1 00:00:00,000 --> 00:00:03,000 Segurament molts de vosaltres coneixeu la història de dos venedors 2 00:00:03,000 --> 00:00:06,000 que van viatjar a l'Àfrica cap al 1900. 3 00:00:06,000 --> 00:00:08,000 Els havien enviat allà per a esbrinar si hi havia alguna oportunitat 4 00:00:08,000 --> 00:00:10,000 per a vendre sabates. 5 00:00:10,000 --> 00:00:13,000 I van escriure uns telegrames a Manchester. 6 00:00:13,000 --> 00:00:17,000 Un d'ells hi va escriure. "La situació és desesperant. Stop. 7 00:00:17,000 --> 00:00:18,000 Aquí no porten sabates." 8 00:00:18,000 --> 00:00:21,000 Mentre que l'altre va escriure: "Gran oportunitat. 9 00:00:21,000 --> 00:00:23,000 Encara no tenen sabates." 10 00:00:23,000 --> 00:00:24,000 (Riures) 11 00:00:24,000 --> 00:00:27,000 Actualment, passa quelcom semblant en el món de la música clàssica, 12 00:00:28,000 --> 00:00:29,000 perquè hi ha alguna gent que creu 13 00:00:29,000 --> 00:00:32,000 que la música clàssica s'està morint. 14 00:00:33,000 --> 00:00:36,000 Però també hi ha alguns de nosaltres que creiem que encara no heu vist res. 15 00:00:36,000 --> 00:00:40,000 I, en comptes de mirar les estadístiques i tendències, 16 00:00:40,000 --> 00:00:42,000 i parlar-vos de les orquestres que estan tancant, 17 00:00:42,000 --> 00:00:45,000 i de les companyies discogràfiques que fan fallida, 18 00:00:45,000 --> 00:00:49,000 crec que hauríem de fer un experiment aquesta nit -- un experiment. 19 00:00:49,000 --> 00:00:53,000 En realitat, no es ben bé un experiment perquè jo ja sé el resultat., 20 00:00:54,000 --> 00:00:56,000 Però és semblant a un experiment. Abans de que... 21 00:00:56,000 --> 00:01:00,000 (Riures) 22 00:01:00,000 --> 00:01:02,000 ...abans de que comencem he de fer dues coses. 23 00:01:02,000 --> 00:01:06,000 La primera és recordar-vos com sona el piano 24 00:01:07,000 --> 00:01:08,000 quan el toca un nen de set anys. 25 00:01:08,000 --> 00:01:10,000 Potser teniu un nen així a casa. 26 00:01:11,000 --> 00:01:12,000 Sona més o menys així. 27 00:01:12,000 --> 00:01:32,000 (Piano) 28 00:01:32,000 --> 00:01:34,000 Veig que alguns de vosaltres reconeixeu a aquest nen. 29 00:01:34,000 --> 00:01:39,000 Si estudia durant un any i va a classes, als vuit anys 30 00:01:39,000 --> 00:01:40,000 sona així. 31 00:01:40,000 --> 00:01:47,000 (Piano) 32 00:01:47,000 --> 00:01:50,000 Llavors estudia durant un altre any i va a més classes; ja en té nou. 33 00:01:50,000 --> 00:01:56,000 (Piano) 34 00:01:56,000 --> 00:01:59,000 Encara estudia durant un any més i va a més classes; té deu anys. 35 00:01:59,000 --> 00:02:06,000 (Piano) 36 00:02:06,000 --> 00:02:07,000 Arribats a aquest punt, normalment abandonen. 37 00:02:07,000 --> 00:02:09,000 (Riures) 38 00:02:09,000 --> 00:02:11,000 (Aplaudiments) 39 00:02:11,000 --> 00:02:13,000 Però, si haguéssiu esperat un any més, 40 00:02:14,000 --> 00:02:15,000 haurieu escoltat això: 41 00:02:15,000 --> 00:02:24,000 (Piano) 42 00:02:24,000 --> 00:02:27,000 El que va passar, potser no és el que esteu pensant, 43 00:02:27,000 --> 00:02:30,000 que és que, de cop es va apassionar, es va comprometre, 44 00:02:30,000 --> 00:02:33,000 es va involucrar, va tenir un professor nou, va arribar a la pubertat, o el que sigui. 45 00:02:33,000 --> 00:02:37,000 El que realment va passar és que es van reduir els accents. 