- Gana, gana, gana
- Jo, no. I tu?

- Bueno, una mica
- Vols xoriço?

- No ho sé, n'hi ha?
- Sí, en vols?

- Sí, però també per a tu i per a l'avi.

- Sí, n'hi ha, tranquil, jo no vull.
- Ah, és veritat

- Gana, gana...

- Avui hem anat a la biblioteca a l'escola
- Eh?

- A la biblioteca ... la mediateca.
- Quan?

- Avui al matí.
- Ah, al matí?

- Sí
- I?

- He agafat un llibre.
- Per portar-lo al viatge?

- Potser sí, bé, sí ...
- D'acord, molt bé ...

-Es diu "L'avi i l'àvia de colònies"...

- A veure, Garikoitz, el teu...
L'avi no menja xoriço

- No, jo no en vull ... no en vull.

- Està calenta?

- Gari, ens pots explicar
amb qui vius?

- Sí... visc a Biriatu
amb la meva àvia i el meu avi

- Entre el bosc i les muntanyes...
Estàs content?
- Sí ... sí

- Per què vius amb els avis?

- Perquè la meva mare i el meu pare
són a la presó i quan tenia 3 anys

el meu tiet em va portar aquí a Biriatu

a viure amb els meus avis

- Sempre has conegut als teus pares
a la presó?

- Sí
- Com es porta això?

- Bueno... buf... una mica trist.

Quan els veig molt content,
però en el comiat una mica trist.

- Que aprofiti, eh?
- Moltes gràcies.

- després et diré on està el carnet
i les coses a la motxilla

per a que li diguis a la tieta

- En el teu dia a dia en quines coses
notes que els teus pares estan presos?

quines coses has de canviar 
perquè tens els pares presos?

- Doncs...

- Tranquil Gari

- Potser els deures pel viatge

- T'ho he dit abans...

-Sí

- Fica'ls a la motxilla

- Sí, ara els fiquem

- T'he dit que fiquis els deures
per fer-los amb la Larraitz

- I quins deures tens?

- Matemàtiques

- Matemàtiques? Això és fàcil!

- Sí

- Però, t'ho he dit abans, fica'ls

- Síiiii!!

- Doncs, em pots repetir la pregunta?

No m'enrecordo...

- Sí, volem saber què suposa que el 
teu pare i la teva mare siguin a la presó

- Doncs, suposa de vegades 
passar-ho malament,

altres vegades no, però sempre
recordar-se d'ells i estimar-los molt

- Tu, on vas néixer?
- Jo vaig néixer a Granada, a la presó

- Doncs, normalment sinó,
quan acabi faré...

Mikel és molt maco, i
parlem de vegades

o jugar amb la canalla, amb Jare
- Amb Jare, sí, és molt maca

sí, i com es diu aquella noia..
demana-li a Mikel... quin nom té alló...

per ficar-ho al wifi, a la teva tablet
- Sí, ja... sí, sí

- Per jugar una mica amb la tablet
- Sí

- Si estas una mica avorrit o...
- Sí, o escoltar música...

- Sí això és! O escoltar vídeos..., no?
Benito Lertxundi, o Huntza, o ...

- Sí, això!
- Sí, o a les nits pel·licules

- A quantes presons has estat en total?
- Set o cinc o ... no sè

- Quants anys has passat a la presó?
- Tres

- Tres anys
- Tres anys

- T'he ficat el més gran, eh!
- Àvia, ja sé tallar

- Sí, bé, doncs talla

- Quan hi ha canvis d'una presó a un
altra,

això com es viu?
- Doncs malament ja que si els apropessin

aquí bé... però és més lluny i malament

- Tots aquests moviments sempre han
estat per anar més lluny?

- Sí

- Doncs un dia estava amb l'Aitzol,
el meu cosí gran

i vam arribar a "Cepo" a esmorzar, no? I
doncs, amb la familia, la tieta i així

i va dir "què tal el viatje?"
i el cosí Aitzol va dir

- Joe, doncs nosaltres esmorçant
al "Cepo" i el Gari dormint com un tronc

Benvingut! Avui agafem l'autobús
i anem cap a Cadis

un viatge de 2.000 kilometres 
d'anada i tornada.

Acompanyarem en el viatge a un nen que té 
els pares presos allà.

De fet, Gari va néixer allà,
i va viure els tres primers anys allà.

- Expliques que has nascut 
a la presó?

