Ohl
va adonar-se immediatament

02:38:46.040 --> 02:38:50.600
que el lingot tenia una esquerda
que formava una junció natural,

02:38:50.600 --> 02:38:55.040
i aquesta minúscula junció natural
en un bloc altrament sòlid

02:38:55.040 --> 02:38:59.040
actuava exactament com la
junció molt més delicada

02:38:59.040 --> 02:39:04.280
entre l'extrem d'un cable i un
cristall que Bose havia descobert.

02:39:04.280 --> 02:39:06.560
Excepte aquí, era sensible a la llum.

02:39:08.760 --> 02:39:13.320
El lingot s'havia esquerdat
perquè cada banda contenia

02:39:13.320 --> 02:39:17.000
quantitats lleugerament
diferents d'impureses.

02:39:17.000 --> 02:39:20.880
Una banda tenia una mica
més de l'element fòsfor,

02:39:20.880 --> 02:39:25.720
mentre que l'altre tenia una mica
més d'una impuresa diferent: bor.

02:39:25.720 --> 02:39:28.320
I els electrons semblaven poder moure's

02:39:28.320 --> 02:39:33.240
del costat del fòsfor al costat
del bor, però no viceversa.

02:39:33.240 --> 02:39:36.600
Els fotons de llum que
brillaven sobre el cristall

02:39:36.600 --> 02:39:39.160
feien saltar electrons dels àtoms,

02:39:39.160 --> 02:39:43.040
però eren els àtoms de la impuresa
els que impulsaven aquest flux.

02:39:45.040 --> 02:39:49.400
El fòsfor té un electró que s'allibera

02:39:49.400 --> 02:39:52.360
i el bor està amatent
d'acceptar-ne un altre,

02:39:52.360 --> 02:39:56.840
per tant els electrons tendeixen
a fluir del costat del fòsfor

02:39:56.840 --> 02:40:02.000
al costat del bor i, de manera crucial,
només fluïa en un sentit per la junció.

02:40:09.160 --> 02:40:12.600
El cap de l'equip de
semiconductors, William Shockley,

02:40:12.600 --> 02:40:16.840
va veure el potencial d'aquesta junció
en un sol sentit dins d'un cristall,

02:40:16.840 --> 02:40:20.960
però, com es podria crear un cristall

02:40:20.960 --> 02:40:24.840
amb dues juncions que es pogués
utilitzar com a amplificador?

02:40:26.080 --> 02:40:29.560
Un altre investigador de Bell
Labs anomenat Gordon Teal

02:40:29.560 --> 02:40:33.360
havia treballat en una
tècnica que ho permetria.

02:40:35.360 --> 02:40:39.200
Havia descobert una manera especial
de desenvolupar cristalls únics

02:40:39.200 --> 02:40:42.200
del semiconductor germani.

02:40:45.240 --> 02:40:48.840
En aquest institut de recerca,
desenvolupen cristalls semiconductors

02:40:48.840 --> 02:40:52.920
de la mateixa manera que
feia Teal a Bell Labs:

02:40:52.920 --> 02:40:57.180
només que aquí, els fan
molt, molt més grossos.

02:41:00.280 --> 02:41:05.040
Al fons d'aquest cossi hi ha un
contenidor amb germani roent fos,

02:41:05.040 --> 02:41:08.880
tan pur com es pot aconseguir.

02:41:08.880 --> 02:41:13.670
A dintre hi ha uns quants àtoms
de qualsevol impuresa que calgui

02:41:13.670 --> 02:41:17.040
per alterar les seves
propietats conductores.

02:41:17.040 --> 02:41:22.560
El braç giratori de sobre té
una vareta de cristall al fons

02:41:22.560 --> 02:41:27.800
que ha estat submergida en el líquid i
que lentament es tornarà a aixecar.

02:41:32.120 --> 02:41:37.360
Quan el germani es refreda i
endureix, forma un cristall llarg

02:41:37.360 --> 02:41:39.520
com un caramell, sota la vareta.

02:41:39.520 --> 02:41:44.600
Tota la llargada és un sol i
bonic cristall de germani.

02:41:52.560 --> 02:41:55.560
Teal va deduir que, mentre
el cristall es forma,

02:41:55.560 --> 02:42:00.320
es poden afegir i barrejar
altres impureses al cossi.