46 00:02:38,000 --> 00:02:39,000 Si us hi fixeu, el primer cop el nen tocava 47 00:02:39,000 --> 00:02:41,000 amb un accent a cada nota. 48 00:02:42,000 --> 00:02:44,000 (Piano) 49 00:02:44,000 --> 00:02:46,000 I el segon amb un accent cada dues notes. 50 00:02:47,000 --> 00:02:49,000 (Piano) 51 00:02:49,000 --> 00:02:50,000 Ho podeu veure mirant el meu cap. 52 00:02:51,000 --> 00:02:52,000 (Riures) 53 00:02:52,000 --> 00:02:54,000 El nen de nou anys, 54 00:02:54,000 --> 00:02:55,000 posava un accent cada quatre notes. 55 00:02:55,000 --> 00:02:57,000 (Piano) 56 00:02:58,000 --> 00:02:59,000 I el nen de deu anys cada vuit notes. 57 00:02:59,000 --> 00:03:02,000 (Piano) 58 00:03:02,000 --> 00:03:04,000 I el nen d'onze anys, un accent per a tota la frase. 59 00:03:04,000 --> 00:03:07,000 (Piano) 60 00:03:08,000 --> 00:03:10,000 No sé com he arribat a aquesta posició. 61 00:03:10,000 --> 00:03:12,000 (Riures) 62 00:03:13,000 --> 00:03:15,000 No he dit "Mouré la meva espatlla cap amunt, mouré el meu cos". 63 00:03:15,000 --> 00:03:17,000 No, la música m'hi ha portat. 64 00:03:17,000 --> 00:03:19,000 I és per això que ho anomeno "tocar amb una natja". 65 00:03:19,000 --> 00:03:21,000 (Piano) 66 00:03:21,000 --> 00:03:22,000 Podria ser amb l'altra natja. 67 00:03:22,000 --> 00:03:26,000 (Piano) 68 00:03:26,000 --> 00:03:29,000 Sabeu? Un senyor estaba en una presentació que jo feia 69 00:03:29,000 --> 00:03:30,000 quan jo treballava amb un jove pianista. 70 00:03:31,000 --> 00:03:33,000 Era el president d'una companyia d'Ohio. 71 00:03:33,000 --> 00:03:35,000 I jo estava treballant amb aquest jove pianista 72 00:03:36,000 --> 00:03:38,000 i li vaig dir, "El teu problema és que ets un intèrpret de dues natges" 73 00:03:38,000 --> 00:03:40,000 Hauries de ser un intèrpret d'una natja." 74 00:03:40,000 --> 00:03:42,000 I vaig moure el seu cos així mentre ell tocava. 75 00:03:42,000 --> 00:03:44,000 De sobte la música es va enlairar. 76 00:03:45,000 --> 00:03:47,000 L'audiencia es va quedar bocabadada quan van sentir la diferència. 77 00:03:47,000 --> 00:03:49,000 Llavors vaig rebre una carta d'aquest senyor. 78 00:03:49,000 --> 00:03:50,000 Deia, "Estava tan emocionat 79 00:03:50,000 --> 00:03:52,000 que vaig tornar i vaig transformar tota la meva companyia 80 00:03:53,000 --> 00:03:54,000 en una companyia d'una natja." 81 00:03:54,000 --> 00:03:57,000 (Riures) 82 00:03:58,000 --> 00:04:00,000 La segona cosa que volia fer és parlar-vos sobre vosaltres. 83 00:04:00,000 --> 00:04:03,000 Hi ha 1.600 persones, crec. 84 00:04:03,000 --> 00:04:06,000 La meva estimació és que probablement 45 de vosaltres 85 00:04:06,000 --> 00:04:08,000 sou uns apassionats de la música clàssica. 86 00:04:09,000 --> 00:04:14,000 Adoreu la música clàssica. La vostra ràdio sempre està en una emissora de música clàssica. 87 00:04:14,000 --> 00:04:17,000 I teniu CDs al cotxe, i aneu a concerts. 88 00:04:17,000 --> 00:04:18,000 I els vostres fills toquen instruments. 89 00:04:18,000 --> 00:04:20,000 No podeu imaginar la vostra vida sense música clàssica. 90 00:04:21,000 --> 00:04:23,000 Aquest és el primer grup; és un grup molt reduït. 91 00:04:23,000 --> 00:04:25,000 Després hi ha un altre grup, més gran. 92 00:04:25,000 --> 00:04:27,000 Són les persones que no els importa la música clàssica. 93 00:04:27,000 --> 00:04:28,000 (Riures) 94 00:04:28,000 --> 00:04:30,000 Arribeu a casa després d'un llarg dia, 95 00:04:30,000 --> 00:04:32,000 preneu una copa de vi i poseu els peus en alt. 96 00:04:33,000 --> 00:04:35,000 Una mica de Vivaldi de fons no fa cap mal a ningú. 