- Sí

- I què et diuen?
- Que és molt rar

Ara té 9 anys; viu a Biriatu, i una vegada
al mes viatja per anar a veure els pares.

Gari no és l'únic "nen de la motxilla"
que coneixerem vui a Ur Handitan .

Si voleu viatjar amb nosaltres, 
benvingudes!

- Malen, sempre has conegut al pare a la presó.
- Sí

- Quants anys porta pres?
- 20.

- 20 anys, i tu quants en tens?
- 18.

- A l'Aiur li fa dues trucades i a mi,
unes altres dues, perquè en té vuit.

Nosaltres no el podem trucar.

- En aquells viatges en cotxe...
- Doncs...

- Què acostumes a pensar?

- Doncs quan arribarem, a veure
si estarà bé...

- Per què nosaltres hem de complir
una part de la seva condemna?

- Per què ens obliguen
a fer tants quilòmetres?

- Et sents ben tractada a la presó?

- Depèn, de vegades sí,
altres vegades és massa fort

- Com definiries la presó?

- Doncs, bruta i vella
- Sí?

- Fosca, no entra la llum natural

- Freda i fosca

Ur handitan 
"LA CANALLA DE LA MOTXILLA"

- Gari, espera!

- Vagi bé... val?

Tranquil, tranquil, eh!

L'autobús surt d'Errenteria

Gari avui va amb la tieta Txipi.

- Vinga..
- Records!

- Vinga, adéu!
- Adéu!

- Ajuda a l'àvia Maite, si?

- Tieta, els deures, els deures, sí, sí..

- En tens? Però no has portat res, no? 
Els farem el diumenge, no?

- No, no, els he portat

- Has portat els deures?
- Sí

- I on els farem? Allà a Algeciras?
- No...

- Ah, ho tens tot a la motxilla
- Sí

- Es clar, sí, sí

- Gari, on has vas néixer? 
- Vaig néixer a Granada, a la presó

- A la presó, i després us va tocar
moure-us a un altra?

- Crec que sí, al poc temps a València

- I això per exemple, expliques
que has nascut a la presó?

- Sí

- I com ho expliques?
Amb curiositat, com una cosa especial...?

- Com una cosa especial

- Els hi expliques a les teves amistats?
- Sí

- I què et diuen?
- Que és molt rar

- Que és molt rar
- Sí

- I et fan moltes preguntes?
- Sí, moltes

- Què volen saber?

- Més d'una vegada em pregunten,
com faig els viatges,

quants quilòmetres, i així

- Has dit que néixer a la presó és una 
cosa especial...

- Sí

- On veus aquesta peculiaritat?
Com ho veus?

- Trist

- Trist?
- Sí

- Sí, sí, sí tinc deures...

a l'autobús

per dilluns

- De vegades truca quan no l'esperem

i unes altres vegades
estem esperant la seva trucada

- Tens opció de parlar amb el teu pare
per telèfon?

- Sí, 5 minuts, però sí

- Eh! El cap de setmana

- Aquí també plou

i sinó la jaqueta i el paraigües

- Com et comuniques amb el teu pare?

- Per telèfon, amb cartes i a la visita

- Quant de temps tens en trucades?

- 5 minuts
- 5 minuts?

I que se't fan, llargues o curtes?

- Curtes

- Se't fan curtes
- Sí

- De sobte es talla, oi?
- Sí

- Et diu el pare "es tallarà, es tallarà"
i klank! s'ha acabat

- Sí
- I com et quedes?

"Encara no l'hi he explicat el 
que em va passar ahir!"

dius moltes vegades
- Sí

- S'acaba? Jope... T'estimo!
Sí, petons, T'estimo, adéu!

- Ja?
- Sí

- Què et diu? Allà també plou a Algeciras?

- Sí
- Ah sí, eh! Jesus!

- Saps com és la seva vida a la presó?

- No...
- T'ho expliquen o ...

- No els hi preguntes?
- De vegades... Però no en sé molt

- Ells què t'han explicat?
- No m'han explicat gairebé res

- Tranquil... Per què creus
que no t'ho han explicat?

- Doncs perquè...
perquè no m'agradaria, per això

- Si, gràcies. Espera, on és l'avi?

- Ah mira! Estan aquí!
- Aupa

- ¡Hola!
- Aupa ahi!

Després de parar a Donostia
ve la parada de Bilbao.

