Quan estava embarassada d'unes nou setmanes de la meva primera filla, vaig saber que era portadora d'un trastorn genètic fatal anomenat malaltia de Tay-Sachs. Això vol dir que una de les dues còpies del cromosoma número 15 que tinc a cada cèl·lula té una mutació genètica. Com que encara tinc una còpia normal d'aquest gen, aquesta mutació no m'afecta a mi. Però si un nadó hereta aquesta mutació per part d'ambdós progenitors, si les dues còpies d'aquest gen concret no funcionen correctament, el resultat és Tay-Sachs, una malaltia incurable que apaga progressivament el sistema nerviós central i causa la mort a l'edat de 5 anys. Per moltes dones embarassades, aquesta notícia pot provocar el pànic. Però jo sabia una cosa que em va ajudar a mantenir la calmar quan vaig sentir aquesta notícia bomba sobre la meva pròpia biologia. Sabia que el meu marit, que no té ascendència jueva de l'est d'Europa com jo, tenia una probabilitat molt baixa de ser, també, portador de la mutació de Tay-Sachs. Mentre que la freqüència dels heterozigots, individus que tenen una còpia normal del gen i una còpia mutada, és d'un de cada 27 entre els jueus d'ascendència asquenazita, com jo, en la majoria de poblacions, només una de cada 300 persones és portadora de la mutació de Tay-Sachs. Per sort, va resultar que tenia raó en no preocupar-me en excés. El meu marit no n'és portador, i ara tenim dues criatures precioses i sanes. Com he dit, pels meus antecedents jueus, era conscient de l'alta taxa de Tay-Sachs en el poble asquenazita. Però no va ser fins uns anys després de que la meva filla naixés, quan vaig crear i impartir un seminari sobre la medicina evolutiva a Harvard, que vaig pensar en preguntar, i vaig descobrir una possible resposta a la pregunta "per què?" El procés d'evolució per selecció natural normalment elimina les mutacions perjudicials. Llavors, com pot ser que aquest gen defectuós hagi persistit? I per què està present en una freqüència tan elevada en aquesta població en particular? La perspectiva de la medicina evolutiva ofereix una informació valuosa, ja que examina el com i el perquè el passat evolutiu dels humans ha fet vulnerables els nostres cossos a malalties i altres problemes. Fent això, es demostra que la selecció natural no sempre millora el nostre cos. No pot, necessàriament. Però, tal com espero il·lustrar amb la meva pròpia història, entendre les implicacions del nostre passat evolutiu pot ajudar a millorar la nostra pròpia salut. Quan vaig començar a investigar Tay-Sachs des d'una perspectiva evolutiva, em vaig topar amb una hipòtesi intrigant. La taxa inusualment alta de la mutació de Tay-Sachs entre els jueus asquenazites avui pot tenir relació amb avantatges que la mutació va donar a aquesta població en el passat. Ara segur que alguns esteu pensant, "Perdona, estàs dient que aquesta mutació causant d'una malaltia tenia efectes beneficiosos?" Si, això mateix. Certament, no per a les persones que heretaven dues còpies de la mutació i patien Tay-Sachs. Però sota certes circumstàncies, persones com jo, que només tenien una còpia del gen defectuosa, podrien haver tingut més possibilitats de sobreviure, reproduir-se i transferir el seu material genètic, incloent el gen mutat. Que hi pugui haver circumstàncies en que els heterozigòtics són millors us pot sonar familiar a alguns de vosaltres. Els biòlegs evolutius anomenen aquest fenomen "avantatge heterozigòtic". I explica, per exemple, per què tenir anèmia de cèl·lules falciformes és més comú entre algunes poblacions africanes i asiàtiques o aquells amb una ascendència procedent d'aquestes regions tropicals. En aquestes regions geogràfiques, la malària suposa un alt risc per la salut. El paràsit que causa la malària, però, només pot completar el seu cicle vital en glòbuls vermells circulars normals. Però si es canvia la forma dels glòbuls vermells d'una persona, la mutació de les cèl·lules falciformes ofereix protecció contra la malària. Les persones amb aquesta mutació no són menys propenses a les picades dels mosquits que transmeten la malaltia, però són menys propenses a caure malaltes o morir si reben la picada. Ser un portador de l'anèmia de cèl·lules falciformes és, aleshores, la millor opció genètica possible en un entorn amb malària. Els portadors són menys sensibles a la malària, perquè creen alguns glòbuls vermells falciformes, però creen prou glòbuls vermells normals per no veure's afectats negativament per l'anèmia de cèl·lules falciformes. En el meu cas, el gen defectuós del que sóc portadora, no em protegirà de la malària. Però el predomini inusual de la mutació de Tay-Sachs en poblacions asquenazites