97 00:04:35,000 --> 00:04:36,000 (Riures) 98 00:04:36,000 --> 00:04:37,000 Aquest és el segon grup. 99 00:04:37,000 --> 00:04:38,000 Ara toca el tercer grup. 100 00:04:38,000 --> 00:04:40,000 Aquesta és la gent que mai escolta música clàssica. 101 00:04:40,000 --> 00:04:42,000 Simplement no forma part de la vostra vida. 102 00:04:43,000 --> 00:04:45,000 La podeu sentir com el fum de tabac aliè a un aeroport, però... 103 00:04:45,000 --> 00:04:47,000 (Riures) 104 00:04:47,000 --> 00:04:48,000 ... i potser una mica una marxa d'AÏda 105 00:04:48,000 --> 00:04:51,000 quan entreu al rebedor. Però si no, ni us en adoneu. 106 00:04:52,000 --> 00:04:53,000 Aquest és probablement el grup més gran de tots. 107 00:04:53,000 --> 00:04:55,000 També hi ha un grup molt reduït. 108 00:04:55,000 --> 00:04:58,000 De gent que es pensa que no tenen oïda musical. 109 00:04:58,000 --> 00:05:00,000 Un nombre sorprenent de gent creu que no tenen oïda musical. 110 00:05:01,000 --> 00:05:03,000 De fet, sovint sento dir, "El meu marit no té oïda musical." 111 00:05:03,000 --> 00:05:04,000 (Riures) 112 00:05:04,000 --> 00:05:07,000 En realitat, no pot ser que no tinguis oïda musical. A ningú li manca oïda musical. 113 00:05:07,000 --> 00:05:10,000 Si no tinguéssiu oïda musical, no podrieu canviar les marxes 114 00:05:10,000 --> 00:05:12,000 del vostre cotxe. 115 00:05:12,000 --> 00:05:14,000 No podrieu diferenciar entre 116 00:05:14,000 --> 00:05:16,000 algú de Texas i algú de Roma. 117 00:05:16,000 --> 00:05:20,000 I al telèfon. Si la teva mare truca 118 00:05:21,000 --> 00:05:23,000 pel miserable telèfon, i diu "Hola" 119 00:05:23,000 --> 00:05:26,000 no només sabreu qui és que truca, a més sabreu el seu estat d'ànim. 120 00:05:27,000 --> 00:05:30,000 Teniu una oïda fantàstica. Tothom té una oïda fantàstica. 121 00:05:30,000 --> 00:05:32,000 Així que a ningú li manca oïda musical. 122 00:05:32,000 --> 00:05:36,000 Però us diré una cosa. No té sentit per a mi continuar amb aquest tema 123 00:05:36,000 --> 00:05:39,000 quan hi ha un abisme tan gran entre aquells que entenen, 124 00:05:40,000 --> 00:05:42,000 estimen i s'apassionen amb la música clàssica, 125 00:05:42,000 --> 00:05:45,000 i aquells que no tenen cap relació amb ella. 126 00:05:45,000 --> 00:05:47,000 La gent sense oïda musical, ja no existeix. 127 00:05:47,000 --> 00:05:51,000 Però inclús entre les tres categories, hi ha un abisme massa gran. 128 00:05:51,000 --> 00:05:55,000 Així que no continuaré fins que tota persona en aquesta sala, 129 00:05:55,000 --> 00:06:00,000 al pis d'abaix i a Aspen, i tota la resta que estigui mirant, 130 00:06:01,000 --> 00:06:04,000 acabi estimant i entenent la música clàssica. 131 00:06:04,000 --> 00:06:06,000 Això és el que farem. 132 00:06:07,000 --> 00:06:12,000 Adoneu-vos de que no tinc cap mena de dubte 133 00:06:12,000 --> 00:06:15,000 de que això funcionarà si em mireu a la cara, d'acord? 134 00:06:15,000 --> 00:06:19,000 És una de les característiques d'un lider, no dubtar 135 00:06:19,000 --> 00:06:22,000 ni un instant de la capacitat de la gent que esta liderant 136 00:06:23,000 --> 00:06:25,000 per a fer realitat allò que somia. 137 00:06:25,000 --> 00:06:28,000 Imagineu si en Martin Luther King hagués dit, "Tinc un somni. 138 00:06:28,000 --> 00:06:30,000 Naturalment, no estic segur de que estiguin a l'alçada." 