WEBVTT

00:00:00.000 --> 00:00:13.490
(Música)

00:00:13.490 --> 00:00:16.000
Una de les grans coses de la ciència

00:00:16.000 --> 00:00:18.570
és que, quan es fa descoberta,

00:00:18.570 --> 00:00:20.900
no es fa sempre de la manera prescrita,

00:00:20.900 --> 00:00:24.650
és a dir, en un laboratori ben controlat,

00:00:24.650 --> 00:00:28.000
ple de bates blanques
i andròmines científiques

00:00:28.000 --> 00:00:29.420
que fan "Bip!"

00:00:29.420 --> 00:00:31.000
En realitat,

00:00:31.000 --> 00:00:34.790
els esdeveniments i la gent implicats
en algunes de les grans descobertes

00:00:34.790 --> 00:00:37.720
són tan variades i estranyes
com us pogueu imaginar.

00:00:37.720 --> 00:00:39.100
El meu exemple:

00:00:39.100 --> 00:00:42.170
l'Estranya Història
de la Teoria Cel·lular.

00:00:42.170 --> 00:00:44.530
La teoria cel·lular té tres parts.

00:00:44.530 --> 00:00:48.640
Una: tots els organismes son formats
per una o més cèl·lules.

00:00:48.640 --> 00:00:53.360
Dues: la cèl·lula és la unitat
d'estructura i funció dels organismes.

00:00:53.360 --> 00:00:57.490
i tres: tota cèl·lula ve
d'una altra cèl·lula preexistent.

00:00:57.490 --> 00:01:01.000
Honestament, això sona
increïblement avorrit

00:01:01.000 --> 00:01:06.000
fins que van aprofundir en
com es van descobrir els microorganismes

00:01:06.000 --> 00:01:08.150
i aquesta teoria.

00:01:08.150 --> 00:01:10.000
Tot va començar
a principis del XVI,

00:01:10.000 --> 00:01:12.000
a Holanda, on un fabricant d'ulleres

00:01:12.000 --> 00:01:16.830
que es deia Zacharias Jansen,
diuen que va fer el primer microscopi,

00:01:16.830 --> 00:01:19.090
juntament amb el telescopi.

00:01:19.090 --> 00:01:21.120
Hi ha qui ho qüestiona,

00:01:21.120 --> 00:01:26.040
ja que sembla que no era l'únic
amb una pila de lents i temps per perdre.

00:01:26.040 --> 00:01:27.380
Malgrat això,

00:01:27.380 --> 00:01:30.100
el microscopi aviat es va posar de moda

00:01:30.100 --> 00:01:33.000
i tots els naturalistes de l'època
en volien un per a jugar-hi,

00:01:33.000 --> 00:01:36.240
com si fos l'iPad d'aquell temps.

00:01:36.240 --> 00:01:37.890
Un d'aquests

00:01:37.890 --> 00:01:41.000
era un holandès anomenat
Anton van Leeuwenhoek,

00:01:41.000 --> 00:01:43.000
que va sentir-ne a parlar

00:01:43.000 --> 00:01:45.670
i, en lloc de sortir a comprar-ne un,

00:01:45.670 --> 00:01:47.750
va decidir fer-se'l ell mateix.

00:01:47.750 --> 00:01:50.270
I va fer una andròmina realment estranya

00:01:50.270 --> 00:01:54.000
que semblava més una mini raqueta
de la mida d'una lent d'ullera.

00:01:54.000 --> 00:01:58.000
Si n'ajuntéssim un parell,
tindriem unes curioses ulleres de sol…

00:01:58.000 --> 00:02:01.740
amb les que no veuriem gaire cosa.

00:02:01.740 --> 00:02:04.760
Quan Leeuwenhoeck
va tenir el seu microscopi a punt

00:02:04.760 --> 00:02:08.000
va començar a mirar
tot el que li queia a les mans,

00:02:08.000 --> 00:02:10.560
inclosa la tosca de les seves dents.

00:02:10.560 --> 00:02:13.090
Si, ho heu sentit bé.

00:02:13.090 --> 00:02:17.290
De fet va descobrir els bacteris
mirant els residus dentals que,

00:02:17.290 --> 00:02:21.920
si tenim present que a aquella època
la gent no se les rentava gaire,

00:02:21.920 --> 00:02:23.620
si és que mai ho feia,

00:02:23.620 --> 00:02:27.540
devia tenir un preciós grapat
de bacteris per a mirar.

00:02:27.540 --> 00:02:29.330
En escriure sobre la seva descoberta

00:02:29.330 --> 00:02:32.000
no els va anomenar bacteris,
com els anomenem ara.

00:02:32.000 --> 00:02:34.000
Els va anomenar "animàlculs",

00:02:34.000 --> 00:02:36.860
perque li semblaven animals menuts.

00:02:36.860 --> 00:02:39.000
Mentre Leeuwenhoeck
es mirava la seva tosca,

00:02:39.000 --> 00:02:42.000
també escrivia cartes
a un col·lega seu a a Anglaterra,

00:02:42.000 --> 00:02:44.000

anomenat Robert Hooke.

00:02:44.000 --> 00:02:48.460
A Hooke li agradaven
tots els aspectes de la ciència,

00:02:48.460 --> 00:02:53.730
i tafanejava una mica per tot,
química, física i biologia incloses.

00:02:53.730 --> 00:02:57.000
I és a Hooke a qui hem d'agrair
el nom de "cèl·lula" ("cell" en anglès),

00:02:57.000 --> 00:03:00.720
perque tot mirant suro amb el microscopi

00:03:00.720 --> 00:03:02.750
hi va va veure uns petits compartiments

00:03:02.750 --> 00:03:08.710
que li van recordar les cel·les
dels monjos als monestirs.

