Si voleu fer un cop d'ull
als manuscrits de Marie Curie,
us caldrà signar una renúncia
i posar-vos roba protectora
que us protegeixi
de la contaminació radiactiva.
Les restes de Marie Curie
també són en un taüt recobert de plom
per evitar que la radiació,
el centre de la seva recerca,
i probablement la causa de la seva mort,
s'escampi.
La jove Marie,
batejada Maria Sklodowska,
va néixer a Varsòvia,
a la Polònia ocupada per Rússia.
Va ser una estudiant brillant
però va trobar-se amb grans obstacles.
Com a dona, se li va prohibir
seguir estudis superiors,
però ella, en un acte de desafiament,
es va inscriure a la Universitat Flotant,
una institució secreta que oferia
educació clandestina a joves polonesos.
Estalviant diners i treballant
com a governanta i tutora,
finalment va poder viatjar a París
per estudiar a la prestigiosa Sorbona.
Allí va obtenir llicenciatures
en física i matemàtica
alimentant-se principalment de pa i te,
i desmaiant-se de gana de vegades.
A París va conèixer el físic Pierre Curie
que va compartir amb ella
el seu cor i el seu laboratori.
Però ella desitjava tornar a Polònia.
Un cop a Varsòvia
va descobrir que, per a una dona,
obtenir un càrrec acadèmic
encara era un repte.
Pero no tot estava perdut.
En tornar a París
l'enamorat Pierre l'esperava,
i aviat es van casar i van esdevenir
un formidable equip científic.
El treball d'un altre físic
va desvetllar l'interès de Marie Curie.
El 1896, Henri Becquerel va descobrir
que l'urani emetia espontàniament
una misteriosa radiació com els raigs X
que afectava la pel·lícula fotogràfica.
Aviat Curie va trobar que el tori
emetia una radiació semblant.
I, més important encara,
que la intensitat de la radiació
tan sols depenia
de la quantitat de l'element
i no l'afectaven
els canvis físics o químics.
Això la va dur a concloure que la radiació
provenia d'alguna cosa fonamental
dins dels àtoms de cada element.
La idea era revolucionària
i va ajudar a rebutjar l'antiga idea
que els àtoms eren objectes indivisibles.
Tot seguit, centrant-se en un mineral
super-radioactiu anomenat pechblenda,
els Curies es van adonar que l'urani
tot sol no podia produir tota la radiació.
Potser n'eren responsables
altres elements radioactius?
El 1898 van presentar dos nous elements,
el poloni, que va rebre el nom
del país nadiu de Marie,
i el radi,
de la paraula llatina per a raig.
I de passada també van encunyar
el mot "radioactivitat".
Al 1902 els Curies havien obtingut
una desena de gram de clorur de radi pur
a partir de vàries tones de pechblenda,
un assoliment increïble a l'època.
Aquell mateix any,
Pierre Curie i Bequerel
van ser nominats
per al premi Nobel de física,
però es va ometre Marie.
Pierre va reclamar el merescut
reconeixement per a la seva dona.
I així, tots dos Curies i Bequerel
van compartir el Nobel el 1903,
i Marie va ser
la primera dona en obtenir el Nobel.
Respectats i ben subvencionats,
els Curies estaven en una bona època.
Però la tragèdia els va colpir el 1906
quan un carruatge va atropellar Pierre
mentre creuava un carrer atrafegat.
Destrossada, Marie es va submergir
en la seva recerca
i va ocupar el lloc de Pierre
com a professora a la Sorbona,
on va esdevenir
la primera dona a fer-ho.
El seu treball en solitari
va ser fructífer.
El 1911 va guanyar un altre premi Nobel,
aquesta vegada el de química,
per la descoberta del radi i el poloni,
i per l'extracció i anàlisi del radi pur
i dels seus compostos.
Es va convertir
en la primera i única persona
en obtenir dos premis Nobel
en dues ciències diferents.
La professora Curie
va aplicar les seves descobertes
i va canviar el paisatge
de la recerca i els tractaments mèdics.
Va obrir unitats mòbils de radiologia
durant la primera guerra mundial,
i va investigar l'efecte
de les radiacions sobre els tumors.
Tots aquests beneficis per a la humanitat
van tenir un elevat preu personal.
Marie va morir el 1934
d'una malaltia del moll de l'os,
que segons es creu ara va ser produïda
per l'exposició a la radioactivitat.
Les revolucionàries investigacions
de Marie Curie
van ser la base de la nostra comprensió
de la física i la química,
obrint nous camins en oncologia,
tecnologia, medicina i física nuclear,
per dir-ne alguns.
Les seves descobertes sobre la radiació
van inaugurar una nova era,
desvelant alguns
dels mes grans secrets de la ciència.