139 00:06:30,000 --> 00:06:33,000 (Riures) 140 00:06:34,000 --> 00:06:36,000 D'acord. Vaig a escollir una peça de Chopin. 141 00:06:36,000 --> 00:06:41,000 Es tracta d'un bonic preludi de Chopin. Alguns de vosaltres ja el coneixereu. 142 00:06:42,000 --> 00:07:10,000 (Música) 143 00:07:10,000 --> 00:07:12,000 Sabeu que és el que crec que probablement ha passat en aquesta sala? 144 00:07:13,000 --> 00:07:15,000 Quan he començat, heu pensat, "Que bé que sona." 145 00:07:15,000 --> 00:07:28,000 (Música) 146 00:07:29,000 --> 00:07:30,000 "No crec que haguem d'anar al mateix lloc 147 00:07:30,000 --> 00:07:32,000 les properes vacances d'estiu." 148 00:07:32,000 --> 00:07:35,000 (Riures) 149 00:07:35,000 --> 00:07:38,000 És curiós, oi? Com tots aquests pensaments 150 00:07:38,000 --> 00:07:41,000 d'alguna manera floten al vostre cap. 151 00:07:41,000 --> 00:07:42,000 I naturalment... 152 00:07:42,000 --> 00:07:45,000 (Aplaudiments) 153 00:07:45,000 --> 00:07:47,000 ... i naturalment, si la peça és llarga i heu tingut un dia dur, 154 00:07:48,000 --> 00:07:49,000 us podrieu adormir. 155 00:07:49,000 --> 00:07:51,000 Llavors el vostre acompanyant us clavarà un cop a les costelles 156 00:07:51,000 --> 00:07:55,000 i us dirà, "Desperta! Això és cultura!" I llavors us sentireu encara pitjor. 157 00:07:55,000 --> 00:07:58,000 Però se us ha acudit mai que potser el motiu pel qual us entra son 158 00:07:59,000 --> 00:08:01,000 amb la música clàssica no és per culpa vostra, sino per culpa nostra? 159 00:08:01,000 --> 00:08:03,000 Algú ha pensat mentre jo tocava, 160 00:08:03,000 --> 00:08:05,000 "Per què utilitza tants accents?" 161 00:08:05,000 --> 00:08:08,000 Si hagués fet això amb el cap certament ho haguéssiu pensat. 162 00:08:09,000 --> 00:08:14,000 (Música) 163 00:08:14,000 --> 00:08:18,000 I la resta de la vostra vida, cada cop que escolteu música clàssica 164 00:08:18,000 --> 00:08:22,000 sereu capaços d'escoltar aquests accents. 165 00:08:22,000 --> 00:08:24,000 Així que anem a veure que està passant realment aquí. 166 00:08:24,000 --> 00:08:29,000 Tenin un Si. Això és un Si. La següent nota és un Do. 167 00:08:29,000 --> 00:08:32,000 I la funció del Do és fer que el Si estigui trist. I ho fa, oi? 168 00:08:32,000 --> 00:08:35,000 (Riures) 169 00:08:35,000 --> 00:08:37,000 Els compositors ho saben. Si volen música trista 170 00:08:37,000 --> 00:08:38,000 toquen només aquestes dues notes. 171 00:08:38,000 --> 00:08:43,000 (Música) 172 00:08:43,000 --> 00:08:45,000 Però bàsicament només és un Si, amb quatre tristes. 173 00:08:45,000 --> 00:08:47,000 (Riures) 174 00:08:48,000 --> 00:08:53,000 Ara baixa a un La. Ara a un Sol i finalment a un Fa. 175 00:08:53,000 --> 00:08:57,000 Tenim Si, La, Sol, Fa. I si tenim Si, La, Sol, Fa, 176 00:08:58,000 --> 00:09:04,000 que esperem a continuació? Oh, això pot haver estat sort. 177 00:09:04,000 --> 00:09:10,000 Provem-ho de nou. Ooh, el cor de TED. 178 00:09:10,000 --> 00:09:13,000 (Riures) 179 00:09:13,000 --> 00:09:17,000 Veieu com a ningú li manca oïda musical? 180 00:09:17,000 --> 00:09:19,000 Sabeu, a cada poble de Bangladesh 181 00:09:19,000 --> 00:09:24,000 i a cada vila a Xina. Tothom sap: 182 00:09:25,000 --> 00:09:28,000 na, na, na, na... na. Tothom sap qui està esperant aquest Mi. 183 00:09:28,000 --> 00:09:31,000 Bé, Chopin no volia arribar al Mi encara, 184 00:09:32,000 --> 00:09:34,000 per què, què hagués passat? S'hagués acabat, com a Hamlet. 