Aquesta és una tira còmica recent
del diari "Los Angeles Times".
Quin és l'acudit?
"D'altra banda,
no m'he d'aixecar a les quatre
cada matinada
per munyir el meu labrador."
Aquesta és una portada recent
de la revista "New York".
Els millors hospitals, on els metges
buscaven un tractament pel càncer,
l'apoplexia, les malalties del cor...
Emergències de les 4 a. m.
I això és un popurri que vaig fer.
(Música)
#Són les quatre de la matinada... (x3)#
Us havíeu adonat que les 4 a. m.
s'ha convertit
en una espècie de concepte o símbol?
Vol dir, si fa no fa, que estàs despert
a la pitjor hora possible.
(Rialles)
Una hora d'inconvenients,
contratemps i desitjos.
Una hora per planificar l'assassinat
del cap de la policia,
com a la clàssica escena "d'El Padrí".
El guió de Coppola els descriu:
"Esgotats, en mànigues de camisa.
Són les quatre de la matinada".
(Rialles)
Una hora per coses
encara més sinistres que això,
com autòpsies i embalsamaments
al llibre d'Isabel Allende
"La casa dels esperits".
Després de l'assassinat de Rosa
els metges la conserven
amb ungüents i una pasta especial.
"Van treballar
fins les quatre de la matinada."
Una hora per coses
encara més sinistres que això,
com a l'edició d'abril
de la revista "The New Yorker".
Aquest relat breu de ficció,
de Martin Amis,
comença: "L'11 de setembre de 2001
va obrir els ulls
a les 4 a. m., a Portland, Maine,
i començà el darrer dia
de Mohamed Atta".
Per ser l'hora
que jo considero més plàcida
i tranquil·la del dia,
les quatre de la matinada sembla
que té molt mala premsa
(Rialles)
en molts mitjans diferents
i per part de grans autors.
I això em va fer sospitar.
Vaig pensar: "Són algunes de les ments
artístiques més creatives del món,
no crec que totes
recorrin a aquest simple trop
com si l'haguessin inventat, no?
És possible que hi hagi alguna cosa
al darrere de tot això?
Alguna cosa deliberada, secreta...
Però qui va començar
la bola difamatòria contra les 4 a. m.?
Jo penso que va ser aquest home,
Alberto Giacometti, que surt
amb les seves escultures
al bitllet suís de 100 francs.
Ho va fer amb aquesta famosa obra
del Museu d'Art Modern de Nova York,
anomenada
"El palau a les quatre de la matinada".
(Rialles)
1932.
No només és la referència
críptica més antiga
de les 4 a. m. que he pogut trobar,
sinó que crec que la que és considerada
la primera escultura surrealista
podria contenir la clau per desxifrar
gairebé totes les representacions
artístiques de les 4 a. m.
que s'han fet posteriorment.
Jo ho anomeno "El Codi Giacometti",
una exclusiva de TED.
Us convido a seguir l'explicació
amb les vostres Blackberries
o iPhones, si en teniu.
Aquesta és una cerca recent a Google
de "quatre de la matinada".
Els resultats varien, com és habitual.
Entre els primers deu resultats
n'hi ha quatre de la cançó de Faron
Young "It's Four in the Morning",
tres de la pel·lícula de Judi Dench
"Quatre de la matinada",
un del poema de Wislawa Szymborska
"Les quatre de la matinada"
Però potser us pregunteu: Quina relació
hi deu haver entre una poeta polonesa,
una dama britànica
i un clàssic de la música country,
a part d'aquesta
fantàstica cerca de Google?
Doncs comencem per Faron Young,
que, casualment, va néixer
l'any 1932.
(Rialles)
El 1996 es va engegar un tret al cap,
el dia 9 de desembre,
que, casualment, és l'aniversari
de Judi Dench.
(Rialles)
Però no va morir el mateix dia.
Va agonitzar fins a la tarda següent,
quan va sucumbir,
teòricament, a causa d'una ferida
de bala autoinfligida, als 64 anys,
que casualment és l'edat que tenia
Alberto Giacometti quan va morir.
I mentrestant, on era Wislawa?
Doncs ella té la coartada
més irrebatible del món.
