Sóc artista i enginyera. Últimament, he pensat molt sobre com la tecnologia intervé en la manera com percebem la realitat. I ho fa de manera invisible i subtil. La tecnologia està dissenyada per plasmar el nostre sentit de la realitat emmascarant-se com l'experiència real del món. En conseqüència, ens tornem inconscients i ignorants del que ocorre realment. Per exemple, les ulleres que porto normalment s'han integrat en com experimento el meu entorn. Gairebé ni les noto tot i que emmarquen constantment la meva realitat. La tecnologia de la que parlo està dissenyada per fer el mateix: modificar el que veiem i pensem, i passar desapercebuda. Només m'adono que porto ulleres quan alguna cosa em crida l'atenció, com quan s'embruten o em canvia la graduació. Així que em vaig preguntar: "Com artista, què puc crear per cridar l'atenció sobre com els mitjans digitals --agències de noticies, xarxes socials, publicitat i motors de cerca-- estan configurant la nostra realitat?" Així que vaig crear una sèrie d'aparells sensorials per ajudar a desfamiliaritzar-nos i qüestionar-nos les nostres maneres de veure el món. Per exemple, avui en dia, molts tenim aquesta reacció al·lèrgica a les idees diferents de les nostres. Potser ni ens adonem que patim d'aquesta al·lèrgia mental. Per això he creat un casc que desenvolupa una al·lèrgia artificial al color vermell. Simula aquesta hipersensibilitat fent que els objectes vermells semblin més grans quan els portes. Té dues modalitats: nocebo i placebo. En la modalitat nocebo, crea aquesta experiència sensorial d'hiperal·lèrgia. Quan veig vermell, el vermell s'expandeix. És similar a l'efecte d'amplificació de les xarxes socials. Quan observes alguna cosa que et molesta, tendeixes a quedar-te amb persones d'idees afins, intercanviar-hi missatges i memes, i així encara t'enfades més. De vegades, una conversa trivial s'amplifica i es descontrola. Potser és per això que vivim en la política de l'ira. La modalitat placebo és una cura artificial d'aquesta al·lèrgia. Quan veus vermell, el vermell es contreu. És un pal·liatiu, com a les xarxes socials. Quan trobes persones amb opinions diferents, les deixem de seguir, les eliminem del nostre "feed" o canal. Això cura l'al·lèrgia evitant-la. Però aquesta manera d'ignorar idees oposades fa que la comunitat humana estigui hiperfragmentada i separada. El dispositiu dins del casc reforma la realitat i la projecta als ulls mitjançant un conjunt de lents per crear una realitat augmentada. He triat el color vermell perquè és intens i emocional, té molta visibilitat i es polític. Què passa si observem el mapa de les últimes eleccions presidencials d'EUA amb el casc? (Rialles) Podem veure que tant si som demòcrates com republicans, la nostra percepció s'ha alterat. L'al·lèrgia existeix als dos bàndols. Als mitjans digitals, el que veiem cada dia normalment està alterat, però és molt subtil. Si no estem previnguts, continuarem sent vulnerables a moltes al·lèrgies mentals. La percepció no és solament part de la identitat, als mitjans digitals, és també part de la cadena de valors. El nostre camp visual conté tanta informació, que la percepció s'ha tornat una mercaderia amb valor econòmic. Els dissenys s'aprofiten dels biaixos inconscients, els algoritmes afavoreixen el contingut que reafirma les nostres opinions, així que tot el nostre camp de visió està sent colonitzat per vendre anuncis. Com quan aquest punt vermell apareix en les notificacions, creix i s'expandeix, i ens sembla enorme. Per això vaig començar a pensar en formes d'embrutar una mica o canviar les lents de les ulleres, i se'm va acudir un altre projecte. Tingueu present que és conceptual, no un producte real. És el complement d'un navegador web que pot fer que ens adonem de coses que normalment ignoraríem. Com el casc, aquest complement reforma la realitat, però aquesta vegada, directament als mitjans digitals. Realça les opinions amagades pels filtres. Allò que ens hauria de cridar l'atenció serà més gran i vibrant, com aquesta història de discriminació de gènere que emergeix del mar de gats. (Rialles) El complement pot diluir les coses que són amplificades per un algoritme. Com ací, a la secció de comentaris, hi ha un munt de persones cridant les mateixes opinions. El complement fa els comentaris menuts. (Rialles) Ara la quantitat de píxels que tenen a la pantalla és proporcional al valor real que aporten a la conversa. (Rialles) (Aplaudiments) També ens mostra el valor econòmic del nostre camp de visió i com la nostra percepció està sent monetitzada. A diferència dels bloquejadors de publicitat, per cada anunci de la pàgina web, mostra la quantitat de diners que hauries de guanyar. (Rialles) Vivim en un camp de batalla entre la realitat i la realitat distribuïda comercialment, així que la pròxima versió del complement podria eliminar aquesta realitat comercial i mostrar-vos les coses com són de veritat. (Rialles) (Aplaudiment) Podeu imaginar quantes direccions podria prendre això. Creieu-me, sé que si es convertís en un producte real el risc seria alt. I he creat això amb bones intencions per entrenar la nostra percepció i eliminar prejudicis. Però el mateix enfocament pot fer-se servir amb males intencions, com forçar als ciutadans a instal·lar un complement que controli la narrativa pública. És difícil fer un complement just i personal sense que esdevingui l'enèsim instrument de mediació. Què significa tot això per a nosaltres? Encara que la tecnologia està creant aquest isolament, podem fer-la servir per connectar el món de nou trencant el model existent i anant més enllà. A l'explorar com interactuem amb aquestes tecnologies, podem sortir del comportament habitual, gairebé robòtic, i trobar finalment punts en comú entre nosaltres. La tecnologia mai és neutral. Proporciona un context i defineix la realitat. Forma part del problema i de la solució. Podríem fer-la servir per descobrir punts cecs i entrenar la nostra percepció, i així, escollir com ens veiem els uns als altres. Gràcies. (Aplaudiments)