Quan estava embarassada d'unes
nou setmanes de la meva primera filla,
vaig saber que era portadora
d'un trastorn genètic fatal
anomenat malaltia de Tay-Sachs.
Això vol dir que
una de les dues còpies
del cromosoma número 15
que tinc a cada cèl·lula
té una mutació genètica.
Com que encara tinc
una còpia normal d'aquest gen,
aquesta mutació no m'afecta a mi.
Però si un nadó hereta aquesta mutació
per part d'ambdós progenitors,
si les dues còpies d'aquest gen concret
no funcionen correctament,
el resultat és Tay-Sachs,
una malaltia incurable
que apaga progressivament
el sistema nerviós central
i causa la mort a l'edat de 5 anys.
Per moltes dones embarassades,
aquesta notícia pot provocar el pànic.
Però jo sabia una cosa que
em va ajudar a mantenir la calmar
quan vaig sentir aquesta notícia bomba
sobre la meva pròpia biologia.
Sabia que el meu marit,
que no té ascendència jueva
de l'est d'Europa com jo,
tenia una probabilitat molt baixa
de ser, també, portador
de la mutació de Tay-Sachs.
Mentre que la freqüència
dels heterozigots,
individus que tenen
una còpia normal del gen
i una còpia mutada,
és d'un de cada 27 entre els
jueus d'ascendència asquenazita, com jo,
en la majoria de poblacions,
només una de cada 300 persones
és portadora de la mutació de Tay-Sachs.
Per sort, va resultar que tenia raó
en no preocupar-me en excés.
El meu marit no n'és portador,
i ara tenim dues criatures
precioses i sanes.
Com he dit,
pels meus antecedents jueus,
era conscient de l'alta taxa
de Tay-Sachs en el poble asquenazita.
Però no va ser fins uns anys
després de que la meva filla naixés,
quan vaig crear i impartir un seminari
sobre la medicina evolutiva a Harvard,
que vaig pensar en preguntar,
i vaig descobrir una possible resposta
a la pregunta "per què?"
El procés d'evolució per selecció natural
normalment elimina
les mutacions perjudicials.
Llavors, com pot ser que
aquest gen defectuós hagi persistit?
I per què està present
en una freqüència tan elevada
en aquesta població en particular?
La perspectiva de la medicina evolutiva
ofereix una informació valuosa,
ja que examina el com i el perquè
el passat evolutiu dels humans
ha fet vulnerables els nostres cossos
a malalties i altres problemes.
Fent això,
es demostra que la selecció natural
no sempre millora el nostre cos.
No pot, necessàriament.
Però, tal com espero il·lustrar
amb la meva pròpia història,
entendre les implicacions
del nostre passat evolutiu
pot ajudar a millorar
la nostra pròpia salut.
Quan vaig començar a investigar Tay-Sachs
des d'una perspectiva evolutiva,
em vaig topar amb una hipòtesi intrigant.
La taxa inusualment alta
de la mutació de Tay-Sachs
entre els jueus asquenazites avui
pot tenir relació amb avantatges
que la mutació va donar a aquesta població
en el passat.
Ara segur que alguns esteu pensant,
"Perdona, estàs dient que aquesta
mutació causant d'una malaltia
tenia efectes beneficiosos?"
Si, això mateix.
Certament, no per a les persones
que heretaven dues còpies de la mutació
i patien Tay-Sachs.
Però sota certes circumstàncies,
persones com jo,
que només tenien
una còpia del gen defectuosa,
podrien haver tingut més possibilitats
de sobreviure, reproduir-se
i transferir el seu material genètic,
incloent el gen mutat.
Que hi pugui haver circumstàncies
en que els heterozigòtics són millors
us pot sonar familiar
a alguns de vosaltres.
Els biòlegs evolutius
anomenen aquest fenomen
"avantatge heterozigòtic".
I explica, per exemple,
per què tenir
anèmia de cèl·lules falciformes
és més comú entre algunes
poblacions africanes i asiàtiques
o aquells amb una ascendència
procedent d'aquestes regions tropicals.
En aquestes regions geogràfiques, la
malària suposa un alt risc per la salut.
El paràsit que causa la malària, però,
només pot completar el seu cicle vital
en glòbuls vermells circulars normals.
Però si es canvia la forma dels glòbuls
vermells d'una persona,
la mutació de les cèl·lules falciformes
ofereix protecció contra la malària.
Les persones amb aquesta mutació no són
menys propenses a les picades
dels mosquits que transmeten la malaltia,
però són menys propenses a caure
malaltes o morir si reben la picada.
Ser un portador de l'anèmia
de cèl·lules falciformes
és, aleshores, la millor
opció genètica possible
en un entorn amb malària.
Els portadors són menys
sensibles a la malària,
perquè creen alguns
glòbuls vermells falciformes,
però creen prou glòbuls vermells normals
per no veure's afectats negativament
per l'anèmia de cèl·lules falciformes.