00:03:08.710 --> 00:03:14.450
Com a les residències, però sense TV,
ordinadors o companys emprenyadors.

00:03:14.450 --> 00:03:17.990
Hooke era un científic
no gaire apreciat a la seva època,

00:03:17.990 --> 00:03:19.890
cosa que ell mateix es va buscar

00:03:19.890 --> 00:03:23.600
en cometre l'error d'encarar-se
amb un dels científics més famosos,

00:03:23.600 --> 00:03:24.980
Sir Isaac Newton.

00:03:24.980 --> 00:03:27.600
Recordeu quan deiem que Hooke
tafanejava en molts camps?

00:03:27.600 --> 00:03:30.000
Doncs després que Newton publiqués
un llibre revolucionari

00:03:30.000 --> 00:03:32.580
sobre com la gravetat movia els planetes,

00:03:32.580 --> 00:03:34.000
Hooke va afirmar que Newton

00:03:34.000 --> 00:03:37.710
s´havia inspirat en el seu treball.

00:03:37.710 --> 00:03:40.980
A Newton això no li va agradar,
per a dir-ho suaument,

00:03:40.980 --> 00:03:45.940
cosa que va establir una relació tensa
que va durar fins després que morís Hooke,

00:03:45.940 --> 00:03:48.160
quan bona part del treball de Hooke,

00:03:48.160 --> 00:03:52.790
així com el seu únic retrat,
es van "extraviar", gràcies a Newton.

00:03:52.790 --> 00:03:55.960
Per sort, se'n va redescobrir molt
després del temps de Newton,

00:03:55.960 --> 00:04:00.680
però no el seu retrat i malauradament
no sabem quin aspecte tenia Hooke.

00:04:00.680 --> 00:04:02.480
Avancem fins al segle XVIII,

00:04:02.480 --> 00:04:07.610
quan dos científics alemanys van descobrir
una cosa que ara ens sembla òbvia,

00:04:07.610 --> 00:04:11.160
però que va fer quallar
la teoria cel·lular.

00:04:11.160 --> 00:04:13.760
El primer era Matthias Schleiden,

00:04:13.760 --> 00:04:16.940
un botànic a qui agradava
estudiar les plantes amb el microscopi.

00:04:16.940 --> 00:04:20.000
Després d'anys d'estudiar
diferents espècies de plantes,

00:04:20.000 --> 00:04:23.860
finalment es va adonar
que totes les plantes que havia mirat

00:04:23.860 --> 00:04:27.010
eren fetes de cèl·lules.

00:04:27.010 --> 00:04:29.440
Al mateix temps,
a l'altra banda d'Alemanya, hi treballava

00:04:29.440 --> 00:04:30.870
Theodore Schwann,

00:04:30.870 --> 00:04:34.870
un científic que no tan sols estudiava
les cèl·lules animals amb el microscopi,

00:04:34.870 --> 00:04:38.140
i va donar nom a una cèl·lula nerviosa,

00:04:38.140 --> 00:04:40.760
sinó que també va inventar
escafandres per bombers

00:04:40.760 --> 00:04:43.150
i duia unes bones patilles

00:04:43.150 --> 00:04:45.330
Tot estudiant les cèl·lules animals

00:04:45.330 --> 00:04:49.540
també va concloure que tots els animals
eren fets de cèl·lules.

00:04:49.540 --> 00:04:51.830
Immediatament va escriure per correu,

00:04:51.830 --> 00:04:54.260
ja que encara no s'havia inventat twitter,

00:04:54.260 --> 00:04:56.690
a altres científics del mateix camp,

00:04:56.690 --> 00:04:58.210
va contactar amb Schleiden,

00:04:58.210 --> 00:05:01.130
i van començar a treballar plegats
en la teoria cel·lular.

00:05:01.130 --> 00:05:03.000
Hi havia, però, un punt de desacord,


00:05:03.000 --> 00:05:05.610
sobre la darrera part de la teoria,

00:05:05.610 --> 00:05:08.740
en que les cèl·lules
provenen d'altres cèl·lules preexistents.

00:05:08.740 --> 00:05:11.000
Schleiden no hi estava d'acord,

00:05:11.000 --> 00:05:14.660
i jurava que apareixien
per formació lliure de cèl·lules,

00:05:14.660 --> 00:05:18.450
com si cristal·litzessin espontàniament.

00:05:18.450 --> 00:05:21.830
Aquí va intervenir un altre científic,
anomenat Rudolph Virchow,

00:05:21.830 --> 00:05:25.510
que havia investigat com les cèl·lules
es formaven a partir d'altres cèl·lules,

00:05:25.510 --> 00:05:29.770
recerca que –mmm, com podriem dir-ho?–
va agafar sense permís

00:05:29.770 --> 00:05:32.720
d'un científic jueu anomenat Robert Remack

00:05:32.720 --> 00:05:35.900
cosa que va dur
a uns altres científics enfrontats.

00:05:35.900 --> 00:05:38.890
Així, des de la tosca dental
a un Newton cabrejat

00:05:38.890 --> 00:05:41.470
i de la cristal·lització
a les cèl·lules de Schwann

00:05:41.470 --> 00:05:45.180
la teoria cel·lular ha esdevingut
una part important de la biologia actual.

00:05:45.180 --> 00:05:49.390
Algunes coses que sabem ara de la ciència
poden semblar avorrides,

00:05:49.390 --> 00:05:52.960
però com les hem arribat a saber
és increïblement fascinant.

00:05:52.960 --> 00:05:55.150
Així doncs, si alguna cosa
et sembla avorrida,

00:05:55.150 --> 00:05:56.296
aprofundeix.

00:05:56.296 --> 00:06:00.736
Possiblement hi trobaràs
una estranya història al darrera.