Imagineu-vos que esteu en un carrer qualsevol d'Amèrica
i un home japonès ve i us diu:
"Perdoni, com es diu aquest bloc?"
I dieu: "Ho sento, aquest és el carrer del roure i aquell el carrer de l'om.
Aquest és el número 26 i aquell el 27."
I ell diu: "Ah, vaja. I quin és el nom d'aquest bloc?"
I dieu: "Home, els blocs no tenen noms.
Els carrers tenen noms; els blocs són només
els espais sense nom entre els carrers."
Ell se'n va, una mica confós i decebut.
Ara imagineu-vos que sou en un carrer, en qualsevol lloc del Japó.
us gireu cap a la persona del costat i dieu:
"Perdoni, com es diu aquest carrer?"
I ells us diuen :"Oh, això és el bloc 16 i aquell és el bloc 18"
I vosaltres dieu "D'acord, però com es diu aquest carrer?"
I us diuen: "Home, els carrers no tenen nom.
Els blocs tenen nom.
Mireu Google Maps: aquest és el bloc 14, 15, 16, 17, 18, 19.
Tots aquests blocs tenen nom.
Els carrers són els espais sense nom entre els blocs.
I llavors dieu: " Molt bé, llavors com saps l'adreça de casa teva?"
I diu: "Home, molt fàcil. Aquest és el districte vuit.
El bloc 17, casa número 1.".
I dieu: "D'acord, però caminant pel veïnat,
he vist que els números de les cases no van per ordre."
I diu: "I tant que si! Van en l'ordre en què les van construir.
La primera casa mai construida en un bloc és la número u.
La segona casa és la número dos.
La tercera casa és la número tres. És facil. És obvi!"
I a mí m'apassionen les ocasions en que hem
d'anar a l'altre costat del món
per adonar-nos de les suposicions que no sabíem que fèiem,
i adonar-nos que el contrari també pot ser veritat.
Per exemple, hi ha metges a la Xina
que creuen que la seva feina és mantenir-te sa.
Per tant, cada mes que estàs sa els pagues,
i si et poses malalt no cal que els paguis perquè han fallat
en la seva feina. Es fan rics quan estàs sa, no quan estàs malalt.
(Aplaudiment)
En moltes músiques pensem en "un"
com el compàs d'entrada, al principi de la frase musical. Un, dos tres quatre.
Però en la música de l'Àfrica Occidental
és el final de la frase,
com el punt final d'una frase.
Així, no només ho sents en el frasejat sinó en la manera que conten la música.
Dos, tres, quatre, un.
I aquest mapa també està ben fet.
(Rialles)
Hi ha una dita que diu que de qualsevol veritat que puguis dir sobre l'Índia,
el contrari també és veritat.
No ens oblidem, tant al TED com a qualsevol lloc,
que qualssevol idees brillants que tingueu o sentiu,
el contrari també deu ser veritat.
Domo arigato gozaimashta. (Moltes gràcies en japonès)