185 00:09:34,000 --> 00:09:36,000 Recordeu Hamlet? 1r acte, escena 3: 186 00:09:37,000 --> 00:09:38,000 esbrina que el seu tiet va matar al seu pare. 187 00:09:38,000 --> 00:09:40,000 Recordeu que se'n va a buscar al seu oncle 188 00:09:40,000 --> 00:09:41,000 i quasi el mata. I després se'n va 189 00:09:41,000 --> 00:09:44,000 i torna de nou i quasi el mata. 190 00:09:44,000 --> 00:09:46,000 I els crítics, que seuen a darrera fila, 191 00:09:46,000 --> 00:09:49,000 han de fer-se una opinió, així que diuen, "Hamlet ho posposa tot." 192 00:09:49,000 --> 00:09:50,000 (Riures) 193 00:09:50,000 --> 00:09:52,000 O dirán, "Hamlet té complex d'Edip." 194 00:09:53,000 --> 00:09:56,000 No, si no fos així, l'obra s'acabaria, burro. 195 00:09:56,000 --> 00:09:58,000 Per aquesta raó en Shakespeare omple Hamlet amb tot això. 196 00:09:59,000 --> 00:10:01,000 Ja sabeu, Ofelia tornant-se boja i l'obra dins de l'obra, 197 00:10:01,000 --> 00:10:02,000 i la calavera de Yorick, i els enterradors. 198 00:10:03,000 --> 00:10:06,000 Tot plegat per a posposar, fins al 5è acte, l'assassinat. 199 00:10:06,000 --> 00:10:11,000 Passa el mateix que amb Chopin. Està a punt d'arribar al Mi, 200 00:10:11,000 --> 00:10:13,000 i diu, "Mmh, millor tornar enrere i tornar-ho a fer." 201 00:10:13,000 --> 00:10:16,000 Així que ho torna a fer. 202 00:10:17,000 --> 00:10:20,000 Aquí ell s'anima, això és agitació, 203 00:10:20,000 --> 00:10:21,000 no us heu de preocupar pas. 204 00:10:22,000 --> 00:10:24,000 I ara arriba al Fa sostingut per finalment arribar fins al Mi, 205 00:10:24,000 --> 00:10:27,000 però fa un acord erroni. Perquè l'acord que ell busca 206 00:10:28,000 --> 00:10:31,000 és aquest, i en comptes ell fa... 207 00:10:31,000 --> 00:10:35,000 Bé, això s'anomena cadència enganyosa perquè ens enganya. 208 00:10:36,000 --> 00:10:38,000 Jo sempre dic als meus alumnes, "Si feu una cadència enganyosa 209 00:10:38,000 --> 00:10:40,000 assegureu-vos d'aixecar les celles, llavors tothom se n'adonarà." 210 00:10:40,000 --> 00:10:43,000 (Riures) 211 00:10:43,000 --> 00:10:46,000 (Aplaudiments) 212 00:10:47,000 --> 00:10:49,000 Correcte. Així que arriba al Mi, però és l'acord erroni. 213 00:10:49,000 --> 00:10:52,000 Ara, prova el Mi de nou. Aquest acord no funciona. 214 00:10:52,000 --> 00:10:55,000 Prova el Mi un altre cop. L'acord no funciona. 215 00:10:55,000 --> 00:10:57,000 Torna a provar el Mi de nou i continua sense funcionar. 216 00:10:58,000 --> 00:11:01,000 I llavors finalment... 217 00:11:01,000 --> 00:11:05,000 Hi ha hagut un senyor de la primera fila que ha fet, "Mmmm." 218 00:11:06,000 --> 00:11:08,000 És el mateix gest que fa quan arriba a casa 219 00:11:08,000 --> 00:11:11,000 després d'una llarg dia, apaga el cotxe i diu, 220 00:11:12,000 --> 00:11:15,000 "Aah, ja estic a casa." Perquè tots sabem on està la nostra casa. 221 00:11:15,000 --> 00:11:18,000 Així que això és una peça musical que s'allunya de casa. 222 00:11:18,000 --> 00:11:20,000 I la tocaré tota sencera 223 00:11:20,000 --> 00:11:23,000 i vosaltres el seguireu. Si, do, si, do, si, do, si... 224 00:11:23,000 --> 00:11:25,000 baixant al La, després al Sol i més tard al Fa. 225 00:11:25,000 --> 00:11:27,000 Quasi arribem al Mi, però llavors l'obra s'acabaria. 226 00:11:28,000 --> 00:11:30,000 Torna al Si, s'emociona. Va al Fa sostingut. Arriba al Mi. 227 00:11:30,000 --> 00:11:32,000 És l'acord erroni. És l'acord erroni. És l'acord erroni. 