[música etèria] La història de les nostres comunitats, els éssers humans i la nació va començar fa molt, molt de temps. [música] De fet, fa mes de 60.000 anys. [música] Llavors la nostra cultura i la nostra llei van començar a prosperar. [música] Sabíem qui érem i on pertanyíem Cuidàvem de la nostra terra, del nostre mar i de nosaltres mateixos. Menjàvem aliments sans. Vivíem de la terra, complíem la llei i seguíem les pistes de son Les famílies, els nens, eren feliços. Teníen el cap i el cor forts perque eren on pertanyíen. [musica] [batecs del cor lents] Pero, llavors... tot va canviar. Va arribar la colonització, portant guerra, malaltia, fam. Violencia. I la destrucció i violació de les nostres lleis culturals llocs sagrats, families i comunitats. Ens van negar la nostra coneixement, idioma, cerimonies, e identitat. Les coses que ens indican qui som i on pertenyem. I les vincules amb la terra i la comunitat es van afeblir. I llavors, envs van quitar els nens. Els van canviar el nom, i despullar-los de la seva identitat. Els van dir que el poble aborígen era dolent. Pitjor encara, els van dir que els seus pares i avis no els estimaven. Va continuar durant anys. Aquells nens es van anomenar la «generació perduda». Els nens no van rebre amor, i van sufrir abus fisica, emocional i sexual. Aixo va produir ferides molt profundes i complexes. Va deixar cicatriu que encara es sent a nivel personal, social, espritual, i colectiu. En la epoca quan va comencar la nostra historia vam criar les families de manera cultural que va fer sobreviure i prosperar el poble de generacio en generacio. El poble era forta i la cultua fluia i nos curava en els moments dolorosos. Pero, des del trauma de colonitzacio i les generacions perdudes no hem pogut curar com abans. Sense voler hem passat aquest trauma als nostres fills, al compartir les histories tristes i fer que siguin testiguis al nostre dolor. Aixo es diu la transmissió intergeneracional del trauma Avui en dia les símptomes es manifesten en relacions trencades, families desconnectades, el violenci, el suicidi, i l'abús de drogues i d'alcohol Pero la nostra historia no acaba aqui Encara tenim el cor i el cap fort i sabem qui erem i on pertenyem. Al crear comunitats fortes i segures, ajudar a liberar les families del dolor, tornar a la nostra cultura, i construir una identitat forta, podem para el cicle del trauma i crear un canvi positiu intergeneracional a per prosperar els 60.000 anys seguents. Hi ha coses senzilles que pot fer cadascú a curar el trauma. Visita healingfoundation.org.au per saber-ne més.