Aquell mateix dia, 10 de desembre,
mentre "Don Quatre de la Matinada",
Faron Young, passava a millor vida
a Nashville, Tennessee,
"Na Quatre de la Matinada", o almenys
una d'elles, Wislawa Szymborska,
era a Estocolm, Suècia,
acceptant el Premi Nobel de Literatura.
Exactament 100 anys
després de la mort d'Alfred Nobel.
És coincidència? No, és horripilant.
(Rialles)
Per mi la coincidència
té un sentit molt més senzill.
És com si us digués:
"Ei, sabeu que el Premi Nobel
es va instaurar l'any 1901,
que, casualment, coincideix amb l'any
en què va néixer Alberto Giacometti?"
No, no tot encaixa tan bé
en el paradigma,
però això no vol dir que no
estigui passant res estrany
al més alt nivell.
De fet, hi ha gent en aquesta sala
que no vol que us ensenyi el vídeo
que esteu a punt de veure.
(Rialles)
(Herbert Powell) Tenim pista de tenis,
piscina, sala de projecció...
(Homer) Vols dir que si vull
llonzes de porc en meitat de la nit
el teu criat me les farà?
(Herbert) És clar!
Per a això el paguen.
Bé, necessiteu tovalloles,
bugaderia, minyones...?
(Homer) Espera, un moment!
A veure si ho he entès bé.
Imaginem que és Nadal,
les 4 a. m.,
i la meva panxa comença a fer soroll.
(Marge) Homer, si us plau...
(Rives) Espera, un moment!
A veure si ho he entès bé,
Matt Groening.
(Rialles)
Quan Homer Simpson s'ha d'imaginar
el moment més remot possible,
no només del rellotge,
sinó de tot el calendari,
se li acut dir les 04:00
la nit del naixement de Jesús.
I no, no sé com encaixa això
en el desconcertant ordre de les coses,
però jo reconec
un missatge codificat quan el veig.
(Rialles)
He dit que reconec
un missatge codificat quan el veig.
I nois, podeu comprar un exemplar
de la biografia de Bill Clinton
a la llibreria de TED,
i analitzar-lo de dalt a baix buscant
les referències ocultes que vulgueu,
o podeu anar a la web de Random House,
on trobareu aquest extracte:
I quant creieu que haurem de buscar
per trobar el premi?
Potser una dotzena de paràgrafs?
A la pàgina 474,
pels qui em seguiu, diu el següent:
"Tot i que estava millorant,
encara no estava satisfet
amb el discurs inaugural.
Els meus redactors
es devien estirar els cabells
perquè, mentre treballàvem
de l'una a les quatre de la matinada,
del dia de la investidura,
jo encara hi introduïa canvis."
És clar que sí,
perquè t'has preparat tota la vida
per un esdeveniment històric quadriennal
que t'ha agafat desprevingut.
I llavors...
(Rialles)
tres paràgrafs després
trobem aquesta preciositat:
"Vam tornar a la Casa Blair per
revisar el discurs una darrera vegada.
Havia millorat molt des de les 4 a. m."
Com és possible?
Per la seva lletra,
l'home estava o bé adormit,
o a un reunió d'oració amb Al i Tipper,
o aprenent a llençar
un míssil nuclear des d'un maletí.
Què els passa als presidents dels EUA
a les 04:00 el dia de la investidura?
Què li va passar
a William Jefferson Clinton?
Potser no ho sabrem mai.
I veig que avui no és per aquí
per respondre
algunes preguntes punyeteres.
(Rialles)
Seria una situació incòmoda, oi?
Al cap i a la fi, tot això va passar
sota el seu govern.
Però si hi fos...
(Rialles)
potser ens recordaria, com fa en la
recapitulació de la seva autobiografia,
que aquell dia Bill Clinton
va començar un viatge...
Un viatge que el va veure convertir-se
en el primer president demòcrata electe
a dues legislatures consecutives
en dècades.
En generacions.
El primer des que aquest home,
Franklin Delano Roosevelt,
va començar el seu viatge
sense precedents
fa molt de temps,
en les seves primeres eleccions.
Fa molt, en una època més senzilla.
Fa molt... el 1932.
(Rialles)
L'any que Alberto Giacometti
(Rialles)
va fer
"El palau a les quatre de la matinada".
L'any, recordem,
en què aquesta veu, que ja va marxar,
va arribar
a aquest món de bojos en què vivim.
(Cançó country de Faron Young:
"It's Four in the Morning")
(Aplaudiments)