228 00:11:33,000 --> 00:11:35,000 I finalment arriba a Mi, i ja està a casa. 229 00:11:35,000 --> 00:11:38,000 I el que veureu és com es toca amb una natja. 230 00:11:38,000 --> 00:11:41,000 (Riures) 231 00:11:41,000 --> 00:11:43,000 Perquè per a mi, per a unir el Si amb el Mi, 232 00:11:44,000 --> 00:11:49,000 he de parar de pensar en cadascuna de les notes que hi ha pel camí 233 00:11:49,000 --> 00:11:54,000 i començar a pensar en el llarg, llarg viatge del Si al Mi. 234 00:11:55,000 --> 00:11:59,000 Per exemple, si parlem de Sudàfrica, no pots fer-ho 235 00:11:59,000 --> 00:12:02,000 sense pensar en Mandela i el seu empresonament durant 27 anys. 236 00:12:03,000 --> 00:12:05,000 En què pensava? En el dinar? 237 00:12:05,000 --> 00:12:08,000 No, pensava en la visió de Sudàfrica 238 00:12:09,000 --> 00:12:10,000 i els éssers humans. Amb això es quedava... 239 00:12:10,000 --> 00:12:13,000 es tracta de tenir visió; es tracta del llarg viatge. 240 00:12:13,000 --> 00:12:15,000 Com l'ocell que vola sobre els camps 241 00:12:15,000 --> 00:12:19,000 i no es preocupa dels tancats que té a sota, oi? 242 00:12:19,000 --> 00:12:22,000 Així que ara seguireu tot el viatge des del Si fins al Mi. 243 00:12:22,000 --> 00:12:26,000 I tinc una darrera petició abans de que toqui tota la peça sencera. 244 00:12:26,000 --> 00:12:31,000 Podrieu pensar en algú que estimeu, que ja no estigui entre nosaltres? 245 00:12:31,000 --> 00:12:34,000 Una àvia estimada, un amant, 246 00:12:35,000 --> 00:12:38,000 algú de la vostra vida a qui estimeu amb tot el cor, 247 00:12:38,000 --> 00:12:41,000 però que ja no teniu amb vosaltres. 248 00:12:42,000 --> 00:12:45,000 Porteu aquesta persona al vostre cap, i al mateix temps 249 00:12:45,000 --> 00:12:49,000 seguiu tot el viatge des del Si fins al Mi, 250 00:12:49,000 --> 00:12:57,000 i sentireu tot el que Chopin tenia per dir. 251 00:12:57,000 --> 00:14:48,000 (Música) 252 00:14:48,000 --> 00:14:55,000 (Aplaudiments) 253 00:14:55,000 --> 00:15:00,000 Bé, us estareu preguntant, 254 00:15:00,000 --> 00:15:06,000 us estareu preguntant perquè aplaudeixo. 255 00:15:06,000 --> 00:15:08,000 Bé, vaig fer això en una escola de Boston 256 00:15:08,000 --> 00:15:12,000 amb uns 70 alumnes de setè, de 12 anys d'edat. 257 00:15:12,000 --> 00:15:14,000 I vaig fer exactament el que he fet amb vosaltres, I vaig parlar amb ells 258 00:15:14,000 --> 00:15:15,000 i els vaig explicar tot plegat. 259 00:15:15,000 --> 00:15:17,000 I al final es van tornar bojos, aplaudint. Es van posar a aplaudir. 260 00:15:18,000 --> 00:15:19,000 Jo aplaudia. Ells aplaudien. 261 00:15:19,000 --> 00:15:21,000 Finalment, vaig dir "Per què estic aplaudint?" 262 00:15:21,000 --> 00:15:22,000 I un dels nens va dir "Per què estàvem escoltant." 263 00:15:22,000 --> 00:15:27,000 (Riures) 264 00:15:28,000 --> 00:15:30,000 Penseu-ho bé. 1.600 persones, gent ocupada, 265 00:15:30,000 --> 00:15:32,000 involucrada en tot tipus de coses diferents. 266 00:15:33,000 --> 00:15:39,000 Escoltant, entenent i commovent-se per una peça de Chopin. 267 00:15:39,000 --> 00:15:40,000 Això és alguna cosa. 268 00:15:40,000 --> 00:15:43,000 Bé, estic segur que cadascuna de les persones ho ha seguit, 269 00:15:43,000 --> 00:15:45,000 ho ha entès i s'ha commogut. Naturalment no en puc estar del tot segur. 270 00:15:46,000 --> 00:15:47,000 Però us diré què em va passar. 