Els sistemes vius existeixen
des de fa uns quants milions d'anys

i existiran molts més.

Al món viu no hi ha abocadors.

En canvi, els materials flueixen.

El residu d’una espècie
és el menjar d’una altra;

l’energia la proporciona el sol;

tot creix i després mor;

i els nutrients tornen
al sòl de forma segura.

I Això funciona.

Tanmateix, els humans

hem adoptat
un enfocament lineal:

agafem, fabriquem i llencem.

Apareix un telèfon nou.

Doncs, ens desfem del vell.

La nostra rentadora s'espatlla.

Doncs, ens en comprem una altra.

Cada vegada que ho fem, reduïm
un subministrament de recursos finit

i, sovint, produïm residus tòxics.

A llarg termini. això no pot rutllar.

Llavors, què podria rutllar?

Si acceptem
que el model cíclic del món viu funciona,

podem canviar
la nostra manera de pensar,

perquè nosaltres
també fem servir una economia circular?

Comencem pel cicle biològic.

Com poden els nostres residus
generar diners en lloc de reduir-los?

Si replantegem i redissenyem
els productes i els components

i els seus envasos,

podem crear
materials segurs i compostables

que ajudin que creixin més coses.

Com es diu als films:

«Cap recurs s'ha desaprofitat
en l'elaboració d'aquest material».

Què passa amb les rentadores,
els telèfons mòbils i les neveres?

Sabem que no es biodegraden.

Aquí parlem
d’un altre tipus de replantejament:

una forma de reciclar metalls valuosos,
polímers i aliatges

de forma que mantinguin la seva qualitat
i continuen sent útils

més enllà de la curta vida útil
dels productes individuals.

I si els béns d’avui esdevinguessin
els recursos de demà?

Comercialment, té sentit.

En lloc de la cultura
de llençar i substituir que coneixem,

adoptaríem la de retornar i renovar

on els productes i components es dissenyen
per ser desmuntats i regenerats.

Una solució podria ser replantejar-nos
la nostra manera de veure la propietat.

I si no posseíssim mai
les nostres tecnologies?

Simplement les prestem als fabricants.

Ara, ajuntem
el cicle biològic amb el tècnic.

Imagineu que poguéssim dissenyar
productes que tornarien als fabricants,

reutilitzaríem els seus materials tècnics

i les seves parts biològiques
augmentarien el valor agrícola.

Imagineu que els productes es fabriquen
i transporten amb energia renovable.

Seria un model que fomentaria
la prosperitat a llarg termini.

I la bona notícia és
que ja hi ha empreses

que comencen a adoptar
aquesta forma de treballar.

Però l’economia circular no consisteix
en què un fabricant canviï un producte.

Es tracta que
totes les empreses interconnectades

que formen
la nostra infraestructura i economia

es posin d'acord.

Es tracta d’energia.

Es tracta de replantejar-se
el mateix sistema operatiu.

Tenim una oportunitat fantàstica
per obrir perspectives i horitzons nous.

En lloc de quedar-nos atrapats
en les frustracions del present,

amb creativitat i innovació,

podem replantejar-nos i redissenyar
de debò el nostre futur.

Traduït per Anastasiya Horyacheva
Revisat per Josep M. Agustí