podria ser un altre exemple d'avantatge heterozigòtic. En aquest cas, una resistència creixent a la tuberculosi. El primer indici d'una possible relació entre Tay-Sachs i la tuberculosi va aparèixer els anys 70, quan els investigadors van publicar dades mostrant que, entre els avis nascuts a l'est d'Europa d'una mostra de nens i nenes asquenazites americans nascuts amb Tay-Sachs, la tuberculosi era una causa de mort molt estranya. De fet, només un d'aquests 306 avis havia mort de tuberculosi (TB), tot i que a principis del segle 20 la TB causava fins el 20% de les morts en les grans ciutats de l'est d'Europa. Aquests resultats no van marcar un abans i un després. Ja s'havia descobert abans que si bé els jueus i no jueus a Europa en aquell moment tenien la mateixa probabilitat de tenir tuberculosi la taxa de mortalitat entre els no jueus era el doble. Però la hipòtesi de que aquests avis asquenazites eren menys propensos a morir de TB específicament perquè alguns d'ells eren portadors de Tay-Sachs va ser nova i convincent. Les dades suggerien que la presència de la mutació de Tay-Sachs entre els jueus asquenazites podia explicar-se pels beneficis de ser-ne portador en un entorn on la tuberculosi era habitual. Us en adonareu, però, que aquesta explicació només encaixa en una part del trencaclosques. Encara que la mutació Tay-Sachs persistís perquè els portadors eren més propensos a sobreviure, reproduir-se i transferir el seu material genètic, per què aquest mecanisme de resistència ha proliferat entre la població asquenazita en particular? Una possibilitat pot ser que els gens i la salut dels jueus de l'est d'Europa no es veiessin només afectats per raons geogràfiques sinó també per factors històrics i culturals. En diversos moments de la història aquest poble va haver de viure en guetos urbans massificats amb escassa higiene. Condicions ideals perquè el bacteri de la tuberculosi prosperés. En aquests entorns, on la TB representava una amenaça especialment alta, aquells individus que no eren portadors de cap protecció genètica haurien estat més propensos a morir. Aquest cribatge juntament amb una forta predilecció cultural per casar-se i reproduir-se només dins la comunitat asquenazita, hauria amplificat la freqüència relativa de portadors, incrementant la resistència a la TB augmentant, però, la incidència de Tay-Sachs com a inoportú efecte secundari. Estudis dels anys 80 reforcen aquesta idea. El segment del poble jueu americà que tenia la freqüència més alta de portadors de Tay-Sachs tenia els seus orígens en els països europeus on la incidència de la TB era més alta. Els beneficis de ser portadors de Tay-Sachs eren més grans en aquells llocs on el risc de mort per TB era més elevat. I mentre en els anys 70 i 80 era poc clar com la mutació de Tay-Sachs oferia protecció contra la TB, treballs recents han identificat com la mutació incrementa la defensa cel·lular contra el bacteri. Així doncs, l'avantatge heterozigòtic pot ajudar a explicar perquè versions problemàtiques de gens persisteixen en altes freqüències en certes poblacions. Però aquesta només és una de aportacions que pot fer la medicina evolutiva per ajudar a entendre la salut humana. Com he comentat abans, aquest camp desafia la noció que els nostres cossos milloren amb el temps. Aquesta idea sovint sorgeix a partir d’una concepció errònia de com funciona l'evolució. En poques paraules, hi ha tres raons bàsiques de perquè els cossos humans, incloent els vostres i el meu, actualment encara són vulnerables a malalties i altres problemes de salut. La selecció natural actua lentament, els seus canvis són limitats i optimitza l'èxit reproductiu, no la salut. La manera com el ritme de la selecció natural afecta la salut és probablement més evident en la relació de les persones amb patògens infecciosos. Estem en una cursa armamentista constant amb bactèries i virus. El nostre sistema immunitari evoluciona per limitar la seva capacitat d'infecció, i ells continuen desenvolupant mitjans per superar les nostres defenses. I la nostra espècie té un gran desavantatge degut a la nostra longevitat i reproducció lenta. En el temps que triguem en fer evolucionar un mecanisme de resistència, una espècie patògena passarà per milions de generacions, donant-li temps suficient per evolucionar, així, pot continuar emprant els nostres cossos com a hostes. Però, què significa que hi ha limitacions als canvis que pot fer la selecció natural? Novament, els casos d'avantatge heterozigòtic serveixen com a exemple. Si parlem de resistència a la TB i a la malària, els efectes fisiològics de Tay-Sachs i de l'anèmia de