271 00:15:47,000 --> 00:15:50,000 Vaig estar a Irlanda durant el conflicte irlandés fa 10 anys, 272 00:15:50,000 --> 00:15:53,000 i vaig estar treballant amb alguns nens catòlics i protestants 273 00:15:53,000 --> 00:15:57,000 sobre resolució de conflictes. I vaig fer aquest experiment amb ells. 274 00:15:58,000 --> 00:16:00,000 Quelcom arriscat perquè eren nens de carrer. 275 00:16:00,000 --> 00:16:03,000 I un d'ells va venir a veure'm el següent matí i va dir-me, 276 00:16:04,000 --> 00:16:07,000 "Saps, mai abans havia sentit música clàssica, 277 00:16:07,000 --> 00:16:08,000 però quan has tocat aquesta peça de 'shopping'' (sona com Chopin, N. d. T.)"... 278 00:16:08,000 --> 00:16:11,000 (Riures) 279 00:16:11,000 --> 00:16:15,000 Va dir, "Al meu germà li van disparar l'any passat i no vaig plorar per ell. 280 00:16:16,000 --> 00:16:17,000 Però ahir per la nit, quan vas tocar aquella peça, 281 00:16:17,000 --> 00:16:20,000 era la persona en qui pensava. 282 00:16:20,000 --> 00:16:22,000 I vaig sentir les llàgrimes caient per les meves galtes. 283 00:16:22,000 --> 00:16:25,000 I, saps? Em va fer sentir molt bé plorar pel meu germà." 284 00:16:25,000 --> 00:16:27,000 Així que en aquell instant vaig decidir 285 00:16:27,000 --> 00:16:34,000 que la música clàssica és per a tothom. Per a tothom. 286 00:16:35,000 --> 00:16:37,000 Llavors, com caminarieu... perquè com sabreu, 287 00:16:37,000 --> 00:16:41,000 a la meva professió, la professió de músic no ho veu de la mateixa manera. 288 00:16:41,000 --> 00:16:44,000 Ells diuen que al 3% de la població els agrada la música clàssica. 289 00:16:44,000 --> 00:16:48,000 Si només poguéssim pujar al 4% els nostres problemes s'haurien acabat. 290 00:16:49,000 --> 00:16:52,000 I jo dic, "Com caminarieu? Com parlarieu? Com us sentirieu 291 00:16:52,000 --> 00:16:55,000 si penséssiu que al 3% de la població els agrada la música clàssica? 292 00:16:56,000 --> 00:16:58,000 Si només poguéssim pujar-ho al 4%. Com caminarieu? 293 00:16:58,000 --> 00:17:00,000 Com parlarieu? Com us sentirieu 294 00:17:00,000 --> 00:17:02,000 si penséssiu que tothom estima la música clàssica... 295 00:17:02,000 --> 00:17:04,000 però que encara no se n'han adonat." 296 00:17:04,000 --> 00:17:05,000 (Riures) 297 00:17:05,000 --> 00:17:07,000 Veieu, això són dos móns completament diferents. 298 00:17:08,000 --> 00:17:11,000 Mireu, vaig tenir una experiència increíble quan tenia 45 anys. 299 00:17:11,000 --> 00:17:16,000 Havia estat dirigint durant 20 anys, i de sobte vaig tenir una revelació. 300 00:17:17,000 --> 00:17:20,000 El director d'una orquestra no emet cap so. 301 00:17:20,000 --> 00:17:22,000 Les meves fotografies apareixen a les portades dels CD... 302 00:17:22,000 --> 00:17:25,000 (Riures) 303 00:17:25,000 --> 00:17:27,000 ... però el director no emet cap so. 304 00:17:28,000 --> 00:17:32,000 Depèn de la seva capacitat per a treure el màxim dels demés. 305 00:17:32,000 --> 00:17:36,000 Això va canviar-ho tot per a mi. Em va canviar totalment la vida. 306 00:17:37,000 --> 00:17:38,000 La gent de la meva orquestra em venia i em deia, 307 00:17:38,000 --> 00:17:40,000 "Ben, què ha passat?" Això és el que va passar. 308 00:17:40,000 --> 00:17:45,000 Em vaig adonar que la meva feina era despertar les possibilitats en altres persones. 309 00:17:45,000 --> 00:17:48,000 I, naturalment, volia saber si ho estava aconseguint. 