Els sistemes vius existeixen
des de fa uns quants milions d'anys

i existiran molts més.

Al món viu no hi ha abocadors.

En canvi, els materials flueixen.

El residu d’una espècie
és el menjar d’una altra;

l’energia la proporciona el sol;

tot creix i després mor;

i els nutrients tornen
al sòl de forma segura.

Així funciona.

No obstant, els humans

hem adoptat
un enfocament lineal:

agafem, fabriquem i tirem.

S'estrena un telèfon nou.

Doncs ens desfem del vell.

La nostra rentadora es trenca.

Doncs comprem una altra.

Cada vegada que fem això, reduïm
un subministrament de recursos finit

i, sovint, produïm residus tòxics.

Això no pot funcionar a llarg termini.

Llavors, què pot?

Si acceptem
que el model cíclic del món viu funciona,

podem canviar
la nostra manera de pensar

perque nosaltres
també fem servir una economia circular?

Comencem pel cicle biològic.

Com poden els nostres residus
generar diners en lloc de reduir-los?

Si replantejem i redissenyem
els productes i els components

i els seus envasos,

podem crear
materials segurs i compostables

que ajudin a que creixin més coses.

Com es diu als films:

«Cap recurs s'ha desaprofitat
en l'elaboració d'aquest material».

Què passa amb les rentadores,
els telèfons mòbils i les neveres?

Sabem que no es biodegraden.

Aquí parlem
d’un altre tipus de replantejament:

una forma de reciclar metalls valuosos,
polímers i aliatges

de forma que mantinguin la seva qualitat
i continuen sent útils

més enllà de la vida útil
dels productes individuals.

I si els béns d’avui esdevinguessin
els recursos de demà?

Té sentit comercial.

En lloc de la cultura
de tirar i substituir que coneixem,

adoptaríem la de retornar i renovar

on els productes i components es dissenyen
per ser desmuntats i regenerats.

Una solució podria ser replantejar-nos
la nostra manera de veure la propietat.

Què passaria si no poseíssim mai
les nostres tecnologies?

Simplement les prestarem als fabricants.

Juntem el cicle biologic amb el tecnic.

Imagina que poguéssim dissenyar productes
que tornarien als fabricants,

reutilitzariem els seus materials tècnics

i les seves parts biològiques
augmentarien el valor agrícola.

Imagina que aquests productes es fabriquen
i transporten amb energia renovable.

Seria un model que fomenta
la prosperitat a llarg termini.

I la bona notícia és
que ja hi ha empreses

que comencen a adoptar
aquesta forma de treballar.

Però l’economia circular no consisteix
en que un fabricant canviï un producte.

Es tracta de que
totes les empreses interconnectades

que formen
la nostra infraestructura i economia

es junten.

Es tracta d’energia.

Es tracta de replantejar-se
el propi sistema operatiu.

Tenim una oportunitat fantàstica
per obrir perspectives i horitzons nous.

En lloc de quedar-nos atrapats
en les frustracions del present,

amb creativitat i innovació,

podem replantejar-nos i redissenyar
el nostre futur de veritat.

Traduït per Anastasiya Horyacheva
Revisat per