Cuites o fregides,
bullides o rostides,
gruixudes o primes.
De ben segur, deveu haver menjat
patates en algún punt de la vostra vida.
Delicioses, de ben segur,
però, de fet, les patates han jugat
un paper molt més important a la història
a part del d'aliment bàsic
que coneixem i estimem avui dia.
Sense la patata,
la nostra civilització moderna
podria no existir.
Fa 8000 anys a Sudamèrica,
al cim dels Andes,
els antics peruans foren els primers
de cultivar la patata.
Els alts nivells de proteïnes
i carbohidrats,
així com lípids essencials,
vitamines i minerals,
fan de la patata la font d'aliment ideal
per a la gran classe treballadora inca
mentre construïen
i llauraven les terrasses,
excavaven les muntanyes rocoses
i creaven la sofisticada civilització
del gran Imperi Inca.
Tot i que eren de vital importància
per als inques,
quan els mariners espanyols
tornaren dels Andes,
van portar la patata a Europa
i va ser un fracàs.
Els europeus no volien menjar
el que consideraven rareses insípides
d'una nova i estranya terra,
massa semblant
a la letal planta belladona.
En comptes de consumir-les,
les feien servir
com a plantes decoratives als jardins.
Passarien més de 200 anys
abans que la patata es convertís
en la principal font d'aliment d'Europa,
tot i que llavors,
la menjaven principalment
les classes baixes.
Malgrat tot, cap a principis del 1750,
i en part gràcies
a la gran disponibilitat
de les barates i nutritives patates,
els camperols europeus,
amb més seguretat alimentària,
ja no es trobaven
a la mercè de les habituals
fams de gra de l'època
i així aquestes poblacions
creixien de forma constant.
Com a resultat, els imperis britànic,
holandès i alemany
s'alçaren gràcies a l'esforç d'aquests
grangers, treballadors i soldats,
conduint l'occident al seu lloc
de dominació mundial.
Tot i així, no es formaren imperis
a tots els països europeus.
Després que els irlandesos
adoptessin la patata,
la seva població va augmentar molt,
així com la seva dependència del tubercle
com a primera font d'aliment.
Llavors va venir la desgràcia.
Del 1845 al 1852,
la plaga de la patata va assolar
la majoria de les collites irlandeses,
donant lloc
a la Fam Irlandesa de la Patata,
una de les fams més letals de la història.
Més d'un milió d'irlandesos
va morir de fam,
i uns altres dos milions
van abandonar les seves llars.
Però és clar,
no va ser la fi de la patata.
La collita de la patata es recuperà
i la població europea,
especialment la classe treballadora,
continuà creixent.
Gràcies al flux d'emigrants irlandesos,
Europa tenia una gran població,
sostenible i ben alimentada,
capaç de treballar
a les fàbriques emergents
que ens durien al món modern
mitjançant la Revolució Industrial.
És pràcticament impossible d'imaginar-se
un món sense la patata.
Hauria tingut lloc la Revolució Industrial?
Haurien perdut els aliats
la Segona Guerra Mundial
sense aquestes collites fàcils de cultivar
que alimentaren les seves tropes?
Hauria començat fins i tot?
Quan hi penses d'aquesta manera,
moltes fites de la història del món
podrien atribuir-se, en part,
a la simple patata dels cims peruans.