Allà està l'altre avi de Gari
preparat per saludar al net.

- Ara, en aquesta entrevista,

és veritat que t'enfonses i
que totes les emocions surten

però sino, en el teu dia a dia, et
veiem com un noi fort

- Sí
- Alegre... com ho fas?

- Doncs..pensant que vindran...
i no... embogint

- Què t'ajuda a tirar endavant?
- L'avi i l'àvia

- Hola
- Epa

- Diga-ho
- Hola Jare, hola!

- Hola, que tal?
- Bé

- A veure, ens ficarem aquí?
- No, us heu de ficar al darrera

aquest ha d'estar lliure
per això estem aquí

- Els dissabtes i diumenges per
exemple, tens torneig, no?

- Sí
- I de vegades puc jugar i tot

però altres vegades no puc jugar

perquè haig de venir a visitar 
la mare i el pare

però es clar, és lògic, 
hi haurà més torneigs

prefereixo veure a la mare i al pare,
que jugar al torneig

- Jo sempre preguntava quan tornaria
i vaig passar una època bastant crítica

Com malament... i la mare i el pare, per
calmar-me, em deien que al proper campionat

final de versos el pare vindria amb mi.
Jo em quedava contenta però

amb el temps em vaig adonar que era mentida
i que ho feien fer per tranquil·litzar-me

- La mare et va dir que a la propera final
de versos estaria el pare

- Sí amb mi
- Però... a l'últim campionat

no ha estat
- No

- Què penses en els viatges?
- Quan arribarem, a veure si estarà bé...

- Per què tens la preocupació
de veure si estarà bé el pare?

- Doncs... perquè de vegades està malalt
- Ell t'explica el que passa allà,

les dificultats que té o no?
- De vegades si i de vegades no

- Creus que no t'ho explica tot
per no fer-te mal?

- Doncs no ho sé... tot no...
- Entrevista a Hize. A la presó de Múrcia.

Quedem per telèfon per veure els 
dibuixos animats a la mateixa hora

i també per mirar la lluna.
Per a veure els dibuixos i mira la lluna

A la mateixa hora
- Ah! I aleshores veieu

els mateixos dibuixos a la vegada?
- Si!

- Això es quasi com estar junts!
I mirar la lluna en el mateix moment,

és també com estar juntes
- A Aiur li fa dos trucades per setmana

i a mi unes altres dues, perquè en té vuit,
nosaltres no el podem trucar

- I, les teves amistat saben on estan els
teus pares?

- Sí. Natural... natural.
- I el professorat també?

- Sí ho saben
- I bé... ho entenen?

- Sí
- Val

- Acostumes a parlar amb el professorat 
sobre el tema?

- No
- I acostumen a preguntar-te?

- No
- Alguna vegada he tingut algun problema

amb el professorat quan
ha sabut alguna cosa

Sembla què... no sé si es per por...
aquest punt de preocupació canvia la relació

amb el professorat perquè saben 
una part molt important de la teva vida...

Ara ja ho sabran si veuen això!
- Segons com sigui la professora pot dir

Ai pobreta! o jo que sé...
I no m'agrada fer pena o el que sigui

- Quan la professora Núria et va proposar
fer el viatge a la presó per visitar

els teus pares, què vas pensar?
- A mi em va semblar bé

i em vaig ficar molt conteta

- Recordo que quan vam tornar de la
visita vaig dir

quan vam estar a la rotllana de 
bon matí, vaig dir:

"No sabeu lo guapa que és
la mare de l'Haizea

quins penjolls més bonics té,
quin collaret té..."

Encara recordo la mirada d'aquella nena
al dir aquelles paraules

La cara, sí... i des d'aleshores la nena
va començar a parlar de la seva situació

i a parlar amb naturalitat.
- La professora ens ha dit que de petita

quan les altres parlaven dels seus pares
et posaves trista

- Sí
- Per què?

- Perquè els seus pares estan al carrer i 
els meus no, aleshores em poso trista

- Quan l'Haizea va entrar a classe, 
vaig pensar "jo coneixo als altres pares

els hi donaré les noticies dels seus fills
i filles.... doncs amb els pares de

l'Haizea també vull estar. Com no 
estaré amb ells en aquest cas, no?

No dir-li com va la seva filla, no?
Les malifetes que fa...

Quins comportaments té...
com juga...