02:42:00.320 --> 02:42:06.000
Això ens dona un únic cristall amb
capes fines de diferents impureses

02:42:06.000 --> 02:42:10.120
creant juncions a l’interior del cristall.

02:42:17.800 --> 02:42:21.880
Aquest cristall amb dues juncions
era el somni de Shockley.

02:42:21.880 --> 02:42:26.320
Aplicar un petit corrent per
la primíssima secció del mig

02:42:26.320 --> 02:42:31.360
permet a un corrent molt més gran
fluir a través del triple sandvitx.

02:42:34.960 --> 02:42:37.680
D'un sol cristall com aquest,

02:42:37.680 --> 02:42:41.200
es podien tallar centenars
de blocs sòlids minúsculs,

02:42:41.200 --> 02:42:46.840
cadascun amb les dues juncions, que 
permetran controlar amb precisió

02:42:46.840 --> 02:42:49.890
el moviment d'electrons a través seu.

02:42:51.360 --> 02:42:54.960
Aquests dispositius minúsculs i fiables

02:42:54.960 --> 02:42:58.800
es podien utilitzar en tota
mena d'equip elèctric.

02:42:58.800 --> 02:43:03.080
No es pot tenir l'equip electrònic
que tenim sense components diminuts.

02:43:03.080 --> 02:43:06.920
I és curiós: com més petits, més fiables,

02:43:06.920 --> 02:43:08.480
és una situació win-win.

02:43:10.880 --> 02:43:16.560
Es va atorgar el Premi Nobel a l'equip de
Bell Labs per un invent revolucionari,

02:43:16.560 --> 02:43:20.400
mentre l'equip europeu quedava oblidat.

02:43:24.520 --> 02:43:26.760
William Shockley va deixar Bell Labs,

02:43:26.760 --> 02:43:32.560
i el 1955 va fundar el seu laboratori
de semiconductors a la Califòrnia rural,

02:43:32.560 --> 02:43:37.160
reclutant els millors
llicenciats en física del país.

02:43:37.160 --> 02:43:39.680
Però les celebracions no van durar gaire,

02:43:39.680 --> 02:43:44.200
perquè era quasi impossible
treballar per a Shockley.

02:43:44.200 --> 02:43:49.760
La gent abandonava la companyia perquè
no els agradava el seu tracte.

02:43:49.760 --> 02:43:54.240
El fet que Shockley fos tan cretí

02:43:54.240 --> 02:43:57.040
és la raó per la qual
teniu Silicon Valley.

02:43:57.040 --> 02:44:02.440
S'inicia el procés d'escissió,
de creixement i de noves companyies,

02:44:02.440 --> 02:44:07.280
i tot perquè Shockley
és un ésser humà tan desastrós.

02:44:18.040 --> 02:44:20.800
Les empreses noves competien entre elles

02:44:20.800 --> 02:44:24.240
per presentar els últims
dispositius semiconductors.

02:44:24.240 --> 02:44:26.960
Van fer transistors tan petits

02:44:26.960 --> 02:44:31.440
que se'n podien incorporar quantitats
enormes en un circuit elèctric

02:44:31.440 --> 02:44:35.120
imprès en un simple tall
de cristall semiconductor.

02:44:39.440 --> 02:44:45.280
Aquests xips minúsculs i fiables es podien
utilitzar en tota mena d'equip elèctric,

02:44:45.280 --> 02:44:48.480
especialment conegut el
cas dels ordinadors.

02:44:48.480 --> 02:44:51.000
Era l'alba d'una nova edat.

02:45:01.000 --> 02:45:04.640
Avui, els microxips són arreu.

02:45:04.640 --> 02:45:08.520
Han transformat quasi tots els
aspectes de la vida moderna,

02:45:08.520 --> 02:45:12.280
des de la comunicació al
transport i a l'entreteniment.

02:45:13.560 --> 02:45:15.960
Però, potser, i això també és important,

02:45:15.960 --> 02:45:18.720
els nostres ordinadors han
esdevingut tan potents,

02:45:18.720 --> 02:45:23.400
que ens ajuden a entendre l'univers
en tota la seva complexitat.

02:45:26.800 --> 02:45:30.240
Un sol microxip com aquest avui

02:45:30.240 --> 02:45:35.000
pot contenir uns quatre mil
milions de transistors.

02:45:35.000 --> 02:45:39.720
És increïble fins on ha arribat
la tecnologia en 60 anys.