En el meu cas,
el gen defectuós del que sóc portadora,
no em protegirà de la malària.
Però el predomini inusual
de la mutació de Tay-Sachs
en poblacions asquenazites
podria ser un altre exemple
d'avantatge heterozigòtic.
En aquest cas, una resistència
creixent a la tuberculosi.
El primer indici d'una possible
relació entre Tay-Sachs i la tuberculosi
va aparèixer els anys 70,
quan els investigadors
van publicar dades
mostrant que, entre els avis
nascuts a l'est d'Europa
d'una mostra de nens i nenes asquenazites
americans nascuts amb Tay-Sachs,
la tuberculosi era una causa
de mort molt estranya.
De fet, només un d'aquests 306 avis
havia mort de tuberculosi (TB),
tot i que a principis del segle 20
la TB causava fins el 20% de les morts
en les grans ciutats de l'est d'Europa.
Aquests resultats
no van marcar un abans i un després.
Ja s'havia descobert abans
que si bé els jueus i no jueus a Europa
en aquell moment tenien la mateixa
probabilitat de tenir tuberculosi
la taxa de mortalitat entre
els no jueus era el doble.
Però la hipòtesi de que
aquests avis asquenazites
eren menys propensos
a morir de TB
específicament perquè alguns d'ells
eren portadors de Tay-Sachs
va ser nova i convincent.
Les dades suggerien
que la presència
de la mutació de Tay-Sachs
entre els jueus asquenazites
podia explicar-se
pels beneficis de ser-ne portador
en un entorn on
la tuberculosi era habitual.
Us en adonareu, però,
que aquesta explicació només encaixa
en una part del trencaclosques.
Encara que la mutació Tay-Sachs persistís
perquè els portadors eren més
propensos a sobreviure,
reproduir-se i transferir
el seu material genètic,
per què aquest mecanisme
de resistència ha proliferat
entre la població
asquenazita en particular?
Una possibilitat pot ser que els gens i
la salut dels jueus de l'est d'Europa
no es veiessin només afectats
per raons geogràfiques
sinó també per factors
històrics i culturals.
En diversos moments de la història
aquest poble va haver de viure
en guetos urbans massificats
amb escassa higiene.
Condicions ideals perquè el bacteri
de la tuberculosi prosperés.
En aquests entorns, on la TB representava
una amenaça especialment alta,
aquells individus que no eren portadors
de cap protecció genètica
haurien estat més propensos a morir.
Aquest cribatge
juntament amb una
forta predilecció cultural
per casar-se i reproduir-se només
dins la comunitat asquenazita,
hauria amplificat
la freqüència relativa de portadors,
incrementant la resistència a la TB
augmentant, però, la incidència de
Tay-Sachs com a inoportú efecte secundari.
Estudis dels anys 80
reforcen aquesta idea.
El segment del poble jueu americà
que tenia la freqüència més alta
de portadors de Tay-Sachs
tenia els seus orígens
en els països europeus on
la incidència de la TB era més alta.
Els beneficis de ser portadors de
Tay-Sachs eren més grans
en aquells llocs on el risc
de mort per TB era més elevat.
I mentre en els anys 70 i 80 era poc clar
com la mutació de Tay-Sachs
oferia protecció contra la TB,
treballs recents han identificat
com la mutació incrementa
la defensa cel·lular contra el bacteri.
Així doncs, l'avantatge heterozigòtic
pot ajudar a explicar
perquè versions problemàtiques de gens
persisteixen en altes freqüències
en certes poblacions.
Però aquesta només és una de aportacions
que pot fer la medicina evolutiva
per ajudar a entendre la salut humana.
Com he comentat abans,
aquest camp desafia la noció
que els nostres cossos
milloren amb el temps.
Aquesta idea sovint sorgeix
a partir d’una concepció errònia
de com funciona l'evolució.
En poques paraules,
hi ha tres raons bàsiques de
perquè els cossos humans,
incloent els vostres i el meu,
actualment encara són vulnerables a
malalties i altres problemes de salut.
La selecció natural actua lentament,
els seus canvis són limitats
i optimitza l'èxit reproductiu,
no la salut.
La manera com el ritme de
la selecció natural afecta la salut
és probablement més evident
en la relació de les persones
amb patògens infecciosos.
Estem en una cursa armamentista
constant amb bactèries i virus.
El nostre sistema immunitari evoluciona
per limitar la seva capacitat d'infecció,
i ells continuen desenvolupant mitjans
per superar les nostres defenses.
I la nostra espècie té
un gran desavantatge
degut a la nostra longevitat i
reproducció lenta.
En el temps que triguem en fer
evolucionar un mecanisme de resistència,
una espècie patògena passarà
per milions de generacions,
donant-li temps suficient per evolucionar,
així, pot continuar emprant
els nostres cossos com a hostes.
Però, què significa que hi ha limitacions
als canvis que pot fer
la selecció natural?
Novament, els casos
d'avantatge heterozigòtic
serveixen com a exemple.