- Les altres sí tenen reunions amb el
professorat i les mares i els pares

- Sí
- I d'aquesta manera també

- Sí

- Quina va ser la reacció de la mare i
el pare?

- Mira, potser ho vaig veure amb la 
perspectiva de ser mare, i quan vaig

entrar i les vaig veure juntes, saps?
La mirada d'ella... increïble

- Aquella primera visita no l'oblides, oi?
- De cap manera, no...

- Sols tenir moments tristos o...
moments baixos a l'escola?

i acostuma a estar ella per ajudar-te?
- Eh, sí. Quan em sento malament

normalment vaig a fora, i de vegades
la Núria ve

- És una protecció per tu?
- Sí

- Alguna vegada t'han recriminat l'atenció
especial que tens amb la mare

i el pare de l'Haizea?
- No mai

- A més a més, mantenir una distància 
ètica, igual no seria fàcil

No, ho és, no és fàcil de cap manera,
de cap manera és fàcil

- Per què?
- Doncs... no ho sé

De vegades a què penses o a què diries

li poses un límit, no?
I al final l'has de posar, no?

Perquè em toca com a mestra i tampoc
moltes coses no es poden barrejar...

Qüestions personals, les teves vivències
i el que ara tens amb aquesta família

Crec que cal que hi hagi una frontera, no?
No sé si m'entens

- Què vols ser de gran?
- No ho sé

- Cuiner potser?
- Igual, no ho sé

- O què?
- No ho sé

- Músic potser?
- Dons potser sí

Perquè m'agrada molt escoltar a Huntza
- Ah, sí?

- Sí, sí, m'encanta

i Anje Duhalde
- Ah sí?

- Sí, sí, i...

- Aleshores treient bones notes,
la mare i el pare estaran contents, oi?

- Sí
- Jolin!

- Crec que avui, bé, demà
els hi dirè

- És clar, és clar
- No ho saben

Se sent "Malen" de Ken7

Ens expliques la història que hi ha
al darrera de la cançó de Malen de Ken7?

Quan la mare estava embarassada de mi
van escriure la cançó i li van dir Malen

- I què explica?

- Doncs com són els viatges, no?
Els viatges i després els 40 minuts

A mi per exemple de petita no m'agradava
la cancó, m'avergonyia

O sigui, per exemple, anàvem a veure
cantar Ken7

Tocava Ken7, tocava Malen i m'amagava
i m'avergonyia

Perquè sempre deien pel micròfon,
avui està aquí Malen i a ella no sé qué...

i com que estava super avergonyida
i m'amagava, però ara, ara

La canten i es com... Amunt, vinga sí!

- La cançó diu que els vidres gruixuts
de la presó no us trauran el somriure.

A tu no te l'han llevat

- No, no, sempre somriure, no?

-Malen, 18 anys, no ha conegut el 
seu pare fora de la presó

Ara el té a Almeria, abans a Jaen,
En conseqüència ara més lluny.

Com són els records d'infantesa
de Malen?

- Tens la sensació de que amb el teu pare
t'han marxat els millors anys?

- Els millors anys que he tingut amb el
pare són els de Jaén

Jugant...i el que vam viure... tot allò,
aquells són els anys més bonics per mi

No són com els dels altres nens i nenes
"he anat al parc amb el pare

i buah! el millor any de la meva vida!"
No, lo meu és més...

aquells anys, 
els anys de Jaén

Per ell van ser anys durs, eh!

però jo guardo un bon record
d'aquells anys, sí

- Estic molt bé quan estic amb ell,
però quan surto,

Acomiadar-se és una mica trist, 
perquè és una abraçada

i després ja no el veuràs en un mes. 
- És clar

O sigui, és com fins el gener res

- Notes una evolució en la teva forma de
ser, preguntes i preocupacions?

-Bé, a mesura que m'he fet més gran,
sóc més conscient de la situació

i de la realitat, i doncs...

Les preguntes també són moltes més,
a veure per què hem de complir

una part de les seves condemnes?
Per què, eh...

ens obliguen a fer tants quilòmetres

- Creus que amb la dispersió hi ha qui vol
que tu també paguis la condemna del teu pare?

-Si, perquè al final, ell pot estar igual a 
Castelló o a Córdoba

que a la de Zaballa, o sigui,
allò és venjança

- Saber que els familiars es passen
vuit hores al cotxe i ...

després han de tornar, amb qualsevol
clima,

i saber que estan fent per ells
un viatge com aquest...