02:45:43.000 --> 02:45:46.120
És fàcil pensar que amb els
grans salts que hem fet

02:45:46.120 --> 02:45:48.840
a l'hora d'entendre i
explotar l'electricitat,

02:45:48.840 --> 02:45:52.640
queda poc per aprendre'n.

02:45:52.640 --> 02:45:54.760
Però ens equivocaríem.

02:45:56.360 --> 02:46:00.960
Per exemple, fer els circuits
cada vegada més petits

02:46:00.960 --> 02:46:06.440
volia dir que un tret particular de
l'electricitat conegut durant més d'un segle

02:46:06.440 --> 02:46:09.080
esdevenia cada vegada més problemàtic.

02:46:09.080 --> 02:46:10.560
La resistència.

02:46:13.840 --> 02:46:17.360
Un xip d'ordinador ha de
ser refredat contínuament.

02:46:17.360 --> 02:46:19.880
Si traieu el ventilador,
això és el que passa.

02:46:23.120 --> 02:46:24.560
Ostres! Això es dispara!

02:46:24.560 --> 02:46:27.680
100, 120, 130 graus,

02:46:32.560 --> 02:46:36.480
200 graus, i s'ha tallat.

02:46:36.480 --> 02:46:40.240
En només uns segons el xip
ha quedat ben fregit.

02:46:40.240 --> 02:46:44.120
Ja veieu, quan els electrons
passen pel xip,

02:46:44.120 --> 02:46:46.760
no es desplacen sense entrebancs.

02:46:46.760 --> 02:46:49.160
Xoquen contra els àtoms de silici,

02:46:49.160 --> 02:46:54.120
i l'energia que perden aquests
electrons produeix calor.

02:46:55.120 --> 02:46:57.560
Però a vegades això era útil.

02:46:57.560 --> 02:47:01.080
Els inventors van fer
escalfadors i forns elèctrics,

02:47:01.080 --> 02:47:03.680
i cada vegada que una cosa
es posava incandescent,

02:47:03.680 --> 02:47:05.680
bé, vet aquí una bombeta.

02:47:05.680 --> 02:47:08.680
Però la resistència en
aparells electrònics,

02:47:08.680 --> 02:47:10.200
i a les línies d'energia,

02:47:10.200 --> 02:47:11.880
és la pèrdua d’energia més gran

02:47:11.880 --> 02:47:14.560
i un problema enorme.

02:47:19.200 --> 02:47:25.640
Es considera que la resistència consumeix 
fins al 20% de tot el corrent que generem.

02:47:25.640 --> 02:47:30.200
És un dels problemes més
grans dels temps moderns.

02:47:30.200 --> 02:47:35.240
I ja s'està buscant una manera de
resoldre el problema de la resistència.

02:47:40.680 --> 02:47:42.640
El que considerem temperatura

02:47:42.640 --> 02:47:48.720
és en realitat una mesura de fins a quin
punt vibren els àtoms d'un material.

02:47:48.720 --> 02:47:50.600
I si els àtoms vibren,

02:47:50.600 --> 02:47:52.880
llavors els electrons que hi flueixen

02:47:52.880 --> 02:47:55.320
tenen més possibilitats de xocar-hi.

02:47:55.320 --> 02:47:57.600
Així doncs, en general, com
més calent el material,

02:47:57.600 --> 02:48:00.000
més alta la seva resistència elèctrica,

02:48:00.000 --> 02:48:01.440
i com més fred és,

02:48:01.440 --> 02:48:03.280
més baixa la resistència.

02:48:03.280 --> 02:48:05.960
Però què passa si refredes una cosa,

02:48:05.960 --> 02:48:08.600
a prop del zero absolut,

02:48:08.600 --> 02:48:12.640
-273 graus Celsius?

02:48:12.640 --> 02:48:14.600
Bé, a zero absolut,

02:48:14.600 --> 02:48:16.400
no hi ha gens de calor,

02:48:16.400 --> 02:48:19.320
i els àtoms no es mouen en absolut.

02:48:19.320 --> 02:48:22.280
Què passa llavors amb
el flux d'electricitat?

02:48:22.280 --> 02:48:24.680
El flux d'electrons?

02:48:27.680 --> 02:48:32.160
Utilitzant un dispositiu
especial anomenat criòstat,

02:48:32.160 --> 02:48:35.920
que pot mantenir les coses a prop del
zero absolut, ho podem esbrinar.

