«Mirar la Lluna és una cosa bonica... i sorprenent de fer...» Galileu Galilei Una nit, estava avorrit al meu apartament així que vaig agafar el telescopi i ... ... vaig baixar al carrer. La Lluna es veia al cel i vaig pensar: "Per què no?" En pocs minuts, vaig tenir gent que s'apropava preguntant-me sobre el tema. — Ep, què és, això? — És un telescopi. — Oh! — Vols mirar la Lluna? — Voleu mirar com és, la Lluna? — De què va, això? — És la Lluna! — Per on se suposa que... haig de mirar? — Per aquí! — Ah! Per aquí! (riures) Així és com tot començà, vull dir... ...així de senzill. — Estic mirant la Lluna, un moment. — Mare de Déu Senyor! — MA — MARE — MARE DE — MARE DE DÉU — MARE DE DÉU SENYOR! — Déu meu! — Ual·la! No m'ho puc creure! — Oh, Déu meu! — No pot pas ser! — I ara! — I ara! Això és la Lluna? — No pot ser! — I tant que sí! — Què no! — Apa! Si hi pots veure els cràters! — Sí! Sí! Increïble! — Apropa't, apropa't més... — Uaaaaaaaaaaaaal·la! — Què...? — Quèèèèè...? — Quèèè? Mira el costat! Vull... veure'n... més. — I tant! I tant! — M... — ME... — MER... — MERD****! — No havia vist mai abans la Lluna així. — Mai havia vist aquesta cosa així abans, tu. — Ual·la! Molt intens això, tu! — Sembla que estigui ben bé... ... al cap del carrer, noi! — Què fort, això d'aquí! Sembla... ...que estigui ben bé al cap del carrer. — I tant! No és impressionant? Però està allà. — Aquesta "és" la Lluna? Vull dir... ... això és realment "la Lluna"? — Sí, sí, allà mateix! El fet de veure-la tant d'aprop i sentir que gairebé la pots tocar és allò que la fa real per a nosaltres. — Això és increïble! — Em sento com si jo hagués aterrat allà. Et fa adonar de que... ...estem en un petit... ...planeta diminut. I què... ...totes i tots tenim la mateixa reacció davant l'Univers en què vivim. Crec que hi ha quelcom especial sobre això quelcom que... ens uneix. És un bon recordatori de què... ...hauríem de mirar cap amunt més sovint.