Això pels presos és una carrega
i voler fer passar això a la família

únicament es pot entendre 
des d'una perspectiva d'odi

Un odi que, en sí, 
nosaltres no hem de per què tenir

- Tinc una mica de son
- Sí, tens una mica?

- Sí
- Eh, tenim el familiar a les 10:30

Després els vidres a les 13h
i després tu per la tarda tens

"convivència" amb la mare i el pare
quatre hores per la tarda

-Sí, i a les vuit l'autobús
- I després es clar, ja a les 8

sortirem i agafarem l'autobús
i un altre vegada a Euskal Herria

- Portes dues vides a la vegada, no?

Perquè per una part tens la teva vida aquí

i per una altra banda el que és la teva 
vida: visites, viatges...

Tot, tot el mes, segons les visites.
És com tenir dues vides

-El vidre també és pitjor, perquè...

- És clar, no pots tocar a la mare i al 
pare ni res

- Però la mare fa biblioteca
la meva mare cuida la biblioteca

i aleshores, per cuidar tres mesos
la biblioteca li donen punts,

I si cuida durant tres mesos la 
biblioteca, li donen una visita extra

- Ah, sí? Jesus!

- Nerea...
-Nerea, la seva amiga Nerea...

-Va estar l'altre dia;
16 anys sense abraçar a la mare

perquè venia, però sempre amb vidres!
- Què bé!

- I, després de 15 anys,
per exemple, l'avi Juanjo

- Sí, sí
- Quants? Un munt!

- És clar, amb el vidre molt...
- I el tiet Loren

- Sí, i també el tiet Loren
perquè no pot

-Perquè són persones que no
venen molt.

-És clar, és clar. I aleshores han d'estar
únicament amb el vidre.

I les amistats i totes, és clar,
únicament la família estem amb ell.

Si no no, és clar.

- Li fas una visita al teu pare cada mes
a Castelló.

- A on vas a visitar al pare?
- A Múrcia

- A Múrcia! Està lluny, no?
- Sí!

- Quantes hores són?
- Vuit

vuit hores i anem amb cotxe

jugar a la tablet, mirar el cel
i escoltar música

i de vegades em marejo.

I de vegades vomito.
- I de vegades et mareges, no?

I Aiur també fa els viatges amb tu?

- Sí

- Us porteu bastant bé, oi?

- Sí

- Això ho va fer el pare i venen els
ocells, ho sabies?

- Si. Però no entraran! perquè
el pare ha fet el forat molt petit

- Home Aiur! els voltors no entraran

entren ocells petitons, 
"txepetxak" i així

- "txepetxak"

- Sí

- No saps quins són els "txepetxak"?

- Sí

- El que beu l'avi

- I... quan veus el pare

després de creuar nou portes,

què fas quan el veus?

- LLençar-me a sobre seu

- Quan tens la pròxima visita?

- A finals de gener

- Ell està al sud de França, a Arles

la presó... en una presó de compliment

- Agafar molt menjar, les maletes i marxar

- Hem de preparar

les coses que després hem de donar-li 
a ell

aquella bossa sempre hem de preparar-la

- Però ja amb molta il·lusió

- Tu ara, quines preocupacions o dubtes tens?

- Doncs... dubtes?...no ho sé

- Sobre la situació dels teus pares, eh!

- Ah, doncs sí...

tinc dubtes de com ho passen,

què es el que fan, i que...

si viuen bé o no...

- Pots preguntar als avis sobre això?

- De vegades si

- I, què t'acostumen a dir?

- Em diuen la veritat... sempre

- Quins són els teus dubtes Hize?

- Per què estan el pare a la presó
en concret

- Sí, això de mica en mica ho va
preguntant amb més concreció.

Al principi li donava'm respostes generals
i després ella, doncs això,

com més gran, necessita respostes
més concretes

i crec que es necessari dir-los
la veritat.

- Què vol dir la mare de l'Hize amb 
dir la veritat?

Aquests menors d'edat saben el que

van fer els seus pares i mares abans
d'entrar a la presó?

I si ho saben, quina és la seva opinió?

L'objectiu d'aquest programa no és
preguntar als nens i les nenes

sobre el que fan fer els seus progenitors.
L'objectiu és analitzar el següent:

quina repercussió té sobre la canalla
la política carcellera d'excepció

imposada als seus pares i mares.