02:48:35.920 --> 02:48:39.080
A l'interior d'aquest criòstat,

02:48:39.080 --> 02:48:40.600
en aquesta bobina, hi ha mercuri,

02:48:40.600 --> 02:48:42.120
el famós metall líquid.

02:48:42.120 --> 02:48:45.160
I forma part d'un circuit elèctric.

02:48:45.160 --> 02:48:49.520
Aquest equip d'aquí mesura
la resistència del mercuri,

02:48:49.520 --> 02:48:52.800
però fixeu-vos què passa
quan abaixo el mercuri

02:48:52.800 --> 02:48:56.640
cap a la part més freda del criòstat.

02:48:59.160 --> 02:49:01.000
Vet aquí.

02:49:01.000 --> 02:49:03.680
La resistència ha caigut
a absolutament gens.

02:49:03.680 --> 02:49:06.960
El mercuri, com moltes
substàncies que ara coneixem,

02:49:06.960 --> 02:49:08.640
té aquesta propietat.

02:49:08.640 --> 02:49:10.880
S’anomena “esdevenir superconductor”,

02:49:10.880 --> 02:49:15.240
que vol dir que no presenten gens de
resistència al flux d'electricitat.

02:49:16.400 --> 02:49:19.080
Però aquests materials només funcionen

02:49:19.080 --> 02:49:22.040
quan estan molt i molt freds.

02:49:22.040 --> 02:49:27.360
Si poguéssim utilitzar un material
superconductor en els cables d'energia,

02:49:27.360 --> 02:49:29.320
i en els aparells electrònics,

02:49:29.320 --> 02:49:34.720
ens estalviaríem molta energia elèctrica 
preciosa que es perd per la resistència.

02:49:37.840 --> 02:49:41.120
El problema, naturalment, és que
calia mantenir els superconductors

02:49:41.120 --> 02:49:44.080
a temperatures extremament baixes.

02:49:44.080 --> 02:49:47.240
Llavors, el 1986,

02:49:47.240 --> 02:49:48.840
es va fer un avenç.

02:49:51.760 --> 02:49:54.920
En un petit laboratori
prop de Zurich, Suïssa,

02:49:54.920 --> 02:49:59.520
físics d'IBM van descobrir fa poc una 
nova classe de materials superconductors,

02:49:59.520 --> 02:50:03.880
i es considera un dels descobriments
científics més importants en moltes dècades.

02:50:05.840 --> 02:50:11.040
Això és un bloc del mateix material
fet pels investigadors a Suïssa.

02:50:11.040 --> 02:50:13.160
No sembla gaire extraordinari,

02:50:13.160 --> 02:50:15.680
però si ho refredes amb nitrogen líquid,

02:50:15.680 --> 02:50:18.280
passa una cosa especial.

02:50:18.280 --> 02:50:21.080
Es torna superconductor,

02:50:21.080 --> 02:50:25.440
i com que l'electricitat i el
magnetisme estan tan vinculats,

02:50:25.440 --> 02:50:28.600
això li dona propietats magnètiques
igualment extraordinàries.

02:50:30.040 --> 02:50:32.360
Aquest imant està suspès,

02:50:32.360 --> 02:50:35.280
levitant per damunt del superconductor.

02:50:37.680 --> 02:50:41.640
El més apassionant és que, tot i que fred,

02:50:41.640 --> 02:50:45.600
aquest material està molt per
damunt del zero absolut.

02:50:55.400 --> 02:50:58.440
Aquests camps magnètics són tan forts

02:50:58.440 --> 02:51:02.120
que no tan sols poden aguantar
el pes d'aquest imant,

02:51:02.120 --> 02:51:04.640
sinó que també haurien
d'aguantar el meu pes.

02:51:04.640 --> 02:51:07.080
Estic a punt que em facin levitar.

02:51:09.240 --> 02:51:12.400
Oh, és una sensació molt i molt estranya.

02:51:16.040 --> 02:51:19.720
Quan aquest material es va
descobrir per primer cop el 1986,

02:51:19.720 --> 02:51:21.640
va produir una revolució.

02:51:21.640 --> 02:51:25.880
A part que ningú havia considerat
que podria ser superconductor,

02:51:25.880 --> 02:51:31.360
ho era a una temperatura molt més alta
del que ningú creia possible.