Si parlem de resistència
a la TB i a la malària,
els efectes fisiològics de Tay-Sachs
i de l'anèmia de cèl·lules falciformes
són bons.
Portats a l'extrem, però,
causen problemes importants.
Aquest delicat equilibri
posa en relleu les limitacions
inherents al cos humà,
i el fet que el procés evolutiu
ha de treballar amb
els materials disponibles.
En molts casos,
un canvi que millora
supervivència o reproducció
per una banda
pot tenir efectes en cascada
que comporten el seu risc.
L'evolució no és un enginyer
que comença des de zero
per crear solucions òptimes
a problemes individuals.
L'evolució és qüestió de cedir i negociar.
També és important recordar,
quan parlem de vulnerabilitats
dels nostres cossos,
que des d'una perspectiva evolutiva,
la salut no és el valor més important.
La reproducció sí que ho és.
L'èxit no es mesura pel grau
de salut d'un individu,
o per quant de temps viu,
sinó per quantes còpies dels seus gens
passen a la següent generació.
Això explica per què una mutació
com la que causa
la malaltia de Huntington,
una altra malaltia neurodegenerativa,
no s'ha eliminat per selecció natural.
Els efectes perjudicials de mutació
normalment no apareixen fins
després de l'edat típica de reproducció
quan els individus afectats
ja han transmès els seus gens.
En el seu conjunt,
la comunitat biomèdica se centra
en les explicacions immediates
i les utilitza per dissenyar tractaments.
Explicacions immediates per
les condicions de salut
consideren els factors immediats:
què està passant a l'interior
del cos en aquest moment
que ha causat un problema en particular.
La miopia, per exemple,
generalment és el resultat
de canvis en la forma de l'ull
i pot ser fàcilment corregida amb ulleres.
Però basant-nos en les condicions
genètiques que he comentat,
una explicació immediata només
ens aclareix part del conjunt.
Adoptar una perspectiva evolutiva
per considerar una pregunta més àmplia
de per què tenim aquest problema
per començar amb --
el que la medicina evolutiva
anomena la "perspectiva definitiva" --
pot donar-nos una idea
sobre els factors no immediats
que afecten la nostra salut.
Això és crucial,
perquè pot suggerir formes
per mitigar el nostre propi risc
o el de la nostra família i amics.
En el cas de la miopia,
algunes investigacions apunten
que un dels motius pels que està
sent més comú en algunes poblacions
és que, avui en dia, molta gent,
inclosos la majoria de
nosaltres en aquesta sala,
passem molt més temps llegint, escrivint
i interactuant amb
diversos tipus de pantalles
del que passem fora, interactuant
amb el món a una escala més gran.
En termes evolutius,
aquest és un canvi recent.
En la major part de
la història evolutiva humana,
la gent utilitzava la vista
en un paisatge molt més ampli,
passaven més temps en activitats
com la caça i la recol·lecció.
L'increment, en els anys recents, del que
s'anomena "treball a curta distància",
centrant-nos intensament en objectes
que estan just davant nostre
durant llargs períodes de temps,
tensa els nostres ulls de forma diferent
i afecta la forma física de l'ull.
Quan posem aquestes peces
una al costat de l'altra,
aquesta explicació
definitiva per la miopia --
que els canvis d'entorn i de comportament
impacten en com emprem els nostres ulls --
ens ajuda a entendre millor
la causa immediata.
I sorgeix una conclusió ineludible --
la meva mare tenia raó,
hagués hagut de passar menys
temps amb el nas enganxat a un llibre.
Aquest és només un
de molts exemples possibles.
Així doncs, la propera vegada que us
enfronteu a un problema de salut,
sigui obesitat o diabetis,
un trastorn autoimmune,
o una lesió de genoll o d'esquena,
us animo a que penseu
en com pot ajudar
una perspectiva més global.
I entendre que la nostra salut
es veu afectada, no només pel que està
passant en el mostre cos ara mateix,
sinó també per la nostra
herència genètica, cultura i història,
por ajudar-nos a prendre
decisions més informades
sobre predisposicions,
riscos i tractaments.
Pel que fa a mi,
no afirmaré que la perspectiva
de la medicina evolutiva
ha influit sempre, de forma directa,
les meves decisions,
com la de triar amb qui em caso.
Tot i així, va resultar
que no seguir la pràctica tradicional
de casar-me dins la comunitat jueva,
en última instància, em va ser
genèticament favorable,
reduint les probabilitats de tenir
una criatura amb Tay-Sachs.
És un gran exemple de per què no
totes els pares asquenazites
haurien d'esperar que les seves filles
es casin amb un "bon noi jueu".
(Rialles)
(Públic) Uau!
És més important, però,
l'experiència d'aprendre sobre
els meus propis gens
m'ha ensenyat a pensar de forma diferent
sobre la salut a llarg termini,
i, espero que compartint la meva història,
us inspiri a fer el mateix.
Gràcies.
(Aplaudiments)