Una de les conseqüències
d'aquesta política carcellera

és que el pres està
lluny de la seva pàtria:

54 presos, es troben entre 100 i 390 km 
de les seves llars

103 presos, entre 400 i 690 kilometres

211 presos, entre 700 i 1100 kilometres

Els protagonistes d'avui, han de recórrer
dues vegades aquesta distància

per estar una estona amb els seus pares i
mares fins que aquests tornin a casa

Aquesta política carcelària d'excepció és
sobre la que parlem al programa d'avui

El que aquests menors d'edat saben sobre
el que els seus paresi mares van fer

i què en pensen abans d'entrar a la presó

correspon a la seva intimitat

i això podria completar-se en
un altre programa diferent

-La mare ens ha dit que amb 14 anys t'has
fet gran i doncs que has començat a

buscar a internet. Què has trobat? Quines
són ara les teves preocupacions?

-Bé, vaig buscar amb 11-12 anys i, no era
quelcom que necessités, però

ho vaig cercar per curiositat i... vaig
començar a buscar

potser sense saber el què podia trobar
-Què buscaves? Posaves el nom del teu pare

a Google?
-Sí

-I... alguna sentència o... algun article?

-Sí, però és que al final, igual en un
diari posava una cosa

i en un altre, una altra i al final
parlaven del meu pare, no? Aleshores

no sabia molt bé... què creure, què no...

-Quina va ser la teva reacció?
-Ehm... no vaig dir res a ningú

però després ho vaig comentar amb la mare
i, doncs la versió, no sé

és que a cada lloc apareixia una cosa
diferent

-I la mare t'ho va explicar tot?
-Sí

-A les preguntes que li fas a la mare,
n'hi ha alguna que es repeteixi?

-Doncs sí, quan tornarà?
-I? Quina és la resposta?

-Doncs no ho sé, aviat. Aixó és el que
acostuma a dir.

-Què t'han dit sobre els anys que ha de
passar el teu pare a la presó?

-Doncs 40 anys

-Buf, són molts
-Sí

-I?
-Doncs... doncs... no ho sé

Per què tants d'anys?

-Els companys de classe o a la cuadrilla,
acostumen a preguntar molt pel teu pare?

-Quan érem més petites sí em preguntaven:

I per què està a la presó? I això sí que
se'm feia difícil d'explicar

perquè no ho sabia molt bé, elles tampoc..
Només sabíem el que ens deien a casa

La mare sempre em deia que els digués que
preguntessin a les seves cases

Al final, a cada casa ho explicaran d'una
manera, acostumava a dir la mare,

que ella no era ningú per explicar res a
unes nenes sobre aquests temes. Que era

més mostrar-ho a cada casa. Y després jo
deia a les amigues: jo no ho sé, i la meva

mare diu que pregunteu a les vostres mares

I la majoria de vegades aquesta era la
meva resposta i al final, doncs això...

Al final les meves amigues també, en un
moment donat ja no preguntaven més...

així que suposo que els hi van explicar
i que...

-Doncs ho he dut també... doncs he dut la
tablet per passar l'estona

i uns auriculars per la música
-Nous?

-Me'ls ha regalat l'avi
-Ah sí? Què bé

-I després els deures i el llibre per fer
-Què bé

-Sí, faré els deures a la tornada al bus,
després de veure la mare

-Ah, sí, eh?
-Sí, sí...

-Bé, està clar que el dilluns has de
portar-ho tot fet, eh?

-Sí, és que clar, no puc fer-los el
dilluns al matí...

-No, no, no, clar...

-Quin ambient acostuma a haver als viatges
-Doncs bon ambient, bonic i feliç

i sovint acostumem a riure molt
-Sí? I amb que acostumeu a riure?

-Amb el xofer
-I això?

-Doncs perquè... acostumen a intentar
divertir-me i em diverteixen

-Tu ets dels més joves?
-Sí

(canten)

-Ara estem preparant el llit

Aquí dormirà Garikoitz, aquí Maitetxu i
aquí jo

I Larraitz... i això...

-Preparen les lliteres abans de sopar.

-Ara soparem i bé... després fins que
arribem... fins demà

-Jesus!

-I què tal el viatge, Jare? Bé?

-Amb ganes de veure el pare, oi?
-Ah, sí?

