Sóc artista i enginyera.
Últimament, he pensat molt
sobre com la tecnologia
intervé en la manera
com percebem la realitat.
I ho fa de manera invisible i subtil.
La tecnologia està dissenyada per plasmar
el nostre sentit de la realitat
emmascarant-se
com l'experiència real del món.
En conseqüència,
ens tornem inconscients i ignorants
del que ocorre realment.
Per exemple, les ulleres
que porto normalment
s'han integrat en com
experimento el meu entorn.
Gairebé ni les noto
tot i que emmarquen
constantment la meva realitat.
La tecnologia de la que parlo
està dissenyada per fer el mateix:
modificar el que veiem i pensem,
i passar desapercebuda.
Només m'adono que porto ulleres
quan alguna cosa em crida l'atenció,
com quan s'embruten
o em canvia la graduació.
Així que em vaig preguntar:
"Com artista, què puc crear
per cridar l'atenció
sobre com els mitjans digitals
--agències de noticies, xarxes socials,
publicitat i motors de cerca--
estan configurant la nostra realitat?"
Així que vaig crear
una sèrie d'aparells sensorials
per ajudar a desfamiliaritzar-nos
i qüestionar-nos
les nostres maneres de veure el món.
Per exemple, avui en dia, molts
tenim aquesta reacció al·lèrgica
a les idees diferents de les nostres.
Potser ni ens adonem que patim
d'aquesta al·lèrgia mental.
Per això he creat un casc que desenvolupa
una al·lèrgia artificial al color vermell.
Simula aquesta hipersensibilitat fent
que els objectes vermells
semblin més grans quan els portes.
Té dues modalitats: nocebo i placebo.
En la modalitat nocebo, crea aquesta
experiència sensorial d'hiperal·lèrgia.
Quan veig vermell, el vermell s'expandeix.
És similar a l'efecte d'amplificació
de les xarxes socials.
Quan observes alguna cosa que et molesta,
tendeixes a quedar-te
amb persones d'idees afins,
intercanviar-hi missatges i memes,
i així encara t'enfades més.
De vegades, una conversa trivial
s'amplifica i es descontrola.
Potser és per això
que vivim en la política de l'ira.
La modalitat placebo és una cura
artificial d'aquesta al·lèrgia.
Quan veus vermell, el vermell es contreu.
És un pal·liatiu,
com a les xarxes socials.
Quan trobes persones
amb opinions diferents,
les deixem de seguir,
les eliminem del nostre "feed" o canal.
Això cura l'al·lèrgia evitant-la.
Però aquesta manera
d'ignorar idees oposades
fa que la comunitat humana
estigui hiperfragmentada i separada.
El dispositiu dins del casc
reforma la realitat
i la projecta als ulls
mitjançant un conjunt de lents
per crear una realitat augmentada.
He triat el color vermell
perquè és intens i emocional,
té molta visibilitat
i es polític.
Què passa si observem
el mapa de les últimes eleccions
presidencials d'EUA
amb el casc?
(Rialles)
Podem veure que tant
si som demòcrates com republicans,
la nostra percepció s'ha alterat.
L'al·lèrgia existeix als dos bàndols.
Als mitjans digitals,
el que veiem cada dia
normalment està alterat,
però és molt subtil.
Si no estem previnguts,
continuarem sent vulnerables
a moltes al·lèrgies mentals.
La percepció no és solament
part de la identitat,
als mitjans digitals,
és també part de la cadena de valors.
El nostre camp visual
conté tanta informació,
que la percepció s'ha tornat
una mercaderia amb valor econòmic.
Els dissenys s'aprofiten
dels biaixos inconscients,
els algoritmes afavoreixen el contingut
que reafirma les nostres opinions,
així que tot el nostre camp de visió
està sent colonitzat
per vendre anuncis.
Com quan aquest punt vermell
apareix en les notificacions,
creix i s'expandeix,
i ens sembla enorme.
Per això vaig començar a pensar
en formes d'embrutar una mica
o canviar les lents de les ulleres,
i se'm va acudir un altre projecte.
Tingueu present que és conceptual,
no un producte real.
És el complement d'un navegador web
que pot fer que ens adonem
de coses que normalment ignoraríem.
Com el casc, aquest complement
reforma la realitat,
però aquesta vegada,
directament als mitjans digitals.
Realça les opinions
amagades pels filtres.
Allò que ens hauria de cridar l'atenció
serà més gran i vibrant,
com aquesta història de discriminació
de gènere que emergeix del mar de gats.
(Rialles)
El complement pot diluir les coses
que són amplificades per un algoritme.
Com ací, a la secció de comentaris,
hi ha un munt de persones
cridant les mateixes opinions.
El complement fa els comentaris menuts.
(Rialles)
Ara la quantitat de píxels
que tenen a la pantalla
és proporcional al valor real
que aporten a la conversa.
(Rialles)
(Aplaudiments)
També ens mostra el valor econòmic
del nostre camp de visió
i com la nostra percepció
està sent monetitzada.
A diferència dels bloquejadors
de publicitat,
per cada anunci de la pàgina web,
mostra la quantitat de diners
que hauries de guanyar.
(Rialles)
Vivim en un camp de batalla
entre la realitat
i la realitat distribuïda comercialment,
així que la pròxima versió del complement
podria eliminar aquesta realitat comercial
i mostrar-vos les coses
com són de veritat.
(Rialles)
(Aplaudiment)
Podeu imaginar quantes direccions
podria prendre això.
Creieu-me, sé que si es convertís
en un producte real el risc seria alt.
I he creat això amb bones intencions
per entrenar la nostra percepció
i eliminar prejudicis.
Però el mateix enfocament
pot fer-se servir amb males intencions,
com forçar als ciutadans
a instal·lar un complement
que controli la narrativa pública.
És difícil fer un complement
just i personal
sense que esdevingui l'enèsim
instrument de mediació.
Què significa tot això per a nosaltres?
Encara que la tecnologia
està creant aquest isolament,
podem fer-la servir per connectar
el món de nou
trencant el model existent
i anant més enllà.
A l'explorar com interactuem
amb aquestes tecnologies,
podem sortir del comportament
habitual, gairebé robòtic,
i trobar finalment
punts en comú entre nosaltres.
La tecnologia mai és neutral.
Proporciona un context
i defineix la realitat.
Forma part del problema i de la solució.
Podríem fer-la servir per descobrir
punts cecs i entrenar la nostra percepció,
i així, escollir com ens veiem
els uns als altres.
Gràcies.
(Aplaudiments)