Si voleu fer un cop d'ull als manuscrits de Marie Curie, us caldrà signar una renúncia i posar-vos roba protectora que us protegeixi de la contaminació radiactiva. Les restes de Marie Curie també són en un taüt recobert de plom per evitar que la radiació, el centre de la seva recerca, i probablement la causa de la seva mort, s'escampi. La jove Marie, batejada Maria Sklodowska, va néixer a Varsòvia, a la Polònia ocupada per Rússia. Va ser una estudiant brillant però va trobar-se amb grans obstacles. Com a dona, se li va prohibir seguir estudis superiors, però ella, en un acte de desafiament, es va inscriure a la Universitat Flotant, una institució secreta que oferia educació clandestina a joves polonesos. Estalviant diners i treballant com a governanta i tutora, finalment va poder viatjar a París per estudiar a la prestigiosa Sorbona. Allí va obtenir llicenciatures en física i matemàtica alimentant-se principalment de pa i te, i desmaiant-se de gana de vegades. A París va conèixer el físic Pierre Curie que va compartir amb ella el seu cor i el seu laboratori. Però ella desitjava tornar a Polònia. Un cop a Varsòvia va descobrir que, per a una dona, obtenir un càrrec acadèmic encara era un repte. Pero no tot estava perdut. En tornar a París l'enamorat Pierre l'esperava, i aviat es van casar i van esdevenir un formidable equip científic. El treball d'un altre físic va desvetllar l'interès de Marie Curie. El 1896, Henri Becquerel va descobrir que l'urani emetia espontàniament una misteriosa radiació com els raigs X que afectava la pel·lícula fotogràfica. Aviat Curie va trobar que el tori emetia una radiació semblant. I, més important encara, que la intensitat de la radiació tan sols depenia de la quantitat de l'element i no l'afectaven els canvis físics o químics. Això la va dur a concloure que la radiació provenia d'alguna cosa fonamental dins dels àtoms de cada element. La idea era revolucionària i va ajudar a rebutjar l'antiga idea que els àtoms eren objectes indivisibles. Tot seguit, centrant-se en un mineral super-radioactiu anomenat pechblenda, els Curies es van adonar que l'urani tot sol no podia produir tota la radiació. Potser n'eren responsables altres elements radioactius? El 1898 van presentar dos nous elements, el poloni, que va rebre el nom del país nadiu de Marie, i el radi, de la paraula llatina per a raig. I de passada també van encunyar el mot "radioactivitat". Al 1902 els Curies havien obtingut una desena de gram de clorur de radi pur a partir de vàries tones de pechblenda, un assoliment increïble a l'època. Aquell mateix any, Pierre Curie i Bequerel van ser nominats per al premi Nobel de física, però es va ometre Marie. Pierre va reclamar el merescut reconeixement per a la seva dona. I així, tots dos Curies i Bequerel van compartir el Nobel el 1903, i Marie va ser la primera dona en obtenir el Nobel. Respectats i ben subvencionats, els Curies estaven en una bona època. Però la tragèdia els va colpir el 1906 quan un carruatge va atropellar Pierre mentre creuava un carrer atrafegat. Destrossada, Marie es va submergir en la seva recerca i va ocupar el lloc de Pierre com a professora a la Sorbona, on va esdevenir la primera dona a fer-ho. El seu treball en solitari va ser fructífer. El 1911 va guanyar un altre premi Nobel, aquesta vegada el de química, per la descoberta del radi i el poloni, i per l'extracció i anàlisi del radi pur i dels seus compostos. Es va convertir en la primera i única persona en obtenir dos premis Nobel en dues ciències diferents. La professora Curie va aplicar les seves descobertes i va canviar el paisatge de la recerca i els tractaments mèdics. Va obrir unitats mòbils de radiologia durant la primera guerra mundial, i va investigar l'efecte de les radiacions sobre els tumors. Tots aquests beneficis per a la humanitat van tenir un elevat preu personal. Marie va morir el 1934 d'una malaltia del moll de l'os, que segons es creu ara va ser produïda per l'exposició a la radioactivitat. Les revolucionàries investigacions de Marie Curie van ser la base de la nostra comprensió de la física i la química, obrint nous camins en oncologia, tecnologia, medicina i física nuclear, per dir-ne alguns. Les seves descobertes sobre la radiació van inaugurar una nova era, desvelant alguns dels mes grans secrets de la ciència.