cèl·lules falciformes són bons. Portats a l'extrem, però, causen problemes importants. Aquest delicat equilibri posa en relleu les limitacions inherents al cos humà, i el fet que el procés evolutiu ha de treballar amb els materials disponibles. En molts casos, un canvi que millora supervivència o reproducció per una banda pot tenir efectes en cascada que comporten el seu risc. L'evolució no és un enginyer que comença des de zero per crear solucions òptimes a problemes individuals. L'evolució és qüestió de cedir i negociar. També és important recordar, quan parlem de vulnerabilitats dels nostres cossos, que des d'una perspectiva evolutiva, la salut no és el valor més important. La reproducció sí que ho és. L'èxit no es mesura pel grau de salut d'un individu, o per quant de temps viu, sinó per quantes còpies dels seus gens passen a la següent generació. Això explica per què una mutació com la que causa la malaltia de Huntington, una altra malaltia neurodegenerativa, no s'ha eliminat per selecció natural. Els efectes perjudicials de mutació normalment no apareixen fins després de l'edat típica de reproducció quan els individus afectats ja han transmès els seus gens. En el seu conjunt, la comunitat biomèdica se centra en les explicacions immediates i les utilitza per dissenyar tractaments. Explicacions immediates per les condicions de salut consideren els factors immediats: què està passant a l'interior del cos en aquest moment que ha causat un problema en particular. La miopia, per exemple, generalment és el resultat de canvis en la forma de l'ull i pot ser fàcilment corregida amb ulleres. Però basant-nos en les condicions genètiques que he comentat, una explicació immediata només ens aclareix part del conjunt. Adoptar una perspectiva evolutiva per considerar una pregunta més àmplia de per què tenim aquest problema per començar amb -- el que la medicina evolutiva anomena la "perspectiva definitiva" -- pot donar-nos una idea sobre els factors no immediats que afecten la nostra salut. Això és crucial, perquè pot suggerir formes per mitigar el nostre propi risc o el de la nostra família i amics. En el cas de la miopia, algunes investigacions apunten que un dels motius pels que està sent més comú en algunes poblacions és que, avui en dia, molta gent, inclosos la majoria de nosaltres en aquesta sala, passem molt més temps llegint, escrivint i interactuant amb diversos tipus de pantalles del que passem fora, interactuant amb el món a una escala més gran. En termes evolutius, aquest és un canvi recent. En la major part de la història evolutiva humana, la gent utilitzava la vista en un paisatge molt més ampli, passaven més temps en activitats com la caça i la recol·lecció. L'increment, en els anys recents, del que s'anomena "treball a curta distància", centrant-nos intensament en objectes que estan just davant nostre durant llargs períodes de temps, tensa els nostres ulls de forma diferent i afecta la forma física de l'ull. Quan posem aquestes peces una al costat de l'altra, aquesta explicació definitiva per la miopia -- que els canvis d'entorn i de comportament impacten en com emprem els nostres ulls -- ens ajuda a entendre millor la causa immediata. I sorgeix una conclusió ineludible -- la meva mare tenia raó, hagués hagut de passar menys temps amb el nas enganxat a un llibre. Aquest és només un de molts exemples possibles. Així doncs, la propera vegada que us enfronteu a un problema de salut, sigui obesitat o diabetis, un trastorn autoimmune, o una lesió de genoll o d'esquena, us animo a que penseu en com pot ajudar una perspectiva més global. I entendre que la nostra salut es veu afectada, no només pel que està passant en el mostre cos ara mateix, sinó també per la nostra herència genètica, cultura i història, por ajudar-nos a prendre decisions més informades sobre predisposicions, riscos i tractaments. Pel que fa a mi, no afirmaré que la perspectiva de la medicina evolutiva ha influit sempre, de forma directa, les meves decisions, com la de triar amb qui em caso. Tot i així, va resultar que no seguir la pràctica tradicional de casar-me dins la comunitat jueva, en última instància, em va ser genèticament favorable, reduint les probabilitats de tenir una criatura amb Tay-Sachs. És un gran exemple de per què no totes els pares asquenazites haurien d'esperar que les seves filles es casin amb un "bon noi jueu". (Rialles) (Públic) Uau! És més important, però, l'experiència d'aprendre sobre els meus propis gens m'ha ensenyat a pensar de forma diferent sobre la salut a llarg termini, i, espero que compartint la meva història, us inspiri a fer el mateix. Gràcies. (Aplaudiments)