310 00:17:48,000 --> 00:17:51,000 Sabeu com esbrinar-ho? Mirant als seus ulls. 311 00:17:51,000 --> 00:17:55,000 Si els seus ulls estan brillant, saps que ho estàs aconseguint. 312 00:17:56,000 --> 00:17:57,000 Podríeu il·luminar una vila amb els ulls d'aquest senyor. 313 00:17:57,000 --> 00:17:59,000 (Riures) 314 00:17:59,000 --> 00:18:01,000 Correcte. Així que si els ulls brillen, saps que ho estàs aconseguint. 315 00:18:01,000 --> 00:18:04,000 Si els ulls no brillen, t'has de fer una pregunta. 316 00:18:04,000 --> 00:18:05,000 I la pregunta és la següent: 317 00:18:05,000 --> 00:18:11,000 Què estic fent perquè els ulls dels meus músics no brillin? 318 00:18:12,000 --> 00:18:13,000 Podem preguntar-nos-ho també amb els nostres nens. 319 00:18:13,000 --> 00:18:18,000 Què estic fent perquè els ulls dels meus nens no brillin? 320 00:18:19,000 --> 00:18:21,000 Això és un món completament diferent. 321 00:18:21,000 --> 00:18:26,000 Bé, estem a punt d'acabar aquesta setmana màgica, 322 00:18:27,000 --> 00:18:28,000 i tornarem al món real. 323 00:18:28,000 --> 00:18:32,000 I jo dic, és adequat que ens formulem la pregunta: 324 00:18:32,000 --> 00:18:37,000 Què farem nosaltres quan tornem al món real? 325 00:18:37,000 --> 00:18:39,000 I, sabeu? Tinc una definició de l'èxit. 326 00:18:40,000 --> 00:18:42,000 Per mi és molt senzill. No es tracta de benestar, fama o poder. 327 00:18:42,000 --> 00:18:45,000 Es tracta de quants ulls brillants tinc al meu voltant. 328 00:18:46,000 --> 00:18:49,000 Tinc un darrer pensament, que es 329 00:18:49,000 --> 00:18:52,000 que allò que diem pot ser decisiu. 330 00:18:52,000 --> 00:18:54,000 Les paraules que surten de les nostres boques. 331 00:18:54,000 --> 00:18:58,000 Vaig aprendre-ho d'una dona que va sobreviure a Auschwitz, 332 00:18:58,000 --> 00:18:59,000 una de les poques supervivents. 333 00:18:59,000 --> 00:19:03,000 La van enviar a Auschwitz quan tenia 15 anys, 334 00:19:04,000 --> 00:19:11,000 el seu germà en tenia vuit i els pares estaven desapareguts. 335 00:19:11,000 --> 00:19:16,000 Ella em va dir, 336 00:19:16,000 --> 00:19:19,000 "Estàvem al tren camí a Auschwitz i vaig mirar abaix 337 00:19:19,000 --> 00:19:21,000 i vaig veure que el meu germà havia perdut les sabates. 338 00:19:22,000 --> 00:19:25,000 I vaig dir, "Per què ets tan estúpid, no pots tenir cura de les teves coses, 339 00:19:25,000 --> 00:19:26,000 per l'amor de Déu? -- com una germana gran 340 00:19:26,000 --> 00:19:30,000 li parlaria al seu germà petit. 341 00:19:30,000 --> 00:19:33,000 Desafortunadament, va ser la última cosa que ella li va dir 342 00:19:33,000 --> 00:19:37,000 perquè mai més el va tornar a veure. Ell no va sobreviure. 343 00:19:37,000 --> 00:19:39,000 Així que quan va sortir d'Auschwitz, va fer un jurament. 344 00:19:40,000 --> 00:19:44,000 Em va dir. "Quan vaig sortir d'Auschwitz vaig ressucitar 345 00:19:44,000 --> 00:19:49,000 i vaig fer un jurament. Vaig jurar, no diré mai més res 346 00:19:50,000 --> 00:19:53,000 que pugui ser la darrera cosa que digui." 347 00:19:53,000 --> 00:19:57,000 Bé, podem fer això? No. I ens farem mal a nosaltres 348 00:19:58,000 --> 00:20:05,000 i als demés. Però ens podria succeïr. Gràcies. 349 00:20:05,000 --> 00:20:10,000 (Aplaudiments) 350 00:20:11,000 --> 00:20:22,000 Ulls brillants, ulls brillants. 351 00:20:22,000 --> 00:20:25,000 Gràcies, gràcies. 352 00:20:26,000 --> 00:20:31,000 (Música)