02:51:31.360 --> 02:51:35.400
Som temptadorament a prop d'aconseguir
superconductors a temperatura ambient.

02:51:35.400 --> 02:51:36.800
No hi som encara,

02:51:36.800 --> 02:51:39.360
però un dia, es trobarà un nou material.

02:51:39.360 --> 02:51:42.320
I quan el posem al
nostre equip electrònic,

02:51:42.320 --> 02:51:46.120
podrem construir un món més
barat, millor, més sostenible.

02:51:48.120 --> 02:51:52.640
Avui, s'han produït materials
que exhibeixen aquest fenomen

02:51:52.640 --> 02:51:56.320
a la mena de temperatures
que teniu al congelador.

02:51:56.320 --> 02:52:01.480
Però aquests nous superconductors no els
poden explicar plenament els teòrics.

02:52:01.480 --> 02:52:03.960
I sense una comprensió completa,

02:52:03.960 --> 02:52:07.440
els experimentadors es guien
sovint tant per la sort

02:52:07.440 --> 02:52:10.240
com per una adequada
comprensió científica.

02:52:12.200 --> 02:52:15.800
Fa poc, un laboratori del
Japó va fer una festa

02:52:15.800 --> 02:52:18.600
on van acabar adulterant
els seus superconductors

02:52:18.600 --> 02:52:20.600
amb una sèrie de begudes alcohòliques.

02:52:21.760 --> 02:52:24.760
Inesperadament, van trobar que el vi negre

02:52:24.760 --> 02:52:28.240
millora l'acció dels superconductors.

02:52:30.480 --> 02:52:32.400
La recerca elèctrica

02:52:32.400 --> 02:52:35.160
ara té el potencial, un cop més,

02:52:35.160 --> 02:52:37.640
de revolucionar el nostre món,

02:52:37.640 --> 02:52:41.880
si es poden trobar superconductors
a temperatura ambient.

02:52:52.120 --> 02:52:56.400
La nostra addicció a la força de
l'electricitat només està creixent.

02:52:56.400 --> 02:53:01.120
I quan entenguem plenament com
explotar els superconductors,

02:53:01.120 --> 02:53:04.720
tindrem un nou món elèctric al davant.

02:53:04.720 --> 02:53:10.560
Durà a un dels períodes més emocionants
de descobriments i invents humans,

02:53:10.560 --> 02:53:14.880
un conjunt d'eines, tècniques 
i tecnologies nou de trinca

02:53:14.880 --> 02:53:18.100
que un cop més transformarà el món.

02:53:25.160 --> 02:53:28.400
L'electricitat ha canviat el nostre món.

02:53:28.400 --> 02:53:33.880
Fa només uns centenars d'anys, es veia
com un prodigi misteriós i màgic.

02:53:34.920 --> 02:53:41.920
Llavors, va saltar del laboratori amb una
sèrie d'estranys i prodigiosos experiments,

02:53:41.920 --> 02:53:44.760
i finalment va ser capturada
i s'hi va donar ús.

02:53:46.640 --> 02:53:48.720
Va revolucionar la comunicació,

02:53:48.720 --> 02:53:50.040
primer a través de cables,

02:53:50.040 --> 02:53:54.400
llavors amb ones a través dels camps
de gran abast de l'electricitat.

02:53:56.200 --> 02:53:59.640
Impulsa i il·lumina el món modern.

02:53:59.640 --> 02:54:03.360
Avui, difícilment podem imaginar
la vida sense electricitat.

02:54:03.360 --> 02:54:05.560
Defineix la nostra era,

02:54:05.560 --> 02:54:08.480
i estaríem totalment perduts sense.

02:54:11.000 --> 02:54:13.800
Però encara ens ofereix més coses.

02:54:13.800 --> 02:54:18.440
Ens trobem, un cop més, al començament
d'una època nova de descobriments,

02:54:18.440 --> 02:54:19.960
una nova revolució.

02:54:26.960 --> 02:54:28.920
Però per damunt de tot,

02:54:28.920 --> 02:54:33.920
hi ha una cosa que saben tots aquells que
tracten amb la ciència de l'electricitat:

02:54:33.920 --> 02:54:36.920
la seva història encara no ha acabat.

02:54:37.758 --> 02:54:44.278
Traducció dels subtítols al català i
ressincronització: PROJECTE TRANSMATE