Una dona en parracs va sortir del pantà envoltada per set escorpins gegants. Carregant un nadó, es dirigia cap a la vila més propera per pidolar menjar. Va arribar a una mansió majestuosa, però la mestressa de la casa va donar un cop d'ull a les seves robes brutes i als seus peculiars companys i li va tancar la porta a la cara. Així que va continuar pel carrer fins que va arribar a una casa de pagès. La dona de la casa va sentir pena per ella i li va oferir el que va poder: un menjar senzill i un llit de palla. La seva convidada no era una pidolaire comú. Era l'Isis, la deesa més poderosa d'Egipte. Isis s'estava amagant del seu germà Seth, qui havia assassinat al seu marit i volia assassinar al seu fill, Horus. Seth era un déu molt poderòs, i els estava buscant. Per tal de passar desapercebuda, Isis havia de ser molt cautelosa. No es podia arriscar a utilitzar els seus poders. Però per sort, no li mancava ajuda. Serket, la deesa dels animals verinosos, li havia enviat set dels seus assistents més ferotges per protegir el seu fill. Mentre l'Isis i l'Horus s'instal·laven a la seva modesta cambra, els escorpins protestaven per la ofensa de la dona rica cap a la seva mestressa. Tots ells van ajuntar el seu verí i li van donar a un d'ells, en Tefen. A mitjanit, en Tefen va anar cap a la mansió. Arrossegant-se per sota de la porta, va veure el fill de l'amo dormint tranquil·lament i el va picar ben fort amb l'agulló. L'Isis i la seva amfitriona es van aixecar del crit. Mirant per la porta de la caseta, van veure una mare corrent pel carrer, amb el seu fill en braços plorant. Quan l'Isis va reconèixer la dona que li havia donat l'esquena, va entendre el que els seus escorpins havien fet. Isis va agafar el nadó i va començar a recitar un poderòs encantament: "Oh verí d'en Tefen, surt del nadó i cau a la terra! Verí d'en Befen, no segueixis, no t'endinsis més, surt d'ell, i cau a la terra! Perquè soc l'Isis, la gran Fetillera, la portaveu dels encantaments. Cau a terra, oh verí d'en Mestet! No t'apressis, verí d'en Mestetef! No creixis, verí d'en Petet i en Thetet! No t'acostis verí d'en Matet!" Per cada nom que invocava, el verí d'aquell escorpí s'esmenava. El nadó es movia, i la seva mare plorava d'agraïment i lamentava la seva anterior crueltat, oferint penedida tota la seva riquesa a l'Isis. La dona que havia hospedat a la Isis observava amb admiració— No tenia idea de qui havia acollit sota el seu sostre. I des d'aquell dia, la gent va aprendre a fer una pasta per tractar les picades d'escorpí, recitant encantaments màgics tal i com havia fet la deesa.