-Sí, avui ha estat a Larrabeltzu dient que
volia veure avui al pare

-Sí?
-Demà al matí, no falta gaire

-Demà al matí veuràs al pare?
(fa gestos de dir que no amb el cap)

-Quan doncs?
-A la tarda!

-Aaaaah

-Sí, ve amb mi, oi?
-Demà no, nosaltres tenim familiar.

Vosaltres convivència i nosaltres a la
sala petita.

-I després convivència i vidre... sí al
matí i a la tarda

-Però el vidre no té... el vidre no és...

Tan maco com el familiar
-Home, és clar que no, clar.

No pots tocar a la mare ni al pare.
Clar, per això, veritat?

-A tu quin t'agrada més, Jare?

-Aaaaah! Per tocar al pare! Siiii!
I per fer petons al pare!

-Sí?

-Ho obrim?

-Però Jare parla com una noia de 4 anys,
eh? No com els nens petits

-Quants anys tens? 4? Què gran!

-Però ara es mostra una mica orgullosa...

I sembla que... 
-Igual estàs cansada, oi?

-Jare de vegades s'enfada, oi? Quan ha
de dir adéu al pare

Eh?
(fa que sí amb el cap)

Està fent moltíssimes tonteries

-Bé Gari, adéu carinyo, fins demà, eh?
Fins demà

(Se sent "La leyenda del tiempo" de
Camaron de la Isla)

-Alguns familiars paren a El Puerto de
Santamaría

Per arribar a Algeciras encara queden
110 kms més, els últims

-Bé, ja queda poc, eh?
-Espero que sí, perquè...

... vam començar ahir a les 17h i encara
seguim aquí

-Sí, sí...
_Encara falten una o dues hores...

-Sí, portem 14 hores, no?

-Haver de fer 1600kms en cotxe
amb dos nens

i veient l'alta probabilitat de patir un
accident, buf! Millor en avió

encara que paguis molt...

-Per suposat els accidents són el perill
més gran que implica la dispersió

Els morts i ferits es compten per dotzenes
durant aquests últims anys

Els familiars també acostumen a tenir
en compte l'opció de l'avió

però és molt més car.

-El que passa ara és que els vols han
canviat horaris i...

moltes vegades no acostumen a coincidir
amb les visites, oi?

-Sí, a més de vegades sortien tard i
arribàvem malament a la visita

-Així és. I si arribes una mica tard, què
acostuma a passar?

-Que ja no podem entrar

-En canvi, de vegades arribem aviat i
acostumem a entrar tard a la visita, oi?

-Sí!
-Perquè obren tard les portes

Però... la presó es així, veritat?
-Sí

-Sovint els diem això:
"la presó és així"

-Saps que una vegada vaig comptar les
portes que hem de creuar

des que entrem a la presó fins a veure
el pare?

(Se sent una cançó de Mikel Laboa)

(... "Qui va construir Tebas, la de les
set portes?...")

-Creuem una porta i parem, no?
Hem d'esperar

-Sí!

-N'obren una altra i passem,
i tornem a esperar...

I així nou vegades!

-Creuem nou portes, i hem
d'esperar molt

(cançó: "... van ser els Reis qui van
transportar aquelles enormes pedres?...")

-Quan s'arriba a la presó,
què acostuma a passar?

-Nosaltres hem de ser-hi mitja hora abans,
i ensenyar carnets i empremtes dactilars

Després, en entrar, ens escorcollen amb la
raqueta... ens passen la raqueta,

i després, entrem i esperem en una altra
sala, i després ja entrem.

(cançó: "A quines cases de la daurada Lima
vivien els constructors?...)

-I enmig estan els funcionaris, no? Els
funcionaris de presons, com és la relació?

-Bé, hi ha molts funcionaris i

cada un és una persona i normalment
respecten, a pesar de que amb alguns

hem tingut algun problema...
però en general relació de respecte

-Doncs mirant els teus treballs de la
Ikastola a l'estiu, vaig trobar dibuixos

i redaccions molt boniques.
I moltes vegades explicaves això

"El cap de setmana hem estat visitant al
pare", "ho hem passat molt bé..."

i hi havia un dibuix... que em va semblar
molt especial, el recordes?

-Sí, un funcionari enfadat
-Com és la relació amb ells?

-Doncs no sé... doncs ens diuen "adentro"
o "esperad" o... "¿qué tienes ahí?

-I com el vas dibuixar enfadat?

Així amb les dents grosses grosses?
-Sí

-I per què estava enfadat?
-Sempre estan enfadats

-Es funcionaris sempre estan enfadats?
Això et sembla?

-Sí
-Sí? Per què penses això?

-No ho sé
-Com estan? Molt seriosos?

-Sí
-Sí?

-Et sents ben tractada a la presó?
-Segons amb qui, algunes vegades sí

i altres vegades amb més rudesa

-Cada visita, cada hora que passes amb el
teu pare, l'acostumes a preparar bé?

-Bé, cada visita és un món,
tenen coses diferents...

-Una cosa curiosa que tenen les visites,
a pesar de ser molt especials i a pesar

de ser molt concentrades és... que és molt
difícil recordar una per sobre d'una altra

totes són especials i és molt difícil
recordar una per sobre de la resta

-Com és la presó per dins?
-Mmm... barrots, murs, soroll de portes

i com el pare sempre ha estat en
aïllament, s'ha d'anar a l'aïllament

i és molt petit, fosc, no entra
llum natural

-Doncs fosc i vell

-Fred i fosc

-Has vist l'habitació del teu pare?
-No

-T'ha explicat com és?
-No

-No li has preguntat?
-Tampoc

-Per què?
-Bé... el temps que tenim

el passem amb altres coses

-Com és aquesta trobada?
-Bé, des de petita... sempre obren

la porta i sempre vaig corrent cap a
ell i ell m'agafa

en braços, sempre

-Aiur i jo ens tirem a sobre del pare
i juguem

a un munt de coses

-Una pregunta que sempre em fan és: com
està el teu pare? I per haver-la respost

tantes vegades... potser sigui la més
difícil de respondre

-Per tu què és el més important per poder
dir: hem aprofitat bé aquesta hora i mitja

Què li has de transmetre per pensar que
ha estat una hora i mitja ben aprofitada?

-Transmitir-nos amor l'un a l'altre

passar-ho bé, bé i quan és necessari
també malament

-Has sentit... has sentit alguna vegada la
necessitat de posar distància

amb el teu pare i aquests viatjes?
-No, mai he sentit això, tots volem tenir

una relació el més estreta possible
amb qui està dins

-Després, al final, acostuma a venir un
funcionari que diu: "s'ha acabat"

-Sí o "vayan acabando" o "vayan saliendo"
i en aquell moment sents

una espècie de ràbia...

-Un funcionari amb un micròfon

-Com quan era petita, no? Que vull
quedar-me amb ell

-Fer-li una abraçada al pare i començar
a recollir-ho tot

-I... aquest comiat no és gens fàcil,
tot i que volguem sortir de la presó,

no volem que la visita acabi.

-Perquè he d'esperar un altre mes per
tornar a veure al pare

-I veient els anys que van per davant i
l'acostament que no arriba...

no et rendeixes?
-No, sempre tindré aquest punt d'esperança

Tampoc et fas falses il·lusions, però
sempre tens aquesta il·lusió

a veure si el porten més a prop, a veure..
el que sigui, saps? Si de cop tot canvia,

tot fa un gir... no sé sempre tens aquesta
esperança, que crec que mai es pot perdre.

Si perds l'esperança... no et queda res

-Recordes alguna visita, alguna visita que
hagis fet al teu pare, que mai oblidaràs?

-Vam anar el dia del seu aniversari,
l'any passat

va ser entre setmana i vaig perdre classe
a la Ikastola, però volia anar aquell dia

Quan és el meu aniversari, ell acostuma a
fer-me versos, aleshores per aquell dia,

vaig preparar-li un i va ser molt bonic.
-Recordes aquell vers?

-Sí
-Ens el pots cantar?

-Han passat molts anys
molt de temps,

l'amor entre nosaltres,
ens condueix dia a dia.

La llunyania dóna forces
a la nostra relació,

no ens veuran mai tristos
sempre alegres cantant,

perquè no importa si són
quaranta o cent dos anys

perquè no importa si són
quaranta o cent dos anys

-Doncs jo vull treure'm el carnet, perquè
no estaré tots aquests anys amb l'autobus

i aleshores vull anar pel meu compte
perquè crec que seria bonic. I en arribar,

dir-los al pare i la mare "és la primera
vegada que faig el viatge pel meu compte"

i... per això tinc la
il·lusió de fer-ho

-Treure't el carnet de conduir, aleshores?
-Sí